Redescobrint Sardenya.

La bandera de Sardenya, com la de Còrsega, porta el cap de sarraí que segons la llegenda salvà la vida de Jaume II, en aquest cas amb la Creu de Sant Jordi, pròpia també dels Països Catalans.

Dels territoris que havien format l'antiga Catalunya i que no són part dels actuals Països Catalans, l'illa de Sardenya és segurament el país amb el que més semblances tenim. Avui conserva encara la seva llengua pròpia, el sard, que conviu amb el cors al nord de l'illa, amb el català a la ciutat de l'Alguer i amb l'italià. Sardenya té també estatus autonòmic dins l'Estat italià.

Nacions veïnes i mediterrànies, les relacions de sards i catalans vénen d'enfora. Les semblances entre les construccions prehistòriques baleàriques i sardes ens dónen indicis d'una possible cultura illenca comuna, i uns contactes evidents.

El Regne de Sardenya va existir des del 1291, i a partir de 1323 va estar sota la sobirania de la Casa de Barcelona i les posteriors dinasties que van regir els destins de Catalunya. El 1720, després de la Guerra de Successió, Felip V de Castella la cediria al seu oponent Carles d'Austria per aconseguir la renúncia d'aquest al tron dels diferents regnes d'Espanya.

El paper de Sardenya en la configuració de l'actual Estat italià resulta fonamental i és la base de la hipòtesi que Catalunya és l'origen de l'Estat italià que dirigeix l'investigador Josep Barba partint de la tesi defensada per Francesco Cèsare Casula, director del Consiglio Nazionale della Ricerche de Càller, que afirma que "el regne de Sardenya fou fet pels catalans. En la pràctica, l'estat italià neix pels catalans. Catalunya és l'origen de l'estat italià". Com a introducció a aquest tema, és recomanable l'article Catalunya, origen d'Itàlia? al setmanari El Far, on en mateix Barba s'exclama de les afirmacions fetes pel professor Casula.

El paper d'Elionor d'Arborea.

Elionor d'Arborea.

Un punt essencial d'aquesta teoria recau en la figura d'Elionor d'Arborea, nascuda a la vila de Molins de Rei el 1340, filla de Marià IV d'Arborea i la noble catalana Timbors de Rocabertí.

Publicà la Carta de Logu, unes lleis molt avançades en comparació amb les dels regnes europeus de la seva època, noves lleis que regulaven la pagesia i dictaven normes que protegien la dona. La Carta de Logu va estar vigent durant més de 400 anys i va impregnar profundament la cultura d'organització de l’Estat sard.

Comparada a personatges històrics femenins internacionals com Joana d'Arc i Agustina d'Aragó, actualment se la considera símbol del moviment feminista i existeixen organitzacions que porten el seu nom.

Després de la Guerra de Successió, el Regne de Sardenya quedaria finalment sota la casa de Savoia i en el Segle XIX fou l'origen de la unificació italiana que culminaria amb la creació del Regne d'Itàlia i el vigent Estat italià.

No deixa de ser curiós que els territoris de l'antiga Catalunya hagin tingut un protagonisme tan poc explicat en l'aparició dels Estats espanyol, francès i italià actuals. Fins ara tenim que l'Espanya moderna apareix com una ampliació a tota la península de la Corona Catalana, posteriorment reduida a un únic regne sota les lleis i costums de Castella, que la França Napoleònica tenia arrels catalano-occitanes a través de la connexió corsa, i que Itàlia té també els seus origens en Catalunya a través de l'estructura i l'organització d'un regne de Sardenya construit i organitzat per catalans i la reina regent Elionor d'Arborea, originària de Molins de Rei.

Oristany i Ciutadella

Precisament la capital d'Arborea on va viure Elionor, Oristany, és ciutat agermanada amb Ciutadella amb motiu de les semblances i connexions entre les seves festes de Sa Sartiglia i el joc de s'Ensortilla a les nosters festes de Sant Joan. Segons podem llegir a l'article sobre aquesta ciutat a la viquipèdia italiana, aquesta festa sarda té el seu orígen en l'herència de l'època de la dominació catalana de l'illa. I a l'article sobre la festa en sí, s'aprofundeix en el seu origen català, camuflat amb els noms d'aragonès (quan es parla de la Cort aragonesa, on eren educats molts dels jutges d'Arborea i on es feien jocs amb anells) i espanyol (quan parla d'una Sartija castellana o Sartilla espanyola i dels jocs eqüestres). També és curiós constatar que una de les sartiglies és desenvolupa sota la protecció de Sant Joan.

Les festes de Sa Sartiglia a Oristany (Sardenya) i les festes de Sant Joan a Ciutadella de Menorca.

L'Alguer, la Barceloneta de Sardenya.

De la ciutat de l'Alguer, agermanada amb Barcelona i coneguda com la Barceloneta de Sardenya, en tenim un extens article a la Viquipèdia catalana, i la web municipal d'aquesta ciutat sarda on encara es parla català és accessible també en la nostra llengua.

En aquesta ciutat la televisió local Catalan TV ofereix també notícies en català i sèries produides per TV3. I precisament aquest televisió catalana es pot veure ja per TDT allà gràcies a l'Obra Cultural de l'Alguer des del març, i que ja vaig comentar en aquest bloc en el seu moment. Seria interessant ampliar l'oferta en català pels algueresos i tots els sards amb les televisions balear i valenciana i que aquí poguessim rebre les televisions de l'Alguer i de tota Sardenya.

Durant l'any passat van sortir també notícies sobre el reconeixement de la catalanitat de l'Alguer en el nou estatut sard, com podeu veure des de Tribuna.cat o el Racó Català, del que en desconec si ja s'ha aprovat i si finalment fa aquest reconeixement.