5 d’abr. 2007

(Melià dimissió) Més personatges falsificats.

En la categoria Memòria històrica d'aquest bloc ja hem tingut ocasió de conèixer una mica per damunt alguns detalls de la falsificació de la nostra història en benefici de la dominació castellana de la nostra nació, com la identitat real d'En Colom i la Descoberta catalana d'Amèrica, o d'en Ferran Cortès en època de l'imperi de Carles I de Catalunya.

Anem a veure també altres casos de personatges d'origen dubtós o misteriós dels que curiosament la història oficial castellanoespanyola n'està plagada. Un d'ells és el conegut pare Bartolomé de las Casas, una de les principals fonts dels historiadors gràcies a les seves obres Història General de les Indies i Brevíssima relació de la destrucció de les Índies. Ell mateix va intentar amagar les seves obres de la censura política, ideològica i lingüística imposada per Felip I mitjancant la Inquisició fins que arribassin temps més propicis per a la manifestació de la veritat. No ho va aconseguir, i les seves obres que ens han arribat fins avui es van publicar seriosament censurades i retocades, i els suposats originals mutilats que es conserven presenten fins i tot lletres diferents dels diversos censors que hi intervingueren.

Pel que fa a la seva pròpia identitat, se'l considera oficialment andalús tot i que no hi hagi cap document que ho acrediti. El seu nom apareix a les còpies falsificades impreses en castellà com a Bartolomé de las Casas, però en referències de la resta d'Europa en llatí apareix com a "Casaum". I la seva signatura conservada mentre va ser bisbe de Xiapas no deixa lloc a dubtes: el seu nom veritable era Barthomeu Casaus, tal qual. Molta pinta d'andalús no fa aquest nom, la veritat... Més bé diria que te una certa aparença de barceloní, o illenc, o valencià. No trobau?


Bartomeu Casaus

Davant la certesa que la censura de l'època canviava noms de persona, de llocs d'origen, situacions i que en molts casos va fer desaparèixer textos en català dels que a vegades només n'han quedat còpies retocades i traduides al castellà, quins fets històrics i quants personatges més han estat modificats? Tots els que van poder!


Joan Caçinera del Canós

Un dels més mitificats en la història dels descobriments geogràfics és el navegant conegut amb el nom de Juan Sebastián Elcano, famós per ser el primer home en fer la volta al món en l'expedició començada per Magallanes. Oficialement guipuscoà (territori basc que ja a l'època forma part del regne de Castella), apareix retratat amb una barretina musca. També la seva signatura, que es creu que també pot estar adulterada, es veu que no diu "Elcano", sinó "del Canós". I dóna la casualitat que en aquella època hi ha documentat un tal Joan Caçinera del Canós, fill del senyor de Montcortès, Clariana, el Canós i la Goda (a la Segarra). I per un mapamundi de Sebastià Cabot de 1545 es coneix una illa anomenada JoanCanós. També el port de partida de l'expedició de la volta al món hauria estat falsificat, que de Barcelona hauria estat traslladat en els textos a Sanlúcar de Barrameda.

La història d'un dels amics d'en Ferran Cortès, en Francisco de Montejo, és també qüestionada i es planteja si podria ser un familiar pròxim. El seu veritable nom podria ser Francesc de Montcada, o Montagut... Altres personatges d'arreu dels Països Catalans relacionats amb la descoberta d'Amèrica com els mariners que acompanyaren Colom en els primers viatges també haurien patit la falsificació de la seva identitat, com per exemple els Berard de Mallorca. També és un misteri l'origen del descobridor de l'Oceà Pacífic, conegut amb el nom de Vasco Núñez de Balboa. I el conegut com Cabeza de Vaca pateix una doble conversió d'un conqueridor català en un andalús i un castellà alhora. No us perdeu les catalanades que detecta en Carles Camp en els seus escrits.

Convertir personatges i gestes fetes per catalans en figures i gestes de castellans, italians o el que fos possible no tenia altre sentit que el de descatalanitzar la nostra nació començant per fer desaparèixer la nostra història i fer-nos identificar amb falsos castellans protagonistes d'una llegenda nacional espanyola en benefici de Castella de la que suposadament nosaltres estaríem mancats, i recuperar-la ha de contribuir a la manifestació de la veritat i també a restaurar la nostra malmesa consciència col·lectiva.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Nanu, el cabeza de Vaca signaba Petri Vaca Castro. Els Castro son descendents dels Pinós.
I no oblidem que de Vaca s'en deia la mare dels fills de Carles de Viana.
Pots triar.

Correcció: en Elkano es deia Caçinera.

La casa dels Soto catalans encara existeix a Esparraguera.

En Pizarro signaba Piçarro i el seu arbre genealogic extremeny es veu clarament "empeltat".
http://www.xpoferens.cat/genealogie_pizarro.gif

Ponce de León va naixer a San Gervas. Sant Gervasi?.o http://www.pallarsjussa.net/castells/gervas.html

Hernando Cortes es deia Ferran Montroy. A Mexic li diuen encara Montroy Cortes.
http://www.motecuhzoma.de/escudo.html

Anònim ha dit...

Talaiòtic, estàs fent una feinada i aço sempre és d'agrair. Hi ha hagut massa manipulació i ens han volgut eliminar intencionadament de tot allò que fes olor d'Amèrica. No hi ha res com no tenir veïns si ets un país petit. A Islàndia viuen ben tranquils.

El cas que no tenc molt clar és el d'en Cervantes. Tal vegada en Bilbeny tengui raó, però, així i tot, sempre caldria sumar-lo als grans de la literatura castellana. Independentment del seu origen.

Francesc Sintes

Talaiòtic ha dit...

Jordi, gràcies per les referències, hi faré una ullada. Del llinatge real del navegant del Canós n'havia trobat diferents versions per internet i no sé quin era el correcte: Idò Caçinera!

Veig que ja et funciona la versió en català completa de la teva pàgina! Ara mateix et faig un enllaç!

Francesc, ens queda molta feina per fer per tumbar el mur de la censura i dels interessos d'Estat. Sobre en Servent i la literatura castellana, em sembla que seran els propers articles que faré de la sèrie "Memòria històrica"... Pot ser divertit! N'esperaré els vostres comentaris.

Anònim ha dit...

Sóc "lo xiquet de lleida" del Racó Català, i noi, t'haig de felicitar per l'article dels orígens de la paraula Catalunya. Jo en sabia coses d'això perquè n'he llegit molt d'història de Catalunya,però tu ho has bordat, de veritat.

Jesús Dopico Serrano.
(Ja ho sé ja, cognoms de fora)

Talaiòtic ha dit...

Gràcies Jesús! A veure què en diuen els que s'hi dediquen a l'etimologia...

Per cert, ja podies haver deixat el comentari a l'article corresponent, que gairebé no l'he vist! Però benvingut siguis a Es Poblat d'En Talaiòtic, torna sempre que vulguis.

No has de tenir cap problema amb els teus cognoms, faltaria més!