Moviments a la dreta illenca autòctona.

Les darreres eleccions municipals i autonòmiques a les Illes han suposat no poques conseqüències en el panorama polític illenc. La pèrdua de la majoria absoluta del Partit Nacionalista Espanyol ha deixat la formació de la majoria de Govern a Unió Mallorquina, que s’ha decantat per pactar amb els partits de l’esquerra i del país. La nova situació deixa el partit mallorquinista en una posició immillorable per recollir els moderats provinents de la radicalització que els seus fins ara socis i el seu entorn han experimentat darrerament. I més segons qui sigui el successor de Matas, si un Pere Rotger o un Carlos Delgado, que s'assemblen com la nit al dia en qüestions nacionals. L’editorial del Diari de Balears d'avui, cap a una Convergència Democràtica balear?, apunta cap aquest camí. Però els mallorquins tots sols no poden ser, no haurien de ser, l’únic partit autòcton conservador si volen tenir un paper en la política balear que qüestioni el bipartidisme hispànic actual. Des de Menorca i les Pitiüses hi hauriem de dir alguna cosa.

A Menorca, en les darreres setmanes el debat sobre un partit autòcton de centre o centre-dreta que tengui en la defensa de la menorquinitat, de l’autogovern i de la nostra llengua i cultura un dels seus eixos definitoris ha ressorgit amb certa força a la blogosfera. Se n’ha parlat abastament al Claustre de Shangri-La diverses vegades, en ocasió dels articles sobre les eleccions i el dèficit fiscal que patim, i l’aparició del bloc Fòrum Liberal de Menorca també és simptomàtic d’una demanda de la societat menorquina no coberta per l’actual oferta de partits. N’esteim mancats, d’un partit així, i sembla que aquests trets hagin de ser exclusiva del PSM, el que deixa a bona part de la població amb sentit de país i que no comparteix l’ideologia d’esquerres orfe de representació. Es necessita un partit que en matèria d'infraestructures, de turisme o de territori, sigui semblant al que són el Partit Nacionalista Espanyol o l'actual UCM però que tengui el valor afegit d'un menorquinisme desacomplexat, constructiu i cohesionador de la societat illenca.

Els resultats desastrosos de la Unió de Centristes de Menorca el passat 27-M, partit que podria complir aquest paper però que no ho fa, l’aboquen a una refundació o a la desaparició. Ni tan sols la reunió en assemblea d’afiliats d’aquest cap de setmana, amb només sis presentats, sembla haver tingut èxit. Ara carreguen contra en Pau Lluch i en Federico Álvarez pel fracàs. Però els que es queixen tampoc representen cap novetat per al menorquinisme. El seu futur apareix força complicat.

Per altra banda, alguns noms mencionats a vegades per col·laborar en la formació d'una força política menorquinista liberal han fet algun moviment darrerament que pot ser interessant. En Francesc Sintes, des del seu diari d'un cremat, deia l’altre dia que en Josep Maria Quintana deixaria de publicar un article diari al seu bloc. Es veu que necessita temps per llegir, reflexionar i pensar... I en Guillem Camps, que en teoria es retira de la política, és entrevistat al Diari Menorca i diu coses tan interessants com que no es pot donar 120 i rebre 60 en matèria de finançament, que li queda pendent ser Alcalde de Ciutadella, i demanat sobre el seu futur fora del PNE o en una altra formació política respon que també necessita temps per llegir, reflexionar i pensar, "però, deixi'm dir-li una cosa. No dispara vostè en mala direcció. En absolut"... Molt interessants aquestes declaracions d'en Guillem Camps. Cansat deu estar dels seus "companys" de partit a Ciutadella, però sembla que no prou com per seguir participant d'alguna manera de la vida política. Tindrem prest una Unió Menorquina, o una Convergència Democràtica de Menorca? No estaria gens malament!