15 de març 2008

El meu adéu a Es Carrer de Menorca.

Es Carrer tanca. Ho vaig saber ahir a través del bloc de na Maite Salord, just després d'haver deixat un comentari al Claustre de Shangri-La al que serà el darrer article d'en Francesc Sintes en aquesta revista de Menorca. La notícia no m'agrada gens ni mica, perquè desapareix l'únic mitjà de comunicació d'àmbit insular escrit íntegrament en la llengua d'aquesta terra de què disposàvem.

Segurament moltes de les crítiques que se li han fet poden ser totalment certes, tal vegada no s'aportava gaire cosa més del que la gent que compra el diari cada dia ja sabia, potser la revista hauria d'estar enfocada més a l'anàlisi d'allò que no diuen la resta de mitjans, però hi ha coses que no entenc. Em sembla lògic que hi hagi gent que s'alegrarà del seu tancament per motius polítics, en especial a l'Ajuntament de Ciutadella i als Partits colonials de l'illa, però sembla que n'hi hagi que s'alegren de què desaparegui aquest mitjà i la feina que s'hi feia enlloc de maleir que un producte de la qualitat informativa desitjada i el suport necessari no hagi estat possible. Naturalment, les queixes que l'Ajuntament de Ciutadella no destinava publicitat a aquest mitjà no s'han d'oblidar, però no són excusa perquè un mitjà de comunicació tanqui. I menys quan es tractava d'un mitjà d'abast insular, i no local. Un altre detall que em resulta curiós és per què aquí les revistes més aviat progressistes es moren quan governen les esquerres. Ja va passar amb l'anterior Cap de Ponent de Ciutadella, que va desaparèixer amb el Pacte de Progrés a l'Ajuntament, Consell i Govern Balear, i ara també amb Es Carrer de Menorca en aquest cas amb el Consell, Govern de les Illes i just a una setmana de la victòria del Partit Espanyol a l'Estat. Potser és casualitat, o tal vegada la resposta va en la direcció de la pregunta que fa en Pere Gomila en el seu article de comiat quan es demana si és possible en el món dels mitjans d'avui esser independent i no deixar-hi la pell...

Personalment, he d'agrair a Es Carrer de Menorca totes les vegades que em va dedicar algunes línies al seu espai sobre la blogosfera menorquina. En aquella secció tots els que hi hem sortit alguna vegada hem pogut experimentar la sensació que aquesta mania, passatemps o com li vulgueu dir, d'escriure un bloc des de l'ordinador podia tenir una certa repercussió en un mitjà fora d'internet. Si no record malament, la primera vegada que m'hi vaig veure va ser per una frase meva a l'article Polítics corruptes i partits corruptes, quan es parlava de les converses del llavors conseller d'interior el Govern de les Illes José M. Rodríguez i l'alcalde d'Andratx. Un article, per cert, que podríem repetir ara per parlar de Javier Rodrigo de Santos. També vull fer un esment a un dels temes que més he tractat des d'aquí, i que continuaré tractant, el dels problemes en la recepció dels canals de TVC i TVV a Ciutadella en analògic, i a les Illes en general en el trànsit a la TDT. Des d'aquesta revista es va donar una bona empenta a una qüestió que estava adormida abans de les passades eleccions municipals i al Parlament de les Illes, i que continua sense ser resolta. I tampoc podré oblidar que al meu Volem la veritat sobre el 9-J del passat juliol hi van dedicar una àmplia notícia, després que em demanassin permís a través d'un comentari al mateix article. Volia enviar-los un correu electrònic quan la web d'Estatpropi.cat arribés a la xifra de 100 menorquins adherits, a veure si en feien esment, però ja no hi seré a temps.

Trobaré a faltar anar a comprar la revista els divendres capvespre o dissabtes al matí, i me'n penedesc ara de no haver-hi anat més vegades encara que pogués llegir la revista en algun bar, on ara em mancarà la lectura de l'editorial, els reportatges, els articles dels col·laboradors, la secció d'en Miquel Borinot, el Menorca en bloc... I també les notícies que es donaven, ja que no som dels qui llegesc els diaris menorquins cada dia, tot i que els tenc enllaçats en aquest bloc. Per totes aquestes coses, moltes gràcies a Es Carrer de Menorca. Confiem que no haguem d'esperar molts anys perquè un nou projecte pugui veure la llum, ni que hagi de guanyar de nou la dreta perquè hi torni a haver ganes.

2 comentaris:

Bep ha dit...

Talaiòtic,

a jo no me sap greu que desaparegui Es Carrer. No la trobaré a faltar. Sí que em sap greu que desaparegui qualsevol mitjà de comunicació, però aquest, precisament, ha passat sense pena ni glòria.

Es Carrer, almanco aquest darrer any, no es diferenciava per ser un producte periodístic -repetesc, periodístic- diferent als altres. Per res: era un resum-còpia de les notícies de la setmana, sense aportar res més.

L'exemple més evident és el seu darrer nombre: notícia del Camí de Cavalls (roda de premsa del dia anterior), un parell de pàgines sobre les eleccions -sense analitzar amb profunditat els resultats-, i unes paginetes de cultura. Açò peridísticament no té cap valor.

Em sap greu si discrepam, però ho veig així. Les pàgines que valien des Carrer eren les dels escrits dels col·laboradors, la resta ni un ral.

I que consti que jo era accionista de la revista i em va decepcionar molt. Per tenir açò valia més tancar la paredeta.

Talaiòtic ha dit...

Moltes gràcès per la teva opinió, Bep. No creguis que discrepem tant. Puc estar d'acord en què els continguts informatius no estaven a l'altura, sobretot si ja eren coneguts a través dels diaris, i a un setmanari certament se li ha de demanar una altra cosa.

Supòs que si eres accionista ho deus conèixer millor que no jo, que m'ho mir només com a lector, però per què no s'ha reformulat llavors el seu contingut? A mi ja m'anava bé llegir les notícies setmanals, però ni que sigui pels articles i seccions dels col·laboradors, em sap greu.