L'any 1570 es produeix un fet explicat normalment de forma gairebé anecdòtica, però d'importància cabdal, que hauria pogut canviar definitivament el destí de l'illa i que mostra finalment les raons de l'actuació de la Corona espanyola en el lliurament de Menorca a la devastació dels turcs encara no feia dotze anys abans. En aquells temps posteriors a l'assalt de 1558, algunes incursions pirates de caràcter menor s'havien produït a l'illa, però el rumor que sembla ser corria en aquells moments d'un altre atac a gran escala per part dels turcs haurien propiciat, segons la historiografia oficial, la decisió del monarca d'ordenar els menorquins que abandonassin l'illa. En efecte, el rei Felip manà despoblar Menorca i deixar només presència militar al castell de Sant Felip.
Un cop desvetllats els plans del monarca les protestes foren generals, i les reaccions per tal de suplicar la revocació de l'ordre reial d'evacuació enviada al governador Joan de Cardona no es van fer esperar. Els menorquins es disposaren novament a defensar-se per no haver d'abandonar la seva pàtria enviant emissaris a la cort de Madrid i mobilitzant totes les influències disponibles. Viatjaren a Castella el síndic Jaume Vell i més tard en Pere de Loçano, i els consellers de Barcelona escrivien també al rei el 19 de maig per evitar el fatal desenllaç: "Seria estat servit Vostra Majestat en manar despoblar tota la dita illa exceptuat lo castell del port de Mahó. E com sia cert que despoblant-se la dita illa i fortificant-se allí lo enemic per ser la dita illa de la importància y qualitat que es, seria la total destrucció y perdició, no sols de les illes circumveines, més encara en manifestíssim dany de tota Espanya".
Per l'historiador Casasnovas, aquesta fou una "decisió absurda", i ho demostraria que finalment l'ordre va ser revocada i no es portà a terme la despoblació de Menorca. Però realment hem de creure que va ser una decisió presa sense pensar a la vista de tot l'ocorregut anteriorment i del context històric en el que ens trobam?
Objectiu: la descomposició de la Nació Catalana.
Segons l'Enciclopèdia catalana, "Els estats d'Itàlia (però no Sardenya) foren separats de fet de la corona catalanoaragonesa amb la implantació (1554) del Consell d'Itàlia. Malgrat el document d'abdicació de Carles V a la corona catalanoaragonesa (redactat separat del de Castella), l'emperador regnà legalment a Catalunya-Aragó fins a la seva mort (a Nàpols regnava des del 1554 el seu fill Felip)". Eugeni Casanova, citat per en Juan Manuel Rodríguez a Antoni de Lofrasso, Cervantes i la cultura catalana diu en la seva obra Viatge a les entranyes de la llengua: "Però amb molt d'enginy, ja Felip II va separar els territoris italians de la Corona d'Aragó, en un llarguíssim memorial de laminació de sobirania que arriba fins a Joan Carles de Borbó i Borbó".
La descomposició de la Corona Catalana per part del rei Felip I té per tant un primer episodi ben concret en aquesta separació de Nàpols de l'antiga Catalunya dins les possessions dels Habsburg. I a açò hi hem d'afegir que per part dels castellans s'estava imposant la mentalitat d'anomenar Castella per Espanya, tal com ja vam veure en les paraules d'en Cristòfor Despuig a Los Col·loquis de la Insigne ciutat de Tortosa: "Y també casi tots los historiògrafos castellans estan en lo mateix de voler nomenar a Castella per tota Espanya. Pero Mexya en la sua Corónica imperial, en lo segon capítol de la vida de l'emperador Maximiliano, fa pitjor, que posa lo regne de Nàpols sots lo domini y corona de Castella, essent com és tan clarament de la corona de Aragó, que los minyons no u ignoren [...]".
Els castellans, per tant, escrivien mentides que resultaven evidents pels catalans contemporanis, però eren mentides que finalment les volien convertir en realitat. Es separa de fet (que no jurídicament) Nàpols de la Corona Catalana, i com que per ells tota Espanya és Castella, poden dir que Nàpols és de Castella.
La manipulació de les denominacions és també flagrant en la història de les Índies. Segons la Brevíssima relació de la destrucció de la Història d'en Jordi Bilbeny, en el llibre censurat del pare Bartomeu Casaus, es fa referència a la descripció que fa en Colom de les noves terres que es troba i diu que "de la formosor de les terres que veieren, referiren que excedien a totes les illes de Castella en fertilitat, formosor i bondat". La pregunta que sorgeix és quines podien ser les illes de Castella a què es podria referir en Colom el 1492, si Castella era només un regne peninsular. Alguns podrien afirmar que es referiria a les Canàries, "sense adonar-se que l'any en què en Colom fa la descripció que recull en Casaus, Castella encara guerrejava pel domini de l'Arxipèlag. Pretendre una Castella imperial, amb dominis arreu del món, senyora de les mars, és, al segle XV, una pretensió trista i ridícula". A part que, a més a més, fins i tot la suposada incorporació de les Canàries a Castella s'hauria de posar en entredit vistes les noves informacions que van apareixent sobre la presència catalana censurada en aquest arxipèlag, com el primer bisbat de les Canàries, el protectorat català a les Canàries al s. XIV o la rebuda del conqueridor de Tenerife a Tortosa el 1496.
Per tant, resultaria obvia la suplantació una vegada més en el text del nom de Catalunya pel de Castella, ja que les illes a què es podia referir en Colom quan ho va dir no podien ser altres que Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera, Cabrera, Sardenya i Sicília, que el censor converteix en "illes de Castella".
Si la censura del s. XVI parlava d'Espanya sencera, de totes les illes catalanes, de Nàpols i de les Índies com a part de Castella, i veim com a les Índies es va aconseguir esborrar pràcticament del tot la catalanitat primer en els textos i finalment en la realitat, i Nàpols és desvinculada de Catalunya, és evident que el projecte que Castella tenia també per a tota la nació catalana era el de ser també esborrats de la història i absorbits per la seva nova Espanya castellana i absolutista.
Menorca, el primer pas.
Amb aquest context i els antecedents analitzats en aquest Projecte 9 de Juliol sobre Sa Desgràcia, la decisió de deportar els menorquins cap a Mallorca o altres terres no podia ser cap casualitat, sinó que queda una vegada més perfectament en consonància amb la voluntat de castellanització de l'imperi espanyol.
En Ruiz Manent escriu que l'any 1564 era "tan gran la misèria i desolació de Ciutadella, i tanta por tenien de noves invasions, que resolgueren deixar l'illa i demanar al rei terres noves per poblar. Aquest estat d'opinió continuà amb tanta força que en 1568, veient que amb tot i els preparatius que es feien per fortificar l'illa mai no es fortificava, es decidiren completament a abandonar-la. D'aquesta manera ens ho presenten poc més o manco alguns historiadors menorquins, però nosaltres no ho acabam de creure, per dues raons. Primera, perquè d'aquest assumpte no n'hem vist indicis a les actes de la Universitat, la qual cosa és molt estranya; i en segon lloc perquè dos anys després, quan Felip II manà abandonar l'illa, tothom protestà (...). No podem vertaderament concordar conducta tan oposada dins l'espai de dos anys, quan l'any 70 la misèria i el malestar eren, si fa no fa, els mateixos que el 68".
L'explicació d'aquesta contradicció flagrant no pot ser altra que la manipulació deliberada. Es construeix sobre la documentació un fals intent d'abandó de l'illa per part dels menorquins per tal de justificar la decisió del rei d'acord amb la suposada voluntat dels propis illencs, magnificant tal vegada declaracions fetes, segons diu el propi Ruiz Manent, per política, per aconseguir la fortificació de l'illa per part del rei, d'alguna opinió particular o d'una ínfima minoria.
La gestió del temps i de la por per part de la monarquia no es podien portar de forma més maquiavèliques. Amb la importància estratègica de l'illa que els consellers de Barcelona posaven de manifest, la manca de defenses i els retards en la fortificació s'expliquen si no tens cap intenció d'invertir en un territori que penses fer abandonar a la seva població. La misèria i els rumors escampats d'una nova invasió turca, que mai es va produir, havien de contribuir a crear l'estat d'ànim necessari per forçar la fugida dels menorquins. Moltes de les persones que havien anat a repoblar l'illa després de Sa Desgràcia se n'anaven renunciant als privilegis que se'ls havien concedit per establir-se a l'illa. L'ofensiva política es culminava amb l'ordre reial d'evacuació.
D'haver tingut èxit la maniobra, Menorca quedava lliure per a una futura possible repoblació posterior a partir de la guarnició militar, que ben segur hauria d'haver estat d'origen castellà. Aconseguit el primer pas, s'haurien repetit més "desgràcies" a Eivissa i Mallorca amb el mateix objectiu? Recordem novament la carta de García de Toledo a la Princesa Joana en què deia que "m'han dit que el parer de Vostra Altesa era que allò no es guardàs, i és cert que açò hauria estat un gran bé", perquè continua dient "em tem que un dia d'aquests ha de succeir el mateix a Alcúdia perquè es tenen per forts i és terra que en sis hores es perdrà".
D'aquesta manera s'intentava convertir en realitat l'imperi castellà també al Mediterrani del que els textos ja parlaven, tal com feien a Amèrica. Però les coses no van sortir com Castella hauria desitjat i els menorquins vam resistir. La Corona i Castella treballaven per portar a la pràctica les mentides que ells mateixos escrivien en aquella època, i allò que feien per fer desaparèixer la presència catalana i castellanitzar l'imperi ho feien tant a Amèrica com a Europa. Ho van aconseguir a Amèrica, però no aquí.
El 9 de juliol de 1558 podria haver tingut encara un epíleg que acabàs d'esborrar no només el passat de Menorca, sinó l'eliminació de tot rastre de catalanitat en el present que faria que intentar explicar avui la presència castellana a l'illa, una volta esborrada la seva catalanitat original com a les Canàries o a les Índies (allà de forma incipient), fos una nebulosa d'origen incert que es perd en el temps. Per sort, l'ordre d'evacuació finalment fou anul·lada, atès el perill que representava d'establiment d'una base corsària a l'illa, els problemes per justificar-la i la ferma oposició dels menorquins, malgrat les dificultats en què vivien. Tan sols un any després es produïa la victòria a la Batalla de Lepant, el 1571, que si bé no aturaria les incursions pirates, suposaria un fre a la potència marítima turca contra occident i seria rebuda amb gran alegria pels menorquins. Ara podem creure que l'ordre de despoblació era una decisió absurda avalada per uns incompetents que assessoraven el rei, o podem pensar que sabien molt bé el que volien des del començament.
Un cop desvetllats els plans del monarca les protestes foren generals, i les reaccions per tal de suplicar la revocació de l'ordre reial d'evacuació enviada al governador Joan de Cardona no es van fer esperar. Els menorquins es disposaren novament a defensar-se per no haver d'abandonar la seva pàtria enviant emissaris a la cort de Madrid i mobilitzant totes les influències disponibles. Viatjaren a Castella el síndic Jaume Vell i més tard en Pere de Loçano, i els consellers de Barcelona escrivien també al rei el 19 de maig per evitar el fatal desenllaç: "Seria estat servit Vostra Majestat en manar despoblar tota la dita illa exceptuat lo castell del port de Mahó. E com sia cert que despoblant-se la dita illa i fortificant-se allí lo enemic per ser la dita illa de la importància y qualitat que es, seria la total destrucció y perdició, no sols de les illes circumveines, més encara en manifestíssim dany de tota Espanya".
Per l'historiador Casasnovas, aquesta fou una "decisió absurda", i ho demostraria que finalment l'ordre va ser revocada i no es portà a terme la despoblació de Menorca. Però realment hem de creure que va ser una decisió presa sense pensar a la vista de tot l'ocorregut anteriorment i del context històric en el que ens trobam?
Objectiu: la descomposició de la Nació Catalana.
Segons l'Enciclopèdia catalana, "Els estats d'Itàlia (però no Sardenya) foren separats de fet de la corona catalanoaragonesa amb la implantació (1554) del Consell d'Itàlia. Malgrat el document d'abdicació de Carles V a la corona catalanoaragonesa (redactat separat del de Castella), l'emperador regnà legalment a Catalunya-Aragó fins a la seva mort (a Nàpols regnava des del 1554 el seu fill Felip)". Eugeni Casanova, citat per en Juan Manuel Rodríguez a Antoni de Lofrasso, Cervantes i la cultura catalana diu en la seva obra Viatge a les entranyes de la llengua: "Però amb molt d'enginy, ja Felip II va separar els territoris italians de la Corona d'Aragó, en un llarguíssim memorial de laminació de sobirania que arriba fins a Joan Carles de Borbó i Borbó".
La descomposició de la Corona Catalana per part del rei Felip I té per tant un primer episodi ben concret en aquesta separació de Nàpols de l'antiga Catalunya dins les possessions dels Habsburg. I a açò hi hem d'afegir que per part dels castellans s'estava imposant la mentalitat d'anomenar Castella per Espanya, tal com ja vam veure en les paraules d'en Cristòfor Despuig a Los Col·loquis de la Insigne ciutat de Tortosa: "Y també casi tots los historiògrafos castellans estan en lo mateix de voler nomenar a Castella per tota Espanya. Pero Mexya en la sua Corónica imperial, en lo segon capítol de la vida de l'emperador Maximiliano, fa pitjor, que posa lo regne de Nàpols sots lo domini y corona de Castella, essent com és tan clarament de la corona de Aragó, que los minyons no u ignoren [...]".
Els castellans, per tant, escrivien mentides que resultaven evidents pels catalans contemporanis, però eren mentides que finalment les volien convertir en realitat. Es separa de fet (que no jurídicament) Nàpols de la Corona Catalana, i com que per ells tota Espanya és Castella, poden dir que Nàpols és de Castella.
La manipulació de les denominacions és també flagrant en la història de les Índies. Segons la Brevíssima relació de la destrucció de la Història d'en Jordi Bilbeny, en el llibre censurat del pare Bartomeu Casaus, es fa referència a la descripció que fa en Colom de les noves terres que es troba i diu que "de la formosor de les terres que veieren, referiren que excedien a totes les illes de Castella en fertilitat, formosor i bondat". La pregunta que sorgeix és quines podien ser les illes de Castella a què es podria referir en Colom el 1492, si Castella era només un regne peninsular. Alguns podrien afirmar que es referiria a les Canàries, "sense adonar-se que l'any en què en Colom fa la descripció que recull en Casaus, Castella encara guerrejava pel domini de l'Arxipèlag. Pretendre una Castella imperial, amb dominis arreu del món, senyora de les mars, és, al segle XV, una pretensió trista i ridícula". A part que, a més a més, fins i tot la suposada incorporació de les Canàries a Castella s'hauria de posar en entredit vistes les noves informacions que van apareixent sobre la presència catalana censurada en aquest arxipèlag, com el primer bisbat de les Canàries, el protectorat català a les Canàries al s. XIV o la rebuda del conqueridor de Tenerife a Tortosa el 1496.
Per tant, resultaria obvia la suplantació una vegada més en el text del nom de Catalunya pel de Castella, ja que les illes a què es podia referir en Colom quan ho va dir no podien ser altres que Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera, Cabrera, Sardenya i Sicília, que el censor converteix en "illes de Castella".
Si la censura del s. XVI parlava d'Espanya sencera, de totes les illes catalanes, de Nàpols i de les Índies com a part de Castella, i veim com a les Índies es va aconseguir esborrar pràcticament del tot la catalanitat primer en els textos i finalment en la realitat, i Nàpols és desvinculada de Catalunya, és evident que el projecte que Castella tenia també per a tota la nació catalana era el de ser també esborrats de la història i absorbits per la seva nova Espanya castellana i absolutista.
Menorca, el primer pas.
Amb aquest context i els antecedents analitzats en aquest Projecte 9 de Juliol sobre Sa Desgràcia, la decisió de deportar els menorquins cap a Mallorca o altres terres no podia ser cap casualitat, sinó que queda una vegada més perfectament en consonància amb la voluntat de castellanització de l'imperi espanyol.
En Ruiz Manent escriu que l'any 1564 era "tan gran la misèria i desolació de Ciutadella, i tanta por tenien de noves invasions, que resolgueren deixar l'illa i demanar al rei terres noves per poblar. Aquest estat d'opinió continuà amb tanta força que en 1568, veient que amb tot i els preparatius que es feien per fortificar l'illa mai no es fortificava, es decidiren completament a abandonar-la. D'aquesta manera ens ho presenten poc més o manco alguns historiadors menorquins, però nosaltres no ho acabam de creure, per dues raons. Primera, perquè d'aquest assumpte no n'hem vist indicis a les actes de la Universitat, la qual cosa és molt estranya; i en segon lloc perquè dos anys després, quan Felip II manà abandonar l'illa, tothom protestà (...). No podem vertaderament concordar conducta tan oposada dins l'espai de dos anys, quan l'any 70 la misèria i el malestar eren, si fa no fa, els mateixos que el 68".
L'explicació d'aquesta contradicció flagrant no pot ser altra que la manipulació deliberada. Es construeix sobre la documentació un fals intent d'abandó de l'illa per part dels menorquins per tal de justificar la decisió del rei d'acord amb la suposada voluntat dels propis illencs, magnificant tal vegada declaracions fetes, segons diu el propi Ruiz Manent, per política, per aconseguir la fortificació de l'illa per part del rei, d'alguna opinió particular o d'una ínfima minoria.
La gestió del temps i de la por per part de la monarquia no es podien portar de forma més maquiavèliques. Amb la importància estratègica de l'illa que els consellers de Barcelona posaven de manifest, la manca de defenses i els retards en la fortificació s'expliquen si no tens cap intenció d'invertir en un territori que penses fer abandonar a la seva població. La misèria i els rumors escampats d'una nova invasió turca, que mai es va produir, havien de contribuir a crear l'estat d'ànim necessari per forçar la fugida dels menorquins. Moltes de les persones que havien anat a repoblar l'illa després de Sa Desgràcia se n'anaven renunciant als privilegis que se'ls havien concedit per establir-se a l'illa. L'ofensiva política es culminava amb l'ordre reial d'evacuació.
D'haver tingut èxit la maniobra, Menorca quedava lliure per a una futura possible repoblació posterior a partir de la guarnició militar, que ben segur hauria d'haver estat d'origen castellà. Aconseguit el primer pas, s'haurien repetit més "desgràcies" a Eivissa i Mallorca amb el mateix objectiu? Recordem novament la carta de García de Toledo a la Princesa Joana en què deia que "m'han dit que el parer de Vostra Altesa era que allò no es guardàs, i és cert que açò hauria estat un gran bé", perquè continua dient "em tem que un dia d'aquests ha de succeir el mateix a Alcúdia perquè es tenen per forts i és terra que en sis hores es perdrà".
D'aquesta manera s'intentava convertir en realitat l'imperi castellà també al Mediterrani del que els textos ja parlaven, tal com feien a Amèrica. Però les coses no van sortir com Castella hauria desitjat i els menorquins vam resistir. La Corona i Castella treballaven per portar a la pràctica les mentides que ells mateixos escrivien en aquella època, i allò que feien per fer desaparèixer la presència catalana i castellanitzar l'imperi ho feien tant a Amèrica com a Europa. Ho van aconseguir a Amèrica, però no aquí.
El 9 de juliol de 1558 podria haver tingut encara un epíleg que acabàs d'esborrar no només el passat de Menorca, sinó l'eliminació de tot rastre de catalanitat en el present que faria que intentar explicar avui la presència castellana a l'illa, una volta esborrada la seva catalanitat original com a les Canàries o a les Índies (allà de forma incipient), fos una nebulosa d'origen incert que es perd en el temps. Per sort, l'ordre d'evacuació finalment fou anul·lada, atès el perill que representava d'establiment d'una base corsària a l'illa, els problemes per justificar-la i la ferma oposició dels menorquins, malgrat les dificultats en què vivien. Tan sols un any després es produïa la victòria a la Batalla de Lepant, el 1571, que si bé no aturaria les incursions pirates, suposaria un fre a la potència marítima turca contra occident i seria rebuda amb gran alegria pels menorquins. Ara podem creure que l'ordre de despoblació era una decisió absurda avalada per uns incompetents que assessoraven el rei, o podem pensar que sabien molt bé el que volien des del començament.
Referències:
CASASNOVAS CAMPS, Miquel Àngel: "Història de Menorca". Ed. Moll. Mallorca 2005.
RUIZ MANENT, Josep Maria: "Assaig històric dels dotze anys que seguiren al de Sa Desgràcia de Ciutadella". Ed. Nura. Menorca 2004.
Enciclopèdia Catalana: Corona catalanoaragonesa.
(http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0225094)
RODRÍGUEZ, Juan Manuel: "Antoni de Lofrasso, Cervantes i la cultura catalana".
(http://www.histocat.cat/pdf/lofrasso.pdf)
DESPUIG, Cristòfor.: "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa".
(http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/0470166328932513964785
7/index.htm)
El gran imperi mediterrani castellà. La gran mentida del Mil·leni: ampli resum de l'obra Brevíssima relació de la destrucció de la història, de Jordi Bilbeny.
(http://www.histocat.cat/htm/va_art_08_14.htm)
CAMP, Carles: "El primer bisbat de les Canàries".
(http://www.histocat.cat/htm/xque_18.htm)
SANMAMED, Armand: "Canàries: un protectorat català al s. XIV".
(http://www.histocat.cat/htm/va_act_53.htm)
CAMP, Carles: "La rebuda del conqueridor de Tenerife a Tortosa el 1496".
(http://www.histocat.cat/htm/xque_23.htm)
SASTRE PORTELLA, Florenci.: "Aunque los de Ciutadella lo hizieron valerosamente...". Ed. Nura, Menorca 2006.
Viquipèdia: Batalla de Lepant
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Lepant)
Entrades
7 comentaris:
És un article prou aclaridor, Talaiòtic. Ben treballat!
Francesc Sintes
Gràcies Francesc. Podrem començar a dir les coses pel seu nom i parlar de l'intent de GENOCIDI, amb totes les lletres, que la Corona va perpetrar contra els menorquins en els inicis de l'Espanya castellana que ens imposen avui.
Ja està bé de deixar-mos enredar i d'eufemismes!
Molt bona feina, Talaiòtic. Feia temps que no entrava al teu bloc, i ara veig amb espant tot el que no t'he llegit i que em sembla ineludible.
Quina llàstima allò d'en Peter Jackson! Jo també m'ho havia empassat i flipava. Naturalment, no sabia res del Dia d'Enganar, una prova més de la desconnexió a la qual estem sotmesos els integrants dels antics regnes catalans.
Però no dubtis que quan hàgim espolsat les estovalles de la Història i el genocidi castellà hagi quedat panxa enlaire i al descobert, potser en Jackson o potser un de més punyent aleshores voldrà fer una decalogia (amb 3 pel·lícules no n'hi hauria prou per explicar què han fet amb la Història, aquells de la meseta...).
Bona feina, reitero. Ens llegim!
Pep Mayolas
Molt aclaridor, et felicito.
Martí
Merci Pep. Pròximament en aquest bloc, les teves investigacions d'en Galceran de Cardona i Requesens, que també el vull per la col·lecció des Poblat... Felicitats a tu!
I gràcies també a La Trappola. Dóna gust tenir lectors com vosaltres, qui m'ho havia de dir!
I tant que és aclaridor! Et don jo també una altra vegada la meva enhorabona per aquest treballàs. Ja podran provar d'enredar-mos amb teories d'implicacions franceses i intents de desviar la qüestió, que per mi la cosa també ha quedat resolta.
Esper que seguesquis publicant informació sobre aquest tema, que si no ho trobaré a faltar.
Hi seguiré donant voltes, Pere. En el proper article, com ja vaig dir, faré un poc de resum. A partir de llavors, si trob res més interessant per dir, i tant que ho escriuré en Es Poblat.
La veritat és que ha estat un petit esforç treure aquesta sèrie, em vaig obligar a mi mateix a fer almenys un article cada mes i ara serà com un descans no haver de cercar referències.
Fa gairebé un any que se'm va passar pel cap de parlar d'aquest tema, i al final vaig veure que hi havia material per dedicar-hi tota una categoria d'articles. Esper que continuïs visitant Es Poblat igualment!
Per cert, per fi veig un nou adherit a Estatpropi. Es tracta del 28è de Maó i ja som 86! A veure si la cosa es torna a animar que feia setmanes que no hi havia moviment...
Publica un comentari a l'entrada