Tots som Eduard Coll.

N'Eduard Coll ha estat absolt. I els principals mitjans de comunicació menorquins fins i tot s'han dignat a informar en primera plana de la situació d'aquest jove. I s'ha notat. He sentit comentaris de persones habitualment gens conscients de la situació de dominació lingüística que tenim que em fan pensar que el coratge d'aquest jove ferrerienc pot haver servit de molt. Jo m'hi vaig referir per primera vegada, i de passada, a l'article Persecució lingüística d'aquest febrer que ja hem deixat enrere, després d'haver llegit una carta seva a la revista Es Carrer de Menorca. Allà ja parlava dels símptomes que s'estan donant en la societat menorquina, que comença a dir prou de discriminació.

Es pot veure la informació que donen els diaris insulars Menorca i Última Hora Menorca en les seves edicions digitals d'ahir. Llàstima que aquestes notícies dels diaris menorquins no estiguin en la llengua de Menorca, sinó en la dels policies que no la volen ni sentir parlar. Però qui té el primer premi en el seguiment del cas de n'Eduard Coll és el bloc Ca'n Lluri, que n'ha dedicat tota una sèrie d'articles, amb enllaços als mitjans digitals que n'han parlat, tot un reportatge fotogràfic de la concentració en suport del jove ferrerienc, amb documentació sobre la denúncia, etc. Una bona feinada d'aquest col·lega que naturalment ja he enllaçat entre els meus blocs preferits. També havia sortit la notícia al Racó Català (La policia espanyola de Maó considera que parlar en català és 'desobeir l'autoritat', Absolt el jove acusat de desobediència per parlar en català).

Que un menorquí parlàs en la nostra llengua nacional a la policia imperial és una situació a la que no devien estar acostumats els agents colonitzadors que l'han denunciat. Però esper que a partir d'aquests fets s'ho trobin més vegades. Es devien pensar que els indígenes illencs esteim obligats a parlar en el seu idioma invasor, i s'han trobat amb una persona conscient dels seus drets i amb voluntat per defensar-los. El felicit per la seva actitud i per mantenir la dignitat en tot moment, perquè els drets que defensava no eren només d'ell. Amb les seves paraules defensava un dret de tots. Qui estava citat al Jutjat no era tan sols n'Eduard, sinó tots els menorquins que alguna vegada hem parlat en català a la policia o a qualsevol funcionari de l'administració de l'Estat castellà. També aquells que no ho fan per por s'hauran sentit orgullosos de n'Eduard. I els que no ho fan perquè encara creuen erròniament que només nosaltres hem de ser "educats" o perquè creuen que és el "normal", potser que s'ho replantegin.

Que s'intenti criminalitzar l'ús normal de la nostra llengua per part dels qui estan obligats legalment a garantir els nostres drets no és nou. Recordem el lamentable episodi de l'exdirector general de política lingüística del Govern colonial del Partit Nacionalista Espanyol, Miquel Melià, de qui em vaig cansar de demanar la dimissió per haver dit que exigir saber català és com ser d'ETA. Tampoc serà la darrera vegada que ho provin, però ens seguirem defensant de la seva prepotència i la seva ignorància fins que tinguem una cosa tan normal com un Estat propi. Molt recomanable és un article d'avui mateix de Tomeu Martí a Diari de Balears, O canvia l'Estat o canviam d'Estat. Mentrestant, ens queda com a petita esperança que els menorquins tinguem almenys un representant al Congrés de l'Estat castellà com en Pere Sampol d'Unitat per les Illes que, a diferència dels partits colonials, amb diputats com n'Antich o na Salom que són capaços fins i tot de votar contra la unitat de la nostra llengua només perquè ho manen els seus dirigents, digui coses tan clares i evidents com aquestes: