(Melià dimissió) Telemadrid, El Mundo TV i el català.

S'ha liat una de bona aquesta setmana amb el ja famós reportatge d'El Mundo TV per a Telemadrid, Ciudadanos de segunda. Els que ja hagueu vist alguna de les "delícies" d'aquesta productora televisiva a IB3 supòs que ja hi deveu estar acostumats i sabeu que són igual de respectuosos amb el nostre país que la versió periodística d'aquesta empresa.

Record precisament a IB3 haver enganxat un dia un programa d'aquesta productora que em sembla que anava sobre educació vial, o sobre com conduim els illencs o alguna cosa semblant i el primer que em vaig trobar en aquest programa va ser un taxista mallorquí que es queixava de què els "catalans" no pagaven, o no deixaven propines... Molt tòpic. Evidentment vaig decidir canviar immediatament de canal i no tornar a veure cap més programa d'aquella sèrie. Ara, després dels reportatges sobre la Conspiració de l'11-M, El Mundo TV presenta un documental sobre la discriminació que pateixen els castellanoparlants al Principat. Si teniu prou paciència per veure'l tot, hi podeu accedir des d'aquest article a Racó Català Reportatge contra la llengua catalana.

Les respostes que s'han donat des d'internet han estat d'allò més diverses. En Vicent Partal diu que Telemadrid no és el problema. I en Xavier Mir diu I si girem la truita? La resposta catalana a Telemadrid. Podeu veure també la notícia a Tribuna Catalana La televisió "dels Mil Taurons", versió canyí. La reacció més original i divertida ha estat sens dubte el vídeo de rèplica d'Això Toca, que en clau d'humor també denuncia la persecució del castellà, i que gràcies a la xarxa ja s'ha vist més de 10.000 vegades. Se'n fa ressò per exemple en Marcus, Contra la mentida, sentit de l'humor, des d'on també podeu veure el divertit vídeo.

Tots els governs intenten controlar les seves televisions i deixar-hi la seva "empremta", però és evident que quan un mitjà és controlat pel PP açò significa manipulació pura i dura, censura descarada i partidisme informatiu, foment de l'odi i perjudici de la convivència. En poques paraules, es converteixen en gabinets de premsa al servei del Partit totpoderós sense cap respecte per la veracitat de la informació. El personal de la cadena TeleEspe (així és com la coneixen a Madrid, igual que aquí tenim la TeleMatas) està en peu de guerra, fins al punt de protestar davant Europa i penjar vídeos a la xarxa (Salvemos Telemadrid). Vegeu la notícia de LaMalla Els treballadors de TeleMadrid, indignats per la manipulació.

I mentrestant, en el món real, la llengua catalana és la que té problemes de veritat. Fa unes setmanes es va penjar el documental de Xevi Mató sobre el cas de l'Èric Bertran, un fillet que amb només 14 anys va ser humiliat i processat pel sistema judicial nacionalista espanyol per haver demanat l'etiquetatge dels productes en la nostra llengua a l'empresa DIA i altres dues en uns correus electrònics en nom de L'Exèrcit del Fènix, tot un referent Harrypotterià. Si encara no heu vist el documental no us el perdeu, que aquest si que fa escarrufar de veritat i demostra qui persegueix a qui encara avui en dia.

O també el cas de la metgessa d'un poliesportiu d'El Prat de Llobregat, acomiadada de la seva feina per l'empresa per utilitzar massa el català a Catalunya. Es veu que açò d'emprar massa una llengua pròpia a casa teva és un abús per segons qui. Per no parlar de les vegades que la policia espanyola maltracta encara als qui ens hi dirigim en la llengua pròpia d'aquesta nació com s'han donat casos recents tant al País Valencià com aquí a Menorca. També ens podríem demanar quins són els drets lingüísitcs que tenen els catalanoparlants i els aragonesoparlants a l'Aragó mateix, on l'Estatut d'autonomia en vies de reforma encara avui no reconeixerà cap altra llengua que el castellà (s'ha de tenir barra, senyors del PSOE i del PP!), mentre que a Sardenya ara cerquen de protegir la catalanitat de l'Alguer.

Està clar que els ciutadans de segona d'aquest Estat som els qui parlam en català al nostre propi país perquè els nacionalistes espanyols no volen que sigui el nostre país, sinó el seu.