A tots ens ha passat de rebre telefonades de campanyes constants i agressives de companyies telefòniques per aconseguir que contractem els seus serveis, que ens donem d'alta en ofertes diverses i que la gran majoria de vegades no ens interessen. Jo directament no contest mai cap telefonada que apareix com a "número privat" o amb nombres comercials que no són de cap dels meus contactes de l'agenda.
Sempre hem sentit casos de reaccions ben diverses dels teleoperadors de torn quan nosaltres exercim naturalment el nostre dret a seguir parlant en la nostra llengua de cada dia, però en un article de Directe.cat he trobat una d'aquelles situacions que val la pena tenir ben present:
"El següent cas que ara us presentem és un extrem del que pot arribar a passar i que fa tremolar tot el cos. No hem volgut que passi desapercebut. De fet, es tracta d'un cas denunciat al programa dels Matins a TV3. Una parella explica els insults i les barbaritats que un empleat de l'empresa ya.com els hi etziba quan aquests demanen si poden ser atesos en català.
No us ho perdeu".
No us ho perdeu".
Es veu que els colonitzadors espanyolistes estan acostumats a posar-nos la ma a la butxaca i a més que renunciem a la nostra llengua perquè puguin fer-ho més còmodament, però no és el meu cas. Després de veure i sentir aquest vídeo, m'agafen ganes de respondre alguna d'aquestes telefonades i experimentar l'agradable sensació de veure com aquests aficionats a embaucador es queden descol·locats quan es troben un menorquí que no renuncia a seguir essent menorquí quan parla pel mòbil amb un desconegut que et vol encolomar un producte. I vosaltres, ja ho heu provat?
Entrades
2 comentaris:
Sempre. Em telefoni qui em telefoni sempre contest en català. Si volen vendre qualque cosa aquí m'han d'entendre, no? Altrament el canvi automàtic d'idioma cap al castellà que practica molta gent, no és cap mostra de cortesia ni de respecte, sinó donar per fet que l'interlocutor és incapaç d'entendre el català. Donar açò per fet és assumir que:
A) la gent que parla castellà és massa inútil com per entendre el català.
B) la gent no té per què entendre el català encara que visqui aquí i/o ens pretengui oferi els seus serveis.
Clar que també poden ser les dues coses.
Jo, per la meua part, assumesc que mai no es pot ser maleducat per parlar català allà on és llengua pròpia. I si no pensam açò, què en pensaran de noltros?
Per cert, normalment quan em fan propaganda, la telefonista sol tenir un accent com a llatinoamericà. N'hi ha que tenen ben assimilat que gent procedent d'aquests llocs no pot arribar a entendre català. Idò jo no record haver tingut problemes per fer-m'hi entendre.
Hola Francesc! Ben d'acord amb el comentari. Per desgràcia molta gent té interioritzats els punts A i/o B inconscientment.
Els que renuncien a parlar en català pel punt A són uns maleducats per considerar que una persona que parla en castellà no és capaç de parlar o fins i tot d'entendre el català.
Els que ho fan pel punt B és més degut a la repressió colonitzadora que hem patit durant segles que ens ha deixat aquesta ànima de l'esclau que ha de parlar la llengua del seu senyor.
En realitat, crec que molts canvien de llengua per una combinació dels dos factors, tenen l'hàbit social adquirit de parlar en castellà quan algú els parla en castellà perquè ho han vist i après a fer així des de petits a causa de la repressió històrica, i llavors es racionalitza pensant que els castellanoparlants no són tan capaços amb les llengües per justificar la pròpia manca d'autoestima.
Uf, quin rotllo psicològic que m'ha quedat! La qüestió és que açò s'ha de canviar. Hem de recuperar l'autoestima que ens han volgut prendre, i ja ho hem començat a fer. Queda camí, però el farem!
Esper que els examens t'hagin anat bé!
Publica un comentari a l'entrada