PROJECTE 9 DE JULIOL: PRESENTACIÓ.

La revolució historiogràfica que representen les investigacions de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya i d'autors diversos com J. Bilbeny, J. Benplantat (autor de Xpoferens.cat), Teresa Baqué, A. Sendra, i tants d'altres, moltes d'elles àmpliament difoses per internet, sobre la destrucció de la nostra història per la censura reial i la seva falsificació segons els interessos del regne de Castella primer i de l'Estat espanyol després, és d'unes dimensions tan colossals que obliguen a redescobrir-nos a nosaltres mateixos en el que algunes veus ja han començat a anomenar com a Nova Renaixença.

Hi ha moments en la història dels pobles que són crucials pel seu futur, per bé o per mal. Potser ara esteim en un d'aquests moments i no en som del tot conscients perquè no sabem el que s'esdevindrà els propers anys i dècades, tot i que s'endevinen els possibles camins. Però sí que sabem de moments que ens han enfortit i d'altres moments que ens han deixat cicatrius com a nació catalana, com a menorquins, com a ciutadellencs, i de cada vegada ho coneixem millor.

La inèrcia que permetia mantenir la mentida oficial s'ha trencat gràcies a les noves tecnologies de la informació i la comunicació que han permès difondre els coneixements i les proves que contradiuen la versió dels vencedors, i en els propers anys els que defensin aquesta versió adulterada del nostre passat s'aniran trobant progressivament en el més espantós dels ridículs a mesura que la veritat sigui coneguda internacionalment, a mesura que als instituts i facultats d'història hi hagi més alumnes que qüestionin amb arguments les lliçons dels seus professors, a mesura que catedràtics acomodats i porucs es jubilin i obrin pas a una nova generació oberta i sense els prejudicis i les hipoteques acadèmiques adquirides pels seus antecessors.

La constatació ja des de la publicació de l'obra Brevíssima Relació de la Destrucció de la Història de Jordi Bilbeny que el nostre passat ha estat esborrat, manipulat i expoliat en benefici de Castella i que no paren d'aparèixer noves investigacions de diferents autors, noves proves, nous documents que desmenteixen rotundament la versió oficial que hem anat rebent de la nostra història, de la literatura, de l'art dels actuals Països Catalans des de finals del segle XV com a mínim, m'empenyen a fer una mirada crítica sobre la historiografia local de Menorca sota la nova perspectiva que ja s'ha apuntat en Es Poblat d'en Talaiòtic a la secció Memòria històrica.

Per aquest motiu, en aquesta secció obriré una sèrie d'articles per tractar un d'aquests moments que ens han marcat com a poble, l'assalt turc a Ciutadella del 9 de juliol de 1558, conegut popularment com "S'any de sa Desgràcia".

En els articles del Projecte 9 de Juliol hi haurà segurament més preguntes que respostes, però seran preguntes que costen de trobar en els relats escrits que tenim d'aquells fets, o que directament no existeixen. I tenim l'obligació de fer-nos les preguntes que no hi ha en la historiografia oficial per trobar algun dia, si és que és possible, les respostes.

Enguany fa 449 anys que les naus de Pialí Baixà desembarcaven a Ciutadella. L'any que ve, per tant, tindrem el 450è aniversari de S'any de Sa Desgràcia, una xifra prou rodona com perquè ja sigui hora que ens comencem a demanar davant les contradiccions i les llacunes del relat que coneixem, i més a la vista del nou corrent historiogràfic, quin grau d'implicació hi va poder tenir el regne de Castella i la Corona espanyola en la destrucció de Ciutadella i la devastació de mitja Menorca el juliol de 1558.

Les reflexions i arguments més enllà dels tòpics sobre aquesta qüestió poden sorprendre a més d'un i canviar la visió que tenim del nostre passat i del nostre present, un requisit imprescindible per construir un futur que poguem decidir els menorquins sense limitacions imposades. Amb aquest projecte es pot contribuir a recuperar el 9 de juliol de Ciutadella com un esdeveniment amb repercussions i amb una importància cabdal per a tota la Nació Catalana, tal com la va tenir en el moment dels fets de Sa Desgràcia, i no només com el record traumàtic estrictament local que és avui, i situar-lo com una de les dates a tenir en compte en la reconstrucció de la nostra història i la nostra consciència col·lectiva.


L'Ajuntament de Ciutadella, a la Plaça des Born, on cada any es commemora "S'any de sa Desgràcia".

Es Poblat d'en Talaiòtic declara solemnement setmana de dol oficial del 9 al 15 de juliol en memòria de les víctimes i els fets ocorreguts el 1558 i en els anys posteriors, que mostren la nostra voluntat de ser i la nostra resistència a les adversitats que hem d'afrontar com a poble, i com ja es va fer amb motiu del 300 aniversari de la batalla d'Almansa, faré un canvi d'aspecte del bloc durant aquests dies.