Espai comunicacional i sobiranisme.

Aquesta setmana la Xarxa de Blocs Sobiranistes hem arribat als 300 membres i seguim pujant. En el moment d'escriure aquest article en som ja 313. A la catosfera hi trobareu blocs que parlen de tot, independents o afiliats de partits polítics diversos, anònims o amb noms i llinatges. La idea de crear aquesta xarxa on tots els blocaires que volem un Estat propi per als Països Catalans ens poguem connectar i llegir és un dels mitjans que tenim a l'abast per construir aquest espai comunicacional que tant costa de fer des d'altres àmbits sotmesos al control polític. La fragmentació de l'espai comunicacional català impedeix veure a Ciutadella el canal 33, el canal 9 i punt 2 que poden veure a la resta de les Illes, o veure les emissions digitals de TVC a totes les Balears, o veure IB3 al País Valencià, o veure Canal 9 i Punt 2 a la major part del Principat... Tots aquests canals són públics, pagats amb els diners dels contribuents i haurien de servir per contribuir a la normalització de l'ús de la llengua pròpia i de les relacions entre els diferents Països Catalans.

En tost d'açò, la utilització d'aquestes televisions per transmetre la sensibilitat política dels legítims governs de cada un dels nostres territoris provoca recels en la resta. Cada govern prefereriria que en el seu àmbit només es veiés la tele que ells poden controlar sense interferències dels altres, i els sobiranistes a vegades també caiem en l'error de no exigir la recepció d'aquests canals degut a la difusió de continguts i esquemes propis de la submissió a l'Estat espanyol castellanitzador i uniformitzador. Com si Canal 9 no fos una televisió del nostre país, o com si no ho fos IB3 o el 3/24. Treballem per rebre-les totes, i també perquè algun dia compleixin el seu paper de vertebració al que seran cridades. Mentrestant, l'espai comunicatiu creix a internet, i afegesc al meu bloc una altra televisió per internet: Net TVCat, de la Catalunya Nord.

La campanya per la recuperació del C33, C9 i P2 a Ciutadella ja m'ha confirmat 29 correus electrònics (com a mínim), i aquesta setmana vaig rebre la confirmació per part del regidor de l'Ajuntament de Ciutadella pel Fòrum Ciutadà Luis Camarero que un grup de ciutadans han començat una campanya de recollida de signatures a la que el seu grup polític s'hi ha adherit. Em diuen que la signatura es podrà fer a la seva paradeta habitual de Ses Voltes de Ciutadella. A veure si el proper dissabte m'hi puc atracar després de la feina. Estaria bé que els del fòrum es moguessin per aquest tema, però encara ho estaria més que ho fessin tots els partits per resoldre un greuge que tenim els ciutadellencs amb la resta de menorquins. Algú sap si les associacions de veïns que hi ha constituides disposen d'algun correu electrònic o d'alguna adreça per comunicar-m'hi? Tampoc estaria malament que ells se'n fessin ressò. I a què esperam els qui encara no heu enviat el missatge per correu?

Per altra banda, els moviments en el debat sobre l'autodeterminació d'aquesta setmana passen per la presentació de la campanya de recollida de signatures de la Plataforma pel Dret de Decidir i la Plataforma Sobirania i Progrés per aconseguir que els Parlaments dels Països Catalans puguin convocar referèndums d'autodeterminació. Molts pensau que ni fent un referèndum tenim res a fer, però si ens negam a nosaltres mateixos aquesta possibilitat segur que no farem res. En els comentaris de l'anterior article Per la llibertat de Castella s'ha donat un petit ball d'estadístiques sobre el tema. Si a mi em ve un enquestador i em demana què em preocupa més, la fam al món, el terrorisme o l'autonomia, les meves respostes seran exactament per aquest ordre: la fam al món, el terrorisme i l'autonomia en darrer lloc, però si em demanen si vull un Estat propi per als Països Catalans si o no, la meva resposta ja la sabeu. No ens deixem desmoralitzar per enquestes fetes per qui ens neguen el dret de decidir. Per què han de poder fer referèndums al Québec i no aquí? Allà ja han decidit vàries vegades mantenir-se al Canadà i no passa res. Per què aquí no podem decidir si volem mantenir-nos a l'actual Estat o no? De què tenen por? De la democràcia?

La candidata socialista a la presidència de la república paradigma del centralisme, Ségolène Royal, que fa unes setmanes ens sorprenia dient que els quebequesos eren sobirans per decidir els seu futur, ara ens torna a sorprendre i ens diu que els francesos no s'oposarien a la independència de Còrsega. Que els sembla açò als socialistes d'aquí? Per la seva banda, els valons ja pensen en reunificar-se amb França si Flandes acaba amb la unitat belga, i Escòcia espera les seves eleccions en què els independentistes podrien guanyar per primera vegada. Mentrestant, aquí els immobilistes ja es comencen a defensar, però no podran defugir aquest debat. Com diria en Xavier Mir, el pes del segle XXI caurà damunt tots nosaltres.