10 de març 2008

Apunt postelectoral

No ha estat possible. El diputat autòcton d'Unitat per les Illes no s'ha aconseguit, i els resultats han estat fins i tot més baixos que la coalició de Progressistes per Balears de fa quatre anys. La marabunta del bipartidisme hispànic ha arrasat com un tsunami una vegada més i es torna a quedar els 8 diputats que les Illes enviarem al Congrés castellà. Ja hi ha qui llegeix en els resultats d'ahir que els electors de les Illes Balears no som "nacionalistes" com si els dos partits que es reparteixen el pastís siguin neutres nacionalment parlant. Estic d'acord en una part, la gran majoria dels illencs no som nacionalistes, no ho hem estat mai i segurament no ho serem mai, i per açò votam entre les opcions que més recursos i presència mediàtica tenen sense qüestionar innocentment adscripcions nacionals. Però és que cal ser nacionalista per votar Unitat per les Illes? O basta voler el millor per aquesta terra sense que ens prenguin el pèl? És que no hi ha nacionalistes espanyols a les Illes que voten el PPSOE? Jugar en camp contrari té aquestes coses (i unes eleccions per triar representants al Congrés castellà és un camp contrari implacable), que fins i tot el llenguatge i els conceptes més bàsics són emprats a conveniència dels nacionalistes majoritaris.

Els resultats del Partit Espanyol a les Illes, que es converteix en la força més votada per damunt del Partit Nacionalista Espanyol, el converteix en responsable d'allò que l'Estat decideixi per al nostre país. Per primera vegada es dóna la circumstància que un Govern de les Illes estarà dirigit (majoritàriament) tota una legislatura pel mateix partit que el Govern de l'Estat, i per tant d'aquí quatre anys, el 2012, no hi haurà l'excusa de donar la culpa als altres de l'incompliment de promeses com la publicació de les balances fiscals i la reforma del finançament que han fet els socialistes durant aquesta campanya. I com que els coneixem, mentiders com són, ja ens podem preparar! I més si es materialitzen els pronòstics de la greu crisi econòmica que ja s'insinua...

Mentrestant, ara s'ha de felicitar els guanyadors, el Partit Espanyol per la seva victòria a les Illes i a Artur Bagur i la candidatura progressista al Senat per Menorca, que ha aconseguit imposar-se a tots els municipìs de l'illa i amb més del 50% del total dels vots. La resta ens hem de llepar les ferides i reflexionar. Però on convé que reflexionin, i molt, és al Principat pels resultats d'Esquerra Republicana. Mentre l'independentisme augmenta socialment, l'únic partit de la nostra nació amb presència parlamentària que es declara independentista baixa de forma estrepitosa. Deu ser que Esquerra només es declara independentista de paraula i la societat demana molt més que pura retòrica, perquè està clar que els seus potencials votants no s'han sentit representats per aquest partit i amb les decisions que ha pres i l'han volgut castigar. Cal una renovació de l'independentisme al Principat, una renovació d'estratègies i persones que s'ha de donar dins Esquerra, però també dins CiU.

I a tot açò la societat civil ha de continuar impulsant el sobiranisme a casa nostra mateix, que aquest sí que és el nostre propi camp. La Plataforma pel Dret a Decidir ha qualificat d'èxit la recollida de signatures prevista durant la jornada electoral malgrat els "impediments", segons informa Tribuna.cat. Ja va bé tenir alguna bona notícia, perquè allò que facin des del Principat en aquest sentit ha de tenir repercussió a tota la nació.

Per acabar, molts ànims a tots els 85 menorquins que ja formen part d'Estatpropi.cat i que avui es sentin derrotats. Que pensin que si la majoria d'illencs no són "nacionalistes", arribat el moment decisiu no serà per triar entre Espanya sí o no, ni tan sols entre Espanya o Catalunya, sinó entre Menorca sí o Menorca no.

2 comentaris:

Alexandre Pineda i Fortuny ha dit...

20 milions de nacionalistes han votat, és la suma del PP i PSOE, el gran (Partido Nacionalista Español). Ho són del de debò, tenen exèrcits acomboiant-los. Ho neguen com a fervents hieronacionalistes (hiero: sagrat)i es presenten amb el criptonacionalisme (cripto:amagat).

Talaiòtic ha dit...

Que cert que és açò que dius. Però el que em sap greu és que hi ha molta gent que ha votat als uns només per evitar que governin els altres. És el que cercaven i ho han aconseguit: el discurs de la por triomfa, el xantatge a la voluntat popular és un fet. Ens fan triar entre les dues cares de la mateixa moneda, i amb aquest panorama el que hem de fer és canviar la moneda...