N'hi ha que s'omplen la boca parlant de la llibertat però només se l'apliquen a ells mateixos. N'hi ha que només se'n recorden de la llibertat d'expressió quan poden emprar aquest concepte com a arma partidista i ideològica, però no la defensen per als altres sinó només quan serveix als seus interessos polítics.
La decisió de Kelme de rescinir el contracte que mantenia amb el jugador del FC Barcelona Oleguer Presas pel seu article La bona fe en què qüestionava la independència judicial espanyola han provocat tota una sèrie de reaccions de suport que es poden seguir a la blogosfera sobiranista (vegeu el recull d'en Saül Gordillo, o l'apunt d'en Xavier Mir, etc...) i també a la blogosfera menorquina (on en parlen en Pere Gomila i en Pau Gener). Es pot estar d'acord o no amb l'opinió de n'Oleguer, però ell ha expressat amb total claredat allò que pensa molta gent i la seva decisió l'ha portat a assumir-ne les conseqüències. El seu coratge és digne d'admirar, però segurment ell ni sospitava que un article com el que ha escrit tindria les repercussions que ha tingut. Kelme segurament també és molt lliure de rescindir els contractes que li doni la gana, i molt antipàtic els devia caure el jugador per prendre la decisió que han pres, o potser han estat les pressions polítiques dels seus benefactors (el PP valencià), o tal vegada són sincers i temien que l'opinió del jugador perjudiqués les seves vendes, però el cert és que la seva acció també tindrà conseqüències. La campanya iniciada per Vilaweb ha recollit 18.172 signatures en dos dies que declaren que Kelme m'ha perdut com a client.
Ahir mateix, llegia que el grup Dixi Chicks, guanyadors de 5 dels principals premis Grammy, havia patit un boicot a diferents mitjans nordamericans per haver criticat públicament George Bush. I és que la llibertat d'expressió és bona sempre que no l'exerceixis en públic. "Calla i canta", o "juga al futbol i calla", és el missatge que ens transmeten. Com si només tenguin llicència per opinar els polítics i els periodistes acreditats. Doncs no, ja advertíem que el fenòmen dels blocs suposa una democratització de l'opinió pública, on hi tenen cabuda veus, missatges i iniciatives que la resta de mitjans aliniats amb els interessos polítics i econòmics predominants descarten amb facilitat.
La llibertat d'expressió és un dret fonamental que té el seu camp d'acció i la seva raó de ser en la pluralitat política i ideològica, i és el pilar de la pluralitat informativa que tant camí té encara per recórrer en la nostra societat pseudodemocràtica. La llibertat d'expressió només pot ser plena si les persones respectam que tothom pot opinar sense que prenguem represàlies pel fet que la seva opinió no ens agradi o ens repugni, i quan l'única resposta a una opinió només pugui ser emetre una opinió distinta amb la mateixa llibertat i mitjans.
La decisió de Kelme de rescinir el contracte que mantenia amb el jugador del FC Barcelona Oleguer Presas pel seu article La bona fe en què qüestionava la independència judicial espanyola han provocat tota una sèrie de reaccions de suport que es poden seguir a la blogosfera sobiranista (vegeu el recull d'en Saül Gordillo, o l'apunt d'en Xavier Mir, etc...) i també a la blogosfera menorquina (on en parlen en Pere Gomila i en Pau Gener). Es pot estar d'acord o no amb l'opinió de n'Oleguer, però ell ha expressat amb total claredat allò que pensa molta gent i la seva decisió l'ha portat a assumir-ne les conseqüències. El seu coratge és digne d'admirar, però segurment ell ni sospitava que un article com el que ha escrit tindria les repercussions que ha tingut. Kelme segurament també és molt lliure de rescindir els contractes que li doni la gana, i molt antipàtic els devia caure el jugador per prendre la decisió que han pres, o potser han estat les pressions polítiques dels seus benefactors (el PP valencià), o tal vegada són sincers i temien que l'opinió del jugador perjudiqués les seves vendes, però el cert és que la seva acció també tindrà conseqüències. La campanya iniciada per Vilaweb ha recollit 18.172 signatures en dos dies que declaren que Kelme m'ha perdut com a client.
Ahir mateix, llegia que el grup Dixi Chicks, guanyadors de 5 dels principals premis Grammy, havia patit un boicot a diferents mitjans nordamericans per haver criticat públicament George Bush. I és que la llibertat d'expressió és bona sempre que no l'exerceixis en públic. "Calla i canta", o "juga al futbol i calla", és el missatge que ens transmeten. Com si només tenguin llicència per opinar els polítics i els periodistes acreditats. Doncs no, ja advertíem que el fenòmen dels blocs suposa una democratització de l'opinió pública, on hi tenen cabuda veus, missatges i iniciatives que la resta de mitjans aliniats amb els interessos polítics i econòmics predominants descarten amb facilitat.
La llibertat d'expressió és un dret fonamental que té el seu camp d'acció i la seva raó de ser en la pluralitat política i ideològica, i és el pilar de la pluralitat informativa que tant camí té encara per recórrer en la nostra societat pseudodemocràtica. La llibertat d'expressió només pot ser plena si les persones respectam que tothom pot opinar sense que prenguem represàlies pel fet que la seva opinió no ens agradi o ens repugni, i quan l'única resposta a una opinió només pugui ser emetre una opinió distinta amb la mateixa llibertat i mitjans.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada