El procés d'independència i la internacionalització.

Aquests dies es torna a parlar del referèndum d'autodeterminació que l'encara president d'ERC va proposar celebrar el 2014, amb motiu de la presentació del full de ruta que ha exposat per arribar-hi i que haurà de ser debatut per part de tota la societat. Entre les propostes que he llegit hi ha la pregunta que proposa en Carod per una consulta i que seria "Està d'acord que la Generalitat iniciï converses amb el govern de l'Estat perquè Catalunya recuperi la seva sobirania i l'adapti a la realitat actual?"

Jo mateix he emprat alguna vegada la idea de "recuperar la sobirania" i "actualitzar-la". Recuperar la sobirania implica la derogació dels Decrets de Nova Planta imposats per "dret de conquesta" després de la Guerra de Successió que sotmetien els territoris de la nostra nació al Consell de Castella, i actualitzar-la vol dir que la nostra sobirania ja no dependria de la relació entre les nostres institucions i un comte-rei sinó directament de la voluntat democràtica dels ciutadans i emmarcada en el context de la pertinença a la Unió Europea. Almenys així és com ho voldria jo, però és clar que aquestes suposades converses entre la Generalitat i el govern de l'Estat podrien tenir resultats molt diversos.

Moltes persones ja critiquen la pregunta per massa complicada i indirecta. Independentment de les valoracions que es facin d'aquesta proposta, la qüestió és que se'n parli, i s'ha de tenir en compte que serà necessari aplegar un ampli consens. Però sobretot, l'important és que s'actuï, perquè encara que la pregunta que s'acordi sigui tècnicament i políticament perfecta (sí és que és possible), el govern de l'Estat castellà no acceptarà ni que es plantegi un diàleg democràtic com aquest ni per part del Partit Espanyol ni per part del Partit Nacionalista Espanyol. Ja ho veim actualment amb el cas del País Basc.

Arribats en aquest punt és on s'haurà de produir el xoc de legitimitats que la reforma estatutària només ha encetat. Si una majoria parlamentària ha acordat la celebració d'una consulta popular que és prohibida i impedida per l'Estat, quina hauria de ser la reacció dels partits que hi donaven suport? Pel meu gust, la convocatòria d'eleccions amb la pregunta prohibida com a lema electoral unitari d'una coalició de tots aquests partits. Enfrontar-se amb el mur de l'antidemocràcia espanyola només pot tenir com a sortida el trencament amb la (manca de) voluntat política de l'Estat. I ben mirat, si al final és l'única solució pràctica i viable, per què no anar directament cap aquí? El nou corrent intern independentista de CDC Refundar Convergència ha presentat dos interessantíssims documents, Un nou paradigme per al Catalanisme, i Proposta de Full de Ruta per a la Independència que precisament defensen aquesta opció. Encara que aquest corrent intern no dirigeixi CDC a partir del proper Congrés d'aquest estiu, la cosa es mou que dóna gust. Em deman si quan des de Barcelona es donin les passes definitives cap a la independència formacions com el Bloc valencià, o el PSM i UM a les illes es podrien sumar a l'estratègia des dels seus respectius àmbits...

Arribat a l'acord entre els partits de presentar-se amb la intenció de proclamar la independència, aquí és on ens hem de demanar amb quins suports comptaríem per ser reconeguts internacionalment i per tal que sigui respectada la voluntat democràtica majoritària dels catalans, si així ho volem.

La internacionalització del procés d'independència s'ha de moure en dos àmbits concrets, els Estats Units i la Unió Europea, incidint principalment en Alemanya. Es tracta d'un element fonamental i definitiu del que se'n parla poc però en el que algunes persones treballen discretament i al més alt nivell per tal de projectar la nostra nació i entrar a la diplomàcia paral·lela i extraoficial perquè arribat el moment decisiu les coses es resolguin finalment al nostre favor.

Precisament fa poc hem conegut una iniciativa que ha d'incidir en aquesta internacionalització. Amb el títol de "Catalunya, el proper Estat a Europa? La qüestió de l'ampliació interna, un nou procés a la Unió Europea" el Cercle d'Estudis Sobiranistes organitza una conferència-debat que pronunciarà en anglès Alfons López Tena el proper 17 d'abril al Centre de Premsa Internacional de Brussel·les a les 10 del matí. L'acte serà presentat pel periodista i col·laborador del CES Vicent Partal.

El concepte d'ampliació interna en el sí de la Unió Europea ja desmenteix aquells que ens pretenen enredar amb les típiques fal·làcies de "ara que Europa camina cap a la unificació i la supressió de fronteres, n'hi ha que volen separar-se i crear-ne de noves". Com si hagi desaparegut cap frontera pel fet d'existir la UE. El que han desaparegut són les duanes, però no hem vist que cap Estat hagi renunciat a la seva sobirania i el seu poder sobre un territori ben delimitat per dissoldre's dins un nou Estat únic europeu. Europa és una unió d'Estats, i si hi hem de ser, hi haurem de ser per nosaltres mateixos, en condicions d'igualtat amb la resta de pobles de la Unió amb el nostre propi Estat.





La unitat entre diverses parts en igualtat, la base de la cultura política catalana, és el fonament de la Unió Europea.

La tesi defensada per López Tena sobre la integració automàtica a la UE és que amb la independència d'un territori d'un Estat membre, en resulten dos nous Estats i no un. I aquests dos Estats haurien de quedar igualment ratificats en la pertinença a la Unió. Hi estic totalment d'acord, i açò quedaria avalat especialment en el nostre cas per un fet que també he comentat alguna vegada, i és que si desapareix el fonament de la Constitució espanyola que segons l'article 2 de la sagrada escriptura és la "indissoluble unitat de la Nació espanyola", en què queda aquesta Constitució? En res. Aquesta és la qüestió. La Constitució de 1978 se'n va directament a les escombraries i s'hauria de constituir un nou Estat espanyol pels que vulguin continuar formant aquest Estat amb l'aprovació formal d'una nova carta magna, i aquesta vegada (avís per navegants) seria un Estat sense l'aportació política, econòmica, cultural i social dels territoris que creïn el seu propi Estat.

Naturalment, el repte que plantegen les nacions com els Països Catalans, Euskadi, Flandes o Escòcia pel conjunt de la Unió Europea són importantíssimes, i convé tenir mínimament articulat aquest procés d'ampliació interior per adaptar les institucions europees a la representativitat dels possibles nous Estats membres emergents i no haver d'improvisar arribat el moment. Serà interessant que es doni a conèixer el punt de vista d'en López Tena a la capital de la Unió, n'esperarem notícies en aquest mes que acaba de començar.

Per cert, que esteim ja a dia 4 i el comptador dels menorquins d'Estatpropi fa dies que no es mou. Si no donam una empenteta no arribarem als 100 abans de dia 25... És difícil que 15 persones s'hi adhereixin en el temps que queda, però encara ho podem aconseguir!