18 de febr. 2009

Jaume d'Alarich, el veritable Marco Polo

De personatges catalans falsificats per la història oficial i reconvertits en italians i castellans n'hem vist uns quants: el navegant i descobridor Joan Cristòfor Colom convertit en un genovès anomenat Cristoforo Colombo, altres com el pare Bartomeu Casaus o en Joan Caçinera del Canós convertits en Bartolomé de las Casas i en Juan Sebastián Elcano, el conqueridor Ferran Cortès en Hernan Cortes, en Joan Miquel Servent transformat en Miguel de Cervantes... Totes aquestes figures de la història universal tenen en comú que són personatges històrics de finals del segle XV cap endavant, coincidint per tant amb els inicis de l'expansió del domini dels reis de Catalunya a tota Espanya i Amèrica. Però si des de la Corona es va propiciar la castellanització de l'imperi i de tota la seva història, a força de buidar la història de Catalunya, podem trobar casos anteriors a aquesta època que també hagin patit l'adulteració de la seva identitat?

El cas d'en Marco Polo en seria un. Segons el que coneixem d'ell, va ser un explorador i mercader venecià de finals del s. XIII i principis del s. XIV, i és mundialment famós pel seu viatge a l'Orient i el seu relat conegut avui com a Viatges de Marco Polo. Les primeres referències que en vaig sentir sobre la possible catalanitat del personatge real que va protagonitzar aquells fets, que vaig escoltar en alguna gravació de les diverses que es poden trobar a histocat.cat i sense donar cap dada, me les vaig prendre amb un cert escepticisme, ja que es tractava d'un home en principi prou allunyat de l'època en què va començar la castellanització massiva de la nostra història.

Els dubtes però me'ls vaig començar a plantejar seriosament quan es va publicar l'article Algunes consideracions a l'entorn del mite de Marco Polo, de Jordi Bilbeny, on bàsicament es difonen les contradiccions i mentides detectades per John Larner en el relat que coneixem, que la documentació original tampoc ha sobreviscut, i que no hi ha fonts orientals que confirmin l'estada de cap Marco Polo en aquelles terres. De tot plegat en Bilbeny conclou: "si En Marco Polo no era un mercader venecià, si havia oblidat la seva llengua, si els escriptors famosos de la Venècia contemporània no l’esmenten, ni tampoc ho fan els registres documentals xinesos; si tot el que fa referència a la seva família és contradictori i ha desaparegut del llibre qualsevol informació sobre la seva persona; si l’original del text no s’ha trobat mai més i el que ens en queden són còpies i més còpies plenes d’interpolacions, falsedats i contrasentits irreconciliables, fins al punt que, en alguna ocasió, els llibres semblen totalment diferents, em sembla molt congruent deduir-ne que tot això s’esdevé perquè hi ha hagut un desdoblament intencionat de personatges. Perquè hi havia un autor real que calia substituir per algú altre. Per una raó que ara mateix no sé explicar, aquest autor i viatger de carn i ossos va ser canviat per En Marco Polo. Però, qui hi havia darrera aquest nom? I si no era venecià, ni parlava venecià, de quina nació era i quina llengua parlava? En quina llengua va escriure el llibre?".

També en un article de La Vanguàrdia (Marco Polo arribà a la Xina?) apareixien més referències sobre aquesta possible falsedat del viatge. Molt bé, potser en Marco Polo sigui un mite o una llegenda i realment no va exisitir, o si que hi havia un Marco Polo però la seva història sigui una farsa. Potser el llibre sobre els seus viatges sigui pura ficció, però si hi havia un personatge real i un llibre real en el que es basava el relat, qui devia ser?

Un nou article sobre Marco Polo, signat per E. R., que també recull i evidencia interessants mancances del relat de Marco Polo sobre la Xina, com la inexistència de referències al te (aleshores desconegut a Europa), ni dels palets de menjar, ni de la seva cal·ligrafia, ens dóna ja una pista important a tenir en compte: "En la famosa narració dels seus viatges, aquest va viatjar a la Xina el 1271 amb el seu pare també mercader (curiosament coincidint en les dates amb l’ambaixada enviada pel rei en Jacme tal i com es pot llegir en un article del Sr. Manel Capdevila que apareix en aquest mateix web, està documentat que el rei en Jacme havia enviat un ambaixador a la Xina i havia rebut una ambaixada del gran Ca pels voltants del 1270. A més són molt interessants i aclaridors tant els comentaris sobre la pólvora com sobre el paper que apareixen en aquest article)".


Jaume I, rei de Catalunya, seria l'únic rei d'occident de la seva època en pactar una aliança políticomilitar amb el Gran Khan, el rei d'Armènia i l'emperador de Bizanci.

En efecte, el mencionat article de Manel Capdevila deixa clares les relacions entre el rei Jaume I i el Gran Khan. L'ambaixada catalana a l'orient es troba documentada en la Crònica o llibre dels feits de Jaume I: "E quan venc al vuitè dia que hi haguem estat, vencnos missatge que Jacme d'Alarig, qui era nostre e nos l'havíem enviat al rei dels tartres, que era vengut de lla e que ens aportava bon missatge. E ab ell venien dos tartres, honrats hòmens mas la u era pus honrat e havia major poder" i la presencia de l'ambaixada xinesa a Catalunya s'evidencia, a més, en els capitells del claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll.



Els capitells amb els ambaixadors xinesos del claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll i la caravana a l'Orient reproduïda a l'Atles Català (1375), d'Abraham Cresques.

Com diu en Manel Capdevila, amb aquests ambaixadors xinesos identificats, el cercle es va tancant... És aquest nostre Jaume d'Alarig el veritable Marco Polo? És possible que un altre català fins i tot dels s. XIII-XIV hagi quedat oblidat per la història i els seus fets atribuïts a un estranger?

Finalment, el cercle s'acaba tancant amb dos articles publicats a Canvi Setze: En el primer, L'enigma de Marco Polo (I): l'adulteració dels documents, es reprodueixen les consideracions de Jordi Bilbeny sobre el mite de Marco Polo, i en el segon L'enigma de Marco Polo (II): la restauració de la història s'aprofundeix en les incoherències de la història oficial i es dóna una resposta lògica al misteri. Un resum d'aquests dos articles es pot llegir també a Qui era Marco Polo?

Segons els coneixements actuals, la versió italiana més antiga del llibre de Marco Polo no està escrita en venecià, sinó en toscà, i és una traducció d'una edició anterior també conservada escrita en un francès ple de faltes, llacunes i com de costum, farcit de catalanades que són confoses amb italianismes fins el punt de considerar que el text era escrit en un inexistent "francoitalià", i que havia de ser una còpia mal traduïda d'una llengua que no és la francesa. I quina llengua havia de ser aquesta? Segons algunes edicions, al pròleg es diu que el text va ser portat a França per monsenyor Tibaut, cavaller de Cepoy, que l'hauria rebut el 1307 directament de Marco Polo. Curiosament, aquest tal Tibaut era des d'aquell mateix any el cap de la Gran Companyia Catalana dels almogàvers.

A més, els paral·lelismes entre el personatge de novel·la anomenat Marco Polo que segons els entesos no es correspon amb la història i l'ambaixador Jaume Alarich, mercader i ciutadà de Perpinyà, resulten definitius:

- Polo viatja amb dos parents, i Alarich amb dos ambaixadors.

- Els Polo arriben d'un viatge a l'Àsia el 1269 i preparen el següent, que serà al cap de dos anys, després d'aconseguir un guiatge papal. Alarich torna d'una ambaixada a la Cort del Gran Khan i al cap de dos anys, el 1269, obtinguts els permisos del Papa, s'embarca de tornada cap al país dels tàrtars en l'expedició dels croats a Terra Santa.

- Marco Polo és a Acre, la capital del regne croat, i a Jerusalem, i d'aquí passarà a Armènia, on es relaciona amb el rei Hethum, abans de desplaçar-se a la cort del Gran Kha. Exactament els mateixos aliats polítics del rei Jaume i com Jaume Alarich, que desembarcà a Acre amb les naus croades acompanyat dels ambaixadors mongols.

A l'esquerra, el rei Jaume I amb els ambaixadors d'Orient. A la dreta, el suposat Marco Polo faria d'ambaixador a la cúria papal el mateix any que en Jaume Alarich.

Els estudiosos de Polo descriuen com apareix com un home de la cort, i que els seus interessos no coincideixen amb els d'un mercader, sinó que els tres viatgers formaven part d'una ambaixada. Però es dóna el cas que l'única ambaixada coneguda i documentada en els mateixos anys és la de Jaume Alarich. Tot indicaria, per tant, que fou Jaume d'Alarich qui hauria donat al cap dels almogàvers, dipositari del poder català a Orient, el text del relat amb els seus viatges, escrit naturalment en català, i que seria posteriorment traduit al francès i al toscà.

Però la pregunta que es manté en l'aire és com un personatge de dos segles abans del començament de l'historicidi de Catalunya també acaba essent expropiat per estrangers. Potser és perquè en una nació com Catalunya que ha patit i pateix encara com cap altra els efectes de la censura i la mentida, i a la que se li arrabassa la capacitat d'escriure la seua pròpia història, queda exposada a què els fets realitzats per catalans i que no s'han pogut convertir en castellans per part de la Corona, siguin forçosament oblidats pel propi país i amb el pas dels segles són fàcilment adoptats com a figures llegendàries d'altres nacions.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

¿No habiamos quedado en que Cataluña era virtualmente independiente hasta 1714?

Por lo que comentas no parece que fuera así...

Talaiòtic ha dit...

Anònim, sobre el teu comentari vull diferenciar dues coses:

La primera és que la falsificació o tergiversació de la història es pot fer en qualsevol moment. En aquest sentit, per exemple, el port de Pals (de l'Empordà) d'on va sortir l'expedició cap a Amèrica el 1492 va ser eliminat el s. XVIII, després per tant del 1714. Avui però ja tornam a tenir coneixement de la seva existència i la seva importància, però res impedeix que quan una nació deixa de poder escriure la seva història se li modifiqui el seu passat impunement.

Una altra cosa és el "1714" com a data historiagràfica en què es perd la "independència". Efectivament després de la Guerra de Successió es perden les llibertats i desapareixen formalment les institucions pròpies del nostres país per passar a dependre de les de Castella, però també és cert que ja des d'abans una part de les nostres pròpies institucions, és a dir la Corona, havien caigut en mans d'un poder estranger i una mentalitat contrària a la nostra cultura política.

Esper que amb açò t'hagi quedat més clar l'aparent contradicció entre la pèrdua de la independència al s. XVIII i que ja des de segles abans teníem problemes amb el nostre propi poder reial, enemic de la realitat política i cultural catalana.

Andronicus ha dit...

Penso que mitifiquem massa la realitat de la "independència i patriotisme" de la Catalunya pre-1714. Un patriotisme basat en reimposar antiga legislació feudal, extremadament conservador, retrògrad...

Felip IV i Felip V volien igualar la resta de països europeus en potència militar i nivell de govern, i la descentralització que els Àustries majors havien permès, una forma primigènia de "café para todos", no ajudava a fer de la Corona espanyola una potència digna a mitjan segle XVII.

No dic que fos "correcte" l'actuació de la major potència d'aleshores, França, que va ofegar els regionalismes i va causar la desaparició de riquíssimes cultures, com la occitana. Però jutjar amb termes de "correcte", "bo" o "dolent" en Història és poc apropiat, ja que significa aplicar criteris morals i ètics que no són propis de l'època que es jutja.

En aquell temps, els catalans revoltats el 1640 no s'alçaren contra els pèrfids castellans que aixafen la nostra cultura. S'alçaren perquè uns soldats, fossin d'on fossin (també n'hi havia de catalans),

Jo sóc nacionalista, però no permeto que el nacionalisme em cegui davant de l'evidència. Si Colom era català... ¿què? Aragó era un país pobre. Molt pobre. Catalunya estava despoblada des de la Pesta Negra. No hi havia recursos naturals, i molt pocs recursos humans. Aragó no hagués pogut sostenir la conquesta d'Amèrica. ¿Que ens van robar Amèrica? ¿I què n'haguessim fet? Res, ens l'haguessin pres més tard castellans, portuguesos, anglesos...

Jo estic molt content que els catalans participessin el mínim possible en l'erradicació dels habitants nadius d'Amèrica, sincerament.

Ara Marco Polo era català... bé, l'article resulta certament interessant, però preferiria veure un estudi seriós sobre la matèria. Documents, certeses de que l'ambaixada de Jaume I (que va morir el 1276) a la Xina va anar com dius que va anar... però si era català, ¿què hi fa? I si al final resulta que és veritat, s'ha catalitzat tants personatges famosos que ara sonarà com el conte d'en Pere i el llop.

En fi, perdó per haver-me estès tant.