2 de febr. 2008

VIIIè centenari del naixement de Jaume I.


Tal dia com avui de fa 800 anys, el 2 de febrer de 1208, naixia el rei Jaume I el Conqueridor. Fa uns dies en Vicent Partal des del seu Mails per a Hipàtia feia una crida a tots els blocs per reproduir en aquesta data un fragment de la seva obra el Libre dels feits i la imatge del Penó de la conquesta que es conserva a l'Ajuntament de València. Però ja fa dies que des de diversos blocs s'està commemorant aquesta efemèride, i avui aquesta campanya ja és un altre èxit. Els mitjans digitals fan especials dedicats a la figura del rei que va posar els fonaments de la nació que som avui conquerint el regne de Mallorca (amb les Pitiüses i fent retre vassallatge a Menorca), el regne de València, i també el regne de Múrcia, la catalanitat del qual és avui un miratge del que podia haver estat i ja no és.

De Jaume I en parlen a Vilaweb, que hi dediquen també un vídeo, o a El Temps, des d'on ens recorden el seu crit de "Vergonya, cavallers, vergonya!". El mateix Vicent Partal des de Vilaweb (Jaume I: el rei que ens uneix a tots) i també Estatpropi.cat en fan unes magnífiques dedicatòries que recoman llegir, com aquesta entrevista amb l'historiador i director de les Publicacions de la Universitat de València, Antoni Furió

També a E-criteri fan la seva pròpia aportació:


Per la meva part, he triat del Llibre dels feits del rei en Jacme unes referències a les illes en general i a Menorca en particular que he trobat aquests dies. Crec recordar haver llegit o que algú em va explicar una vegada fa temps que la primera referència que consta de Ciutadella amb el seu actual nom en català és del rei en Jaume (o potser de Ramon Muntaner?), però no l'he trobat. Aquests són els fragments que reproduesc:

De la pàgina 24, l'anunci de la conquesta del "regne dins mar":

"E imaginaua que la ylla de Mallorques tenia fins a:M. milles que la voluien entorn. E Menorca era contra la part de Serdenya contra aquella ylla que era a part de grech. E Euiça que era a la part de garbí. E Mallorques era cap de les altres ylles. E feyen ço que el señor de Mallorques los manaua. E hauia y una altra ylla en la qual habitauen Serrahins que hauia nom la Fromentera e era prop de Euiça. E hauia de freu de mar entre Euiça e la Ylla Fromentera una milla. E quant haguem meniat vingueren deuant. E dixeren Señor nos hauem demanat an P.Martell de ço que erehem que a vos plaura de vna Ylla que ha nom Mallorques e en aquella Ylla ha Rey e deius aquell regne ha altres regnes ço es Menorca e Euiça e aquestes son subiugades al Rey de Mallorques. E ço que Deu vol no pot negu defuiar ne tolrre e plauraus. E tindrem per bo que vos aquella Ylla conquirau per dos rahons la primera que vos ne valrreu mes e nos laltra que fera molt meravellosa cosa a les gents que oiran aquesta conquesta que dins en la mar prengau terra e Regne hon Deu lo ha volgut formar. E nos scoltam les lurs paraules e plagueren nos molt e responguem los. Molt som contents de aquest pensament que vehem fer a vosaltres que ço que nos y haiam a fer no romandra E en aquell loch mantinent haguem acord e consell que fessem una cort general e del Archabisbe de Tarragona e dels Bisbes e dels Abats e de aquells richs homens que dessus hauem dits e dels Ciutadans de Catalunya e que aquell dia fossen a Barcelona ab nos".

De la pàgina 192, noves referències a Menorca:

"E deço que ells nos donaren logam m. naus e haguessem del almoxerif de Manorca entre bous e vaques mil. E tornam nos en e el primer dia dagost nos som tornats en Barcelona.

E quant vench al tercer dia o al quart ans de Sancta Maria de Setembre nos fahem vela e estiguem tota aquella nuyt en Roda e erem pus de XL. milles fora. E quant vench al mati dix. en R.marquet Señor semblar mia que vos que deguessets tornar lla enla terra perço que tota la companya se recollis e queus veessen e sino errar vos han enla mar e nog poran trobare veem que deya raho e fahem ço que hauia dit. E quant nos som tornats noy trobam sino una galea car tot laltre estol sen era anat vers la mar de Ciges. E ab aquella galea tornam nos en enla mar e els altres lenys acostarense a Manorques. E quant vench al mati veem les veles be XXV. milles enla mar de Menorques e podien esser XVII veles. E anam aquell dia e tota aquella nit e laltre dia a hora de vespres som endret dela entrada dela Ylla de Manorques. E sus hora de vespres leuas un vent al leuant e feu un arch blau e vermell daquests que dien de Sanct Joan e leuas vna manega e ana ferir enla mar e de blanca que era torna negre e puix vench el leuat e comença quan lo Sol era enla posta e feune molt tota la nuyt Si que sempre quel temps se moch haguem a calar. E no veyem algun leny ne alguna nau. E aço fo lo dissapte a la nuyt vespra de Sancta Maria de Setembre".



5 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo mai retre homenatje a un dictador.
Encara que hagués tingut els collons molt grossos i ens hagués lliruat dels moros...; i tingués tantes amants (semblar que això tambe es digne de lloar).

Que ridícul es això. SAvi, valent, sant; als seus peus sempre....

Jo mai retre homenatje a un rei.

I perque els origens comencen aquí?
Qui decideix quan es l'anys 0?

Perque no es pot renunciar i rebutjar els origens?

Jo no tinc res que celebrar. Excluiu-me del vostre poble. Negaume la vostra identitat.

Passeu-ho bé no obstant. Disfrutau de la vostra gloria

Anònim ha dit...

Amb tots els meus respectes, he de dir que el que m'ha "sobtat" de l'article és el to que respira en certs fragments, que m'ha recordat a altres èpoques...

Talaiòtic ha dit...

Amic anònim, el rei en Jaume era un ésser humà. I com a tal faria coses bones i coses dolentes. I era un rei del s. XIII, no un dictador del s. XX. El fet que institucions, entitats, mitjans de comunicació i blocs en parlem aquests dies no vol dir ni que el santifiquem ni que ens posem als seus peus. Simplement recordam que les seves decisions i accions tenen molt a veure amb el que som avui, agradi o no.

Si has llegit els enllaços que he posat veuràs que no hi ha glorificació cega d'un rei, sinó anàlisi i crítica d'una figura històrica, amb els seus encerts i errors.

Renunciar i rebutjar els orígens?
Cada u és lliure de fer el que vulgui. No necessites que et neguem o que t'afirmem la teva identitat, perquè açò ho tries tu. La catalanitat que defens en aquest bloc és així, de lliure elecció.

I no sé a quin to et refereixes d'altres èpoques, però a mi m'agradaria que el "to" de la pel·lícula que s'està fent actualment sobre el "Rei Conqueridor" (King Conqueror) no amagàs la catalanitat d'aquesta figura com s'ha ocultat la dels Borja per part de l'espanyolisme manipulador de sempre.

Anònim ha dit...

M'adheresc al teu ponderat comentari de rèplica a Anònim. No es tracta de beatificar cap Cid Campeador (ni els nostres!), sinó de comprendre el món a través d'una lectura acurada i serena de la història. D'acord amb el to i amb el contingut. Ara volia dir-te que el nom de Ciutadella ("la vila de Ciutadella") surt a la Crònica de Muntaner (cap. 172). Per cert que també surt el nom de Maó i de Maon (fins a ben entrat el segle XIV les -n finals etimològiques no havien deixat de pronunciar-se (així rahon, Mahon i Maon -amb hac i sense!-, lehon, etc.)

Una vegada més, gràcies per la feina que fas al teu bloc, que m'agrada llegir.

Talaiòtic ha dit...

Moltes gràcies a tu, Anònim(2) pel teu suport i per la informació sobre els nom de Ciutadella i Maó a la Crònica de Muntaner.