Persecució lingüística.

Les notícies sobre abusos contra els drets dels catalanoparlants arreu del nostre territori i a Menorca mateix es van succeint una darrera l'altra en els darrers mesos. La majoria de vegades aquestes injustícies ni surten a la llum pública, i en d'altres arriben a ser portada dels diaris. Aquesta setmana he llegit a la revista Es Carrer de Menorca una carta d'un senyor anomenat Eduard Coll que juntament amb un company seu va ser objecte de la prepotència de la Policia Imperial pel fet de parlar en català. S'hi refereix a la mateixa revista en Miquel Borinot a la secció Vox Populi, que diu que la cosa "comença a ser preocupant". I és que hem sabut de cambrers que no atenen els menorquins si parlam en la nostra llengua, de clients de restaurants que s'aixequen i se'n van si senten parlar uns menorquins en català a Astúries, i d'abusos d'autoritat per part de la Policia Imperial i la Guàrdia Incívica contra illencs pel mateix motiu.

Realment esteim vivint un rebrot de fòbia contra la nostra llengua per part d'un sector important de la població espanyola? Si voleu que us digui el que pens, jo crec que no. Crec que els que manifesten la fòbia que senten contra la nostra llengua sempre l'han tinguda. Els que esteim canviant som nosaltres. Esteim canviant perquè de cada vegada som més els qui ja no ens resignam a abandonar el nostre idioma al nostre propi país per dirigir-nos o per respondre a desconeguts pel simple fet que ells no parlin en català. Que moltes persones hagin perdut, de forma natural en alguns joves o per voluntat conscient en persones més majors, el complexe d'inferioritat davant els qui ens parlen en la llengua de l'imperi provoca que els qui exerceixen de colonitzadors militants que no tenen cap intenció de respectar-nos es posin en evidència. I tampoc callam quan aquests energúmens ens volen ferir en la nostra dignitat com a menorquins. Per açò surten més notícies.

Ara que esteim en campanya electoral, oficialment precampanya, tornen a sortir els ridículs Quixots de la Manxa a predicar que el castellà està perseguit pels ferotges i odiosos catalans, com si es pugui perseguir el castellà a Castella, el francès a França o l'anglès a Anglaterra. Ah però els Quixots es refereixen al castellà als Països Catalans... Però que no saben aquests Quixots que l'idioma d'aquí és el català? Per desgràcia no. Ningú els ho deu haver explicat, no ho saben ni ho volen saber. Es pensen que pel fet de veure un mapa d'un Estat anomenat regne d'Espanya a la televisió o a l'escola tot aquell territori ha de ser com ells. Idò no. Aquesta ignorància i bogeria voluntàriament assumida pels Quixots de la Manxa és la causant que als perseguits per parlar el nostre idioma al nostre propi país ens facin passar per perseguidors! És allò que diu en Borinot de fer passar el que és blanc negre, i el que és negre blanc.

Precisament aquest dilluns veia al Telenotícies de TV3 que el Partit Espanyol d'Andalusia vol introduir el català, el gallec i l'euskera en les Escoles Oficial d'Idiomes d'allà per afavorir la comprensió i la mobilitat. Benvingut sigui, però res d'espectacular. És una mesura que ja existeix en molts llocs, el que m'estranya és que s'inclogui una cosa així en el programa electoral. No deu ser més una picada d'ullet dirigida als il·lusos catalanets que encara volen creure en una Espanya plurinacional? El que no té desperdici és la reacció del Partit Nacionalista Espanyol, del Sr. RJ i del públic que l'acompanya quan li demanen la seva opinió sobre aquesta qüestió. No us ho perdeu en el TN Vespre de 04/02/2008 al 3cat24.cat (és la tercera notícia), o en aquesta notícia del 3/24. Realment ens veuen com els nazis alemanys veien els jueus, o com els inquisidors veien les dones i els heretges. Tots a xiular contra el català! El Sr. RJ ho diu ben clar, la seva llengua és el castellà dels 300 milions, i aquesta i l'anglès són les que s'han d'ensenyar de veritat, la resta es veu que no cal. Ni de forma voluntària en les escoles oficials d'idiomes. Quina barbaritat! Quina manera de manipular! No m'estranya que una presentadora de la televisió andalusa digui en aquesta divertida paròdia del President andalús que un treballador andalús que vagi a Catalunya "amb el castellà n'hauria de tenir prou"... És clar, com que som a la seva Espanya! I després passa el que passa, es deuen pensar que perquè venguin aquí ens posarem tots a parlar en el seu idioma com si res. Si no són capaços d'entendre que aquí la llengua d'Espanya és el català, com deia en Josep Lluís Carod-Rovira en aquell programa de TVE, aquesta Espanya no m'interessa.

Sincerament, allò que facin o deixin de fer els Quixots amb els seus 300 milions a casa seva m'importa poc. Per cert, a mi que no m'hi comptin, ni als pocs milions de catalanoparlants, ni als pocs milions de parlants de gallec ni als parlants d'euskera, ni als milions de parlants que hi ha encara avui de llengües ameríndies i sobre els que construeixen les seves mentides imperials. És allò d'assumir la veritat de l'autoritat enlloc de l'autoritat de la veritat. M'interessa més el que feim als Països Catalans, com l'oficialitat del català a la Catalunya Nord per primera vegada des que va ser annexionada a França pel Tractat dels Pirineus del 1659, o les repercussions de proclamar l'oficialitat de la llengua occitana, pròpia de la Vall d'Aran, a tot el territori del Principat en el seu nou Estatutet colonial. Ho explica en Bernat Joan a Occitan en Catalonha: "Nosaltres tractam tan positivament com podem la nostra minoria històrica, fins al punt de reconèixer la plena oficialitat de la seua llengua a Catalunya. Ara hem d'aconseguir que l'ensenyament, a l'Aran, funcioni en occità, però també que l'alumnat d'arreu de Catalunya pugui aprendre occità als instituts. I hem de formar els funcionaris no només de la Vall sinó d'arreu perquè pertot una persona que vulgui emprar l'occità pugui fer-ho". Com diria en Joan Laporta, que n'aprenguin!