6 de jul. 2007

S'ANY DE SA DESGRÀCIA.

El matí del 30 de juny de 1558, unes 140 naus de l'armada turca arribaven a Ciutadella, on desembarcaven d'entre 12.000 a 15.000 homes segons les versions en una illa que segons les dades oficials tenia llavors uns 10.000 habitants. Ciutadella, la capital de l'illa, comptava amb unes 4.000 persones.

En conèixer la presència de les tropes turques a Menorca, el regent de la Governació Bartomeu Arguimbau enviava emissaris a demanar ajuda a Mallorca i Barcelona. L'armada otomana havia fet primer un intent d'acostar-se a Maó el dia anterior, però gràcies al Castell de Sant Felip que s'estava construint i les bateries de què es disposaven, que van enfonsar algunes galeres turques, van poder ser rebutjats.

Inicialment, el capità Miguel Negrete recomanà la rendició de Ciutadella, a la qual cosa s'oposaren els ciutadellencs, que es disposaren a defensar-se dels turcs. Segons ens descriu l'historiador Miquel A. Casasnovas fins i tot es van fer sortides per inutilitzar l'artilleria enemiga. Arguimbau ordenà concentrar a la capital la major part de la població no combatent de Menorca seguint ordres de la princesa Joana en cas d'emergència, i va fer venir reforços d'altres poblacions. En total defensaven Ciutadella 620 homes, inclosos els 40 de la companyia de Negrete. 620 contra un mínim de 12.000 a 15.000 soldats turcs.

Els dies passaven i els menorquins van anar rebutjant els assalts dels turcs en tres ocasions, amb la precarietat dels mitjans de què disposaven, i la defensa es va veure dificultada per l'incendi de la casa de la Universitat, que havia acabat amb les municions restants, i la muralla estava ja mig enderrocada en diversos punts de forma que l'assalt final es preveia imminent.

Les autoritats van autoritzar l'evacuació de la població durant la nit del vuitè dia de setge, però tot i que els exploradors no havien detectat la presència de les tropes turques, la columna d'evacuació fou interceptada per l'enemic, de manera que moltes persones foren mortes o capturades, i la resta es refugià rere les malmeses muralles.

Durant els dies de setge els otomans van devastar la meitat occidental de l'illa fins Es Mercadal, les possessions i les collites cremades i el bestiar mort. Moltes persones van ser capturades. En un dels desembarcaments secundaris cap al sud de l'illa, explica Casasnovas, un important contingent es dirigí cap a Alaior amb les banderes desplegades, però els turcs es van retirar sense atacar la població.

Els menorquins resistiren l'atac dels turcs durant nou dies sense que aparegués en cap moment l'ajuda exterior sol·licitada. El dia 9, els turcs iniciaven l'assalt definitiu en què aconseguiren doblegar la resistència dels escassos defensors supervivents i les tropes turques entraven a Ciutadella. El saqueig durà tres dies després dels quals la ciutat quedà totalment despoblada i destruida.


La badia de Ciutadella a la boca del port de la ciutat menorquina. Al fons, Mallorca.

Per Menorca va suposar la major catàstrofe demogràfica des de la conquesta de 1287, amb una pèrdua de gairebé la meitat de la població total de l'illa i d'almenys tres quartes parts de la de Ciutadella. Entre morts i captius, uns 5.000 habitants havia perdut l'illa.

Josep M. Ruiz Manent escriu: "No fou Ciutadella només la que patí tanta desgràcia, encara que sigui quasi exclusivament per a ella la glòria de la seva heroica defensa. Molt patiren les restants poblacions de l'illa, que es beneficiaven de la vitalitat de la capital. Cal afegir el gran nombre d'auxiliars generosos que donaren la vida a Ciutadella havent estat enviats per les universitats foranes de Mercadal, Alaior i Maó, i també els nombrosos habitants d'aquestes poblacions els quals, per haver vingut a viure a Ciutadella, pagaren també la seva part amb el captiveri o la mort".

Francesc d'Albranca lamentà que "quatre mil menorquins foren presos i duits a Constantinoble: tot d'una captius, després esclaus. Qui hi restà, entre les seves ruines?".

Cada 9 de juliol, Ciutadella rememora aquests fets amb la lectura al Saló Gòtic de l'Ajuntament de l'Acta de Constantinoble, redactada el 7 d'octubre d'aquell mateix any a la capital turca pel notari alaiorenc Pere Quintana.

Els fets de S'any de Sa Desgràcia són coneguts de pràcticament tots els menorquins, el que genera més confusió és explicar el contexte i les causes que portaren aquell exèrcit immensament superior d'una potència com l'Imperi otomà a una illa com Menorca. Perquè efectivament, l'assalt de 1558 fou obra de les tropes de l'armada turca i no un simple saqueig pirata. Les divergències dels diferents autors al llarg del temps sobre els motius d'aquella desgràcia, dels fets que realment van succeir i el paper dels protagonistes d'aquesta història han provocat no pocs debats entre els historiadors menorquins, segons la interpretació dels fets que es desprenen de l'anàlisi de la documentació de què es disposa. En els propers articles hi faré les meves aportacions que pretenen contestar preguntes sense resposta sobre S'any de sa Desgràcia i que generaran, inevitablement, noves preguntes.

Referències:

CASASNOVAS CAMPS, Miquel A.: "Història de Menorca". Ed. Moll, Palma 2005.

RUIZ MANENT, Josep M.: "Assaig històric dels dotze anys que seguiren al de "Sa Desgràcia" de Ciutadella". Ed. Nura Menorca 2004.

2 comentaris:

Cristòfol ha dit...

Molt documentat.

Gràcies

Talaiòtic ha dit...

Gràcies a tu per la visita, Cristòfol. Aquest escrit és bàsicament un resum dels fets tal com els explica l'historiador menorqui Miquel Àngel Casasnovas en el seu llibre "Història de Menorca" i també a l'Enciclopèdia de Menorca. L'he fet bàsicament i sobretot perquè aquells que arribau en aquest bloc des de fora de Menorca tingueu coneixement dels fets que commemoram demà. En altres obres s'explica amb més detall, però pels efectes que ens interessa aquí ja és suficient.

Si et va bé i esperes una mica, a les 00:00 hores penjaré un altre article de la sèrie Projecte 9 de Juliol.