El Projecte 9 de Juliol arriba a la seva conclusió. Durant el darrer any hem vist els fets i el context en el que es produí l'Any de sa Desgràcia de Ciutadella, i a través de les explicacions que es presenten per part de la historiografia menorquina podem creure que aquest episodi es produeix per un cúmul de despropòsits que inclou suposats errors estratègics, negligències, casualitats, contradiccions, misteris i decisions absurdes, o podem posar les coses en el seu context i veure les traces d'un pla perfectament definit i coherent, convenientment ocultat, i un relat dels fets manipulat durant els segles posteriors en què s'ha deformat la percepció de l'efemèride. En la presentació d'aquesta sèrie em vaig proposar que ens demanàssim quin grau d'implicació hi va poder tenir el regne de Castella i la Corona espanyola en la destrucció de Ciutadella i la devastació de mitja Menorca el juliol de 1558, pel que serà bo recordar breument algunes de les argumentacions que s'han desenvolupat aquí i ampliar-ne d'altres. És l'hora de reconstruir els fets.
Context europeu:
En els articles Volem la veritat sobre el 9-J i Venuts i abandonats es va examinar el context polític en l'àmbit europeu en el que es produeix l'assalt a Ciutadella. L'atac turc a Menorca s'esdevé en una època de conflicte entre el rei Felip I de les Espanyes i Enric II de França, en la que les pretensions del Papa Pau IV d'aconseguir el control del regne de Nàpols hi haurien tingut un paper fonamental. Així, es produeixen en l'àmbit continental les batalles de Sant Quintí (1557), després de la invasió de Nàpols per part dels francesos, i la de Gravelines (juliol de 1558), mentre que en l'àmbit del Mediterrani es preparava la conquesta de Còrsega per part de França, en mans hispanogenoveses, i atacs a Niça, en mans de la casa de Savoia, aliada de Felip I en la guerra contra França. En aquestes operacions marítimes, la imponent armada otomana comandada per Pialí Baxà, que s'havia de reunir amb els francesos a Còrsega, havia de resultar decisiva.
Però aquest pacte dels turcs amb els francesos, que era conegut per Felip I, quedaria trencat davant els presents que els turcs rebrien d'espanyols i genovesos. Els turcs havien d'aprofitar la situació fent els pactes que més els convinguessin a cada moment, ara amb el Papa i els francesos, o amb el rei espanyol i els genovesos. En aquest cas, l'acord de turcs i espanyols implicà com a objectiu alternatiu a Còrsega el lliurament de l'illa de Menorca, que no rebria cap ajuda exterior ni de Mallorca, ni de la península ni de l'armada espanyola en la seva defensa. Així, els turcs esquivaren reunir-se amb els francesos a Còrsega i es dirigiren directament a Menorca. Després de l'assalt a la nostra illa, la flota otomana seguí rebent més regals d'espanyols i genovesos i va rebutjar totes les ofertes de participació en les campanyes dels francesos, fet que provocà un greu conflicte diplomàtic entre França i Turquia.
En un sol episodi es trenca l'aliança entre turcs i francesos que permet a Felip I continuar posseint Còrsega, mantenir els dominis de Niça en mans dels seus aliats de la casa de Savoia en la guerra contra França i es deixa tota la Nació Catalana amb por de més atacs devastadors com el de Menorca i a més amb recels entre els habitants dels seus territoris causats per l'estratègia política practicada des de Castella. El rei Felip fou el gran beneficiat de l'assalt dels turcs a la nostra illa.
Els enviats d'Espanya:
La Corona espanyola no es limità a oferir l'assalt de Menorca als turcs com a alternativa a la conquesta de Còrsega per als francesos, sinó que tenia especial interès en la victòria otomana a la nostra illa. Menorca no només no rebria ajuda exterior, sinó que s'actuaria decididament per afavorir la seva devastació. Així es demostra pel paper jugat pels dos enviats del rei a Ciutadella: el capità Miguel Negrete i el bombarder Claudi.
El primer retornà a Menorca, on tenia la seva companyia, després d'una estada a Flandes des d'on hauria informat la Corona de les febleses de la defensa de l'illa i que els turcs haurien aprofitat per aconseguir entrar dins Ciutadella. Poc després de l'arribada de Negrete a l'illa, també vindria a Ciutadella un bombarder anomenat Claudi procedent igualment de Flandes i que seria nomenat artiller pels Jurats. Però tant Negrete com el bombarder Claudio venien amb instruccions de facilitar l'assalt dels turcs. El bombarder no rebia mai atacs dels turcs a les muralles tot i que s'hi posava a l'abast. Aquests fets indiquen que els turcs estaven informats per part de la Corona que rebrien ajut des de dins de Ciutadella. A més, seria descobert fent senyals als enemics per indicar la seva posició i els punts de la defensa, cosa que provocaria que finalment els menorquins li tallassin el cap.
Negrete, en canvi, no acudia a la batalla i es dedicava a desanimar els defensors de Ciutadella. Un testimoni relata que moltes persones deien que Negrete tenia preparada la traïció. El capità intentà que la ciutat es rendís en contra de la voluntat dels menorquins, i va estar a punt de ser també degollat. Però Negrete s'hauria salvat d'una mort segura a mans dels defensors en ser pres pels turcs, que l'haurien reconegut per la seva indumentària. Portat a Constantinoble, viatjaria assegut a la popa de la galera de Pialí. El capità seria rescatat per l'ambaixador del rei a Constantinoble i indemnitzat amb càrrec als fons destinats al rescat de captius, com a pagament pels serveis prestats a la Corona en la victòria turca a Ciutadella.
Comença la falsificació de la Història:
Immediatament després de l'assalt turc, els testimonis que apareixen en les investigacions sobre els fets i l'actuació del capità Negrete i la documentació que es refereix a l'assalt són censurats o manipulats amb la intenció d'implicar França en la Desgràcia de Ciutadella i procurar que la informació de l'autoria i responsabilitat d'Espanya quedi amagada. Recordem com alguns testimonis ens diuen que amb l'armada turca hi viatjava l'ambaixador francès amb plens poders de rebre la rendició de Ciutadella, cosa que desmenteixen els fets i la pròpia documentació francesa. Per altra banda, l'evidència de la connexió Miguel Negrete-Claudio bombarder hauria fet necessari confondre els rastres d'un enviament exprés del primer a Flandes per part de Felip I i es va reconvertir la seva estada en la documentació en un desterrament anterior, mentre que al segon se l'hauria intentat fer passar per francès una volta mort pels menorquins i evidenciada la seva traïció. En una carta de la princesa Joana al seu germà el rei apareix fins i tot l'afirmació, exagerant encara més aquelles informacions manipulades, amb els esforços per implicar els francesos en l'assalt, que els turcs demanaven la rendició a França.
Mentrestant, a la capital otomana, el governador Bartomeu Arguimbau, el capità Negrete i altres captius, redactaven l'Acta de Constantinoble on relaten la seva actuació en la defensa de l'illa, aliens a aquestes manipulacions polítiques. L'Acta de Constantinoble no arribaria a Ciutadella fins el 1623 i tampoc s'escaparia de la censura. El document té un full de menys i li falta la signatura d'un dels testimonis que apareixen mencionats. Així i tot, en cap moment es parla de la suposada implicació de França perquè aquesta implicació no va existir, i resulta curiós que apareix l'afirmació que els turcs cridaven a la rendició dels menorquins "en llengua castellana", i no en nom de França. També s'ha de remarcar que no es diu res de les gestions per demanar ajuda de fora de l'illa.
Aquesta manipulació no representaria un fet aïllat motivat per la guerra amb França i el Papa, sinó que s'emmarca en un context històric de censura informativa, política i ideològica en la pugna per convertir el regne de Castella en el centre de l'Imperi construït per la Nació Catalana primer a Europa i després a les Índies. La destrucció de la història de Menorca amb la pèrdua dels arxius i documentació pública i privada de Ciutadella durant l'assalt turc de 1558 apareix perfectament alineada i en consonància amb la política censora de la Corona contra el passat català en benefici del regne de Castella. Mapes, cartes, contractes i documents diversos que havien d'acreditar la presència de menorquins entre els catalans que anaven i tornaven a les Amèriques van ser destruïts durant aquells fets. Partides de naixement, de defunció, actes de matrimonis que poguessin donar llum sobre alguns dels personatges desconeguts de la nostra història identificats com a castellans, es perderen. Amb la desgràcia de Ciutadella, llinatges i famílies senceres foren extirpades i desaparegueren de Menorca, sense que en molts casos n'hagi quedat cap rastre. Seguir els arbres geneològics de Menorca més enllà del 1558 és una tasca impossible
Si en altres llocs de la Nació Catalana la tasca d'eliminació de proves i documents sobre la catalanitat de l'Imperi i la seva reelaboració seria un procés llarg i laboriós, la mateixa feina de destrucció de la nostra història en benefici de Castella que a Ciutadella s'hauria hagut de realitzar també pacientment durant dècades - o segles - té en canvi una data ben concreta: el 9 juliol de 1558.
Les conseqüències:
El relat de les conseqüències de l'assalt turc a l'illa es mou entre les calamitats que es van patir per la pèrdua demogràfica, la devastació de tota la part occidental de Menorca i els desastrosos efectes en l'economia, la política i la salut pública per una banda, i les heroïcitats i penúries que hagueren de viure els encarregats de la gesta d'anar fins a Turquia a gestionar els rescats per una altra.
Els rescats es van anar produint durant les següents dècades enmig de nombroses dificultats que afectaren la concessió d'un Jubileu per recaptar fons, els interessos dels menorquins que preferien aconseguir els títols i les propietats dels captius abans que rescatar els seus legítims titulars i la tasca de la Inquisició per evitar el retorn de certes persones per motius polítics i, sobretot, en impedir la circulació d'informació i destruir tot rastre documentat perjudicial pel projecte de castellanització de l'imperi espanyol.
En la qüestió demogràfica, inicialment es prenen mesures per part de la Princesa Joana per tal d'afavorir la repoblació de l'illa, però els objectius reals ja estaven traçats, i aquests no eren altres que la descomposició de la Nació Catalana que el rei Felip I impulsà a tot l'Imperi. La gestió del temps i de la por per part de la monarquia no es podien portar de forma més maquiavèliques. Així, el 1570 ordenà la despoblació de l'illa amb l'excusa del perill d'un suposat nou atac massiu per part dels turcs i es construeix sobre la documentació un fals intent d'abandó de l'illa per part dels menorquins per tal de justificar la decisió del rei d'acord amb la suposada voluntat dels propis illencs. Una Menorca poblada només per la guarnició militar de Sant Felip hauria suposat l'inici d'una Menorca castellana que esborràs definitivament tot rastre de catalanitat en el passat i en el present de l'illa. La ferma oposició dels menorquins a tal mesura, les influències desplegades i les dificultats de justificar tal decisió va suposar que finalment l'ordre fos revocada.
Qui era el nostre rei el 1558?
Una qüestió que es confirma en un altre escrit de Jordi Peñaroja quan diu que "l’any 1557, Carles d’Àustria segueix sent el rei dels estats de la corona catalana, que es reserva fins a la mort. El seu fill Felip ja ha heretat la corona de Castella (1556), amb el nom de Felipe II, però no serà Felip I de Catalunya, Aragó i València fins a la mort (1558) de Carles d’Àustria", i també en l'Enciclopèdia catalana: "Malgrat el document d'abdicació de Carles V a la corona catalanoaragonesa (redactat separat del de Castella), l'emperador regnà legalment a Catalunya-Aragó fins a la seva mort (a Nàpols regnava des del 1554 el seu fill Felip)".
A banda de les contradiccions en algunes de les dates, es coincideix en què legalment el rei de Mallorca el juliol de 1558 encara seria Carles I, i no el seu fill Felip. Les implicacions d'aquest detall en relació a la desgràcia de Ciutadella poden tenir la seva importància, ja que tot i tractar-se de dos reis de la mateixa família i de l'hereu de Carles I a la Corona catalana, indicaria que les gestions fetes per Felip II abans de la mort del seu pare serien realitzades essent aquest només rei de Castella, i no rei dels menorquins, almenys legalment.
La conclusió:
Després d'aquest brevíssim resum dels fets, es pot afirmar que l'any de Sa Desgràcia del que aquest 9 de juliol es compliran 450 anys, representa un claríssim i autèntic intent de GENOCIDI contra el poble de Menorca per part del regne de Castella i la Corona espanyola de la segona meitat del s. XVI com a primer pas cap a la descomposició de la Nació Catalana a la Mediterrània.
A partir d'aquí són vàries les consideracions que es poden fer. I una d'elles és demanar-nos si és possible explicar la nostra història sense tenir en compte el conflicte sempre encobert entre els diferents projectes polítics de la Nació Catalana i el regne de Castella. Hem vist com tota una sèrie de suposades decisions ridícules i esdeveniments inexplicables considerats aïlladament, quan es veuen conjuntament en el context polític, històric i social adequat, prenen tota la forma i la coherència d'un pla perfectament definit que pretenia portar-nos a la desaparició. Però els menorquins vam resistir. Si el territori suposadament més feble i indefens habitat per catalans va suportar l'embestida i l'ofensiva política de Castella tal com ho va fer, quin desànim no devia provocar entre els nostres botxins!
L'Obelisc des Born en memòria de la resistència de Ciutadella projectat per Rafael Oleo i Quadrado per a la commemoració del III centenari de Sa Desgràcia, el 1858, amb quatre plaques que en llatí, i no en castellà, com feia en Joan Lluis Vives, diuen: HIC SUSTINUIMUS - ANNO MDLVIII - PRO ARIS ET FOCIS - USQUE AD MORTEM (Aquí vam resistir - L'any 1558 - Per la religió i la pàtria - Fins a la mort)
Tenir present que la Desgràcia, amb les seves conseqüències funestes per Menorca, i l'intent de despoblació de l'illa es produeixen amb el primer rei que ens governà íntegrament des de Castella i amb mentalitat política castellana, ens fa veure que malgrat les dificultats i els intents de fer-nos desaparèixer, podem dir que encara som aquí per defensar la nostra cultura, la nostra pròpia visió del món i la nostra voluntat de ser, allunyades de la manera de fer i de pensar de Castella. Tractar la manipulació de la història és tocar el moll de l'os de la mentida que manté en les consciències els esquemes mentals i l'estructura política que ens ha estat imposada. L'hic sustinuimus és el mateix ací estem que reivindicam el 25 d'abril, o el mateix som i serem d'Àngel Guimerà.
Context europeu:
En els articles Volem la veritat sobre el 9-J i Venuts i abandonats es va examinar el context polític en l'àmbit europeu en el que es produeix l'assalt a Ciutadella. L'atac turc a Menorca s'esdevé en una època de conflicte entre el rei Felip I de les Espanyes i Enric II de França, en la que les pretensions del Papa Pau IV d'aconseguir el control del regne de Nàpols hi haurien tingut un paper fonamental. Així, es produeixen en l'àmbit continental les batalles de Sant Quintí (1557), després de la invasió de Nàpols per part dels francesos, i la de Gravelines (juliol de 1558), mentre que en l'àmbit del Mediterrani es preparava la conquesta de Còrsega per part de França, en mans hispanogenoveses, i atacs a Niça, en mans de la casa de Savoia, aliada de Felip I en la guerra contra França. En aquestes operacions marítimes, la imponent armada otomana comandada per Pialí Baxà, que s'havia de reunir amb els francesos a Còrsega, havia de resultar decisiva.
Però aquest pacte dels turcs amb els francesos, que era conegut per Felip I, quedaria trencat davant els presents que els turcs rebrien d'espanyols i genovesos. Els turcs havien d'aprofitar la situació fent els pactes que més els convinguessin a cada moment, ara amb el Papa i els francesos, o amb el rei espanyol i els genovesos. En aquest cas, l'acord de turcs i espanyols implicà com a objectiu alternatiu a Còrsega el lliurament de l'illa de Menorca, que no rebria cap ajuda exterior ni de Mallorca, ni de la península ni de l'armada espanyola en la seva defensa. Així, els turcs esquivaren reunir-se amb els francesos a Còrsega i es dirigiren directament a Menorca. Després de l'assalt a la nostra illa, la flota otomana seguí rebent més regals d'espanyols i genovesos i va rebutjar totes les ofertes de participació en les campanyes dels francesos, fet que provocà un greu conflicte diplomàtic entre França i Turquia.
En un sol episodi es trenca l'aliança entre turcs i francesos que permet a Felip I continuar posseint Còrsega, mantenir els dominis de Niça en mans dels seus aliats de la casa de Savoia en la guerra contra França i es deixa tota la Nació Catalana amb por de més atacs devastadors com el de Menorca i a més amb recels entre els habitants dels seus territoris causats per l'estratègia política practicada des de Castella. El rei Felip fou el gran beneficiat de l'assalt dels turcs a la nostra illa.
Els enviats d'Espanya:
La Corona espanyola no es limità a oferir l'assalt de Menorca als turcs com a alternativa a la conquesta de Còrsega per als francesos, sinó que tenia especial interès en la victòria otomana a la nostra illa. Menorca no només no rebria ajuda exterior, sinó que s'actuaria decididament per afavorir la seva devastació. Així es demostra pel paper jugat pels dos enviats del rei a Ciutadella: el capità Miguel Negrete i el bombarder Claudi.
El primer retornà a Menorca, on tenia la seva companyia, després d'una estada a Flandes des d'on hauria informat la Corona de les febleses de la defensa de l'illa i que els turcs haurien aprofitat per aconseguir entrar dins Ciutadella. Poc després de l'arribada de Negrete a l'illa, també vindria a Ciutadella un bombarder anomenat Claudi procedent igualment de Flandes i que seria nomenat artiller pels Jurats. Però tant Negrete com el bombarder Claudio venien amb instruccions de facilitar l'assalt dels turcs. El bombarder no rebia mai atacs dels turcs a les muralles tot i que s'hi posava a l'abast. Aquests fets indiquen que els turcs estaven informats per part de la Corona que rebrien ajut des de dins de Ciutadella. A més, seria descobert fent senyals als enemics per indicar la seva posició i els punts de la defensa, cosa que provocaria que finalment els menorquins li tallassin el cap.
Negrete, en canvi, no acudia a la batalla i es dedicava a desanimar els defensors de Ciutadella. Un testimoni relata que moltes persones deien que Negrete tenia preparada la traïció. El capità intentà que la ciutat es rendís en contra de la voluntat dels menorquins, i va estar a punt de ser també degollat. Però Negrete s'hauria salvat d'una mort segura a mans dels defensors en ser pres pels turcs, que l'haurien reconegut per la seva indumentària. Portat a Constantinoble, viatjaria assegut a la popa de la galera de Pialí. El capità seria rescatat per l'ambaixador del rei a Constantinoble i indemnitzat amb càrrec als fons destinats al rescat de captius, com a pagament pels serveis prestats a la Corona en la victòria turca a Ciutadella.
Comença la falsificació de la Història:
Immediatament després de l'assalt turc, els testimonis que apareixen en les investigacions sobre els fets i l'actuació del capità Negrete i la documentació que es refereix a l'assalt són censurats o manipulats amb la intenció d'implicar França en la Desgràcia de Ciutadella i procurar que la informació de l'autoria i responsabilitat d'Espanya quedi amagada. Recordem com alguns testimonis ens diuen que amb l'armada turca hi viatjava l'ambaixador francès amb plens poders de rebre la rendició de Ciutadella, cosa que desmenteixen els fets i la pròpia documentació francesa. Per altra banda, l'evidència de la connexió Miguel Negrete-Claudio bombarder hauria fet necessari confondre els rastres d'un enviament exprés del primer a Flandes per part de Felip I i es va reconvertir la seva estada en la documentació en un desterrament anterior, mentre que al segon se l'hauria intentat fer passar per francès una volta mort pels menorquins i evidenciada la seva traïció. En una carta de la princesa Joana al seu germà el rei apareix fins i tot l'afirmació, exagerant encara més aquelles informacions manipulades, amb els esforços per implicar els francesos en l'assalt, que els turcs demanaven la rendició a França.
Mentrestant, a la capital otomana, el governador Bartomeu Arguimbau, el capità Negrete i altres captius, redactaven l'Acta de Constantinoble on relaten la seva actuació en la defensa de l'illa, aliens a aquestes manipulacions polítiques. L'Acta de Constantinoble no arribaria a Ciutadella fins el 1623 i tampoc s'escaparia de la censura. El document té un full de menys i li falta la signatura d'un dels testimonis que apareixen mencionats. Així i tot, en cap moment es parla de la suposada implicació de França perquè aquesta implicació no va existir, i resulta curiós que apareix l'afirmació que els turcs cridaven a la rendició dels menorquins "en llengua castellana", i no en nom de França. També s'ha de remarcar que no es diu res de les gestions per demanar ajuda de fora de l'illa.
Aquesta manipulació no representaria un fet aïllat motivat per la guerra amb França i el Papa, sinó que s'emmarca en un context històric de censura informativa, política i ideològica en la pugna per convertir el regne de Castella en el centre de l'Imperi construït per la Nació Catalana primer a Europa i després a les Índies. La destrucció de la història de Menorca amb la pèrdua dels arxius i documentació pública i privada de Ciutadella durant l'assalt turc de 1558 apareix perfectament alineada i en consonància amb la política censora de la Corona contra el passat català en benefici del regne de Castella. Mapes, cartes, contractes i documents diversos que havien d'acreditar la presència de menorquins entre els catalans que anaven i tornaven a les Amèriques van ser destruïts durant aquells fets. Partides de naixement, de defunció, actes de matrimonis que poguessin donar llum sobre alguns dels personatges desconeguts de la nostra història identificats com a castellans, es perderen. Amb la desgràcia de Ciutadella, llinatges i famílies senceres foren extirpades i desaparegueren de Menorca, sense que en molts casos n'hagi quedat cap rastre. Seguir els arbres geneològics de Menorca més enllà del 1558 és una tasca impossible
Si en altres llocs de la Nació Catalana la tasca d'eliminació de proves i documents sobre la catalanitat de l'Imperi i la seva reelaboració seria un procés llarg i laboriós, la mateixa feina de destrucció de la nostra història en benefici de Castella que a Ciutadella s'hauria hagut de realitzar també pacientment durant dècades - o segles - té en canvi una data ben concreta: el 9 juliol de 1558.
Les conseqüències:
El relat de les conseqüències de l'assalt turc a l'illa es mou entre les calamitats que es van patir per la pèrdua demogràfica, la devastació de tota la part occidental de Menorca i els desastrosos efectes en l'economia, la política i la salut pública per una banda, i les heroïcitats i penúries que hagueren de viure els encarregats de la gesta d'anar fins a Turquia a gestionar els rescats per una altra.
Els rescats es van anar produint durant les següents dècades enmig de nombroses dificultats que afectaren la concessió d'un Jubileu per recaptar fons, els interessos dels menorquins que preferien aconseguir els títols i les propietats dels captius abans que rescatar els seus legítims titulars i la tasca de la Inquisició per evitar el retorn de certes persones per motius polítics i, sobretot, en impedir la circulació d'informació i destruir tot rastre documentat perjudicial pel projecte de castellanització de l'imperi espanyol.
En la qüestió demogràfica, inicialment es prenen mesures per part de la Princesa Joana per tal d'afavorir la repoblació de l'illa, però els objectius reals ja estaven traçats, i aquests no eren altres que la descomposició de la Nació Catalana que el rei Felip I impulsà a tot l'Imperi. La gestió del temps i de la por per part de la monarquia no es podien portar de forma més maquiavèliques. Així, el 1570 ordenà la despoblació de l'illa amb l'excusa del perill d'un suposat nou atac massiu per part dels turcs i es construeix sobre la documentació un fals intent d'abandó de l'illa per part dels menorquins per tal de justificar la decisió del rei d'acord amb la suposada voluntat dels propis illencs. Una Menorca poblada només per la guarnició militar de Sant Felip hauria suposat l'inici d'una Menorca castellana que esborràs definitivament tot rastre de catalanitat en el passat i en el present de l'illa. La ferma oposició dels menorquins a tal mesura, les influències desplegades i les dificultats de justificar tal decisió va suposar que finalment l'ordre fos revocada.
Qui era el nostre rei el 1558?
Aquesta pregunta em sorgeix després de llegir en el tercer dels documents "L'últim rei català" de Lluís M. Mandado (pel seu interès, llegiu també la primera i la segona part) que "Al poc de morir la reina Joana, el Maig del 1.555, Carles I, cansat i envellit, comença a abdicar. A l’Octubre dóna a Felip I els dominis flamencs. El 16 de gener de 1.556 abdica en Felip I els regnes de Castella, Sicília i Nàpols i prepara l’abdicació d’Àustria i l’Imperi per al seu germà Ferran. No fou el cas de Catalunya o Espanya, que no abdicà mai, i a nom d’ell es continuen expedint els documents oficials, morint el 21 de setembre del 1.558. El 3 de Febrer de 1.559 la cancelleria encara treballava a nom seu".
Una qüestió que es confirma en un altre escrit de Jordi Peñaroja quan diu que "l’any 1557, Carles d’Àustria segueix sent el rei dels estats de la corona catalana, que es reserva fins a la mort. El seu fill Felip ja ha heretat la corona de Castella (1556), amb el nom de Felipe II, però no serà Felip I de Catalunya, Aragó i València fins a la mort (1558) de Carles d’Àustria", i també en l'Enciclopèdia catalana: "Malgrat el document d'abdicació de Carles V a la corona catalanoaragonesa (redactat separat del de Castella), l'emperador regnà legalment a Catalunya-Aragó fins a la seva mort (a Nàpols regnava des del 1554 el seu fill Felip)".
A banda de les contradiccions en algunes de les dates, es coincideix en què legalment el rei de Mallorca el juliol de 1558 encara seria Carles I, i no el seu fill Felip. Les implicacions d'aquest detall en relació a la desgràcia de Ciutadella poden tenir la seva importància, ja que tot i tractar-se de dos reis de la mateixa família i de l'hereu de Carles I a la Corona catalana, indicaria que les gestions fetes per Felip II abans de la mort del seu pare serien realitzades essent aquest només rei de Castella, i no rei dels menorquins, almenys legalment.
La conclusió:
Després d'aquest brevíssim resum dels fets, es pot afirmar que l'any de Sa Desgràcia del que aquest 9 de juliol es compliran 450 anys, representa un claríssim i autèntic intent de GENOCIDI contra el poble de Menorca per part del regne de Castella i la Corona espanyola de la segona meitat del s. XVI com a primer pas cap a la descomposició de la Nació Catalana a la Mediterrània.
A partir d'aquí són vàries les consideracions que es poden fer. I una d'elles és demanar-nos si és possible explicar la nostra història sense tenir en compte el conflicte sempre encobert entre els diferents projectes polítics de la Nació Catalana i el regne de Castella. Hem vist com tota una sèrie de suposades decisions ridícules i esdeveniments inexplicables considerats aïlladament, quan es veuen conjuntament en el context polític, històric i social adequat, prenen tota la forma i la coherència d'un pla perfectament definit que pretenia portar-nos a la desaparició. Però els menorquins vam resistir. Si el territori suposadament més feble i indefens habitat per catalans va suportar l'embestida i l'ofensiva política de Castella tal com ho va fer, quin desànim no devia provocar entre els nostres botxins!
L'Obelisc des Born en memòria de la resistència de Ciutadella projectat per Rafael Oleo i Quadrado per a la commemoració del III centenari de Sa Desgràcia, el 1858, amb quatre plaques que en llatí, i no en castellà, com feia en Joan Lluis Vives, diuen: HIC SUSTINUIMUS - ANNO MDLVIII - PRO ARIS ET FOCIS - USQUE AD MORTEM (Aquí vam resistir - L'any 1558 - Per la religió i la pàtria - Fins a la mort)Tenir present que la Desgràcia, amb les seves conseqüències funestes per Menorca, i l'intent de despoblació de l'illa es produeixen amb el primer rei que ens governà íntegrament des de Castella i amb mentalitat política castellana, ens fa veure que malgrat les dificultats i els intents de fer-nos desaparèixer, podem dir que encara som aquí per defensar la nostra cultura, la nostra pròpia visió del món i la nostra voluntat de ser, allunyades de la manera de fer i de pensar de Castella. Tractar la manipulació de la història és tocar el moll de l'os de la mentida que manté en les consciències els esquemes mentals i l'estructura política que ens ha estat imposada. L'hic sustinuimus és el mateix ací estem que reivindicam el 25 d'abril, o el mateix som i serem d'Àngel Guimerà.
Per acabar vull donar les gràcies i expressar el meu reconeixement a tots els autors citats en el Projecte 9 de Juliol, sense la recerca, estudi i divulgació dels quals aquesta sèrie d'articles no hauria estat possible.
Entrades
42 comentaris:
M'has donat una lliçó d'història, sempre em serà profitosa. Gràcies. Cal desemmascarar tantes nyepes provinents del Regne de Castella -digueu-li Espanya- SALUT !!
Castella o Espanya, han aconseguit el "tanto monta, monta tanto". És el que volien, que els aprofiti mentre els hi duri...
Salut i democràcia!
Cada dia estàs pitjor. Rotllos i mentides. Tergiversar la història i encara hi ha pobrets, com el Pineda, que es creuen les teves "matracades". Fes-te'l mirar.
Que preocupat que te veig, Josep Castellà (o Espanyol, que tant és). Devies creure que la història que coneixies no estava tergiversada. Quina decepció veure que la teva Espanya (o Gran Castella, és igual) és una farsa.
Demostra quina mentida he dit. Amb arguments, per favor...
Una reverència és el que et faig, com sempre. I et transmet el meu agraïment.
Com sempre, em queda un dubte: per què els turs havien de destruir l'Arxiu? És possible que es cremara de rebot, però mai no he entès aquestes casualitats. I no dic, aquest cop, amb cap sentiment nacionalista, que el tenc.
Francesc Sintes
Interpretes la història com un fanàtic nacionalista, de manera tendenciosa i donant per descomptat coses que només estan en el teu cap.
No dius res dels habitants de Menorca abans de ser vilment conquerida pel regne d'Aragó i repoblada per mossos procedents de Girona i d'altres parts de l'avui Catalunya ?
Que els va passar als musulmans que hi havia a Menorca?
Es van enfonsar en el Mediterrani ?
Menorca, encara, no és altra cosa que una illa conquerida pels catalans.
Fora de Menorca els catalans !!
Què polit!! Un espès comentarista,ens bateja -com a bon religiós, necessitat de rituals, del relligat espanyol-, com a fanàtics nacionalistes; i dues ratlles més avall, escriu de foragitar a tothom català! Ha d'agafar el diccionari i consultar el què és la METONIMIA, que desconeix, i la MIELINA, que li manca. És un fidel servidor de l'únic nacionalisme el de debò, el que té exércits, i que els ha emprat sempre que ha volgut contra els veïns per mantenir-nos davall la seva bota militar.
SALUT, COMPANYS DEMÒCRATES !!
Certament Francesc, jo no crec en les casualitats. Aquesta qüestió me la demanava en l'article "La destrucció de la història, també a Menorca" i em plateig una sèrie de preguntes: Ho van fer els turcs, realment, açò de cremar l'arxiu? Per què es va poder recuperar únicament i precisament el Llibre Vermell? Per quin motiu se l'haurien d'emportar els turcs, aquest llibre? Hi pot haver més documentació a Ciutadella a Turquia? Preguntes sense resposta...
Josep Espanyol, i jo que te demanava arguments! Que ingenus que som els demòcrates, que demanam raonament als radicals intolerants com tu.
Primer m'acuses de "tergiversar la història" quan justament he posat damunt la taula els arguments i els motius pels quals la història que coneixem està tergiversada. Realment creus que la història que t'han venut (i t'has cregut) no ha estat tergiversada per ningú fins que he arribat jo en aquest mon? Que l'explicació que don no t'agradi (si és que te l'has llegida) és el teu problema. Presenta'm una alternativa millor que expliqui els fets i les contradiccions que hi ha i la discutirem. Però no veig que aportis arguments, només fetge.
Després m'acuses de "fanàtic nacionalista" mentre crides "Fora de Menorca els catalans". Com ja et diu n'Alexandre, et descobreixes com l'autèntic fanàtic nacionalista radical espanyol, que acuses als altres d'allò que ets tu. I a més et deus pensar que com que tens un Estat castellà amb el que t'identifiques el teu nacionalisme no és nacionalisme, sinó normalitat!
Una precisió: Menorca no va ser conquerida mai pel "regne d'Aragó", que sempre va ser un regne situat al costat dels comtats que avui formen el Principat de Catalunya i d'allà no es va moure. Menorca va ser conquerida per CATALUNYA, formada pel comtat de Barcelona, el regne d'Aragó, el regne de València i el regne de Mallorca, entre d'altres. Tu et deus referir al que la Corona espanyola va anomenar "Corona d'Aragó" posteriorment, a partir del s. XVI, per tapar la catalanitat de la confederació que erem, però Corona d'Aragó no era el nom del nostre Estat l'any 1287. En efecte, com dius bé, Menorca va ser repoblada de gent de Girona i d'altres parts de l'avui coneguda com Catalunya, o sigui que si crides "Fora de Menorca els catalans" estàs dient que els actuals menorquins hauríem d'abandonar la nostra terra.
Dius que no dic res dels menorquins musulmans que hi havia abans de l'arribada dels nostres avantpassats que van conquerir l'illa, i no ho dic perquè el Projecte 9 de Juliol parla de s'any de sa Desgràcia, no de la conquesta de Menorca. D'aquest tema ja n'hem parlat amb motiu de la Diada Nacional del Poble de Menorca, el 17 de gener, tant en aquest bloc com des dels blocs d'Illencs.com. Si m'ho vols sentir dir no tenc cap problema en repetir-ho: els menorquins musulmans van ser venuts com esclaus a Mallorca i Barcelona, els que van poder se'n van anar a l'Àfrica i es diu que altres va ser llançats a la mar. Una vergonya! Però és la nostra Història i l'hem d'assumir, no tergiversar-la com fan altres.
I bé, seguiré esperant, ingènuament, que em demostris amb arguments que la meva conclusió sobre el 9 de Juliol està equivocada: Un autèntic i claríssim intent de GENOCIDI contra el poble de Menorca planificat per part del regne de Castella i la Corona espanyola!
Posats a somiar: per què la documentació no va poder ser destruída per persones de Ciutadella per raons que avui se'ns escapen.
Per a la teva forma de veure la història han de ser els castellans els culpables de tots els mals ? Això és com si avui diem que tots els immigrants són lladres i que els nostres són sants.
També els castellans van assaltar Maó ? Per què no cites tots els assalts dels pirates en el Mediterrani a ciutats, a veure si tot és culpa dels castellans ?. Podien haver despoblat totes les illes per fer fora als catalans, qui l'hi hagués impedit ?
En el teu cap només existeix la malaltia, provocada pel cuc separatista.
No, pensar que la documentació fos destruïda per ciutadellencs no és somiar, és una possibilitat a tenir en compte. Com també que es destruís "de rebot", tal com planteja en Francesc Sintes més amunt. Tu dius "per raons que avui se'ns escapen", però jo t'he presentat una raó que no se m'escapa gens ni mica, la castellanització de l'imperi espanyol i no la vols tenir en compte, la rebutges pel teu prejudici nacionalista de considerar Espanya innocent, sempre per damunt de tot. I si la documentació va ser destruïda per en Miguel Negrete i els seus? De la mateixa manera que avui tenim seguidors incondicionals com tu de l'espanyolisme, també en aquella època hi havia d'haver seguidors de l'absolutisme, encara que allò implicàs la castellanització i la destrucció del nostre passat. Per què sinó es recuperaria només i precisament el Llibre Vermell i es perdria tota la resta? I si en Negrete no fos castellà, sinó ben menorquí i reconvertit en castellà posteriorment per elevar-lo a la categoria d'heroi i que els menorquins tinguem un referent castellà més? En fi, tot açò et deuen semblar paranoies meues, però per jo són possibilitats que em planteig i que tal vegada no comprovarem mai. Descartar hipòtesis no és el meu estil, però alguns descartau la implicació de Castella per autocensura.
No, la meva forma de veure la història no fa els castellans culpables de tots els mals, només dels que els corresponguin, perquè la major part del mals que tenim són responsabilitat exclusivament nostra. Intentar simplificar les coses i dir que el fet que s'any de sa desgràcia fos planejat des de Catella implica que tots els atacs pirates del mediterrani fos culpa dels castellans és tergiversar i manipular. Intentar imposar una visió de les coses només sota un únic prisma reduccionista és molt propi de l'espanyolisme.
Dius que "podien haver despoblat totes les illes per fer fora els catalans" i demanes qui ho hauria impedit! Idò bàsicament l'oposició dels catalans precisament com va passar aquí. Si els menorquins no haguessim resistit, avui Menorca seria castellana, en pots estar ben segur, i l'ofensiva hauria continuat en les altres illes, a poc a poc, implantant el seu projecte.
Malaltia, cuc separatista... El teu llenguatge està carregat de colonialisme destructiu.
Como ya sabes, la historia, es interpretable. Lo que no podemos hacer es tergiversarla. No es bueno hacer de El Retorno de los Brujos, o mejor aun de Reinos Perdidos y Claves Secretas, de Juan Parellada, libros de historia auténtica, especulando con los datos que nos faltan.
Cada uno arrima el ascua a su sardina, pero por favor, no con tanto descaro.
Cuando leí por primera vez en el libro de Martí Camps "Breve introducción a la historia de Menorca", que el gobernador musulmán y sus familiares fueron expulsados en barco y que después de tocar las costas del sur de la Península y ya en dirección al norte de África se hundieron debido al mal tiempo, pensé para mis adentros que lo más seguro es que los tiraron al mar, pero es algo que no lo puedo afirmar.
El Acta de Constantinopla, para mí, no es más que un intento de justificación de lo bien que ellos lo hiceron. Pero no lo puedo decir.
Los ataques a ciudades, digamos cristianas, llevados a cabo por los otomanos a través del corsario Barbarroja, fueron debidos en gran medida al tira y afloja en las posiciones que cada uno tenía en el Mediterráneo, donde gran culpa tuvo el Reino de Aragón por las conquistas que realizó en la parte occidental y central del mismo.
Si se defendió tan bién Maó, que objeto tendría el dejar que asolaran Ciutadella, cuando pudieron haber aprovechado para castellanizar toda la isla ? y sin embargo el Rey de España permitió que todo siguiera igual, las instituciones, las posesiones de tierras, las costumbres, etc.
Como ya te dije, en aquellos años donde no estaban las Naciones Unidas, ni tribunales internacionales, ni nada que se le pareciera, quien hubiera impedido que la isla fuera repoblada con gente del interior de la Península ?
Me contestas que fue debido a la resistencia de los menorquines y yo te digo que no, así de rotundo. Fue porque no era ese el plan, no era el plan que los turcos asaltaran Ciutadella, los turcos pegaban allí donde podían, principalmente por el hostigamiento a que eran sometidos por los reinos cristianos.
No es muy digno injuriar y calumniar a los que ya no se pueden defender.
Anem a pams. Primer de tot, veig que finalment t’has decidit a emprar una llengua amb la que et deus sentir més identificat, almenys a l’hora d’escriure. Si ho fas perquè et pensaves que em molestaria, em sap greu decebre’t, però no. De fet, així el teu nacionalisme castellà (perdó, espanyol) queda més clar per tothom qui ho llegeixi.
No conec aquests llibres que menciones d’en Parellada, pel que ni representen cap exemple ni cap font per mi. Dius que vas pensar que al governador musulmà el van llençar a la mar. Jo també ho he pensat, però per altra banda, perquè haurien esperat fins arribar al sud de la península per fer-ho? No és lògic, tal vegada sí que es van enfonsar, però qui sap, no seria gens estrany que els llençassin per la borda.
El que et puc dir és que no es tracta d’especular amb les dades que falten, sinó de posar de manifest les versions contradictòries sobre una mateixa qüestió. I si hi ha versions totalment oposades, és que algú s’equivoca o menteix expressament. Si la documentació espanyola acusa els turcs d’actuar en nom de França, i a França no solament no consta aquesta implicació sinó que l’atac a Menorca anava contra els seus interessos i a més provoca un conflicte diplomàtic amb Turquia. Si a més a l’Acta de Constantinoble no es diu ni piu d’aquesta implicació (bé que no s’haurien deixat un detall tan important, dic jo!), i a més el principal beneficiat militarment d’aquest atac era Espanya per evitar que Còrsega caigués en mans de França ni que s’atacàs les terres dels aliats, si a més consten les gestions de regals i presents que es van fer als turcs per evitar la seva reunió amb la flota francesa, no cal especular gaire per treure conclusions lògiques... El que passa és que aquestes conclusions no agraden per les implicacions que tenen.
Segueixes parlant d’un tal regne d’Aragó que no era més que un regne a l’interior de la península, sense sortida a la mar ni al Mediterrani ni a l’Atlàntic. Una part més de l’antiga Cathalunya. Si vols tenir un poc de rigor, l’has d’anomenar o Catalunya o Corona d’Aragó (que és com li van dir a partir del s. XVI), però no regne d’Aragó. Els atacs dels otomans es devien a la seva pròpia potència i expansió, la relació amb la presència catalana a la Mediterrània és inversa, ja que precisament el fet de centrar més els esforços a l’Atlàntic amb l’expansió a Amèrica havia de propiciar el creixement dels turcs.
Dius que Maó es va defensar tan bé? I d’on ho has tret açò? La defensa de Maó en l’atac de 1535 està plena de traïcions i venudes tant com la de Ciutadella, i va acabar com va acabar. Però hi ha diferències fonamentals, el rei en aquella època era Carles I, que els castellans no volien per res i es van sublevar contra ell (per pur nacionalisme insolidari, perquè estaven malalts amb el cuc separatista, és açò no?) mentre que l’atac de 1558 es produeix pels interessos de Felip I. En la defensa de Maó hi va acudir ajuda exterior, que va arribar tard, perquè les autoritats de Maó ja s’havien rendit, i que més que ajudar sembla que els soldats espanyols van acabar fent encara més abusos. Almenys és el que he llegit en la Història de Menorca d’en Casasnovas.
Tu em dius que la castellanització de Menorca no era el pla dels turcs. I clar que no! Quan he dit jo que fos idea dels turcs? Els turcs ataquen Menorca perquè Espanya els ho posa sobre la taula com un regal i ho aprofiten, sense que la flota espanyola vingués a defensar-nos tot i que la Corona ja sabia que els turcs vindrien aquí. I a més, ens envien un tal Miguel Negrete i un tal Claudio des de Flandes que només fan que ajudar els turcs des de dins de Ciutadella. Amb “amics” així, qui necessita enemics!
Treure la població de Menorca no era tan fàcil com donar una ordre i ja està. Els nobles hi tenien les seves terres, els privilegis (=normes, constitucions de l’època) de l’illa no es podien incomplir pel rei així com així. Deixar Menorca despoblada era posar-la a l’abast per instal•lar una base corsària dels enemics. Però així i tot ho van intentar dotze anys després de sa desgràcia i a més fent veure que era el que volien els propis menorquins, quan els illencs es van oposar a abandonar la pàtria, tal com es diu en la documentació. En la política aquestes coses no es fan de forma descarada, sinó amb tota la subtilesa que es pot si no vols provocar sublevacions en la població i la resta de territoris.
Em parles d’injúries i calúmnies, quan l’únic que he fet és reproduir els fets i els textos que estan escrits en la historiografia local sobre s’Any de sa Desgràcia i treure les meves pròpies conclusions de forma coherent i sense els prejudicis dels nacionalistes espanyols de callar les evidències que impliquen Espanya. El que passa és que el passat no es pot defensar per ell mateix i ens l’escriuen sempre els vencedors. Per açò els llibres d’història estan plens de misteris, enigmes, contradiccions i falsificacions.
Pels teus comentaris, sembla que només t’hagis llegit aquest darrer article. Ja t’has llegit tot el Projecte 9 de juliol?
Ha, ha! M'estranya que qualcú s'atrevesqui a criticar una feinada com la que has fet d'una manera tan poc racional i amb expressions com "matracades" i "mentides". Jo també me les crec aquestes "mentides", perquè per primera vegada la història em resulta lògica i coherent, sense les matracades i mentides de la història oficial. Quins mals temps que venen pels amants de la falsa història oficial!
Per cert, acusar falsament de mentir no és injuriar i calumniar?
Hola Pere. A mi no m'estranya que algú que en aquestes altures encara creu en les bondats d'Espanya critiqui el que dic. El que m'estranyava és que ningú ho hagués fet encara en cap article del Projecte 9 de Juliol. Però ja veus, no tenen cap explicació millor que lligui tots els caps, que sigui coherent, només desqualificacions i negacions. A veure què més diu en Josep Espanyol, que és molt divertit!
Calúmnia: Falsa imputació d'un delicte. És el que fa Talayotic, contra Miquel Negret i el Rei Felip.
Injuriar: Menyspreu a la persona. Mentida: La no veritat. Acusar sense tenir proves. Conjectures.
Feinada=recopilació del treball d'altri ?
Perla: "Quins mals temps que venen pels amants de la falsa història oficial!"
I la teva serà autèntica, oficial o paraoficial ?
Pere el de sa favera ?
Talayotic: si avui, amb tots els avanços, per a assabentar-nos d'una notícia a mitjes, hem de llegir almenys tres diaris, com li dónes tant de crèdit a cosa tan antiga ?
On molt possiblement hagi errors de transcripció, interpretació i de dolenta fe.
"L'objectiu era reunir-es amb els tropes franceses a Ajaccio per completar la conquesta de Còrsega i atacar Vilafranca de Niça, però la flota turca els esquivà pel nord de Còrsega i és dirigir cap a Menorca." D'on treus aquesta informació ?.
Ah! no et facis tantes preguntes mal intencionades, que se't nota molt.
Josep Espanyol, els delictes han d'estar prevists pel Codi Penal, i formular una teoria sobre uns fets històrics no està penat. Encara. Tal vegada vulguis presentar un proposta per il·legalitzar les opinions que no siguin dels nacionalistes espanyols.
I segueixes sense aportar cap explicació millor que la meva, només desqualificacions. De cada vegada te veig més nerviós!
Uep! Has escrit un missatge mentre et responia l'anterior. La cita que em fas la vaig escriure després de llegir el llibre "Aunque los de Ciutadella lo hizieron valerosamente..." d'en Florenci Sastre, on presenta molta documentació. Si no l'has llegit te'l recoman.
Aquest recurs esta molt vist; encara que sempre es eficaç: inventarse un personatje, un interlocutor per poder seguir amb el discurs que ningú -o els quatre de sempre- l'interessa escoltar.
En JJ Benítes i n'Iker Jiménez també coneixen LA VERITAT.
Feliços els il.luminats.
No soporto CAtalunya ni als fanátics catalanistas como tú. M'es ben igual el que pensis. I CAtalunya es una nació de tercera fila que ben podria desapareixer.
Anònim, en Josep Espanyol deu estar content que el consideris un "personatge inventat" per mi mateix. Tal vegada siguis tu mateix, que ja no tens res més a dir... Llàstima, quan hagueu llegit un poc més sobre el tema m'agradarà que poseu comentaris.
Veig que, per altra banda, també tens un problema de catalanofòbia com en Josep Espanyol (serà de ver, que sou el mateix?).
Us/et desitj molta tolerància i democràcia, que prou falta ens fa!
Per cert, anònim, que si haguessis viscut el 1558 desitjant la desaparició de pobles, segur que hauries estat al costat d'en Negrete i els turcs!
Endavant talaiòtic, aprenem molt amb el que ens expliques.
Merci Miquel, és un plaer que la gent oberta i sense prejudicis valoreu els arguments que planteig, i que els espanyolistes vagin insultant i flastomant irracionalment. Queda tothom ben retratat.
¡¡¡¡Viva Espanyaaaa!!!!
Que visqui, però que visqui enfora d'aquí...
Hola a todos:
El propietario de este Blog me preocupa, y me preocupa por que está enfermo, enfermo de antiespañolismo. Lo que escribe está contaminado por su obsecación.
No és una persona válida para contar nada, si no para extender el odio.
¿Cómo pueden algunos estar de acuerdo con lo que escribe? ah! ya... son enfermos como él. Manzanas podridas en el cesto español.
Ciencia ficción es lo que cuenta y de la mala.
Talaiòtic, quin ambientàs que tens per aquí, encara que veig que hi ha mala gent. Crec que estan espantats, i amb motiu. Segurament Ciutadella no està preparada pel plantejament que has fet, però tard o prest més gent es demanarà el mateix que tu, i les respostes cauen per elles mateixes!
Enhorabona una vegada més per dir el que ningú abans s'havia atrevit a dir.
Realment el mesianisme de l'intrèpid autor d'això faria gracia si no fos perque es torna malaltís.
I glòria a vosaltres seguidors del posseidor de la veritat absoluta; l'il·luminat; el més preparat.
Seguiu la festa.
Pero ja podeu cantar que sempre me tindreu al bandol contrari. Sempre. Quan us aixequeu per tallar la dura cadena que ens amarra i a escatar a la bistia que insaciable espolia m'haureu d'eliminar.
No em convencereu i mes sense argument; amb la falacia i l'odi i la prepotència.
No em fareu retre vassallatge como varen fer el vostres pioners sanguinaris a les ordres del excels rei més gran. A la qual memoria estau rendits.
Pere de sa favera,
Nadie se atreve a decir lo que dice Talayótico por que son personas normales.
Cabreado, anònim, esteis emprenyats perquè voldríeu que el genocidi ja s'hagués acabat i vos esteim durant massa...
Us dic el mateix que en Josep Espanyol: a banda d'insultar teniu arguments que expliquin millor el 9 de juliol? Seguesc esperant que algú em demostri que estic equivocat.
No t'ho podran demostrar, perquè ni tenen capacitat mental ni coneixen la història. Només tenen ganes de treure la seva ràbia per haver descobert les mentides i les contradiccions que amaguen la responsabilitat d'Espanya en la desgràcia de 1558.
M'encanta el nom de Pere de sa favera. Com no hi havia pensat abans? Gràcies per recordar-me un dels meus contes preferits de quan era un fillet!
Estais fatal.
Ni que hubieseis estado allí.
No se si estas en posesión de la verdad, ni que podrias aceptar para reconocer errores; en todo caso me la suda el 1558.
És normal que te la suï. Segurament no te la suaria si tinguessis un mínim (només un poquet, eh?) de consciència i sentiment per aquest poble. I no fa falta "haver-hi estat" per interessar-se per les coses i com repercuteixen en la nostra societat d'avui.
Orgullós estic de no tenir conciencia i sentiment de pertenença a un poble; em refereixo especialmetne al teu poble.
Ni tant sols un poquet.
Voltros alimentau l'odi i la guerra; encara que al final com sempre us conformau amb concessions i privilegis i la possibilitat de plorar i clamar en contra d'inventats greujes.
Feis afrontar; sembla que a la vostra historia els bons, els catalans, estan immunitzats a tot; tot lo seu es bo i justificat; i per ser alguna cosa com a poble han hagut de fer como tots, utilitzar la força.
Les rendicions, vassalltges a favor de Catalunya son bons, se us omple la boca al fer referencia a aquest fets; els seus reis eren collonuts; les seves victories de guerra, gestes, les seves deportacions, netetjes.
La seva tirania, caricia.
Que hem de tornar al segle XII?
Se us nota indignats si; pero ja sabem que es la indignació fàcil de l'acomodat; una revolta de saló, un pronunciament d'èlits d'ateneu.
A l'anònim d'aquí dalt que m'acusa d'alimentar l'odi i la guerra, li dic que odi, guerra, espoli, imposicions i dictadures és l'únic patrimoni que Espanya ens ha aportat des de la seva creació. Jo l'únic que vull, perquè et quedi clar, és dignitat, pau, solidaritat, llibertat i democràcia. Conceptes incompatibles amb l'Espanya en mans de Castella.
La resta del teu al·legat maniqueista només és una mostra de les teves fòbies i els teus prejudicis.
I el teu discurs si que es original?
Pura makarrada.
Evidentment que tu vols la pau; quan hi hagi guerra n'hi haurà d'altres que lluitaran per CAtalunya; encara que parlin castellà. Con així va ser.
Tú t'obriràs.
Es molt fàcil gemegar des de el senyoritisme; nacionalistes de saló i ateneu.
L'anonim d'aqui dalt.
Quina feinada, enhorabona! jo no vaig poder fer ni un quart pel meu poble (Sorrento), que també va ser saquejat, cremat, destruït per l'armada militar de pyalí baja. En aquel cas vam ser venuts pel virrey de Napols (?) i per unes faccions nobles del mateix poble.
això va passar la nit del 12/13 de juny de 1558, 3 setmanes abans de l'arribada dels turcs a la Ciutadella.
A Sorrento no va haver-hi cap resistència...serà per això que ara ningú es recorda d'aquesta tragèdia???
I'
Quina aportació més interessantíssima que fas, Attimi di lucidità!
Vaig parlar de Massa i Sorrento en l'article del 9 de juliol de l'any passat. Ets de Sorrento? O vius allà per algun motiu? M'ha sorprès molt gratament rebre un comentari en català des d'allà i amb tant de coneixement d'aquest tema!
Si tens res escrit que em puguis enviar per llegir t'ho agrairé molt. Miraré de publicar-ho al bloc i de fer-ne alguna menció també a la Viquipèdia.
Salut!
Sí sóc de Sorrento però visc a Catalunya.
No tinc un bloc, et dono la meva adreça de correu electrònic, així que estem en contacte i t'envio el material sobre Sorrento: ida.mauro@gmail.com.
ara busco l'article de l'any passat...
Hola Talaiòtic!
t'escric per avisar-te que per agafo la teva imatge de la ruta d'en Pialí per un article que sortirà en les properes setmanes. clarament dic que el muntatge es teu!
I'
Hola Attimi de lucidità!
No havia vist el teu comentari de dia 26. No entenc com és que el notificador de comentaris m'ha fallat, devia estar descansant després de festes... Ara mateix t'enviï un correu. El meu està disponible a l'apartat "El meu perfil": talaiotic@gmail.com
Agafa el que vulguis del bloc, per favor.
Publica un comentari a l'entrada