VOLEM LA VERITAT SOBRE EL 9-J.

La Desgràcia del 1558 de Ciutadella representa un dels moments que més impacte tenen en la Memoria col·lectiva dels menorquins. Quines foren les causes d'aquest episodi de la nostra història? En la presentació d'aquesta sèrie em demanava quin podia ser el grau d'implicació de la Corona espanyola i del regne de Castella en els fets del 9 de juliol. Pero quins fonaments hi ha per formular aquesta pregunta? Hi ha indicis que permetin fer pensar que aquesta implicació existeixi?

La historiografia oficial mai s'ha plantejat aquesta qüestió obertament, i com a molt s'ha interrogat sobre el paper de França com a teòric aliat dels turcs. Recollint aquesta qüestió, en Miquel A. Casasnovas escriu: "Els testimonis dels supervivents afirmaven que amb l'armada invasora viatjava un ambaixador del rei de França que tenia plens poders per rebre la rendició de Ciutadella. D'altra banda França, aliada aleshores de l'imperi turc, prestà suport logístic a l'expedició, ja que després d'atacar Ciutadella l'armada otomana es dirigí a Toló, on recalà uns dies més tard".

En Florenci Sastre diu també: "La vinguda d'aquesta armada, després de 3 anys de no atacar el Mediterrani occidental, es degué a les gestions de l'ambaixador francès a Constantinoble, monsieur Jean Carcenac, conegut amb el sobrenom de "La Vigne", que, segons els informes espanyols, anava amb l'armada".

No obstant, aquesta documentació d'informes i testimonis s'ha de prendre amb tota la cautela, ja que si Menorca hagués estat l'objectiu de França, per què no es va prendre possessió de l'illa després de la victòria turca? Per què no consta que en La Vigne rebés la rendició de Ciutadella? El mateix Florenci Sastre tampoc creu que sigui cert que l'ambaixador francès viatjàs amb l'armada, "ja que el 3 d'agost de 1558 el rei de França, de Laon estant, li escrivia a Constantinoble una carta, missiva que no hauria tingut sentit si ell hagués viatjat amb la flota". Llavors, s'equivocaven tots els suposats testimonis i informes, o és que no són verídics? Ens trobam davant d'un cas de tergiversació documental amb finalitats polítiques? Quin sentit tindria intentar implicar França per part de la Corona espanyola en l'atac a Ciutadella?

En la documentació francesa apareix una versió força diferent de la situació. Les gestions de l'ambaixador francès a l'imperi otomà havien de tenir la finalitat de reunir l'armada turca amb les naus franceses al Mediterrani occidental per atacar Vilafranca de Niça i acabar la conquesta de Còrsega, possessió de la República de Gènova i tutel·lada per l'Imperi espanyol des de 1528, després d'haver expulsat els francesos. L'any 1553, l'aliança francoturca ja havia ocupat l'illa, però les desavinences entre francesos i l'almirall de la flota turca, Dragut, que segons Florenci Sastre feia "a contracor una guerra en la qual els seus aliats li impedien saquejar les ciutats conquistades" van provocar la marxa dels otomans i la balança s'inclinà a favor de l'Imperi espanyol. En tres mesos les forces hispanogenoveses van recuperar quasi tot el territori perdut.

Però la flota turca, enlloc de reunir-se amb els francesos a Ajaccio, els esquivà descaradament donant la volta pel nord de Còrsega i es dirigí cap a Menorca. A què va ser degut aquest canvi de plans tan radical? Per quin motiu Piali Baixà hauria de provocar un gravíssim conflicte diplomàtic entre França i Turquia, tal com es desprèn de la correspondència francesa?

En la mencionada carta del rei Enric II a l'ambaixador francès monsier La Vigne, el monarca francès es lamenta de les accions dels turcs, que no es van reunir amb la flota francesa i, tot i que els van cercar per complir la seva missió, "va ser trobada en el moment en què havia pres, cremat i saquejat la ciutat de dita Menorca, que hauria durat tres assalts, amb pèrdua de gent de dita armada turquesca i gran consum de municions quan tot s'havia d'emprar en el meu favor i per a l'execució de les meves empreses". Enric II informa el seu ambaixador que malgrat tot, Pialí es mostrà predisposat a complir amb la missió acordada, tot i que el rei francès manifesta les seves sospites que no ho complirà, com en efecte va succeir. I les sospites d'Enric II venien fonamentades pel fet que els turcs haurien rebut suborns dels genovesos per evitar l'atac de les naus franceses i otomanes a Còrsega, "i no s'estimen dits presents en menys de cent o cent vint mil escuts".

El rei Enric II de França agraeix a la mateixa carta a en La Vigne els seus consells i que li ben certifiqui que "vos fareu tot el que pogueu per trencar els tractes dels Genovesos, del rei d'Espanya i de l'Emperador".

En una nova carta del rei francès enviada a Istambul, el to contra l'actuació de Pialí es desferma i implica ja el mateix Emperador otomà. Enric II es queixa dels turcs, que "passant per la ruta de Gènova, on s'han comunicat i conversat per algun espai de temps amb els principals ministres del rei d'Espanya, rebut i mesclat amb la dita Armada ses galeres i naus com amb les meves. De sort que s'estima ara, per tal demostració, que l'amistat i intel·ligència entre el Gran Senyor i els nostres principals enemics és més gran que mai ho fou entre nosaltres dos; i que enlloc d'haver-me estat enviada pel Gran Senyor la seva dita armada per afavorir els meus negocis o assumptes, ha estat per tot el contrari (...). Si els meus ministres haguessin fet un altre tant respecte el menor dels meus amics, jo els hi hauria fet sentir, amb la pèrdua de la seva vida, fins a quin punt tals faltes m'haurien disgustat, esperant bé que el dit Gran Senyor, quan entengui com ha passat tot açò, no farà menys de la seva part". El rei francès demana al seu ambaixador que "em fareu saber com el dit Gran Senyor ha pres les amonestacions que vos li haureu fet; puix si hi veig alguna ocasió de desconfiança o recel, miraré d'ara en endavant a prescindir de l'entreteniment i continuació d'aquesta negociació que em resultaria tan ridícula com inútil".

Com es pot veure, de la correspondència del rei francès no es desprèn precisament cap alegria per l'atac turc a Menorca sinó tot el contrari. I tampoc tenim cap constància que Pialí fos executat com demanava Enric II per no complir amb la missió acordada. En canvi, la percepció que es va escampar a França era d'amistat entre turcs i espanyols. Es podria al·legar que els contactes entre turcs i els "principals ministres del rei d'Espanya" eren per rescatar els captius, però era així realment, o hi havia alguna cosa més? És justificable que unes hipotètiques negociacions per al rescat de captius es facin en un clima de tal amistat entre pressumptes enemics?


La ruta de l'armada turca: Després de saquejar Massa i Sorrento, al regne de Nàpols, en lloc de dirigir-se a l'estret de Bonifaci per reunir-se amb les naus franceses es dirigeixen a l'illa d'Elba, i d'allà al Golf de Galèria des d'on s'enviarà un missatger a Ajaccio per trobar la flota francesa. Les naus de Pialí, sense esperar el retorn del missatger en el temps convingut, parteixen cap a Menorca. Els francesos, en arribar a Galèria, es trobaren que els turcs no hi eren i començaren la seva recerca per les costes de Provença fins que van tenir notícies que havien partit cap a les Balears.

Florenci Sastre, en descriure la ruta de la flota turca, afirma que "a l'illa d'Elba, on havia arribat passant pel canal de Piombino, Pialí signà un pacte secret de no agressió amb la república genovesa". També escriu que "certs autors francesos parlen de traició de Pialí a favor dels genovesos, traició que es preparava des del 1556" i que el motiu de no haver-se reunit amb les galeres franceses fou que havia "signat la seva venda a la Sereníssima República Genovesa". Hi insisteix més endavant afirmant "Que Pialí fou subornat pels genovesos per tal que no atacàs les seves possessions és un fet prou conegut i que l'almirall es movia per incentius econòmics també".

L'historiador menorquí documenta tant la informació que Espanya tenia sobre els acords entre França i Turquia com els moviments dels genovesos. Diu Florenci Sastre: "Si hem dit que la Cort espanyola no estava desinformada respecte als tractes francesos amb els turcs, tampoc ignorava les gestions dels genovesos". Així es desprèn dels informes de l'ambaixador a Gènova. Llavors, el que ens hem de demanar és que si Espanya coneixia les gestions de França per portar l'armada turca al Mediterrani occidental per una banda, i els tractes dels genovesos, aliats d'Espanya, amb els turcs per una altra, quines gestions va fer Espanya per evitar que les nostres costes i illes es convertissin en l'objectiu dels turcs? Quina casta d'aliats eren els genovesos que amb els seus moviments podien convertir la Nació Catalana en el blanc dels atacs de l'armada otomana? Hem de creure que la diplomàcia de Felip I va actuar amb total negligència en aquest afer?

En Florenci Sastre s'aproxima tangencialment a la qüestió quan diu: "Una pregunta que ens podem fer és quin és el paper d'Andrea Dòria, almirall de Felip II, en aquestes gestions davant el Sultà. Actuava lleialment amb el monarca espanyol, duia a terme un doble joc o simplement no estava enterat de res? És impossible creure que Andrea Dòria ignoràs res del que passava, ja que el mateix Pialí li va escriure, i les fonts franceses afirmen que al menys part dels presents rebuts per l'almirall turc provenien de Dòria, però tal vegada es personalitzava en ell el govern de la república, que no dominava. En tot cas en la correspondència amb les autoritats espanyoles no es reflexa cap intervenció seva a favor del pacte amb els turcs. Tal vegada ell fa el despistat i Felip II deixa que el faci, convençut que era millor mantenir del seu costat l'almirall genovès". Sastre, fent referència als contactes previs entre l'almirall de la flota espanyola i la turca d'una novel·la històrica, diu que no s'ha pogut documentar aquesta visita anterior a l'atac turc a Ciutadella, però si una de posterior, i que resulta molt significatiu el que afirma Don Francisco de Córdoba, que diu que l'armada "portava amb ella ambaixador d'aquella senyoria".

Les contradiccions de la documentació espanyola, que tan prest afirmen l'existència d'un ambaixador francès com un de genovès a la flota turca, així com les llacunes existents pel que fa a les gestions de la diplomàcia espanyola amb els turcs, són reveladores del tractament de la informació sobre les causes del 9 de juliol com una autèntica qüestió d'Estat. Quin hauria estat, davant de tot açò, el paper de l'Imperi espanyol de Felip I? Una vegada més, Sastre en dóna la clau, en afirmar que "l'illa de Còrsega, en mans gal·les, barrava a la monarquia hispànica la vital ruta amb Flandes que, partint de Barcelona, passava per la Itàlia del nord, Suïssa, el Franc Comtat, i Lorena o Alemanya, i tallava les possessions espanyoles en dos. Tampoc no era menyspreable el seu valor ofensiu ja que, des dels ports corses, les esquadres franceses podien atènyer fàcilment qualsevol punt de la península italiana, en gran part en mans espanyoles".

Per tant, era preferible perdre Còrsega a mans franceses o un atac quirúrgic i aïllat a Menorca? En el tauler d'escacs de la Mediterrània, Menorca havia de ser pel rei espanyol una peça a sacrificar amb l'objectiu de mantenir Còrsega en poder hispanogenovès i Niça en poder de la casa de Savoia, aliada també de Felip I, i trencar l'aliança entre França i Turquia. No devia formar part Menorca del preu pagat als turcs en el "pacte secret" amb els aliats genovesos? Hi van actuar directament representants del monarca espanyol en el mencionat pacte? Si els turcs van ser subornats per no atacar Còrsega i Niça, objectius que demanava França, no devien menester i acordar un objectiu alternatiu per justificar-se davant els francesos i els seus propis compatriotes?

Després d’haver rebut presents de genovesos i espanyols i d’haver assaltat Ciutadella, els turcs van anar rebutjant totes i cadascuna de les propostes que els francesos els feien per atacar Vilafranca, Niça o Còrsega. És molt significativa la descripció que es fa en una memòria enviada a Istambul contra l'almirall turc, sembla ser que redactada per Mr. De Bostaillé, d’unes naus amb banderes genovesa i espanyola que van descarregar més regals pels turcs durant les negociacions dels francesos per aconseguir l’ajuda de Pialí. Els turcs al·legaren als francesos la dificultat que hi veien en les seves peticions o que no tenien temps, ja que havien de tornar cap a Constantinoble. Però aquestes objeccions eren excuses ridícules injustificables pels francesos, que els demanaven pocs homes (fins als 2.000 soldats van arribar a rebaixar les seves peticions) en comparació amb els efectius destinats a Menorca (entre 12.000 i 15.000). Per altra banda, resulta curiós que Pialí justificàs l’atac a Menorca davant els francesos “per no perdre temps” ja que no tenia la certesa de trobar la flota francesa on estava previst i després al·legui que ha de marxar. A més, en dita documentació s'explica que les naus turques solien tornar a la seva pàtria cap al setembre, mentre que la flota de Pialí deixava el Mediterrani occidental a principis d’agost sense haver fet res de profit pel rei francès.

Per Casasnovas, "l'atac a Ciutadella fou possible a causa dels errors estratègics de Carles V i Felip II al teatre mediterrani", però aquesta opinió i les preguntes d'en Sastre sobre la possible deslleialtat d'Andrea Dòria amb el rei s'expliquen des d'una òptica estrictament menorquina pressuposant que la Corona espanyola hauria d'haver treballat de bona fe per impedir l'atac o, en cas de ser aquest inevitable, procurar la defensa de l´illa, i sense qüestionar-se que pels interessos espanyols convingués el lliurament de Menorca a l'assalt turc. La crua realitat és que precisament amb Sa Desgràcia de Ciutadella la Corona espanyola aconseguia distanciar els turcs i els francesos i impedir els propòsits d'aquests últims, pel que descartar a partir d'aquí la seva implicació activa seria ingenuïtat o autocensura.

Referències:

CASASNOVAS CAMPS, Miquel A.: "Història de Menorca". Ed. Moll, Palma 2005.

SASTRE PORTELLA, Florenci.: "Aunque los de Ciutadella lo hizieron valerosamente...". Ed. Nura, Menorca 2006.

El marco de la toma de Ciudadela de Menorca por Piali Bajá en julio de 1558 en la correspondencia francesa.
(http://www.archivodelafrontera.com/pdf/A-MED23.pdf).