17 d’abr. 2008

El boicot permanent dels espanyols.

Que els espanyols saben que els catalans no som la mateixa nació que ells i que sempre han actuat i de cada vegada actuen més amb plena consciència d'aquesta realitat és un fet. Ja hem parlat de com s'estan independitzant els espanyols dels Països Catalans amb els nostres diners, i està clar que les inversions que fan les planifiquen al marge de les nostres necessitats i pensant només en les de la Gran Castella o regne d'Espanya ("tanto monta, monta tanto", que diuen ells). Aquí només estan disposats a tapar forats quan l'endemesa ja és prou gran, i encara gràcies.

Tothom recordarà aquell suposat "lapsus" en què Esperanza Aguirre va declarar que traslladar un organisme estatal a Barcelona era portar-lo "fora del territori nacional". És evident que ella té clar que Barcelona no forma part del territori de la seva nació, i se li va escapar amb tota naturalitat.

En els darrers dies s'han produït un parell de reaccions més en aquesta mateixa línia. Dimecres veia per la televisió un jugador de futbol que respon al nom de Guti, d'un equip d'un lloc de la Manxa el nom del qual no vull recordar, que preguntat sobre si li agradaria que el Barça guanyàs la Lliga de Campions, després de pensar-s'ho una estona per veure què deia, va dir alguna cosa així com que amb aquella pregunta l'havien enganxat. En canvi, a la pregunta de qui preferia que guanyàs la Copa del Rei, va preferir ser diplomàtic i va dubtar entre l'equip local de la seva ciutat, el Getafe, o el València, que segons ell "és espanyol". Una manera ben senzilla de dir que el Barça no és espanyol.

Però el cas és que ens trobam avui la nota de l'Agència Catalana de Notícies, o la notícia a Directe.cat que el president del Consell d'administració de SEAT, Francisco García Sanz, ha declarat que no posen noms de ciutats catalanes a cap model de vehicle de l'empresa automobilística que es troba a Martorell perquè ells "són espanyols". Es pot veure també la notícia al Racó Català, i els comentaris al fòrum, o escoltar directament l'àudio de les declaracions

En efecte, la Seat és la Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme, i per molt que estigui ubicada al nostre país és una empresa estrangera, amb directius espanyols i amb capital alemany. Com es pot entendre en les declaracions d'aquest directiu, si fos per ell l'empresa no seria fora del seu territori nacional. Coses de l'ocupació del nostre país, de l'europeïtzació i de la globalització. En aquesta política d'elecció de noms hi ha un evident nacionalisme espanyol que mai de la vida admetria un Seat Olot, un Seat Ripoll o un Seat Tàrrega. El boicot dels espanyols es produeix de fa anys a tot allò que considerin català de forma premeditada tant per part dels seus consumidors com des de les seves pròpies empreses i responent a una societat profundament nacionalista com és l'espanyola. Fins aquí res a objectar, els espanyols que facin el que vulguin amb les seves empreses i els seus productes. Els models de la Seat s'han caracteritzat per portar noms de ciutats com Màlaga, Toledo, o Lleó, però resulta que també hi ha models amb el nom castellanitzat d'Eivissa, o Inca, a les Illes Balears, i Altea al País Valencià. Per açò, crec que cal demanar una rectificació immediata al senyor Guti per considerar València una ciutat espanyola i al senyor Francisco García Sanz per considerar que ciutats com Eivissa, Altea o Inca són espanyoles. Volem el mateix tracte que al Principat i que deixin de considerar-nos territoris definitivament assimilats! Què s'han cregut!

Una altra cosa és que el que caldria és que els empresaris del nostre país tenguin tan clar quina és la nostra nació com ho tenen els espanyols. I a poc a poc comencen a despertar, segons un darrer comunicat de la plataforma Catalunya Empresa Oberta (CEO) en què s'afirma que "és l'hora del pragmatisme i de la independència".

La desafecció entre catalans i espanyols avança a passes de gegant i és mútua, per pura necessitat de supervivència per part de la nostra nació, però també perquè la societat espanyola està dividida entre els qui conscientment o inconscientment ja ens donen per perduts i els qui insisteixen en la nostra desaparició definitiva com a poble conscient i diferenciat.

14 comentaris:

àlex ha dit...

Talaiòtic,
per motius professionals he tingut la oportunitat de treballar a la SEAT en diverses ocasions els darrers 4 anys i la veritat és que no puc dir que les declaracions d'aquest personatge me sorprenguin.
De fet, tan abans a les instal.lacions de Zona Franca com ara a Martorell (xerr de les oficines que és el que conec) tot en aquella casa té un baf entre naftalinós i nostàlgic que a mi particularment em feia estar pèrmanentment alerta, com si al revolt de qualsevol porta estés a punt de sortir el caudillo en persona.
Per altra banda, qualcú me pot explicar a quines ciutats espanyoles corresponen els models Ibiza, Inca i Altea?.
salut

Talaiòtic ha dit...

Moltes gràcies per la teva aportació Àlex. Molt clarificadora. Des que van començar a posar noms de ciutats als vehicles em demanava si algun dia hi hauria algun Seat Martorell, per exemple, però ja sospitava que açò no passaria precisament pels motius que va donar ahir l'empresa.

El que deman, i veig que hi estàs d'acord, és que si la política de l'empresa és posar només noms de ciutats espanyoles i lògicament les del Principat no hi entren, que siguin conseqüents i no facin de colonitzadors emprant noms del País València o les Illes, fins i tot castellanitzats. Quina barra!

Anònim ha dit...

Cierra ya esto "amargao".
Cómo puedes estar constantemente alimentando el odio entre catalanes y el resto de espanyles?
Seguramente, como sigas así, te va a dar un ataque de piedras en la vesícula.
Sé feliz, hombre !

Talaiòtic ha dit...

S'agraeix el consell i que et preocupis per mi, Fëlix el gato, però som la mar de feliç. Qui no deu tenir motius per ser feliç deus ser tu si et molesta que es posin en evidència les coses que pots llegir aquí. Jo no em dedic a fomentar cap odi, em sembla molt bé que els espanyols tenguin empreses al nostre país. El que m'estranya és que costi més trobar empreses catalanes a Espanya. Qui deu ser que odia a qui?

Evidentment, no pens en tancar Es Poblat de moment. Algun dia ho faré, supòs, però mentrestant aquí em tindràs!

Anònim ha dit...

Jo també estic d'acord amb Félix.
I crec que tú Talaiotic has perdut definitivament els papers.

I per cert aquí,a la meva ciutat, democráticament guanya la dreta i ultradreta espanyola.

Talaiòtic ha dit...

Açò de que he perdut els papers m'ho diuen des de que vaig obrir el bloc, i precisament els tenc ben aclaridets. Si t'agrada que guanyi la dreta i ultradreta espanyola estic content que vulguis que tanqui aquest bloc, anònim.

Jo preferesc que vos seguiu emprenyant cada vegada que des d'Es Poblat es diguin veritats com les d'aquest article. Es veu que açò d'informar que els directius de la Seat no posen noms de ciutats catalanes perquè ells són espanyols ha tocat la fibra espanyolista de més d'un ingenu...

Alexandre Pineda i Fortuny ha dit...

Som plenament hedonista i a l'ensems, lluitador per la causa de la independència de Les Illes, el País Valencià, el Principat..., com ho sóc pel poble ogoní, que ha de lluitar contra la Shell, i molts etcètera. O sigui democràta universal. Acceptar la socialització popular del nacionalisme espanyol, em porta a usar adjectius, suaus, com homes amorfes, poden ser vividors de l'estat..., o simplement emmetzinats sense solució. SALUT!

Anònim ha dit...

En Felix i l'anònim d'aquí dalt, se'n poden anar a llegir l'Inmundo o la Sinrazón. Que més voldrien ells, inquisidors del segle XXI, que tancar aquest bloc. Però el cert és que no poden, i deuen venir per morbo. Que llegesquin! I que comencin a fer-se per una petita idea del que és la realitat d'aquesta nació nostra que voldrien que no existís ni que hagués existit mai.

Anònim ha dit...

Sempre tergiversant.
Sempre el victimisme que us caracteritza.

Jo no he dit res de que vuldria que es tanques aquest blog, que ara escrivint-hi l'estic homenatjant.

Pel demés jo, i encara que em caiguin totes les malediccions imaginables, neg l'existència del vostre pais, estat (o no se que) que ni existeix ni ha existi ni existirá.

Ni Catalunya ni els Païssos Catalans existeixen.

I voltros mateixos ho demostrau fent la bona a la ultradreta espanyola més cavernícola que campa a Ciutadella -és l'exemple més flagrant que conec-: UPCM. A canvi del de sempre, petits reductes de poder per jugar a fer pais.

Lo de Losantos i la RAzón me fa ganes de riure. D'aquí i una estona algú me dirà per insultar-me comunista, stalinista, etc..

Confinat.
(autor de l'anterior anònim també, disculpau l'oblit, encara que se me nota molt).

Talaiòtic ha dit...

Hola Confinat. Tenia les meves sospites que eres l'anònim anterior, en efecte, però no ho sabia del cert. No veig cap tergiversació en les meves paraules, com que deies que estàs d'acord amb en Fëlix el gato, i aquest em demana que tanqui "açò", he interpretat lògicament que tu també ho volies. Celebr que fos un malentès i que diguis que escrivint aquí és com fer un homenatge en Es Poblat.

Per cert, estaria bé que obrissis tu també un bloc, la pluralitat és benvinguda i pots donar per fet que podries comptar amb mi com a lector. Allà podries posar àmpliament les teves argumentacions per negar l'existència de Catalunya o dels Països Catalans. No pensis que no entenc el que vols dir, jo he pensat a vegades, per exemple, que Espanya no existeix. Ara sí que crec que existeix, en tant que molta de gent hi creu. Al final, les nacions, pàtries o denominacions de territoris amb ànim purament geogràfic depèn de convencionalismes i fins i tot de la fe que s'hi posa.

Allà on em deixes totalment descol·locat és quan dius que "I voltros mateixos ho demostrau fent la bona a la ultradreta espanyola més cavernícola que campa a Ciutadella". A qui et refereixes amb "voltros"? I per què creus que aquest "voltros" fa la bona a la ultradreta?

Eleuteri Qrim ha dit...

Molt car Talaiòtic:

No tots els qui us llegim després braïm. N'hi ha qui callem i hi tornem - i doncs assentim. Mes lleixeu-me braire avui una miqueta.

Pensava ara mateix que això d'espanyols per tal d'anomenar els castellans no hauria d'ésser acceptable. Hauríem d'anomenar (potser) els castellans castellans i prou. (Insults assortits a part.) Mai espanyols. Car el nom d'espanyols (ja sé que la paraula els castellans l'han tornada una orqueria viltinguda a tot el món) ens pertoca a tots els qui venim si fa no fa de la península - els portuguesos inclosos. I els catalans - de Salses a Oriola; de Maó a Fraga, etc. Que els castellans hagin robat el nom als altres no vol dir que se l'hagin de quedar sense que ningú hi trobi taps - els lladres cal desemmasquerar'ls, no pas fer'ls la farina blana pels segles dels segles.

Una altra cosa que em neguiteja (moderadament) és la mania d'anomenar Catalunya (dins el conjunt sencer de Catalònia) amb el nom (que hom creu menysvalorador) de Principat. Catalunya no solament fou un Reialme. Fou així mateix el més gran dels reialmes peninsulars. I els reis catalans molt més importants (durant un parell de centúries si més no) que no els reis veïns. Els reis catalans eren reis - no eren prínceps. I, per exemple, al tan gaitejat reialme de València no hi va haver mai cap rei - cap rei altre que català. I els reis d'Aragó mai no foren altre que enllustradors de sabates dels reis catalans - els quals, en un truc (car no dic pas que els reis catalans no fossin, com cada humà - i més si mana - agressius, enfruns, golafres, cobejosos, injusts, etc - no hi pot haver rei bo, etc - ) en un truc que no els va potser eixir tan bé com haurien volgut, van agafar també el nom d'Aragó - com més tard els castellans van agafar el nom d'Espanya - (i al capdavall els eixirà el tripijoc tan bé com als catalans. Al món tot és podreix tard o d'hora. I els castellans, podrits que la ferum ja arriba fins als nassos més tapats...)

Mes m'allargàs...

Salut i força.

Talaiòtic ha dit...

Hola Fred Glaçà l'El·lèbor. Merci una vegada més per les teves paraules i la teva aportació. Estic totalment d'acord amb les teves paraules del teu primer paràgraf. De fet, hauràs vist que solec anomenar Estat castellà el regne d'Espanya. En aquest article m'he permès la llicència, certament inadequada, d'identificar els espanyols només amb els de nació castellana perquè és així com ho ha emprat aquell personatge de la Seat i com de fet ens resulta aplicat a la pràctica a tots.

Pel que fa al segon tema, fa temps que em roda pel cap fer un article sobre la qüestió del nom de la nostra nació, i parlar del tema del Principat, de Catalunya o de Països Catalans... Sé que el tenc pendent de fa temps, i podria ser com una continuació de l'escrit El Misteri de la Paraula Cathalunya que vaig fer l'any passat. M'hi hauré de posar.

Salut i força!

Bernat Reig ha dit...

Sempre he tingut l'idea de comprar productes fets al nostre País, i vaig donar moltes voltes abans de comprar un altre cotxe, ja que quan veies les manifestacions dels "treballadors" de SEAT, sempre anaven amb escrits en castellà, aixó va ser el que em va fer canviar d'idea, i sort de fer-ho.

Talaiòtic ha dit...

La veritat és que després de sentir el tal Francisco Garcia, jo també estic content de no haver-me comprat un Seat. A casa en vam tenir un fa anys, com segurament tothom, però si no posen noms de ciutats del nostre país perquè "ells són espanyols", idò que els comprin els del seu país, és clar!