13 de febr. 2009

Neix Unió Menorquina

Feia molt de temps que se'n parlava i finalment els centristes menorquins han presentat el nou partit Unió Menorquina, amb el que els fins ara integrants d'UCM, IPEC i altres formacions locals volen participar en les eleccions locals i colonials de 2011. La notícia ha sortit al Diari Menorca (traducció en català de Google), i es va anunciar també breument tant a IB3 com a TV3, on ho van fer coincidir amb la presentació també del nou partit Convergència Democràtica de la Franja.

"Som nacionalistes si això significa defensar els interessos de l'illa, però sense radicalismes", açò és el que afirma l'ex-alcaldessa d'Es Castell Irene Coll pel Partit Espanyol i presidenta de la nova UMe. A què es deu referir per "sense radicalismes"? Si el Tribunal de la Santa Prostitució condemna definitivament la llengua dels menorquins a ser legalment inferior a la dels immigrants espanyols al nostre país, es queixaran del radicalisme espanyol, o no diran ni piu? Defensaran els catalanoparlants o els privilegis de la casta judicial franquista que no es vol veure en l'obligació d'haver d'aprendre la llengua de les colònies? Quan l'espoli econòmic, actualment del 14% del PIB (Ep, segons dades oficials!), al que l'Estat castellà sotmet les Illes Balears cada any es consolidi en el nou sistema imposat pel Partit Espanyol de Madrid a Palma, denunciaran el radicalisme colonialista o també callaran? Si una societat demana exercir el dret a expressar democràticament la seva opinió sobre el seu futur polític i aquest dret és negat per part dels radicals antidemòcrates, de part de qui es posaran?

No seran aquests tampoc, en cap cas, els que ens treguin de l'enfanga colonial en la que està immersa Menorca des de fa 300 anys, com tota la nostra nació. Els que només aspiren a substituir els partits sucursalistes per ser ells els que gestionin la colònia potser es podran dir nacionalistes, però nacionalistes d'Espanya. Que la presidenta del nou partit ja surti havent de justificar que no seran radicals en la defensa dels interessos de l'illa és un símptoma de fins a quin punt el llenguatge és utilitzat per part de qui té el poder de manipular l'opinió pública per qualificar i estigmatitzar aquells que només es defensen i denuncien els abusos, i per desgràcia contribueix encara més a aquest pensament autodestructiu. Radicals els menorquins per defensar la nostra terra? L'ús del concepte de "radical" és molt elàstic, però tant de bo fossim tan radicals defensant els nostres drets com els que ens els neguen cada dia per terra, mar i aire.

Pensem però en els aspectes positius. Naturalment, consider l'aparició d'aquesta formació com una bona notícia en el sentit que si tenen èxit podria afavorir una miqueta la normalització del mapa polític de la partitocràcia menorquina, amb una sobrerrepresentació del PPSOE, encara que també hi ha el risc que acabin contribuint a la implantació definitiva del bipartidisme hispànic sucursalista. Pensem també per exemple des de Ciutadella en com podria ser de diferent l'actual situació que patim si un partit com Unió Menorquina fos present a l'Ajuntament reduint la presència del PPSOE. Segur que els trànsfugues i escindits no suposarien un obstacle tan insalvable com el que ara hi ha per formar un govern mínimament presentable.

En Francesc Sintes afirma a l'article Nacionalistes menorquins? que "per poder créixer, primer s'ha de néixer". I com de constum, té tota la raó. Pensar en construir un eix menorquinista per superar la divisió dreta-esquerra que ara mateix només ens perjudica en tots els àmbits és el que demana molta gent al Principat, però amb quin objectiu s'ha de fer aquest eix? Per quedar com esteim ara, i de cada vegada pitjor? Per mantenir-nos sense sobirania, ni cap capacitat de decisió en temes clau? Per resistir una involució antiautonòmica recentralitzadaora que ja plana en l'horitzó pel centre peninsular? El dilema de futur, si hi som a temps, serà el mateix que ja hi ha al Principat en aquests moments: canviar els partits des de dins o crear-ne un de nou amb voluntat real de trencar amb la Gran Castella? Potser perquè ara el catalanisme ja està enterrat i sense opcions dins l'Estat castellà, i més que ho pot arribar a estar, CDC s'està començant a plantejar tímidament l'expansió fora del seu territori tradicional, establint noves aliances amb partits afins de nova creació i potenciant les existents. El paper del menorquinisme que poden representar el PSM i UMe no es pot deslligar de les aliances amb les formacions autòctones de la resta de territoris de Catalunya (com CiU, UM, BNV...), ni amb ERC, únic partit actualment d'àmbit nacional, perquè l'única sortida que tenim si es vol defensar i potenciar la menorquinitat, tant és que ara encara no es vulgui reconèixer obertament des de l'illa, és l'independentisme clar i directe. Només tenim dos camins per al segle XXI: o treballar per construir un Estat propi, o dissoldre'ns dins l'Espanya pancastellanista.


13 comentaris:

Anònim ha dit...

I que hi siguem a temps, Talaiòtic. Ho tenim complicat i feim tard. però no ens hem de rendir.

Francesc Sintes

àlex ha dit...

Vols/voleu dir que no és generar massa expectatives allà on no n'hi ha?
Tal vegada la visió de l'eix nacional que pugui arribar a tenir aquesta nova manifestació del "centrisme menorquinista" és un poc diferent pel Cap de Ponent, però per jo, és la mateixa història de sempre que es repeteix (UCM, INME, IPEC,...). Si ens han de -nacionalment parlant- salvar els Pedros Romans, Irenes Colls et alii de torn, al.lots, ho tenim mooooooolt magre.
No oblideu que un dels motius que van dur a la sortida dels regidors d'IPEC del PSOE des Castell va ser un enfrotament a l'àrea de cultura relacionat amb la trobada de poetes dels Països Catalans, organitzada per l'enyoradíssim Quicu Calvet.
Dit d'una altra manera: aquesta gent no té dubtes sobre quina és la seva nació (si almanco hi hagués dubtes, hi tindria qualque esperança) i me tem que no és la meva.
Per altra banda: trobes que CDC realment està en un procés d'expansió fora de les seves fronteres regionals històriques?
No ho crec. Prou feina tenen a les quatre províncies.

Salut

Talaiòtic ha dit...

Naturalment que no tenc cap expectativa amb la gent d'UMe, Àlex... Crec que ho deix bastant clar a l'article i també al debat que esteim tenin al bloc d'en Francesc. L'únic que esper d'ells és que facin la seva feina i mengin espai del PPSOE, que ja serà molt. Pel que fa a CDC, tampoc crec que arribin a tenir presència al País Valencià i les Illes, tot i que recentment s'han implantat o creat partits afins a la Catalunya Nord i la Franja.

Torsimany ha dit...

Quan algú m'acusa de radical sempre pense que pensa: "Lleva't d'ací que em pose jo". La radicalitat espanyola és la que hem de substituir per la nostra radicalitat. Per a mi ser radical és ser autèntic. La rail de les coses és això.

Talaiòtic ha dit...

Tens raó Torsimany, radical ve de "arrel"... I evidentment els que ens anomenen radicals per defensar les nostes arrels el que voldrien es arrebassar-les i plantar-ne unes altres.

Adrià Pons Pons ha dit...

Ha de néixer un sentiment menorquinista o un sentiment illenc almenys. La gent està carregada de prejudicis i és ben cega davant el pancastellanisme, només intercepten el "pancatalanisme" que molts volen desvirtuar, açò ho tenim tots clar i hi hem de seguir lluitant.

Per altra banda, fent referència a UM, crec que és un partit de persones desorientade spolíticament aue només volen xuclar i s'amotllen a quasevol context polític en clau d'agafar qualque duru;

Talaiòtic ha dit...

Adrià, acab de fer una visita ràpida al teu bloc, que no coneixia, i he vist que dius coses interessants. M'ha agradat açò de "som un poble fort amb una consciència fluixa", ho trob molt endevinat.

Així que de Sant Climent eh? T'enllaç en Es Poblat tot d'una, que trob a faltar blocs menorquinistes de sa banda de llevant!

Santi Capellera i Rabassó ha dit...

Vull aprofitar el paper que vas penjar en que parles d'Unió Menorquina, per fer un comentari al teu blog, que em sembla fantàstic i d'allò més interessant pel que fa a les reflexions que conté. Està molt bé i és molt assenyat l'article, i sobretot quan t'endinses en el que poden ser els "radicalismes" que UMe no vol tenir, quanta raó tens company! Ahir mateix vaig rebre un SMS d'un mòbil desconegut (ser periodista comporta que tothom tingui el teu mòbil, i està bé que sigui així) on, en castellà!!!, se'm convidava a anar divendres dia 20 de maig a la presentació de les europees. Segurament la senyora Coll, en no voler fer ús de "radicalismes"(on sembla que entre aquests també hi inclou escriure en la llengua pròpia del país), es decanta pels radicalismes en castellà, que aquests es veu que políticament són més correctes "y así todo el mundo nos entiende...". En Mayor Oreja no fa gaires dies va dir una cosa semblant, i va adjectivar tots els joves dels nostres territoris (s'entenen els de parla catalana és clar!)de estar immersos en la supina ignorància. Aquest que renega dels nacionalismes...que no siguin el seu és clar! De fet quan vaig rebre l'SMS no em va sobtar, ja que la llengua materna de Coll és la de mayor Oreja i Bono, i ells de fet se sent més còmode vehiculant aquestra parla que la nostra -malgrat dir-se Coll (Cuello)i Florit (Florecido, que de fet ja és una paradoxa també!- però, és clar, si "la dama" vol un partit per ells sola, i així poder jugar a fer politiqueta (perquè, amb tots els meus respectes, aquí la llei de Murphy també hi té molt a dir...)i distreure's una estona, doncs que no posi la careta del nacionalisme català(ligth, molt ligth és clar!tan ligth que no se sap ni que és català)perquè després de passar per les òrbites PPSOE, a la senyora Coll ja no li queden més opcions de militància, i com que sembla ser que això de la política crea addicció (per què serà!, doncs la necessitat empeny. De fet com que durant els meus sis anys de periodista del Gabinet de Premsa de Presidència de la Generalitat de Catalunya, amb Jordi Pujol, vaig poder conèixer molts responsables de CDC i de CIU, doncs a alguns ja els vaig rebotar ahir mateix el missatget en qüestió, ja que, tot sigui dit, la cosa em va treure bastant de polleguera. I les respostes (que no es van fer esperar gens) no han estat precisament cofoies, ja que en quedar lingüísticament en evidència d'aquesta manera flagrant, i després d'haver donat representació dels seus valors nacionals i culturals a qui (com queda clar) no els pot representar de cap manera, doncs més d'un ja hi està ell a hores d'ara de rebotat. Si parlem d'opcions polítiques nacionals dels Països Catalans, de moment, i si només es pensa localment en Menorca (que altra cosa és ser del Principat com és el meu cas) només hi ha una opció, que en aquestes pròximes eleccions europees (i per falta de pactes) ni tan sols es contempla: el PSM, encara que ens pugui agradar més o menys i amb tots els seus possibles defectes in i out, però, si més no, no hi ha cap dubte que és un partit de la terra i que estima la terra, la nostra terra és clar. I que parla en la llengua de la nostra terra, i no en cap altra. I al meu poble d'això se'n diu ser nacionalista català sense ambigüetats, cosa que, si més no de moment, d'Unió Menorquina i de la senyora Coll m'és molt complicat d'assegurar. Salut i llarga vida a tots els talaiòtics i a tots els seus poblats!

Talaiòtic ha dit...

Santi, moltes gràcies pel teu comentari! Sigues benvingut en Es Poblat, és un plaer comptar amb la teva presència. Ja deus saber que som un visitant habitual del teu Perinno Lligams. Molt d'acord amb tot el que dius. Açò del "nacionalisme" d'UMe no és més que una farsa que no es creuen ni ells i que no engana a ningú.

Salut!

Anònim ha dit...

hola sóc un valencià, he arribat aquí buscant informació d'Unió Menorquina que pareix que no tenen pàgina web o no la trobe. M'ha sorprès primer el que he llegit d'Unió Menorquina, el que he llegit en declaracions textuals ha sigut un partit que parla en clau de Catalunya i no Balear (alguns pensara que és el mateix, bé). El que dic, això contrasta amb les afirmacions aquí vessades de que hi són per xuplar del pot (això se diu de tots els polítics, en alguns casos més ert i altres no tant) (bé en açò primer no contrasta tant, però havia de comentar-ho) i que no defenen els interessos nacionals.

A les illes sempre vos veig molt barallats entre els catalanistes/mallorquinistes (per mi sinònims) i poc amb els espanyolistes. Nosatros els valencians no som catalans realment, des de fa segles que som valencians i només la nostra realitat pobra nacional d'ara (no tant, tampoc) els ha fet creure a alguns que som catalans. La realitat nacional de València i les illes no és paral·lela ni semblant, com tampoc ho seria en realitat Galícia i Navarra. Tenim més en comú amb les illes (unes grans desconegudes), però el model nacional és diferent, el model lingüístic paregut, la situació lingüística pareguda amb Eivissa per exemple.

Talaiòtic ha dit...

Hola anònim valencià, gràcies pel teu comentari. On has llegit aquestes "declaracions textuals" on els d'Unió Menorquina parlen en clau de Catalunya i no balear?? Estàs segur? Em sorprendria molt, no m'ho crec...

Anònim ha dit...

ERC no és "l'únic partit d'àmbit nacional". CiU té més diputats al Congrés que no pas ERC. Així com també hi ha presents el BNGa, CC, etc.

Una cosa és que es noti l'orientació política del qui escriu (tots els mitjans ho fan), i una altra és que es modifiqui/manipuli l'informació.

Salutacions.

Talaiòtic ha dit...

Ja em perdonaràs, anònim, però CiU no té cap presència política fora del Principat, ni a les Illes ni al País Valencià, cosa que sí que té ERC per petita que sigui. Enviar diputats a un òrgan supranacional com el "Congrés" al que et refereixes és com enviar-los al Parlament Europeu, en termes de cobertura de l'àmbit nacional. Així que de modificació/manipulació de la informació cap ni una, és la realitat pura i dura. I si no li demanes a l'Esperanza Aguirre, per qui amb tota la raó el nostre país és fora del seu "territori nacional". De la seva nació, és clar.