Adéu Melià... I tornem-hi, Maragall!

El pacte per un nou govern de centre-esquerra al Govern de les Illes Balears ja és un fet. Després de l'anunci de na Maria Antònia Munar de la setmana passada en què descartava negociar amb el Partit Nacionalista Espanyol i les renúncies de Jaume Matas i Maria de la Pau Janer a pendre possessió dels seus escons al Parlament, aquesta setmana s'ha oficialitzat l'acord per convertir Antich en President.

Amb aquest pacte, s'obren pas moltes esperances, i tot i que no és per tirar coets que l'única alternativa de govern en aquestes illes al Partit Nacionalista Espanyol estigui escapçalada per un altre Partit Espanyol, com a mínim hem d'esperar que no s'actui tan descaradament a la contra i que els d´Unió Mallorquina i el Bloc facin realitat el titular de què la Mallorca lliure derrota la Nueva Mallorca amb què Tribuna Catalana encapçalava una de les seves notícies.

Un dels efectes que més satisfacció em provoca aquest canvi de govern, com alguns ja podeu imaginar, és la sortida de Miquel Melià com a Director General de Política Lingüicida. Sí, sí, llegiu-ho bé, he escrit lingüicida. Com ja he dit en algun comentari, serà un respir poder deixar d'escrire Melià dimissió a tots els articles d'aquest bloc, com vaig prometre que faria des que el menorquí va llenegar com un ruc afirmant que demanar que el català sigui igual d'obligatori que el castellà "és com ser d'ETA". Com que no ha dimitit ni ha estat cessat per qui el va nomenar per les seves declaracions que li haurien de fer caure la cara de vergonya a qualsevol amb un mínim de dignitat i estima per la llengua d'aquest país, el declar PERSONA NON GRATA en Es Poblat d'En Talaiòtic. Reconec que faig aquesta declaració amb dubtes, perquè no sé si en realitat ens va fer un favor a tots deixant clar que és el que pensa del nostre idioma el partit que ens governava, però ell va dir el que va dir i assumeix la seva responsabilitat davant els ciutadans i davant la història dels despropòsits i agressions contra la llengua catalana.

A partir del proper article idò, deixaré de practicar el meliàdimissionisme. Vull enviar des d'aquí molts ànims als companys del Principat, com en Moisès Rial i en Xavier Mir, que no tenen tanta sort i segueixen insistint en el Maragall dimissió des que el conseller de la Generalitat de Catalunya va proposar augmentar la presència del castellà a les escoles del Principat. Una volta resolta la polèmica creada entre els sociozapateristes i els independentistes a l'entorn de la tercera hora de castellà amb un balanç provisional decantat a favor dels republicans, ara en Maragall surt amb unes noves declaracions pensades per crear un altre combat en el pols entre el Partit Espanyol i ERC al Principat. Diu el germanet de l'expresident que TVC hauria de deixar d'emetre pel·lícules i sèries en català per fer-ho en versió original i amb subtítols en català, que així tots aprendrem molt d'anglès. Però quina mania que té aquest home al català! I per què no proposa que les sales de cinema deixin d'exhibir les pel·lícules doblades al castellà i que les passin en versió original subtitulada en català, el molt valent!?

Pensar que TVC hagi de deixar de complir la seva funció de motor de la normalització en el sector audiovisual, perjudicant la indústria del doblatge en català, i més ara que des de les Illes s'hi podria donar una bona empenta des d'una IB3 normalitzada, fa ganes de riure. En tot cas es podria fer alguna sessió en multidifusió pel canal 300 en versió original subtitulada de productes ja estrenats prèviament en català, o alguna cosa així, però res més. A no ser que des de la Generalitat incomprensiblement es vulgui fer baixar l'audiència de TVC i que la gent es miri les pel·lícules en castellà a les altres dotzenes de canals o se'n vagi al videoclub a llogar pel·lícules que incloguin audio en català, és clar. Perquè a més, TVC ja va ser pionera en oferir el sistema dual en analògic pels qui volen seguir la versió original, i ara a més amb la possibilitat d'emetre per TDT amb diversos audios no s'explica de cap de les maneres la idea foradada d'en Maragall. El vicepresident, Carod-Rovira, ja ha desactivat en bona part la polèmica afirmant que pels republicans es podria acceptar una proposta ben feta. És com dir-li al conseller d'educació "canta, canta, que ja te la fotràs una altra vegada". Si en Maragall al final fa mal i no còssigues, m'hauré de pensar seriosament en afegir-me a la campanya "Maragall dimissió" (ja pot començar a tremolar!).