Colòmbia, o el país d'en Colom.

La bandera de l'antiga República de Colòmbia, coneguda avui com a Gran Colòmbia, és l'origen de les banderes de les actuals Colòmbia, Veneçuela i Equador.

La secció d'Afers Exteriors d'Es Poblat deixa la Mediterrània i Europa, on tornarem més endavant, per començar a fer les Amèriques. I quin millor moment per fer-ho que un 12 d'Octubre, dia en què el navegant català Cristòfor Colom arribava oficialment al que s'anomenaria Nou Món.

No vull deixar de mencionar els 80 anys de la Constitució Catalana a l'Havana (Cuba) del 1928, però primer farem una visita a Colòmbia. Parlar de Colòmbia és parlar del nom que podia haver estat la denominació de tot el nou continent, si no fos perquè els reis de Catalunya van preferir amagar i adulterar la realitat del descobridor i de la descoberta per poder anular els contractes que Ferran d'Aragó havia signat amb en Colom. En el seu lloc, el nom que va anar prenent protagonisme per definir les Índies fou el d'Amèrica, procedent del també català Amèric Despuig, reconvertit igualment en un altre misteriós italià anomenat Amerigo Vespucci.

En el procés d'incorporació de les Amèriques a l'Imperi espanyol (l'imperi català amb Castella inclosa), ja havia mencionat que em sembla significativa la diferència entre el nom Colòmbia, derivat de l'original Colom amb "m" catalana, i el nom colònia derivat de la traducció Colón amb "n" castellana. Un és el nom d'un país amb entitat pròpia mentre que l'altre no deixa de ser un territori sotmès. Tot un símptoma d'una diferent cultura política entre el projecte català i el castellà que finalment s'imposà per la Corona canviant la relació política entre territoris i tergiversant la història.

També són significatius els símbols colombians. La bandera colombiana reprodueix els colors de l'escut de la família dels Colom de Tarroja de Segarra: groc, blau i vermell fins i tot en la mateixa proporció, i que coincideix també amb els colors de la bandera d'Andorra. I l'escut del país, com la majoria d'escuts dels Estats sudamericans, incorpora una barretina com a símbol de llibertat.

A l'esquerra, l'escut dels Colom de Tarroja de Segarra amb els colors groc, blau i vermell. A la dreta, l'escut de Colòmbia amb una barretina o capell frigi.

El paper de la barretina catalana com a possible evolució dels capells frigis perses i del "pilleus" romà, i la seva presència als Països Catalans des d'on s'haurien traslladat als països americans (davant l'absència de barretines a Castella) és explicada en les següents presentacions: Barretina I i Barretina II.

La independència de l'antic Virregnat de Nova Granada va donar pas a la República de Colòmbia, que comprenia els actuals Estats de Colòmbia, Veneçuela, Equador i Panamà. L'elecció del nom de l'Almirall català com a nom del nou país lliure contrasta amb la visió colonitzadora en sentit pejoratiu i difamador de la seva figura que s'ha difós a vegades.

Els indicis de la inicial presència catalana en aquests territoris tot i la seva posterior castellanització gairebé absoluta pels colonialistes de Castella, així com la participació directa de catalans o de descendents de la nostra nació en els processos d'independència i en la vida dels nous Estats es reflecteixen de forma sorprenent en documents com Catalunya i Colòmbia: català i colombià, d'en Xavier Colomer Ribot.

Toponímia catalana a Colòmbia: Diversos Barcelona, diversos Monserrate, Catalanes, Valencia, Lérida, Mayorquin, Cabrera, Gavaldà, Cardona, Planas, Claret, Claver, Bonafont, Monfort, Puerto Grau, riu Alicante, riu Horta, i un llarg etc...

Des de personatges emblemàtics de la història i la societat d'aquests països fins a noms comuns de persones, passant per la toponímia o curiosotats lingüístiques en el lèxic i la fonètica (com l'origen català del sesseig característic sudamericà, i també probablement d'algunes zones de la península ibèrica avui castellanoparlants), la relació de catalans i sud-americans apareix evident des de fa segles, els mateixos en què hem compartit la lluita contra el poder centralitzador i despersonalitzador dels nostres països que ha representat l'Espanya castellana.

Si fa cinc segles els interessos polítics, econòmics i ideològics van empènyer milers d'europeus a anar a aquells territoris, avui molts colombians fan el camí a la inversa cap al nostre país a cercar les oportunitats que a la seva terra no troben, empesos igualment per motius polítics, econòmics i ideològics. El risc de ser utilitzats pel mateix poder de pensament colonialista que tant de mal ha fet allà es manifesta en episodis com el recentment succeït a Mallorca de la crida al boicot als productes etiquetats en català per part d'Asocolombia. Les delirants declaracions que "La immersió lingüística exposa els nostres fills a les drogues" per part del seu màxim responsable, relacionat amb el Partit Nacionalista Espanyol, han causat una onada d'indignació entre autòctons i sobretot, entre colombians. El mateix consolat colombià a Palma va desautoritzar la crida, però la millor resposta ha estat la recent creació de la Plataforma Colombianista, que ja ha contestat degudament els despropòsits llençats pels neocolonialistes i es felicita pel proper partit amistós de futbol que jugaran les seleccions de Colòmbia i Catalunya aquest nadal. Que sigui idò una festa que serveixi per conèixer-nos millor entre dos països que tantes coses compartim sense ser-ne conscients.