El menyspreu continu de La Bèstia per les seves Colònies.

L'apagada elèctrica a Barcelona bull a internet. Centenars de milers de ciutadans s'han quedat a les fosques a la seva pròpia casa. Sense poder cuinar, sense neveres, sense ràdio ni televisió, sense aigua calenta, medicines de persones majors fetes malbé, restaurants, comerços i oficines tancades per manca de subministrament elèctric. Alguns milers de persones fins a 3 dies així!

Tribuna catalana ja ha encunyat el concepte d'espoli elèctric. Del 25% del total de la factura elèctrica de tot l'Estat que paga el Principat només es rep un 15% de la inversió que Red Eléctrica de España destina a la xarxa de distribució d'energia. Un 10% de diferència! Sembla que baixar de les dues xifres en el dèficit que La Bèstia manté amb qualsevol dels Països Catalans és un somni impossible. La Bèstia necessita xuclar-nos fins que perdem el món de vista.

Molts segueixen pensant ingènuament que Espanya és innocent, com molt bé denuncia un brillant comentari d'un particular anomenat Eduard a l'article Fins quan, Espanya? de S. Sostres a El Singular Digital. Però la indignació s'escampa, i és palesa també en l'escrit El tercer món, de Joan Arnera, que maleeix que "tots aquests bons ciutadans del meu barri, que tant s’han divertit picant contra les paelles, després tornaran a votar els socialistes a les eleccions, i continuaran satisfets de no fer res, sense entendre que la resposta, la solució, l’única manera que té aquest país nostre de tirar endavant, és amb la llibertat, és amb els nostres propis diners, és amb la independència"; o en el d'en Dessmond Resulta increïble, a Itching like grass; o a Un país a les fosques, del bloc Caldesplugues. A Temps d'incertesa no és només que el país estigui a les fosques, sinó que Aquest país és una ruina, i a La trappola fa dies que va el tema, per denunciar el tractament que els mitjans han donat la informació (Lepe i l'apagada), el silenci de les autoritats (el ministre d'industria), o la minimització del problema (10.000 maníacs).

A la blogosfera menorquina en Josep M. Quintana també se'n fa ressò i diu que No és Barcelona, és l'estat espanyol qui està a les fosques. Mentre que a Ni Nuclear ni otras, gracias li repliquen en plan eco-sostenible-que-irresponsables-que-som-els-ciutadans i a Només 5 línies diuen que els nacionalistes no poden entendre què passa. Suposava que es devia referir als nacionalistes espanyols, però quan diu que "...el futur de la distribució d'electricitat és un tema molt més complicat del que sembla a primera vista. I, certament, entendrà que no tot és culpa de Madrid" he pensat, naturalment que tot és més complexe, sobretot quan nosaltres mateixos formam part d'aquest Madrid amb ministres d'indústria de partits espanyols com Piqué, Montilla o Clos! I naturalment que s'ha de fer un consum responsable i un creixement sostenible, però les causes d'aquesta apagada i la seva prolongació en el temps no tenen res a veure amb l'excés de consum, sinó amb la pèssima inversió i gestió de les infraestructures ja existents. És més sostenible omplir la ciutat de grups electrògens amb la contaminació acústica i atmosfèrica que generen?

Si l'estiu passat va ser el caos a l'aeroport d'El Prat, ara fa precisament un any, enguany ha estat açò. Quina serà la sorpresa per l'any que ve? I és que el cúmul de problemes i el malestar català comença a preocupar a Madrid. Als problemes de no tenir una xarxa de transport digne i de servei públic ni per terra (RENFE), mar i aire, ara hi hem d'afegir que ens quedam sense energia gràcies a ENDESA (res de FECSA ni GESA ni altres eufemismes colonials per amagar el control espanyol sobre l'electricitat), a RED ELÉCTRICA DE ESPAÑA i als partits polítics sucursalistes que tenim i que seguim votant majoritàriament.

Algú se'n recorda que fa uns dies en un comentari en aquest mateix bloc ja em queixava de les apagades que hem tingut a Ciutadella, i que per cert es repeteixen cada estiu, o de l'apagada a l'aeroport de Menorca de fa unes setmanes? I és que ja està be! Vivim en una colònia maltractada. De forma conscient o inconscient, els qui han de gestionar els nostres imposts o els serveis centralitzats des de la metròpoli sempre ens deixen a la coa de les seves prioritats. Només servim per pagar i rebre bastonades, que per açò estan els països colonitzats. Quan acabarem la paciència? Quan veurem que Espanya no és més que font de problemes i de mentides des del seu naixement com a idea política fins avui?

Heu vist la darrera gràcia dels nostres polítics? Que dels suposats 2.500 milions d'euros (pura misèria per paliar el dèficit històric de l'Estat amb les illes) amb els que ens van voler vendre el nou Estatut balear res de res? És que tenen cap credibilitat el Partit Espanyol o el Partit Nacionalista Espanyol més enllà de ser sucursals d'enganabeneits colonitzats mentals?

En Francesc Sintes ja explicava l'altra dia en un article la veritat sobre Ibèria i Menorca i donava una versió força interessant sobre els problemes del traçat del TGV per dins Barcelona i el retard en l'arribada de l'alta velocitat: "Ara, quan ja és a punt d’arribar-hi, intenten que el seu traçat passi per sota de la Sagrada Família i la Pedrera, amb la intenció –més que probable—que la societat civil catalana endarreresqui una mica més les obres. Les grans beneficiades tornen a ser Iberia i la T-4". Per què sempre tantes suposades negligències que ens perjudiquen resulta que en realitat són beneficioses per La Bèstia? En el cas de l'energia, precisament les reticències polítiques i ciutadanes que hi havia a la Línia de Molt Alta Tensió (MAT) amb França, amb tot l'impacte paisatgístic que tindrà, podrien haver quedat superades amb aquest accident. Casualitat?

Si el propi alcalde de Barcelona es nega a canviar el traçat del TGV en contra de la majoria del Ple de l'Ajuntament de Barcelona, és que realment No volen que acabem la Sagrada Família? Pensar en les conseqüencies de fer passar el tren d'alta velocitat a escassa distància dels fonaments del temple és recordar l'esvoranc del Carmel, en les esquerdes d'edificis a El Prat, i en efecte, la societat civil ja està mobilitzada amb iniciatives com aquest vídeo:



I si la ficció d'aquest vídeo es converteix en realitat, què diran llavors? Però ja se sap que els que no vulguin entendre-ho, els nacionalistes espanyols i els espanyols senzills, seguiran acusant-nos de victimistes i de insolidaris mentre tots els ciutadans en patim les conseqüències. Que segueixin així, seguim engreixant La Bèstia entre tots, que a cada nova endemesa els partidaris d'un Estat propi augmenten.