30 de gen. 2007

Segon àlbum de Crazy Notes

I qui són aquests? Us preguntareu. Doncs la veritat és que jo no n'havia sentit parlar fins diumenge passat, quan els vaig escoltar per la ràdio. Però resulta que ja havien tret un disc el 2003 amb versions de Neil Young en català que evidentment deuen haver posat a totes les ràdios i tots els programes musicals de la televisió, i jo sense assabentar-me! O serà que si no els coneix ningú deu ser que són molt dolents, i no com en Bisbal i companyia.

Ahir dilluns llegia la notícia de la presentació del seu segon àlbum a Vilaweb, i vaig enllaçar amb la pàgina d'aquest grup, des d'on es poden escoltar els temes del seu primer treball, Cara de foc, i fragments del seu nou disc, Temps. També des d'aquí podeu escoltar alguns dels seus temes. Moltes d'aquestes cançons podrien tenir un mercat prou ample si la difusió de la música feta en aquest país en català fos la que hauria de ser. Sobre gusts no hi ha res escrit, o sigui que millor ho escoltau i si us agrada bé, i sinó també.

Per cert que també ahir a la nit vaig poder veure el meu apadrinat, en Cris Juanico, al tercer programa de Caçadors de paraules, de TV3. Si encara no heu tingut l'oportunitat de veure'l us recoman que no us el perdeu, es tracta d'un programa excepcional enmig d'un panorama televisiu desolador en què en Roger de Gràcia ens presenta d'una manera entretinguda diferents aspectes de la llengua parlada a tot el domini lingüístic català (per fi un programa on l'àmbit no és només el Principat, sinó tots els Països Catalans). En els tres programes emesos fins ara hi han aparegut escenes ben divertides i interessants sobre el dialecte menorquí, i sempre els podeu recuperar amb el sevei 3alacarta de TV3 o en les reemissions per TVCi. El proper programa parlarà sobre el català dels gitanos.

28 de gen. 2007

Referèndum és democràcia: Joan Vicenç

Nova resposta a les preguntes de la campanya Referèndum és democràcia. Aquesta vegada és en Joan Vicenç, que des de Mallorca ens expressa la seva opinió sobre el dret a l'autodeterminació del nostre poble. Moltes gràcies, Joan Vicenç, pels teus comentaris. Si t'animes a escampar la campanya per Mallorca, els comentaris dels mallorquins també seran benvinguts en aquest bloc. Una abraçada des de Menorca!



Nom: Joan Vicenç
Localitatzació: Mallorca
Data: 28-1-07

Si no he contestat abans a les teves interessants preguntes és perquè ja saps que qui més qui manco va atrafegat amb les diferents feines que ens ocupen. Aquí van però les meves respostes. Vull, però comentar-te abans que existeix una proposta d’Estatut per a les Illes Balears i Pitiüses prou interessant i que podeu trobar a la pàgina d’Esquerra Republicana a les Illes. Les meves respostes les faig des de Mallorca. Salut i una abraçada. JV.

1- Creus que el dret d'autodeterminació és aplicable a les actuals comunitats autònomes dels Països Catalans?

Dins el marc constitucional espanyol, no. Com que el nostre poble, ara per ara no ha triat altre via més que la democràtica i pacífica, de reclamar els seus drets. És a dir que no ha optat per assumir-los com a tal i prou, sense demanar permís a ningú ni convocar consultes. Llavors és necessari esperar a que una majoria de la població triï una opció compromesa en la convocatòria d’un referèndum sobre l’autodeterminació, legal o il•legal, és igual, quan el marc constitucional espanyol. Territori per territori. La pregunta que cal fer en tot cas hauria d’anar lligada, en l’opció favorable, a una federació amb els altres territoris catalans malnomenats comunitats autònomes. En tot cas sempre s’hauria de respectar l’opció triada sense descartar, però, la convocatòria d’altres consultes per a més endavant.

2- Creus que la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, amb independència del resultat, faria que l'Estat espanyol fos més democràtic?

Sense cap dubte. Encara que l’essència franquista gairebé no s’ha modificada en l’estructura d’aquest Estat i per tant la seva reacció pot ser molt negativa quan a la mateixa realització del referèndum. Dubto molt però que puguin arribar a acceptar la realització d’aquest tipus de consulta.

3- Tens decidit quin seria el sentit del teu vot en cas que es fes un referèndum d'autodeterminació perquè els Països Catalans formessin un Estat propi?

Afirmatiu a la pregunta favorable a la Independència. O negativa en la continuïtat de dependència a l’Estat Espanyol.

4- Té sentit donar suport des de Menorca a una iniciativa que, d'entrada, només implicaria el Principat?

Té sentit, estem parlant del mateix territori nacional.

27 de gen. 2007

Referèndum és democràcia: Guixona

Arriba una altra resposta a la campanya Referèndum és democràcia. Mentre els indiferents es sumen a l'actual status quo i els contraris al dret de decidir no saben explicar amb arguments creïbles el perquè de la seva posició, na Guixona m'envia la seva opinió a les preguntes de l'enquesta. Record a tothom que també vulgui contestar o tengui res a dir que podeu respondre amb un comentari al meu bloc o amb un missatge a Talaiot@lamalla.net.

Aquí teniu les respostes de na Guixona, a qui agraesc la seva col·laboració:

Nom: Guixona
Localitat: Alaior
Data: 27-01-07

1- Creus que el dret d'autodeterminació és aplicable a les actuals comunitats autònomes dels Països Catalans?

No sé si es pot aplicar o no, però sí que voldria que es fes un referèndum.

2- Creus que la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, amb independència del resultat, faria que l'Estat espanyol fos més democràtic?

M'és ben igual com sigui Espanya.

3- Tens decidit quin seria el sentit del teu vot en cas que es fes un referèndum d'autodeterminació perquè els Països Catalans formessin un Estat propi?

Donaria suport als Països Catalans, lògicament! Però fins que no arribi el dia de la utopia...

4- Té sentit donar suport des de Menorca a una iniciativa que, d'entrada, només implicaria el Principat?

Si serveix per ajudar, faltaria més!

24 de gen. 2007

Diades, genocidis, la pau al món i l'autodeterminació

La Diada de Menorca encara cueja a la blogosfera menorquina! Mentre en Francesc Sintes es lamentava que ens han furtat la festa com a Diada Nacional, al bloc d'en Pau Gener, sa tanca de s'era, una senzilla entrada anomenada 17 de gener i amb la bandera que reclamava al meu bloc a imitació d'en Gabriel Bibiloni ha generat un debat sensacional.

El blocaire sa monea es queixava de la celeberació d'una data que va suposar el genocidi de la població que habitava Menorca abans de l'arribada catalana i proposava celebrar altres esdeveniments històrics més positius. I té raó, en part. Arran d'aquest debat, sa monea continua en el seu propi bloc amb un article sobre la conquesta de Menorca que vos recoman. A banda de les consideracions ja fetes en aquell bloc pels qui hi hem intervingut, no puc deixar de dir que sense aquell dia avui no seriem els menorquins que som. I és lògic que ho recordem. És la nostra acta de naixement i també el nostre pecat original. Valorar la mort i el destí d'aquelles persones que van lluitar amb els paràmetres i coordenades d'avui no és just ni pels actuals menorquins ni pels qui van morir. Tinguem-ho present, però no ho jutgem amb ulls del segle XXI.

En/na Panxa Rotja (no sé si ets al·lot o al·lota) retreia la doble forma de mesurar dels pressumptes no nacionalistes espanyols que critiquen qualsevol símbol del catalanisme i callen quan l'espanyolisme celebra el seu 12 d'octubre, considerat com l'inici del genocidi de les cultures indígenes americanes. Ai! Que difícil serà reformular el discurs antiespanyol del nacionalisme català per acceptar la veritat històrica: la catalanitat d'en Cristòfor Colom i de la descoberta i conquesta d'Amèrica. És habitual que els difamadors t'acusin d'allò que són ells, i en Colom ha passat a la història com un genocida per defensar i respectar els indis davant d'aquells que no ho feien. Ara que el seu origen català comença a ser acceptat internacionalment, la difamació contra la seva figura tornarà a ser difosa subtilment però implacable per l'Estat castellà i els seus partidaris. Els catalans haurem d'assumir la nostra part de responsabilitat històrica amb els indígenes americans com amb els musulmans de la península ibèrica o de les illes, però estic convençut que si no s'hi hagués interposat Castella amb les seves manipulacions a llatinoamèrica hi hauria avui una munió d'Estats indígenes, tal com era la cultura política de diversitat d'Estats de la Corona Catalana.

El viatge de la Nació Catalana passa de construir un imperi mundial d'Estats independents a ser dominats per Castella, que només era un dels molts regnes de la Corona, però el viatge continua i com deia en Francesc Pujols, el pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors. En efecte, les darreres notícies indiquen moviments importants en el terreny internacional pel que fa al debat sobre l'autodeterminació dels pobles: Segolène Royal defensa el dret de decidir del Québec (des de França!), Escòcia podria votar majoritàriament un partit independentista d'aquí uns mesos, els ultres de Sèrbia diuen que acceptarien la independència de Kosovo si Espanya accepta la independència d'Euskadi... I reneix l'obra d'Alexandre Deulofeu, La pau al món per la matemàtica de la Història, que ja va predir la caiguda de l'URSS i del mur de Berlín mig segle abans que succeís, i que ens profetitza la desaparició del Regne Unit, Espanya i França tal com els coneixem a principis d'aquest segle com a preludi d'un món millor en què Catalunya és la mare de la cultura europea, una unió de poble lliures que respecta i fa respectar les cultures vernacles.

Tornant a sa tanca de s'era, l'autodeterminació ja és a la taula. A banda que de moment la campanya Referèndum és democràcia només compta amb una resposta, diferents blocaires illencs i lectors s'han manifestat a favor del dret a l'autodeterminació o directament de la nostra independència: com en Francesc Sintes, el mateix Sa monea, Panxa Rotja, etc... També és d'agrair que en Ricard hagi dit honestament allò que molts pensen, que no creu que l'autodeterminació sigui aplicable a Espanya, tot i que els arguments que empra siguin els de la por. Per mi el recurs a la por és tan impresentable com al recurs a la violència, la violència és l'agressió física, la por l'agressió psíquica. Encara que segurament ell és víctima d'aquesta por a les llibertats democràtiques, contribueix a escampar-la.

El debat que no existeix en l'agenda mediàtica i política menorquina arriba a la blogosfera illenca.

18 de gen. 2007

Per la música nostra!

Feia dies que tenia pendent d'encetar la campanya compromesa amb en Pere Meroño, qui des de la catosfera feia una crida per la música en la nostra llengua i contra un ofensiu article de na Laura Crespo a La Vanguardia que no m'he llegit ni falta que em fa. La seva proposta consisteix en què cadascú triï un grup o cantant i l'apadrini del del seu bloc, n'informi de les novetats i actuacions, que faci un enllaç amb la seva web, etc...

La veritat és que no ha estat gens difícil per mi triar qui seria el meu apadrinat, ja que a Menorca comptam amb un cantant de reconeguda trajectòria i de renom tant a nivell local com nacional: en Cris Juanico. El cantant dels desapareguts Ja t'ho diré ha seguit en solitari o en compayia d'altres artistes com els Mags de Binigall o formant els Menaix a Truà la seva passió per la música.

Afegesc, per tant, nous apartats al bloc. Una etiqueta amb el títol Música Nostra a la secció de campanyes per recollir-hi els articles relacionats amb la música en la nostra llengua que es fa als Països Catalans en general i a Menorca en especial, i sobre en Cris Juanico en concret. Evidentment també introduesc un enllaç amb la pàgina web del meu apadrinat, que vos recoman sincerament. Allà hi trobareu la seva agenda amb els concerts prevists, notícies i fotos relacionades amb les actuacions i fins i tot escoltar alguns dels seus temes. També he connectat amb altres llocs on es pot seguir l'actualitat i escoltar temes de grups musicals d'arreu del país que jo mateix hauré d'anar descobrint a poc a poc. N'he afegit tres al bloc que a primera vista m'han semblat interessants.

Ja sé que molts pensareu que la música és un llenguatge universal i que no té llengua. Bé, d'acord. Però resulta que les cançons sí que s'escriuen i es canten en una llengua i les nostres preferències s'orienten cap a grups que no canten en català, sinó en anglès i espanyol, sense que moltes vegades la seva qualitat no es pugui ni comparar als temes que fan els nostres oblidats i abandonats artistes. I per què? Per la senzilla raó que ens bombardejen nit i dia per ràdio i televisió amb els grups que les grans discogràfiques volen promocionar per fer el seu negoci.

El mercat musical dels Països Catalans, com tants altres aspectes d'aquesta terra, es troba fragmentat, incomunicat i sotmès al mercat castellà, i no diguem ja a l'anglosaxó. Ni els nostres mitjans de comunicació públics promocionen com seria el seu deure la bona música feta en català ni els consumidors tenim l'oportunitat de conèixer-los.

Hora és ja d'escoltar-los.

17 de gen. 2007

Clausura de l'Any Colom 2006


Demà dia 18 de gener es realitza al Museu d'Història de Catalunya l'acte de Cloenda de l'Any Colom Català que la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya (FEHC) ha celebrat durant tot el 2006 per commemorar el Vè centenari de la mort del Descobridor el 20 de maig de 1506 i donar a conèixer els aspectes mes amagats d'aquesta figura universal.

Es diu que després del mateix Jesucrist, en Cristòfor Colom és la persona de qui més s'ha escrit al llarg de la història. Resulta estrany que una persona de qui s'ha parlat tant i de qui s'ha escrit tant sigui encara avui un misteri. Era el llaner genovès que diuen avui les enciclopèdies i els llibres de text? Llavors per què no va escriure mai en italià? En canvi, hi ha proves i referències que sí que escrivia en català, tot i que curiosament no n'ha quedat cap original, com també consta el seu llinatge escrit amb la forma catalana Colom. Com podia un estranger d'origen plebeu aconseguir càrrecs com els d'Almirall, Governador General o fins i tot Virrei que en aquella època estaven reservats a la noblesa de la Corona Catalana? La quantitat de dades i referències sobre la seva persona és tan impressionant que ens haurien de fer pensar a tots que els enigmes de la historia - i especialment aquest - no deixen de ser realitats que són ocultades de forma conscient i premeditada pel fet de ser incòmodes per als poders establerts en èpoques passades i que perduren al llarg dels anys.

La seva ubicació en la família dels Colom barcelonins i la seva participació en les batalles contra els Trastàmara (dinastia a la que pertanyia en Ferran el Catòlic) durant la guerra civil que afectà el Principat de 1462 a 1472 explicaria el seu possible posterior exili durant uns anys i l'antipatia entre en Colom, un urgellista, i el rei Ferran. Així, al seu pas per Portugal se'l coneix també com a Joan o Pere i fins i tot les seves expedicions àrtiques i, possiblement, a l'Amèrica del Nord des d'Escandinàvia el documenten com a Ioannes Scolvum (Joan Colom). El nom de Cristòfor pel qual és conegut es deriva de la seva posterior signatura XpoFerens (Cristoferens: el portador de Crist), adoptat amb motiu de ser precisament el portador del cristianisme a Amèrica.

Efectivament, En Cristòfor Colom, ni va néixer a Gènova, ni va morir a Valladolid. L'allau de proves documentals que demostren el seu origen català i que el seu nom era Joan només poden ser contrarrestades per un interès d'Estat en no remoure aquest tema per motius polítics i sociològics.

Durant tot l'any, s'han anat succeint els actes sense que des de l'Estat, ni cap universitat, ni cap mitjà de comunicació d'àmbit estatal s'hagi fet cap menció del seu veritable origen. És preferible mantenir la mentida del Colombo genovès i dir que hi ha moltes teories no demostrades sobre la seva identitat. El circ de les proves d'ADN que s'estan duent a terme actualment no deixen de ser més que una excel·lent maniobra de distracció, i ni la mateixa TV3 s'atreveix a encarar un assumpte que si és tractat amb el rigor suficient i l'interès nacional que mereix el tema podria suposar un enderrossall. Només un 30 minuts superficial i un Millenium a altes hores de la matinada han tractat durant aquest any la qüestió. També el Club i La Nit al Dia van parlar de la presentació del llibre de l'investigador Jordi Bilbeny: Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya. En canvi, una televisió estrangera com el Discovery Channel en fa un reportatge de referència en què defensen que era català i ni n'han comprat els drets d'emissió.

I és que què seria dels il·lustres catedràtics d'història que s'han empassat la censura reial del segle XVI en tot allò relacionat amb en Colom i la Descoberta i Conquesta d'Amèrica? Què pensaria molta gent si sabessin que la història oficial que hem après no és més que una rondalla amb ple coneixement dels qui l'expliquen? Tots sabem que la història l'escriuen els vencedors, el problema és que ens pensam que nosaltres som encara uns vencedors i que la nostra història l'hem escrita nosaltres. Idò no, la nostra història ens l'han escrita, o millor dit esborrada, els castellans, així de clar. Una altra cosa és que preferim no veure-ho, no saber-ho, i apuntar-nos al bàndol dels guanyadors.

L'impacte que un personatge de les dimensions d'En Colom devia tenir als Països Catalans no fan creïble que fos cap desconegut. Qualcú creu que és casualitat que el monument més important el tengui a Barcelona? Qualcú creu que és un error de construcció que el seu dit no assenyali precisament cap a Amèrica, com creu la majoria? En tot cas, el seu nom fins i tot apareix en la toponímia d'arreu del país: les Illes Columbretes al País Valencià, Porto Petro, Porto Cristo i Porto Colom a Mallorca, S'Illa d'En Colom a Menorca. Que els investigadors ens diguin d'on procedeixen tots aquests noms que semblen reivindicar allò que no ens atrevim a conèixer.

Sens dubte durant tot aquest any haurem de continuar atents a les troballes de la FEHC i d'en Jordi Bilbeny.

16 de gen. 2007

Referèndum és democràcia: Edu_mb


La primera resposta menorquina (a part de la meva) a la campanya Referèndum és democràcia ja m'ha arribat en forma de comentari realitzat per n'Edu_mb a l'entrada que servia per iniciar l'enquesta en aquest bloc. Aprofit per recordar a tothom que vulgui respondre que ho pot fer com a comentari en aquell article o amb un escrit al meu correu Talaiot@lamalla.net. Les respostes poden ser amb nom i llinatges o amb pseudònim, però agrairia que m'indiqueu des de quina localitat escriviu. Reproduesc a continuació l'opinió de n'Edu_mb, a qui felicit per les seves interessants aportacions:

Nom: Edu_mb
Localitat: Maó
Data: 15-01-07

1. Creus que el dret d'autodeterminació és aplicable a les actuals comunitats autònomes dels Països Catalans?
- És clar que sí. Tota nació sense estat hauria de tenir la legitimitat absoluta per decidir el seu propi futur de forma autónoma.
Un fet que recolza aquesta idea, és el que es produí al final de la Primera Guerra Mundial, on el president Wilson dels EEUU va començar a dictar com hauria de ser el món a partir d'aleshores, amb el vist-i-plau de la resta de potències mundials. Un dels punts del seu dictament era que "tota nació havia de formar un estat independent", entenent nació com a "lloc on hi viu gent, amb una història, costums, tradició i llengua comunes". Doncs bé, aquest dictament conforma, encara avui dia, les bases del món, per tant és lògic que es respecti en la seva integritat la part del dictament destinada a la pau i convivència, però pel que es pot veure només es compleix la part on els EEUU exerceix la seva política imperialista de dominació del món.

2. Creus que la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, amb independència del resultat, faria que l'Estat espanyol fos més democràtic?
- Si per democràcia entenem que el poble té el poder, no crec que hi hagi cap país arreu del món on hi hagi democràcia.
No obstant, és evident que aquesta decisió és de caire totalment democràtic, però no crec que fagi a l'estat espanyol més democràtic, ja que crec que d'entrada no ho és.

3. Tens decidit quin seria el sentit del teu vot en cas que es fes un referèndum d'autodeterminació perquè els Països Catalans formessin un Estat propi?
- Rotundament votaria en afirmatiu, fossin les condicions inicials que fossin; després ja ens barallaríem en com volem el país.

4. Té sentit donar suport des de Menorca a una iniciativa que, d'entrada, només implicaria el Principat?
- És clar. El principat forma part de la mateixa nació que Menorca, i una victòria seva, és una victòria nostra.

15 de gen. 2007

720 anys de catalanitat


Demà passat dia 17 de gener celebram la Diada Nacional del Poble de Menorca. Tal dia com aquest de l'any 1287 les tropes del rei Alfons el Liberal prenien l'illa i Menorca quedava incorporada definitivament a la Corona Catalana després d'un període de vassallatge als reis catalans imposat per Jaume I als musulmans menorquins. Sí, sí, no ha estat cap lapsus, ho he dit bé, he dit Corona Catalana i no altres noms moderns com Corona d'Aragó, o Corona Catalanoaragonesa, o Confederació Barcelonina-aragonesa-valenciana-mallorquina-sarda- sicilana...

Una data a partir de la qual Menorca va ser repoblada, com ens recorda la Crònica d'en Muntaner, "de bona gent catalana com nengun lloch pot esser bé poblat". Els nostres avantpassats, persones procedents majoritàriament de terres empordaneses, van dur a Menorca la llengua catalana que encara avui gaudeix aquí d'una salut que ja la voldríem per a la resta del territori, van dur la religió cristiana i unes noves institucions i el règim polític propi de la nació catalana medieval: una monarquia formada per diversos Estats, cadascun d'ells amb els seus furs, constitucions i privilegis.

Aquests 720 anys de catalanitat de Menorca es contraposen als 205 anys de dominació castellana. Dos segles en què s'ha mirat d'esborrar per part de castellans i de menorquins alienats per les coordenades polítiques i culturals de l'Espanya castellana tota vinculació de Menorca amb una Nació Catalana que fou la primera potència de la Mediterrània primer, i del món després. Encara avui són molts els escrits que apareixen any rere any en articles de diaris, són molts els discursos oficials, que intenten presentar el sentit d'una Diada com aquesta de forma interessadament parcial o tergiversada. En algunes ocasions s'ha volgut posar l'accent en la conquesta cristiana de Menorca, obviant de quina nació eren els qui vam conquerir l'illa. Així, s'ha volgut celebrar el dia 17 de gener com una celebracio religiosa més de Sant Antoni. Quan no ha estat possible evitar parlar del vessant civil de la conquesta, el protagonisme sovint ha estat per l'Aragó, evitant tota referència a la realitat catalana de la mateixa o com a molt, mirant de difuminar-la tant com fos possible. Els més surrealistes intenten convertir la Diada en un acte de patriotisme espanyol. En cap moment, però, els menorquins hem oblidat completament quins són els nostres orígens, encara que molts no en vulguin ser conscients.

Trec, per tant, la nostra bandera històrica, la que ens unia a tota la nació sense necessitat d'afegir castellets, ni franges blaves ni de cap altre color, l'emblema dels comtes i reis catalans, coneguda com a Senyera o Estendard, perquè és aquesta la que vam portar els actuals menorquins quan vam fer d'aquesta illa ca nostra. I que consti que no tenc res en contra de les actuals banderes oficials. Són igual de nostres que la quatribarrada al natural. I tal vegada un dia també seran banderes històriques.

Tal com va fer en Gabriel Bibiloni en la celebració de la Diada de Mallorca, també deman que els menorquins la penjem aquesta setmana a les nostres finestres d'internet. En Bibiloni ens explicava al seu blog com era la Festa de l'Estendard, i com hauria de ser. Ho desconec, pero segurament la simetria existent entre Ciutat de Mallorca i Ciutadella de Menorca en tants aspectes es devien repetir en altres temps també en certa mesura en els actes del 31 de desembre a Mallorca i el nostre 17 de gener. Estaria bé que historiadors locals s'hi interessassin i ens ho explicassin. En qualsevol cas, no estaria malament que de cara al futur el Consell de Menorca i l'Ajuntament de Ciutadella adoptassin algunes de les propostes que feia en Bibiloni tambe per a la Diada del Poble de Menorca.

Per acabar, vull recordar el bram que els soldats i els almogàvers conquistadors cridaven en la seva batalla per aconseguir l'illa: Per Sant Jordi! Per Sant Antoni! Desperta Ferro!

Bona Diada a tots els menorquins!

13 de gen. 2007

Campanyes

La possibilitat que els blocs i les noves tecnologies en general dónen a tothom d'expressar la seva opinió i interaccionar amb altres blocaires i lectors permet que la societat civil tengui un instrument de gran utilitat per organitzar-se, per fer reivindicacions davant els poders polítics, per intentar marcar l'agenda mediàtica i en defintiva per treballar en la consecució d'uns objectius.

Així, la campanya referèndum és democràcia d'en Xavier Mir va mostrant regularment les opinions de persones que responen a l'enquesta formulada al seu bloc amb la intenció de provocar el debat sobre el dret a l'autodeterminació. Per la meva part, que vaig respondre l'enquesta en el meu anterior article, també convidava a tots els illencs que vulguin a respondre les preguntes adaptades a Menorca que hi plantejava:

1. Creus que el dret d'autodeterminació és aplicable a les actuals comunitats autònomes dels Països Catalans?

2. Creus que la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, amb independència del resultat, faria que l'Estat espanyol fos més democràtic?

3. Tens decidit quin seria el sentit del teu vot en cas que es fes un referèndum d'autodeterminació perquè els Països Catalans formessin un Estat propi?

4. Té sentit donar suport des de Menorca a una iniciativa que, d'entrada, només implicaria el Principat?

Podeu respondre les preguntes de forma breu directament al meu bloc o, si us voleu estendre un mica més, enviar-me un correu a Talaiot@lamalla.net i també les publicaré, amb el vostre nom o amb el pseudònim amb que us presenteu. No es tracta que estigueu necessàriament d'acord ni amb els Països Catalans com a concepte polític ni amb la seva independència, simplement donau la vostra opinió. Fins ara ningú ha volgut respondre aquestes preguntes de tots els que heu visitat el bloc, cosa que pot ser atribuïble a diversos factors, entre els quals la incomoditat de les qüestions plantejades, l'autocensura o el desinterès. O també que la web d'illencs.com tenia problemes tècnics per recollir els blocs menorquins i la qüestió no ha arribat a prou gent. Esperem que ara que el problema està solucionat tinguem més sort. Es tractar de tenir paciència i anar insistint...

Ahir un interessant article d'en Joan F. López Casasnovas, que igualment ens recorda que aquesta setmana es celebrarà la Diada Nacional del Poble de Menorca, ja reclamava la necessitat de no desertar d'un horitzó nacional més engrescador que l'actual, a no renunciar als avanços cap a la sobirania.

També en Pere Meroño ha començat la seva campanya en favor de la música en català, contra l'oblit dels nostres músics per part dels consumidors i els mitjans de comunicació. Hi estaré atent i miraré de col·laborar humilment des del meu bloquet. I en un altre àmbit, avui llegia a Vilaweb la notícia que el Gob ha iniciat una campanya de tramesa de correus electrònics al Ministeri de Medi Ambient per reclamar que es compleixi la normativa ambiental en el projecte de construcció del Dic de Son Blanc.

Properament, començaré una campanya pròpia sobre els problemes que tenim a algunes zones de Menorca, i en especial de Ciutadella, per a la recepció del Canal 33, del Canal 9 i de Punt 2 des de fa gairebé un any mentre que a la resta de les Illes Balears es veuen sense problemes.

9 de gen. 2007

Referèndum és democràcia, també a Menorca.

Comença un nou curs. Després de dues setmanes de vacances em reincorpor a la vida quotidiana, a la feina, i també torn al meu bloc que he tingut abandonat aquests dies.

Una ràpida revisió de les meves pàgines i blocs favorits i veig que la Xarxa de Blocs Sobiranistes ha crescut aquestes festes fins als 261 catosfèrics, i que la plataforma Sobirania i Progrés ja té 8906 adherits. En Gabriel Bibiloni ha fet propostes per a la celebració de la Festa de l’Estendard a Mallorca, en Xavier Mir ja ha començat la campanya Referèndum és democràcia i en Víctor Alexandre segueix desemmascarant de forma implacable la provincianització progressiva de TV3.

En aquest any que encetam tindrem eleccions a les Corts Valencianes i al Parlament de les Illes Balears, i eleccions municipals a tots els Països Catalans excepte la Catalunya sota administració francesa. Una nova oportunitat per desterrar els projectes castellanitzadors i aconseguir una més estreta cooperació i la normalització de les relacions entre les diferents administracions autonòmiques dels Països Catalans.

També celebrarem en la Diada del Poble de Menorca, el proper 17 de gener, el 720è aniversari de la incorporació de la nostra illa a la catalanitat i l’origen de la nostra identitat actual. En l’extrem oposat, commemorarem el 25 d’abril els 300 anys de la destrucció del Regne de València i la seva incorporació al Regne de Castella el 1707, un destí que també patirien el regne d’Aragó, el Principat de Catalunya i Mallorca uns anys després, en el que suposaria el final de la independència de la nació catalana i de la cultura política federal que li era pròpia en una dominació estrangera que encara dura fins avui.

Reclamar un referèndum sobre la independència dels Països Catalans és, per tant, un dret democràtic i un deure de tot ciutadà amb consciència que la recuperació de la llibertat i de la dignitat nacional és feina nostra. Ningú no ens regalarà res.

La campanya Referèndum és democràcia comença amb una enquesta que realitza en Xavier Mir i que vull respondre des d’aquest bloc, alhora que convit a tothom que ho vulgui a què aporteu les vostres pròpies respostes. Per suposat de les preguntes originals he canviat “Comunitat Autònoma de Catalunya” per “Comunitats Autònomes dels Països Catalans” i afegesc una quarta pregunta, “Té sentit donar suport des de Menorca a una iniciativa que, d’entrada, només implicaria el Principat?”. Som-hi:

1. Creus que el dret d’autodeterminació és aplicable a les actuals comunitats autònomes dels Països Catalans?

Crec que el dret d’autodeterminació és aplicable a tots els pobles amb consciència de ser-ho, i no es pot negar el dret a una nació que com la nostra ha estat ocupada per la força de les armes. El dret el tenim, una altra cosa és que els dominadors no el vulguin reconèixer.

Com diu en Marc Soler i Colomer en la seva resposta, l'ONU reconeix en l'article 1.3 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que “Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d’aquest dret estableixen lliurement la seva condició política i proveeixen així mateix al seu desenvolupament econòmic, social i cultural". I no oblidem que l’Estat castellà del que formam part és membre de l’ONU. Les interpretacions que aquesta disposició només és aplicable a països no democràtics, del tercer món o producte de la descolonització del segle passat no deixen de ser opinions polítiques interessades d’Estats constituïts. Nosaltres hem de fer valer i defensar la nostra interpretació.

Per la seva banda, les freqüents al·lusions a l’article 2 de la Constitució Espanyola, que diu que la mateixa “es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació Espanyola” no representa un impediment per a la celebració d’una consulta democràtica. En tot cas, aquest article no és un problema per als Països Catalans, sinó per l’Estat, ja que en cas d’una eventual independència es quedaria sense la seva norma fundacional i es veuria abocat a haver de reconstituir-se d’acord amb la voluntat dels que volguessin continuar-hi i sense la participació dels territoris independitzats.

2. Creus que la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, amb independència del resultat, faria que l'Estat espanyol fos més democràtic?

Naturalment. O no és més democràtic que el Quebec pugui celebrar referèndums d’autodeterminació sense cap problema per part del Canadà? L’Estat castellà és només democràtic fins allà on li convé.

No crec que encara que al Principat CiU i ERC es posessin d’acord per governar amb l’objectiu de celebrar un referèndum l’Estat es quedés impassible. No sé si arribarien a treure l’exèrcit, que quedaria molt malament davant la resta d’Europa, però intentarien boicotejar la convocatòria amb les forces de seguretat, precintant les meses electorals, etc... L’únic procés en què pens que seria possible demanar als ciutadans “Vols la independència de Catalunya (o dels Països Catalans)?” seria en unes eleccions al Parlament i utilitzant la pregunta com a lema de campanya unitàriament per part dels partits que haguessin promogut el referèndum prèviament boicotejat per l’Estat. En cas de victòria dels partidaris d’aquests partits, es declararia la independència i s’hauria de procedir a redactar i aprovar la Constitució Catalana.

3. Tens decidit quin seria el sentit del teu vot en cas que es fes un referèndum d'autodeterminació perquè els Països Catalans formassin un Estat propi?

Votaria que sí sense cap dubte. Recuperar les llibertats dels Països Catalans és l’única via per assolir la plenitud del nostre poble i el seu progrés social, econòmic, cultural i polític. La dominació castellana només representa la nostra submissió, la nostra divisió, la nostra alienació, l’oblit del que som i del que hem estat i el segrest de la nostra voluntat de ser en el futur.

4. Té sentit donar suport des de Menorca a una iniciativa que, d’entrada, només implicaria el Principat?

En Francesc Sintes deia en el seu article Tocar la cartera que quan Catalunya rep, a Menorca li surt un cop blau. Certament, així ha estat al llarg de la història. Però aquesta sentència també és vàlida a l’inrevés. Quan Catalunya és poderosa, Menorca reviscola.

La crisi que suposaria pels castellans la independència de Catalunya atès el que he explicat sobre l’article 2 de la Constitució espanyola, representaria la fi de l’actual Estat. Una nova constitució espanyola sense la influència política del principat construiria un Estat que tendiria irremeiablement a l’unitarisme polític amb l’abolició de les autonomies, a l’assimilació lingüística i cultural del País Valencià i les Illes a Castella i a un espoli fiscal encara més devastador.

La presència d’un Principat de Catalunya independent sense la resta de l’antiga nació catalana podria representar un impuls en certs àmbits per als altres Països Catalans que romandrien sota dominació castellana i francesa, però no ens enganyem, els Estats són amics dels Estats i no dels pobles sense sobirania. Per tant, la pregunta que ens hauríem de fer és: ens podríem permetre els menorquins, els mallorquins, els eivissencs i formenterers i els valencians el luxe de continuar a l’Estat castellà sense Catalunya?

Així, igual que gaudim d’autonomia política gràcies a la influència del Principat, igual com s’han iniciat les reformes dels Estatuts d’autonomia gràcies al Principat, la independència del Principat només seria el tret de sortida de la recuperació de la nostra sobirania i de la lliure federació dels Països Catalans.