10 d’oct. 2008

Tres-cents anys d'ocupacions a Menorca.

El passat dimarts 30 de setembre, apareixia a Vilaweb la notícia dels 300 anys de la primera de les múltiples ocupacions estrangeres que els catalans de Menorca hauríem de conèixer a partir d'aquell dia fins avui. Els tres segles d'ocupació estrangera que des de l'any passat anam recordant des d'Es Poblat i que va començar el 25 d'abril de 1707 amb la batalla d'Almansa fins arribar a la derrota de Mallorca el 1715, passant pel Dia de la Resistència l'Onze de setembre de 1714 a Barcelona, tenen però un significat diferent a la nostra illa. I el motiu és que durant tot el segle XVIII vam esser l'únic territori de la nació que sota dominació britànica vam poder mantenir les nostres institucions pròpies, les nostres lleis i la nostra llengua i cultura. A la resta del país, en canvi, les lleis i institucions van ser abolides per dependre de les de Castella, i la llengua catalana, per primera vegada expressament arraconada de forma oficial per imposar la llengua castellana.

És de destacar que tot i que la notícia assenyala que l'ocupació de l'illa es va produir el 29 de setembre, aquesta data pren com a referència el calendari gregorià que els anglesos no van canviar pel julià fins el 1752, i que segons aquest es correspon amb el 10 d'octubre. És avui, per tant, i un dia després que els valencians celebrin la conquesta de Jaume I, que commemoram aquells fets. Des d'aquell 1708, hem passat per tres dominacions angleses, una de francesa i dues de castellanes, la darrera de les quals començà el 1802 i encara no s'ha acabat a dia d'avui.

Els actes oficials de les institucions colonials actuals i els discursos dels nostres dirigents voldran donar a entendre, com sempre solen fer, que les dominacions estrangeres són cosa del passat, com si avui no tinguem res pendent de resoldre ni tinguem la nostra llibertat nacional arrebassada, com si la dependència de l'Estat castellà (regne d'Espanya, en diuen) no fos la nostra submissió a una nació estrangera. Però els anglesos tampoc es consideraven estrangers ni tan sols a l'Índia quan formava part del seu Imperi.

300 anys són molts anys per qualsevol nació per estar sota dominació estrangera. La nostra dependència i els efectes del colonialisme, vestit ara de respecte imperial, ara d'absolutisme, ara de dictadures, o de partitocràcia republicana o monàrquica, es deixen notar en la nostra autoestima com a poble, la nostra pròpia visió del món, i en tot allò que configura la nostra identitat, però també en els nostres drets com a ciutadans, en l'espoliació econòmica que perjudica el nostre benestar com a societat, i la nostra capacitat d'aportar i compartir amb els altres pobles el millor de nosaltres mateixos. Però seguim resistint i resistirem fins el dia de la recuperació d'un Estat propi per tot d'una començar la nostra reconstrucció nacional.

Reproduesc a continuació la referida notícia de Vilaweb:

DIMARTS, 30/09/2008 - 06:00h
Tres-cents anys de l'ocupació britànica de Menorca
El 29 de setembre de 1708, en plena guerra de Successió, les tropes angleses van expulsar les forces borbòniques de l'illa

Imatge gran de la noticia

Des del segle XVII la monarquia anglesa buscava una plaça forta al Mediterrani per contrarestar la potència naval francesa i esperonar el seu comerç. La guerra de Successió peninsular, al començament del XVIII, va ser la gran oportunitat que esperaven els anglesos. Integrades en l'aliança a favor del pretendent Carles d'Àustria (al costat de catalans, holandesos i portuguesos), les tropes de la reina Anna van encapçalar la conquesta de Gibraltar el 4 d'agost de 1704. I quatre anys més tard, el 29 de setembre de 1708, el general anglès James Stanhope va conquerir Menorca.

L'illa era feblement defensada per les forces borbòniques i tenia una població favorable a la causa austriacista. Les conquestes d'aquests dos estratègics enclavaments mediterranis, on l'armada i els vaixells britànics podien proveir-se i fer hivern, es van fer en nom de l'arxiduc Carles d'Àustria, però la corona anglesa tenia coll avall que al final de la guerra havia d'obtenir compensacions. Els articles deu i onze del tractat d'Utrecht, el 1713, van confirmar la sobirania britànica sobre Gibraltar i Menorca, respectivament.

El segle de les dominacions

Menorca començava el 'segle de les dominacions': tres de britàniques (de 1708 a 1756, de 1763 a 1782 i de 1798 a 1802), una de francesa (de 1756 a 1763) i una d'espanyola (de 1782 a 1798). No va ser fins el tractat d'Amiens, el 25 de març de 1802, quan el pas d'una potència a una altra no es va aturar, amb la cessió definitiva de l'illa a Espanya.

Els setanta anys de dominació intermitent britànica van deixar petja a Menorca, i no sols en termes estrictament polítics i militars: també van tenir repercussions socials, culturals i econòmiques sobre la població. En clau política, els anglesos van mantenir formalment les institucions i lleis tradicionals a l'illa (perdudes al Principat i al País Valencià arran de la imposició dels decrets de nova planta borbònics), però sempre sota la supervisió i intervenció discrecional del governador o màxim representant britànic. El català, així, va poder continuar essent la llengua predominant, i fins i tot hi va arribar a haver certa producció literària de la mà de Joan Ramis i Ramis i alguns altres membres de la Societat de Cultura de Maó. En el terreny econòmic, Menorca va continuar el creixement experimentat ja el segle XVII i la indústria i el comerç van consolidar-se gràcies a l'arribada a l'illa de mercaders genovesos, grecs i jueus. Menorca, de fet, va passar durant el període britànic de l'edat mitjana a l'edat moderna. Això no va evitar, amb tot, períodes puntuals de crisi. Alguns es van resoldre amb l'encoratjament per part de les autoritats de l'activitat corsària (amb centenars de menorquins a la mar durant la guerra dels set anys o en l'últim període anglès). I alguns altres, amb grans emigracions (com la de mil menorquins, el 1768, cap a la Florida nord-americana).

Richard Kane

El període britànic de Menorca va molt lligat a un nom: Richard Kane. Com a tinent governador de l'illa, de 1712 a 1736, va dedicar molts esforços a fer prosperar l'illa, en gran part per millorar les condicions de vida de la tropa britànica estacionada al castell de Sant Felip (fins a tres mil soldats). Però, és clar, també se'n va beneficiar la població local, que en general es va mostrar força indiferent a totes les dominacions estrangeres. Els principals maldecaps de Kane i la resta de governadors van ser amb l'estament religiós, a causa de la diferent interpretació del punt del tractat d'Utrecht que garantia el respecte per part de la corona britànica del catolicisme a l'illa. La decisió de Kane de suprimir la inquisició i l'intent d'imposar normes específiques als religiosos va encendre dures disputes amb l'influent clergat menorquí.

Més enllà d'aquests problemes, Kane va afavorir l'agricultura i la ramaderia (amb la introducció d'algunes espècies foranes), va ampliar el castell de Sant Felip i va fer construir l'anomenat camí d'en Kane, una carretera que unia l'illa de cap a cap. Richard Kane també va ordenar el trasllat dels tribunals de la noble i catòlica Ciutadella (principal nucli d'oposició contra els britànics) cap a Maó, on va establir la capitalitat de l'illa el 1722.

Avís: fins el 1752, Anglaterra no va aplicar oficialment el calendari julià. Per tant, el 29 de setembre de 1708 en el sistema gregorià es corresponia, de fet, al 10 d'octubre de 1708 julià.

Actes institucionals

El Consell de Menorca commemorarà els tres-cents anys de l'ocupació britànica amb una conferència sobre els nombrosos anglicismes en el català de Menorca, el 9 d'octubre, i amb el nomenament com a fill adoptiu de l'illa, el 10 d'octubre, de l'historiador britànic Bruce Laurie, autor d'uns quants llibres sobre Richard Kane.
____________________

I per acabar, deix unes interessants referències de la pàgina de 11setembre1714.org relacionades amb la Guerra de Successió a Menorca:

1706 - Aixecament Austriacista a Menorca

1707 - La Batalla de Biniatap, contraofensiva borbònica a Menorca.

1708 - Presa austriacista de Menorca


3 comentaris:

Talaiòtic ha dit...

Després d'unes consultes a la viquipèdia, confirm el que sospitava que no em quadrava. I és que la notícia de Vilaweb sembla que confon el calendari julià i el gregorià, que és el que ara està vigent i que entrà en vigor a Anglaterra el 1752.

Per tant, no em queda clara la data de l'ocupació de Menorca pels britànics. El 29 de setembre era segons el calendari gregorià o el julià? La qüestió és, quina data era pels menorquins el dia que vam començar a ser una illa ocupada?

Per cert que ni el 29 de setembre ni avui 10 d'octubre he vist cap referència als nostres mitjans de comunicació sobre un fet històric tan important coma aquest. Sembla que ni tan sols hem de poder saber una data per recordar!

Si algú em pot aclarir els meus dubtes, serà benvinguda la informació!

Martí ha dit...

Hola Talaiòtic,

A la notícia, com bé dius, ens vam confondre amb això del calendari gregorià i julià. Sant Felip va caure el 29 de setembre de 1708 en el calendari julià anglès, que es correspon amb el 9/10 d'octubre gregorià. Però a VilaWeb vam optar per fer la notícia el 29 de setembre perquè és la data que consta a la majoria de la bibliografia.

I sí, tens tota la raó també a queixar-te del poc ressò que s'ha fet de la data. És una llàstima que solament els mitjans menorquins n'hagin parlat.

Talaiòtic ha dit...

Moltes gràcies Martí per l'aclariment! I és veritat que ha sortit poc als mitjans una data com aquesta. Així anam...