El sobiranisme optimista.

El divorci entre la partitocràcia del Principat i la societat que se suposa que representa ha quedat més evidenciat que mai en aquestes darreres eleccions. I els nombres canten. Alguns ens han intentat vendre que el vot d'ERC de l'any 2004 era procedent de convergents desencantats amb el pacte CiU-PP. Altres que era un vot aparegut per unes circumstàncies "excepcionals" de reacció ciutadana per part de persones que sense ser independentistes volien mostrar la seva protesta contra el govern per la seva gestió de la informació de l'atemptat de l'11-M o pel linxament mediàtic contra Carod-Rovira per la seva entrevista amb ETA, i que una volta desaparegudes aquelles circumstàncies excepcionals ja no han tornat a votar-los. També ens intenten fer creure ara que els votants que ERC ha perdut en les darreres eleccions s'han passat al PSC com a vot útil per evitar la victòria del PP. Són molts els qui s'empassen el discurs oficial que el republicans han perdut suport per "massa radicals". El darrer cas que podem comentar des de Menorca és el de n'Ignasi Mascaró, que en el seu article Com ho veus, O'Shaughnessy? diu entre altres coses que "l'independentisme no té cap prestigi ni glamour, i podria tenir-ne, com en tenen tantes causes perdudes, minoritàries, discursos contracorrent, utopies malversades", i que "no existeix el més important: independentisme democràtic". Desconec si aquesta darrera afirmació la fa perquè considera que ERC no és independentista (cosa que es discuteix bastant) o perquè considera que no és democràtica (en tot cas, no seria menys democràtica que els altres partits) o les dues coses, però pel que fa a la resta, cap de les anteriors teories és certa. Ni l'independentisme és una causa perduda, ni els vots d'ERC d'ara fa quatre anys van sorgir de CiU, ni ara han anat al PSC.

En efecte, els vots perduts per ERC en les darreres eleccions no s'han perdut perquè els votants pensessin que ERC era "massa radical" i han preferit anar al PSC, sinó que les xifres demostren precisament tot el contrari. Gràcies a la recopilació i l'anàlisi que un company raconaire ha realitzat en Dades objectives sobre les eleccions es pot veure que tots els tòpics que ens intenten vendre no són més que fum, i que l'únic problema del sobiranisme (cal dir democràtic, mestre?) és el de la manca de visualització política real de la voluntat d'una majoria de catalans del Principat d'acabar la relació amb l'actual regne d'Espanya.

Veiem els vots totals als partits del Principat en les darreres tres eleccions a l'Estat castellà:



Amb aquestes dades resulta que al 2004 hi havia 723.164 votants que al 2000 no hi eren, i ERC en puja 448.610. CiU va baixar 134.950 vots. Per tant, queda en evidència que a banda d'aquells convergents que es poguessin passar a ERC, com a mínim 313.660 sufragis van ser un vot que feia 4 anys no hi era, i va anar cap a ERC. I dic com a mínim perquè podria ser que alguns votants convergents passassin a l'abstenció o a altres partits. Pel que fa a la resta de partits, el PSC i ICV pujaven mentre que el PP també baixava com CiU.

Si examinam els resultats d'enguany, es pot veure com tots aquells que van confiar en aquella ERC que parlava clar i que feia gestos de no deixar-ne passar ni una més ara han perdut la confiança en aquest partit. Podem dir sense equivocar-nos que els han abandonat. Sinó com s'explica que hagin votat 398.280 persones menys que l'any 2004, i ERC en perdi 348.975, que vindria a ser el 87,6% dels vots totals perduts? La resta de partits també han perdut vots, excepte el PSC que en guanya 86.029. Realment ens pretenen fer creure que aquests vots procedeixen majoritàriament d'ERC quan ICV n'ha perdut 53.037, CiU n'ha perdut 61.154 i el PP 21.143? Quan ho comparam amb els escons, és evident que és gràcies a la baixada d'ERC i l'abstenció independentista que el PSC ha augmentat els escons.

Per entendre com es manipulen les xifres per amagar el potencial vot independentista, podem veure la següent graella sobre percentatge de vots al Principat durant les tres últimes eleccions a l'Estat castellà:



Aquí tenim la idea errònia del transvassament de vots que interessa que ens creguem, ja que no es té en compte l'abstenció ni vots nuls o blancs. En les eleccions d'enguany de sobte ERC perd el 8% i ICV perd un 0,90% mentre que el PSC guanya un 5,90%, pel que ràpidament es diu que la majoria de votants republicans s'han passat al Partit dels Socialistes Colonials.

Finalment per a veure-ho clar, calculem els percentatges de vot per cada partit sobre el cens total. Això vol dir que sabrem si augmenta respecte al total de possibles votants del cens, ja que tenim en compte el vot blanc, nul i l'abstenció:



Com veim, al 2004 va a votar un 13,72% més d'electors que al 2000 no havia votat. ERC i PSC es queden quasi a parts iguals el nou electorat, ja que els altres tenen poques variacions i com a molt podem dir que CiU n'hi pot passar a ERC una part petita o els perd directament. Així podem deduir que el nou electorat es va repartir a parts quasi iguals en total de vots i percentatge entre ERC i PSC, i la resta (excepte ICV) en perden. És a dir, això és la prova que com a mínim més de la meitat de l'electorat d'ERC va apareixer de cop des de l'abstenció el 2004, i que era quasi tan nombrós com el que acaba de desaparèixer en aquestes darreres eleccions.

Amb aquesta graella, a diferència de l'altra, resulta que el PSC només ha augmentat un 2% de l'electorat total amb el seu increment de 80.000 vots, i es ratifica l'augment d'escons perquè ERC ha perdut l'electoral que va guanyar fa quatre anys il·lusionat pel seu independentisme. Aquells vots de cap manera han anat al PSC. Mirem bé, perquè les dades són clares. Resulta que deixen de votar el 6,67% del total de votants del cens en aquestes últimes eleccions, i oh quina casualitat que ERC fa una baixada del 6,43% del seu electorat total. La resta, com veieu és quasi menyspreable: ICV perd un 1% i CiU menys d'un 1% i el PP un 0,2%. Així, veim definitivament que l'electorat que ha perdut ERC ha anat a l'abstenció.

Aquest electorat abstencionista que majoritàriament procedeix d'ERC es tracta d'un votant que demana inequívocament la recuperació de la Sobirania perduda de la Nació Catalana i que en aquestes eleccions ha volgut deixar clar que ara mateix no es sent representat per cap dels partits que es presentaven. I açò vol dir que s'està a l'espera de novetats en el panorama polític del Principat. En paraules d'Albert Ubach, de Catalunya Acció, "amb el recent –i sonat- naufragi d'ERC en aquestes últimes eleccions espanyoles, s'enfonsa definitivament una manera de fer per la qual molts polítics catalans s'han desviscut. Una manera de fer que ha dut a una classe de dirigents a girar permanentment l'esquena a les aspiracions d'un país que, diguem-ho clar, no els mereixia. S'albira la fi d'un cicle que fa trenta anys que dura: un cicle marcat per una actitud servil per part d'una classe política que ni ha pogut ni ha volgut encarar-se a Espanya, i encara menys trencar amb ella peti qui peti. El càstig que Catalunya ha propinat als actuals dirigents d'ERC representa un dels batecs de vitalitat més punyents que aquest país ha donat en els últims anys. Una mostra que aquest país ja no es deixa esquilar la llana tan fàcilment com anys enrere". Per tant, el lema d'aquesta organització "Per dignitat Abstenció. Comencem a trencar amb Espanya" s'ha demostrat un dels més encertats en l'anterior campanya, i que el toc d'atenció d'en Xavier Mir que ja feia el passat 6 de febrer a ERC: que sigui la darrera vegada, on demanava que els republicans no hi havien d'anar a fer res al parlament de la Gran Castella, tampoc anava gens mal encaminat.

En els pròxims mesos hi haurà esdeveniments interessants. Esteim a l'espera de la sentència de Tribunal Constitucional sobre l'Estatutet del Principat, que pot desencadenar una nova onada d'indignació contra les interpretacions restrictives que aquest òrgan podria fer amb més caràcter polític que jurídic. I dels resultats dels congressos interns que aquest estiu afronten tant ERC com CiU en pot sortir la necessitat d'un nou lideratge que també abans de les eleccions ja es predicava tant de Catalunya Acció com des de Tribuna.cat, on s'atreveixen a apuntar al vocal del CGPJ Alfons López Tena i fundador del Cercle d'Estudis Sobiranistes, i al President del Barça Joan Laporta. I atenció al corrent crític republicà Reagrupament.cat, i a les decisions que pugui prendre Joan Carretero si no aconsegueix que el seu partit canviï el rumb i evitar així el desastre.


Alfons López Tena i Joan Laporta. La pressió social perquè alguna d'aquestes figures sinó les dues encapçalin una nova Solidaritat Catalana podria augmentar els propers mesos.

És tal vegada aquest l'independentisme "de coll i corbata, educat, refinat en l'argument i contudent en la forma, un seductor a la tribuna d'oradors, un aspirant a guanyar consciències" que recomana n'Ignasi Mascaró? Que vagin en compte, per tant, els qui seguint el discurs de sempre afirmen que recuperar la sobirania és una causa perduda, minoritària i utòpica, que amb aquestes més de tres-centes mil persones al Principat que ja no volen saber res de col·laborar amb l'espanyolisme colonialista ni gestionar una autonomia escarransida feta a mida de la voluntat de la Gran Castella, convenientment representades i sumades als que encaren donin suport a una ERC o una CiU definitivament escarmentades per la pèrdua de suport progressiu, podrien donar una sorpresa majúscula en les properes eleccions al Parlament del 2010 on no hi haurà bipartidisme hispànic que valgui ni la necessitat del mal menor del Partit dels Socialistes Colonials per aturar un Partit Nacionalista Espanyol que com sempre no tindrà res a fer. Independència el 2014? Com ja vaig dir una vegada, i per què no un referèndum el 2012 pel VIè centenari del Compromís de Casp?

Aprofitant que demà és dia 25, record que queda un mes just perquè es compleixi un any de la presentació de la pàgina d'Estatpropi.cat, i encara ens queden una quinzena de persones per arribar al primer centenar de menorquins que demanam la sobirania per la nostra nació. No ens podem adormir! Hem de fer un nou esforç per arribar a aquesta xifra rodona en la data assenyalada del primer aniversari de la iniciativa. Sumem-nos al mapa per un Estat propi!