En un comentari a l'anterior article d'aquest bloc en "Jo i ningú més" em llançava una provocació. Em convidava a tancar Es Poblat per una suposada manca de lectors. Bé, no se si hi ha molta gent que llegeix o no els articles d'aquest bloc, però el que sí que puc dir és que visitants no en falten. I tampoc en sobren, és clar. Un comentari d'en "Pere" em deia que com més conegut sigui aquest bloc, més atacs rebria. És evident que molts illencs no deuen estar d'acord amb el fet que un bloc menorquí es proclami partidari de formar part d'un Estat propi dels Països Catalans, però què hi farem, jo no estic d'acord en què Menorca sigui una colònia castellana i m'aguant perquè la majoria ni ho veu així ni es planteja alternatives més justes pel nostre país. O sigui que si qualcú vol que tanqui només li puc dir: i un be negre! Que s'aguanti també, que encara no m'ha arribat l'hora.
Parlant de bens, i perquè vegeu que tenc en compte totes les opinions, no tancaré però faré vacances la setmana que ve amb motiu de les festes de Sant Joan, que comencen aquest cap de setmana amb la Vetlla des Be de dissabte i amb Es Diumenge des Be i tindran els seus plats forts els dies 23 i 24. Aquí farem les fogueres el dia 22 a la nit, i dedicarem el cap de setmana a seguir els actes propis de la Festa Nacional dels Països Catalans tal com la celebram a Ciutadella: amb caragols que es fan amb cavalls, amb "jaleos", amb els Jocs des Pla, amb homenatges a l'antiga civilització feudal (amb proclames a la noblesa i fervor religiós inclòs) i amb gin amb llimonada. Pels que vingueu de fora de Menorca a gaudir d'aquestes meravelloses festes per primera vegada, heu de saber que la "pomada" és difícil de trobar a Ciutadella, aquí s'ha de demanar "gin amb llimonada" (coses rares que tenim els autòctons). El gin ha de ser Xoriguer i la llimonada a gust del consumidor. No faceu cas dels que diuen que "no en volem cap que no sigui d'aquí". Són una minoria de cada vegada més minoritària, i de fet si es descuiden qualsevol dia es trobaran amb una xiulada monumental que els ho demostri. Confiau més en els que us diguin "no en volem cap que no estigui ben gat" i, sobretot, portau-vos bé, respectau els cavalls, els caixers i demanau el que no entengueu que sempre trobareu algú ben disposat a explicar-vos encantat de què va la cosa amb pèls i senyals. També trobareu informació i fotos en aquesta web de Sant Joan.En Es Poblat d'En Talaiòtic seguirem donant guerra a partir de dia 25... o 26... que ja se sap!
BONES FESTES A TOTHOM!
Entrades
19 comentaris:
Podria signar tot el que dius, Talaiòtic. Només et deixes una cosa, que jo hi afegiria: quin paper hi juga la bandera? És o no és la de l'Hospital? mai no ho tingut prou clar.
Francesc Sintes
El tema de la bandera de Sant Joan sempre m'ha semblat molt suggerent... Jo tampoc tenc res clar, i tampoc he llegit prou sobre els origens de la festa com per fer-me una opinió pròpia. M'hi hauré de posar!
Si saps de lectures interessants, me'n pots recomanar algunes?
No et puc recomanr res que ja no coneguis sobre Sant Joan. De fet, si no trobam res escrit sobre el primer cop que es va celebrar, és difícil "pontificar". L'única cosa certa és que a Maó se celebrava exactament igual que a Ciutadella i que a altres llocs de la Mediterrània també es fan uns jocs molt semblants. hem d'anar a cercar informació a Malta? No ho sé.
Molta més gent aixeca una bandera semblant, però això tampoc no vol dir res. Tenc molts de dubtes sobre l'origen de la festa. Em sembla plausible que sigui religiós, però també m'ho semblaria que fos "cavalleresc".
Francesc Sintes
Jo no voldria dur-te la contrària, emperò, la combinació que més em plau durant aquestes festes, és la ginebra Bombay amb Kas de taronja. Ben fresquet. Ja em diràs coses...
Fa una pila d'anys, quan la cosa de la cultura no era subvencionada, en Ramon Cavaller Triay, al Casino Nou, va donar una conferència que es titulava "Sant Joan a Son Catlar". No et creguis. Tenia el seu pinyol. Gairebé em va convèncer. M'agradaria a tornar-la a sentir, sé que en Pau Gener ho va gravar en vídeo. Què se n'haurà fet d'aquell document visual?
Francesc, mira si som ignorant respecte d’unes festes que no puc negar que m’estim que la primera vegada que vaig sentir açò que a Maó es celebraven igual va ser l’altre dia al teu bloc. També em va resultar curiós en el seu moment descobrir les semblances amb les festes d’Orinstany (Oristano), a Sardenya, tot i que allà ho celebren més a l’hivern, i sempre m’ha picat la curiositat la bandera de Sant Joan, que és com la de Malta... Allà fan festes semblants a les d’aquí?
Jo crec que la festa té una barreja d’elements que la fan especial. Una vegada vaig llegir (crec que era un article d’en Bilbeny a Histocat) que amb un d’aquests canvi de calendari que hi va haver fa segles es va trastocar tot el santoral, i açò podria haver influït en la barreja d’elements d’unes festes amb unes altres. Miraré de cercar l’article i en penjaré un enllaç...
Vincent, gràcies per la recomanació. Miraré de provar aquesta combinació que dius un dia d’aquests. Té bona pinta per variar un poc de tant en tant...
VVV, de què anava açò de Sant Joan a Son Catlar? Si ens en pots fer cinc cèntims explica-ho, que sembla interessant. I si trobes el vídeo el podríeu penjar al Youtube o algun lloc a veure què tal.
Ja he trobat l'article què us deia en l'anterior comentari. Efectivament és d'en Bilbeny (quin crack!) i relaciona Sant Jordi amb Sant Joan. Llegiu-lo que val la pena: L'ànima secreta de Sant Jordi
Ara me'n vaig que he quedat per anar a veure es Be. Un símbol pre-cristià? Un element de Sant Joan o de Sant Jordi? Una mescla de tots dos?
Acab de llegir l'article què has enllaçat. Certament molt interessant. Es podria obrir una nova línia d'investigació sobre els origens de les festes de Sant Joan partint d'aquesta relació amb Sant Jordi, amb els dos mesos exactes entre aquestes dues festes i la reforma del calendari, i els elements precristians: el culte al sol, el protagonisme dels cavalls, el be...
Si fèssim una analítica a fons de la festa i llevàssim aquestes capes de vernís sobreposat que s'han anat adherint, ens enduríem qualque sorpresa: en les festes de St. Joan de Ciutadella, es celebren dos santsjoans alhora: St. Joan Baptista (solstici d'estiu) que es simbolitza a través de la diada des Be (homo des Be, l'Agnus Dei, etc.), i després, St. Evangelista (solsitci d'hivern) que es simbolitza a través del cavallers, idò, la bandera és el penó o l'estandard de les cavalleries de les Creuades que abans que tinguessin residència a Malta, aquells cavallers havien tingut residència a Pollença. Un dia, amb la calma d'estiu, ho documentarem millor.
Perfecte! Gràcies per les vostres aportacions, Pere i Bernat.
tenc uns quants videos d'en Ramón Cavaller, peró ara no puc recordar-me si el que esmentau el tinc. El cercaré. El tema de Sant Joan amb relació en Son Catlar, en Ramón, el va esmentar a diferents xerrades i crec que també el va publicar al suplement del Diari Menorca, quan encara no feien la revista de sant Joan. Apreciat VVV tens molta de memòria, segurament estàs recordant més enllà de vint-i-cinc anys.
Benvingut en Es Poblat Pau! Rebre la teva visita és un honor. Si tens informació sobre aquestes festes de Sant Joan a Son Catlar, serà molt interessant conèixer-la.
Amb aquesta dèria de posar "Melià dimissió" abans de cada article, com si fos el "delenda est Carthago" de Cató, avui tu mateix t'has donat la resposta:
"Melià dimissió. -I un be negre!"
He, he, tens raó anònim! Quan vaig pensar en el títol "I un be negre!" ho vaig fer com a resposta al comentari d'en "Jo i ningú més", que em demanava que tancàs el bloc.
Parlant de Sant Joan, també hauria pogut dir "I un be negre!" a la campanya "Enguany jo pas", fins que va sortir la segona part dels lemes sobre la seguretat a les festes i al final em faig oblidar de comentar-ho a l'article. En tot cas, el lema d'aquesta campanya no em sembla gaire endevinat per fomentar la seguretat...
Però la combinació "(Melià dimissió) I un be negre!" no pot ser més certa. Com deia en Joan en un comentari a l'anterior article, ell no haurà dimitit, ni el President l'haurà cessat, però amb un poc de sort encara serà na Munar qui el fotrà fora.
No crec que la funció de Miquel Melià hagi estat pitjor que la que va portar a terme Joan Muñoz a l'anterior legislatura o hagi efectuat Nel Martí al Cime. Preferesc que si qualcú ha de mullar, idò, que sigui un ciutadellenc,és a dir, un jugador local, per allò maleït de l'economia endògena. Ja està bé d'engreixar mallorquinots! Només desitjar que engunay, per les festes de Sant Joan, als qui venim de l'illot d'Eivissa, ens obri les portes del carrer Sant Onofre, per fer sa bereneta, mentre els cavalls són a Sant Joan de Missa. No sé com s'ho fa en Miquel, però, a la seva posada, sempre hi som benvinguts.
Oh, sí, antany mos va presentar la directora general de-no-sé-què de la Generalitat que tenia unes mames que foren la gramàtica parda de tot St. Joan. Talaiòtic, t'hauries de fer mirar el teu neuròtic i afòtic ressentiment contra en Melià. Un escolanet de dalt de tot!
Talaiòtic, aprofitant l'anonimat que ofereix Internet neix una nova raça el Troll. Provocadors, maleducats, incults (encara que intentan fer veure que ho saben tot), i aprofiten els blogs, llistes de correu, news, etc. per ficar la pota. Hi ha un lema que corre per internet que diu: "Don't feed the Troll", no alimentis el Troll. Si caus en l'espiral de respostes i contra-respostes estas llest.
I no el creguis quan diu, "que si no fòs per ell no serias ningú, ni tindrias lectors, ni visites al teu blog".
S'ho inventa ni ell mateix sap si tens un contador o no, només esta interesat en que qualque anima caritativa es fixi amb ell i les seves parides.
Merci Santi pel teu suport i el teu comentari. És una bona filosofia aquesta de no alimentar els “Trolls”, però també és cert que hi ha trolls i trolls. En “jo i ningú més” va provar de tocar-me la moral, però sé que de visitants en vénen i de cada vegada sou més, i l’efecte ha estat tot el contrari. No em puc queixar dels que escriuen com anònims o pseudònims, no hi veig cap inconvenient i jo mateix ho faig. Des d’Es Poblat, m’interessa més el que pensa la gent que em deixa comentaris que qui és a la realitat.
Pel que fa a en Melià, no tenc res en contra d’ell a nivell personal, però afirmar el que va afirmar és per recordar-ho fins que deixi de tenir el càrrec que ocupa. Segur que deu ser molt bon home i molt hospitalari i molt tot el que vulgueu. Jo mateix el podria convidar a un gin per Sant Joan si es donàs l’ocasió, encara que no sabria que som en Talaiòtic. De fet, també podria ser ell l’anònim d’aquí dalt. No us preocupeu, que la setmana que ve tindré ocasió d’acomiadar-me definitivament d’en Melià (reconec que serà un descans deixar de posar el seu nom a tots els articles), d’en Matas i de tota la seva tropa. :-D
Publica un comentari a l'entrada