El boicot permanent dels espanyols.

Que els espanyols saben que els catalans no som la mateixa nació que ells i que sempre han actuat i de cada vegada actuen més amb plena consciència d'aquesta realitat és un fet. Ja hem parlat de com s'estan independitzant els espanyols dels Països Catalans amb els nostres diners, i està clar que les inversions que fan les planifiquen al marge de les nostres necessitats i pensant només en les de la Gran Castella o regne d'Espanya ("tanto monta, monta tanto", que diuen ells). Aquí només estan disposats a tapar forats quan l'endemesa ja és prou gran, i encara gràcies.

Tothom recordarà aquell suposat "lapsus" en què Esperanza Aguirre va declarar que traslladar un organisme estatal a Barcelona era portar-lo "fora del territori nacional". És evident que ella té clar que Barcelona no forma part del territori de la seva nació, i se li va escapar amb tota naturalitat.

En els darrers dies s'han produït un parell de reaccions més en aquesta mateixa línia. Dimecres veia per la televisió un jugador de futbol que respon al nom de Guti, d'un equip d'un lloc de la Manxa el nom del qual no vull recordar, que preguntat sobre si li agradaria que el Barça guanyàs la Lliga de Campions, després de pensar-s'ho una estona per veure què deia, va dir alguna cosa així com que amb aquella pregunta l'havien enganxat. En canvi, a la pregunta de qui preferia que guanyàs la Copa del Rei, va preferir ser diplomàtic i va dubtar entre l'equip local de la seva ciutat, el Getafe, o el València, que segons ell "és espanyol". Una manera ben senzilla de dir que el Barça no és espanyol.

Però el cas és que ens trobam avui la nota de l'Agència Catalana de Notícies, o la notícia a Directe.cat que el president del Consell d'administració de SEAT, Francisco García Sanz, ha declarat que no posen noms de ciutats catalanes a cap model de vehicle de l'empresa automobilística que es troba a Martorell perquè ells "són espanyols". Es pot veure també la notícia al Racó Català, i els comentaris al fòrum, o escoltar directament l'àudio de les declaracions

En efecte, la Seat és la Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme, i per molt que estigui ubicada al nostre país és una empresa estrangera, amb directius espanyols i amb capital alemany. Com es pot entendre en les declaracions d'aquest directiu, si fos per ell l'empresa no seria fora del seu territori nacional. Coses de l'ocupació del nostre país, de l'europeïtzació i de la globalització. En aquesta política d'elecció de noms hi ha un evident nacionalisme espanyol que mai de la vida admetria un Seat Olot, un Seat Ripoll o un Seat Tàrrega. El boicot dels espanyols es produeix de fa anys a tot allò que considerin català de forma premeditada tant per part dels seus consumidors com des de les seves pròpies empreses i responent a una societat profundament nacionalista com és l'espanyola. Fins aquí res a objectar, els espanyols que facin el que vulguin amb les seves empreses i els seus productes. Els models de la Seat s'han caracteritzat per portar noms de ciutats com Màlaga, Toledo, o Lleó, però resulta que també hi ha models amb el nom castellanitzat d'Eivissa, o Inca, a les Illes Balears, i Altea al País Valencià. Per açò, crec que cal demanar una rectificació immediata al senyor Guti per considerar València una ciutat espanyola i al senyor Francisco García Sanz per considerar que ciutats com Eivissa, Altea o Inca són espanyoles. Volem el mateix tracte que al Principat i que deixin de considerar-nos territoris definitivament assimilats! Què s'han cregut!

Una altra cosa és que el que caldria és que els empresaris del nostre país tenguin tan clar quina és la nostra nació com ho tenen els espanyols. I a poc a poc comencen a despertar, segons un darrer comunicat de la plataforma Catalunya Empresa Oberta (CEO) en què s'afirma que "és l'hora del pragmatisme i de la independència".

La desafecció entre catalans i espanyols avança a passes de gegant i és mútua, per pura necessitat de supervivència per part de la nostra nació, però també perquè la societat espanyola està dividida entre els qui conscientment o inconscientment ja ens donen per perduts i els qui insisteixen en la nostra desaparició definitiva com a poble conscient i diferenciat.