24 de febr. 2008

Confés que aniré a votar.

La campanya electoral per elegir els 8 diputats de la circumscripció de les Illes Balears i 1 Senador per la circumscripció de Menorca a les Corts de la Gran Castella ja ha començat. M'ho he estat pensant, però he decidit que aniré a votar. I votaré Unitat per les Illes al Congrés i en blanc al Senat. És cert que són moltes les raons per no anar a votar o votar en blanc o nul, com el sistema de partits i de llistes tancades, o el desprestigi de la política (de molts polítics!), i sobretot perquè per mi a l'Estat castellà no hi hem d'anar a fer res més que dir adéu. La decisió no és fàcil i segurament contradictòria, però ateses les circumstàncies actuals no em semblaria bé renunciar als meus drets polítics individuals com a ciutadà perquè no tenim ni garantits ni respectats els drets col·lectius com a poble. I més si precisament l'exercici d'aquest dret individual pot servir per deixar clar precisament que reclamam aquests drets que ara no tenim reconeguts legalment.

El debat a la blogosfera del Principat sobre el vot nul, en blanc i l'abstenció per expressar la voluntat política de trencament amb l'Estat castellà m'empenyia a fer el mateix (de fet, a seguir fent allò que ja he fet fins ara), però em resulta evident que tot i l'impuls que dóna i ha de donar el Principat al conjunt dels Països Catalans, allà les propostes responen a una situació política diferent de la d'aquí, on la presència de partits autòctons té més tradició i on es cerca la unitat d'acció del sobiranisme polític per damunt de partidismes. Aquí, el fet que per primera vegada hi hagi possibilitats de tenir un representant polític al Congrés castellà que no sigui d'un dels partits hispànics instal·lats a la colònia balear representa una novetat que no puc - no vull - desaprofitar. Precisament n'Alexis Vizcaino ho deixa clar quan diu que "El 9 voto en blanc perquè no visc a les Illes". I ja vaig dir en el moment que es va conèixer la formació d'Unitat per les Illes, amb Pere Sampol com a candidat, que no crec que haguem d'anar a reclamar res a Madrid, sinó que el que pens que és més important és l'efecte polític que pot tenir entre molts ciutadans illencs tenir aquesta veu pròpia i independent del PPSOE.

En Pere Sampol ha de competir en els cartells amb en ZP i n'RJ, perquè de fet els candidats locals dels partits hispànics la majoria dels qui els votarà ni saben qui són, i aquesta és una batalla desigual. La situació actual de repartiment d'escons entre els dos partits colonials també perjudica la presència visual del candidat d'Unitat per les Illes a les tanques publicitàries del carrer (on a més la batalla per arrebassar els cartells dels contraris ja és en marxa) i als mitjans de comunicació. Dels efectes del bipartidisme i de vots útils i inútils en parlen en Nel Martí i na Maite Salord als seus blocs.

Parlant de cartells, n'he vist aquests dies per Ciutadella un del Partit Espanyol amb la frase "Si vivim junts, decidim junts". La va pronunciar en ZP en el debat amb el Lehendakari al Congrés amb motiu de la Proposta del Govern Basc per la Convivència a Euskadi o Nou Estatut Polític d'Euskadi, conegut com a Pla Ibarretxe, que va ser rebutjat per la cambra de la Gran Castella. La resposta del president basc no podia ser millor ni més exacte: "Hem de poder decidir si vivim junts". I aquesta és la principal petició que faig a Pere Sampol com a candidat dels menorquins i de tots els illencs no sotmès als interessos dels partits colonials, que més enllà de la denúncia de l'espoli econòmic que patim, del maltracte a la nostra llengua, de les gestions que pugui fer davant l'administració de l'Estat, no perdi de vista que el meu vot serà perquè deixi clar que a les Illes Balears també volem decidir amb qui volem viure o no.

Pel que fa a l'urna al Senat, el meu vot serà en blanc. En aquest cas la circumscripció electoral és Menorca i s'elegeix un únic Senador que sigui quin sigui serà d'algun partit colonial. A més, la inutilitat d'aquesta Cambra, que explica molt bé en Nel Martí al seu article Què en feim del Senat? és un element definitiu per expressar de forma activa el meu rebuig a aquesta institució i els dos candidats que es disputen l'escó.

L'article 96 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny del Règim Electoral General descriu el vot nul i en blanc en els següents termes:

1. És nul el vot emès en sobre o papereta diferent del model oficial, així com l'emès en papereta sense sobre o en sobre que contengui més d'una papereta de distinta candidatura. En el supòsit de contenir més d'una papereta de la mateixa candidatura, es computarà com un sol vot vàlid.

2. En el cas d'eleccions al Congrés dels Diputats, al Parlament Europeu, als Ajuntaments i els Consells insulars seran també nuls els vots emesos en paperetes en les que s'hagi modificat, afegit, senyalat o tatxat noms dels candidats compresos en ella o alterat el seu ordre de col·locació, així com aquelles en les que s'hagués produït qualsevol tipus d'alteració.

3. En el cas d'eleccions al Senat seran nuls els vots emesos en paperetes en les que s'haguessin assenyalat més de tres noms en les circumscripcions provincials, de dos en les circumscripcions insulars de Gran Canària, Mallorca i Tenerife i en les poblacions de Ceuta i Melilla, i d'un en la resta de circumscripcions insulars.

4. Així mateix seran nuls els vots continguts en sobres en els que s'hagués produït qualsevol tipus d'alteració de les assenyalades en els paràgrafs anteriors.

5. Es considera vot en blanc, però vàlid, el sobre que no contengui papereta i, a més, en les eleccions per al Senat, les paperetes que no contenguin indicació a favor de cap dels candidats.

Per tant, queda clara la diferència entre el vot en blanc al Congrés i al Senat. Tot i que encara no sé si deixaré el sobre del Senat buit o hi posaré alguna papereta amb algun missatge a favor de la independència de la nostra nació, aquest seria comptat indistintament com a vot en blanc però vàlid. Una bona manera de diferenciar les necessitats pràctiques de la política del dia a dia i el descontent amb la situació política colonial del notre país: Unitat per les Illes al Congrés i vot en blanc al Senat.

L'única cosa positiva que pot passar en aquestes eleccions amb el Senat és que si en Pere Sampol és elegit diputat i ha de deixar el seu escó de senador a elecció de la CAIB (Colònia Autogestionada de les Illes Balears), aquest sigui substituït també a proposta de la CAIB per un altre senador d'algun partit no colonial, amb el que els illencs tidríem presència pròpia al Congrés i el Senat per primera vegada.

Vídeo de campanya d'Unitat per les Illes:



14 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo també aniré a votar.
Als que la meva conciència de classe m'impulsa a votar -evidentment no em refereixo al que s'anomena el partit del "currantes"-.

I votaré a un parti que tingui un projecte de política global.

No a aquesta indecent amalgama constituida per trincar un poquet més a Madrid i asolir privilegis que es repartiran els cuatre de sempre. Les families poderoses i els vividors del catalanisme (normalitzadors, excursionistes, etc..)

Haurien de prohibir-se els partits que no tenen projecte polítitc per tot l'Estat qui es qui convoca a les eleccions.

La independència no s'asoleix així. Però realment no crec que interessi la independència. Sols privilegis i folklore. Que sapiquen que aqui som diferents i que ballam sardanes i mejam pa amb oli.

Si aquí, a la protocolonia d'aquesta cosa -la bèstia?- anomenada Principat. Aqui on venen a reposar els seus ilustres habitants, la seva ciutat de vacacions.

Bona tarda, i que cadascú segueixi amb la seva lluita com vulgui.

Per cert, jo ni soc esclau ni estic colonitzat ni tinc per que acceptar lliçons identitaries com si fos un pobre incapaç alienat.

I ja m'agradaria que aquí hi hagués altra cosa. Però aquí es feu del PP; així que aquestes pelicules independentistes son ciencia ficció.

Perdonau una vegada més la intromissió.

Amb tots els respectes -en serio-.


Confinat

Talaiòtic ha dit...

"Haurien de prohibir-se els partits que no tenen projecte polític per tot l'Estat qui és qui convoca a les eleccions" (!!) Aquesta frase teva desqualifica qualsevol altra cosa positiva que hagis pogut dir en el teu comentari.

L'única amalgama indecent és la que fan Ibarras, Bonos, Acebes, i Zaplanas, i ara també Confinats, amb aquestes propostes per esborrar del mapa els que no pensen com ells. I açò té un nom...

Esper que, com jo, alguns qui llegeixin el teu comentari tenguin més ganes d'anar a votar Unitat per no permetre que aquesta coalició dels Estatalistes continueu monopolitzant el discurs i silenciant les Illes en aquest Estat castellà.

Salut!

Anònim ha dit...

Ei, fa temps que llegeixo el teu blog però mai hi havia deixat res. No obstant, m’agradaria fer un parell de comentaris al teu comentari:

Tot i que entenc i respect, òbviament, la teva decisió de votar al Congrés per Unitat i votar en Blanc al Senat, m’agradaria fer uns comentaris.

a) l’article d’en Nel Martí parla de la inutilitat del Senat actual, no obstant ell planteja la possibilitat de 2 escenaris de futur: reforma d’aquesta cambra per convertir-la en una vertadera cambra territorial o la federalització dels estats i la substitució d’aquesta per les cambres de cada estat.
b) Així, parla de la possibilitat i necessitat de la reforma del Senat i, sincerament, mentre es treballa per assolir la segona, crec necessari aportar, encara que sigui un petit gra de sorra en un desert, la particularitat menorquina i illenca en la reforma del Senat
c) Tot i que veig que aquesta opció del senat no t’acaba de convèncer, crec que es bo saber, perquè ho he llegit i sentit als distints mitjans, que s’obren vàries possibilitats :
1.- Hi ha la possibilitat que constituir un grup de senadors progressistes per Balears, a l’estil de l’entesa catalana. Si surt el senador per Menorca, el d’Eivissa ( PSOE –Eivissa pel Canvi), un per Mallorca ( unitat) i el Senador de designació Autonòmica.
2.-D’altra banda aquesta candidatura planteja la necessitat de la reforma del Senat i crec que va en la línia de la primera proposta d’en Nel
a) Per acabar, s’ha de tenir present que l’elecció al senat és una elecció particular i majoritària i, que per això, a vegades la responsabilitat, i emergència, de país exigeix fer esforços per poder obtenir un senador progressista per Menorca. Un senador que uneixi les distintes sensibilitats baix una mateixa candidatura per Menorca i els menorquins i que permeti l’obtenció del senador.

Anònim ha dit...

Jo mai estat ficat dins enlloc on sigui igual dreta i esquerra. Que es el que passa amb aquesta amalgama de vividors, professionals de la política.

He de matitzar: no s'hauria de prohibir cap partit -excepte els expressament apologistes de la violencia-, reconec que l'expressió es desafortunada però si que pens que els que no tenen cap project que oferir per governar l'Estat no haurien de poder presentar-se; que com a mínim presentin candidats suficients per l'hipotesi que descarten de poder governar; y a totes les circunscripcions.

En tot cas és absurd que se presentin.

Sino, sencillament es el de sempre: foklore. PAR, UPN, CC, UV, BNG, etc....

Segueix amb la teva lluita; i que la teva causa agreeixi les possibilitats de victimisme que la meva desafortunada intervenció ha provocat.

Que me comparis amb n'Acebes i en Zaplana ja no m'espanta.

Jo també, de vegades, a tú i els que donen suport a la teva causa, quan utilitzeu el discurs económic ultraliberal em feis pensar amb en Toni Camps i companyia.

Votau tranquils a Unitat si us omple les vostres expectatives; ultralliberals n'hi ha evidentment entre ells.

Votau a qui vulgueu.

Confinat

Alexandre Pineda i Fortuny ha dit...

Doncs, si a les Illes podeu votar amb ganes, a Unitat. Sort!

Alexandre Pineda i Fortuny ha dit...

Doncs si, jo també votaria si estés empadronat a les Illes, a Unitat

Talaiòtic ha dit...

Anònim, merci per la teva aportació. Hi reflexionaré, però no crec que canviï d'opinió respecte del Senat. De totes maneres, tot i que crec que a Menorca sortirà el senador progressista, sempre podríem (hauríem de) fer un grup de senadors, i de diputats també, dels Països Catalans (he, he, dífícil, ja ho sé, ni que li posessim un nom neutre com Grup de l'eurorregió o Unitat de l'arc mediterrani).

Tal vegada si avancen en la propera legislatura els cants de la coalició d'Estatalistes espanyols de dreta i d'esquerra per reformar la Llei electoral (és ver Confinat?) i perjudicar encara més que ara la representació dels partits autòctons de cada nació, ja de per sí infrarepresentats, s'hauran de fer pensaments en aquesta direcció...

Alexandre, esper que les ganes i la il·lusió que desperta aquesta coalició - i la ràbia que fa entre els qui ens voldrien fer desaparèixer com a poble conscient - es tradueixi en un resultat positiu, que no serà fàcil.

Confinat, en Sampol serà un professional de la política, però és que ser millor que els vividors d'alt estànding com en "Rajatero" o en Llamazares no és gaire difícil.

Maite Salord ha dit...

Talaiòtic, estic molt contenta que, al final, hagis decidit votar Unitat. Esper que la meva intuïció no em falli i que en Sampol tengui un lloc al Congrés. Per cert, aquest és el primer comentari que deix en un bloc (llevat del meu) i, mira per on, no sé a qui el deix. Quines coses!

Anònim ha dit...

Fas bé d'anar a votar, Talaiòtic. Jo encara estic decidit a no anar-hi, tot i que en tenc ganes... a estones.
Però no, no, no i no. No hi aniré! És un mal moment per continuar pensant com jo (ara que ha nascut Unitat), però és que estic molt dolgut amb massa coses.

Tanamteix, esper que tots els teus seguidors votin Unitat.

Francesc Sintes

Talaiòtic ha dit...

Hola Maite! Idò quin honor que em fas que t'estrenis en Es Poblat. Moltes gràcies. Per cert, que no veig cartells d'Unitat a Ciutadella. De moment només he vist el de la parada de la Pl. des Pins, però pel centre tot és propaganda colonial...

Francesc, esper que puguis superar tot allò que et fa estar dolgut.

Ahir vaig veure a estones el debat d'en "Rajatero" contra en "Zapatoy", però allò era infumable, veure les dues cares oposades de la mateixa moneda nacionalista quixotesca. Quines ganes que tenc de tenir un Estat propi!

Maite Salord ha dit...

Avui ja hauràs vist unes quantes pancartes i uns quants cartells d'Unitat.Dijous encara no havien arribat i, per això, els vam penjar ahir vespre. Tanmateix, no ens enganyem: tenim molt poc espai pel fet de ser un partit nou i, per tant, la campanya l'hem de fer, com pens que feim, aprofitant altres mitjans (campanyes de proximitat, internet...).
Pel que fa al senat, no et negaré que entenc i, fins i tot, compartesc alguns dels teus arguments. Ara, avui per avui, i després de vuit anys de senador "popular", l'opció que plantejam és la més viable per poder dur a terme, des del Senat, polítiques progressistes. Això, sí, sense renunciar mai al fet que, en un futur (esperem que no molt llunyà), Menorca pugui arribar a tenir senador nacionalista.

Talaiòtic ha dit...

Sí que n'he vist sí! Ja em pensava que el motiu seria alguna cosa d'aquestes. Merci per la resposta. També resulta motivador veure com van apareixent cartells a poc a poc que es fan fent el seu espai, encara que la desproporció final sigui descomunal de totes maneres. Esperem que sigui premonitori d'un resultat Sucursalistes 7 - Unitat per les Illes 1 amb l'escó de la dignitat com a poble aconseguit.

Sobre el Senat, no penseu que critic l'opció que heu agafat, al contrari, entenc que és el millor que es pot fer ara mateix. Però és que de no votar a les eleccions de la Gran Castella a votar un senador del Partit Espanyol és un salt massa gran per mi.

Salut!

Anònim ha dit...

Veig que t'agrada insultar gratuitament als que no comparteixn les teves idees; encara que saps que estas en absoluta minoria però que com a bon il.luminat això no fa replantajar-te que tins la veritat absoluta.

No se d'on te treus que en Llamazares es un vividor d'alt standing.
Viuen millor i a millors llocs els vividor d'ERC a Barcelona; i no parlem els millonaris d'UM.

I si, jo votaré a IU -amb independència del seu candidat com sempre-, i se'm refot el que pensis i el que consideris de mi en el teu alucinat reduccionisme i maniqueisme.

Veig que t'han donat una petita subvenció per fer propaganda de la coalició del pa amb oli.
Que et sigui de profit.

Salut

Confinat

Talaiòtic ha dit...

He, he... Resulta curiós que consideris un insult provar una mica de la teva medicina. En Gaspar no em cau malament, com tampoc EU (o IU, com t'agrada a tu), però els perfectes sou vosaltres, que es veu que no teniu pecats com la resta de mortals. El vostre regne no és d'aquest món, teniu el cel assegurat.

Sobre la veritat absoluta, pel que fa a mi, precisament sempre he dit tot el contrari, que ningú la té. I ho pots comprovar en algun altre comentari.

I no només no rep cap subvenció de ningú, sinó que em costa diners escriure aquest bloc. Per cert, que ningú em pot enviar cap subvenció perquè no saben ni qui som.

M'encanta el pa amb oli!