3 de març 2008

Occitània

Parlar d'Occitània des dels Països Catalans és parlar d'un poble germà que gairebé tenim oblidat, un país veí amb el qual compartim part dels nostres orígens i segles d'història, i que els Estats francès i castellà en els quals ens hem vist immersos procuren silenciar i esborrar. En efecte, avui també compartim la condició i l'experiència de ser nacions sense Estat propi.

La bandera occitana i la catalana, que també és pròpia de Provença.

Les referències que tenim d'Occitània ens transmeten unes sensacions que es mouen entre l'admiració mútua i la nostàlgia per una plenitud i esplendor perduts a partir de la derrota catalano-occitana de Muret l'any 1213, que va suposar l'annexió de la major part del seu territori al regne de França amb el suport de l'Església romana i el pretext de la lluita contra l'heretgia càtara.


La Corona Catalana abans de la batalla de Muret.

Una visita a la Viquipèdia i podem comprovar com avui Occitània és una nació que es reparteixen els Estats francès, italià (amb el territori de les Valls Occitanes) i castellà (amb la Vall d'Aran, comarca de Gascunya que gràcies a estar sota administració del Principat de Catalunya és l'únic lloc del país on la llengua pròpia és oficial). També al Principat de Mònaco es parla occità, que conviu amb el monegasc, tot i que només el francès és oficial sense ser la llengua autòctona.

En l'espai comunicatiu occità, destaca Ràdio Occitània, creada el 1981 a Tolosa. Entre els blocs catalans, a LaTrappola hi ha una secció sencera dedicada a articles sobre els nostres veïns. I un apunt amb un directori de blocs que utilitzen l'occità.

Des del Centre d'Agermanament Occitano-Català (CAOC) es poden trobar articles interessants sobre aquest país, com La bella desconeguda, o La llengua occitana al carrer. Sempre és agradable trobar anècdotes com les d'un cambrer poc acostumat a sentir l'occità entre els seus clients que prefereixen emprar el francès en públic i es va alegrar quan un desconegut li demanà "aigo", i no sabia que el client era mallorquí.

No és estrany que vista la semblança que guarden encara avui l'occità i el català, alguns com Enric Garriga Trullols del CAOC facin nombres i s'adonin que el conjunt dels Països Catalans i Occitània tengui més habitants que les terres castellanes. Tota una dada per a una realitat que podria haver tingut la seva manifestació política i que no va ser. Per aquells que no l'hagueu vist mai escrit ni escoltat, es pot comprovar llegint en els seus blocs i en aquest vídeo de l'Infòc, l'Informatiu de Barcelona TV en occità que s'emet els dissabtes al matí i que es pot seguir en directe per internet.



Hi ha coses ben interessants en el vídeo, com la paròdia del nacionalisme dels francesos que reclamen als altres allò que no són capaços d'aplicar-se a ells mateixos, o l'afirmació que l'occità és l'única llengua d'Europa parlada per milions de persones que no disposa de cap televisió, o les manifestacions en defensa de l'idioma amb música de fons en aquesta llengua bessona nostra que ens canta sobre un país que vol viure i es resisteix a morir.

Amb aquesta visió de la realitat occitana i el seu potencial ens posam en contacte novament amb la universalitat del somni català pel respecte als drets col·lectius dels pobles i les identitats com a motor de progrés de la humanitat. En aquest sentit, precisament a Barcelona es va fer el passat mes de novembre la presentació del Govern Provisional d'Occitània amb la intenció de donar a conèixer l'existència d'una nació occitana al món.

De les repercussions d'aquest somni i de les maquinacions dels seus detractors per destruir-lo ens parla en Claudi Romeu en el seu Catalunya i Occitània, "dues nacions que ben segur disposaven del poder per tal de potenciar un futur per a Europa completament diferent del que s'ha esdevingut en aquest Continent". Les proclames de pau i amor que es canten en les poesies trobadoresques i que representarien aquestes dues nacions s'oposen a l'esperit de la guerra i de Roma, que per alguna cosa Amor és Roma al revés. Tal vegada encara hi som a temps de reconstruir el somni, si volem.


L'euroregió Pirineus Mediterrània en el marc de la Unió Europea.

1 comentari:

Jean Robur ha dit...

Per cert, en faig referencia en el meu blog, les cançons que es canten l'Onze de Setembre, desprès de l'ofrena a en Casanoves, tindrien de ser el català i l'occità i no el castellà. A part de ser una llengua germana, també es parla en una part de Catalunya (a la Val d'Aran).