El 450è aniversari del 9 de Juliol.

Aquesta setmana es compleix el 450è aniversari de l'assalt a Ciutadella per part de les tropes turques. Serà dimecres dia 9, tot i que algunes fonts assenyalen el dia 10 com a data d'entrada dels turcs a la ciutat, una contradicció a la que no he trobat explicació durant el darrer any en què he anat exposant la meva opinió i les meves conclusions sobre aquells fets. Potser sigui només producte de la lògica confusió dels que van viure aquells dies o tal vegada hi hagi altres motius, qui sap. Ara però, el que realment importa és fer el merescut homenatge als que van saber resistir l'embestida per esborrar-nos de la història que amb l'episodi especialment dramàtic de Ciutadella no feia més que començar. Per aquest motiu torn a canviar durant aquesta setmana l'aspecte del bloc tal com vaig fer l'any passat en memòria dels que van lluitar, van ser capturats i van morir en la defensa de Menorca.

El Projecte 9 de Juliol que vaig començar el juny de l'any passat, coincidint amb els 449 anys de l'arribada de la flota otomana té alguns dels articles més llegits d'aquest bloc. És evident que veure l'Any de sa Desgràcia des de la perspectiva que he plantejat aquí incomoda seriosament i que es silenciarà tant com es pugui la implicació d'Espanya en l'atac a Ciutadella. La repercussió la veurem amb el temps, perquè les coses no es poden amagar per sempre.

Després de l'article Volem la veritat sobre el 9-J (09-07-2007) vaig treure un apunt amb les primeres repercussions del que allà s'hi deia. La publicació d'una notícia sencera al setmanari Es Carrer de Menorca va merèixer ràpidament un desmentiment més tost visceral i sense raonaments lògics de la meva hipòtesi per part d'un historiador local, en Josep Pellicer, que segons llegesc d'en Florenci Sastre s'havia caracteritzat per una defensa també apassionada del capità Negrete. Com que el que havia de dir sobre la resposta d'en Pellicer ja la vaig dir en aquell moment, el que vull dir ara de totes maneres sobre aquella notícia és que curiosament va ser la meva darrera aparició en aquell setmanari. En cap més ocasió es van tornar a produir referències al meu bloc a la secció sobre la blogosfera menorquina, que fins llavors havien estat bastant freqüents, tot sigui dit, per la meva sorpresa. Potser és que no vaig tornar dir res prou interessant des del juliol fins que van tancar la revista, o tal vegada és més probable que a partir d'aquell moment les influències es van moure per evitar difondre un bloc com Es Poblat i el que aquí s'escriu. Sigui com sigui i malgrat les voluntats per vetar la circulació de la informació, el coneixement es va obrint camí.

Com ja vaig dir, he anat penjat també els articles del Projecte en un fil del Racó Català, des d'on ha rebut més lectures i comentaris. Però és sobretot en el bloc Cròniques d'una Nació de la FEHC, on s'han publicat també alguns dels articles de la sèrie, que la difusió del Projecte 9 de Juliol adquireix més rellevància. En concret, es va publicar l'article S'any de sa Desgràcia, Venuts i abandonats, L'acta de Constantinoble, i Miguel Negrete: el cavall de Troia.


Imatge del web d'histocat (setmana del 17-12-2007 a 23-12-2007) anunciant la publicació d'un dels articles de la sèrie Projecte 9 de Juliol al seu bloc.

A continuació, reproduesc aquí comentaris que s'hi han fet allà en aquells articles:

En Dídac López escriu a l'article Venuts i abandonats a Cròniques d'una Nació el següent:

"Ha passat prop de mig mil·lenni i fa angoixa de veure com es repeteixen (amb una estructura social certament diferent, i uns mitjans polítics transformats) fenòmens fàcilment identificables en els nostres dies. L'amenaça avui dia no és cap flota turca, però la devastació en l'economia menorquina de les amenaces actuals és possiblement més enorme. I, de nou, com llavors, la querella entre Maó i Ciutadella. Els cicles de sintonia i desintonia entre les autoritats menorquines i els centres de Palma o Barcelona. I, de nou, veiem com el 'nostre' govern espanyol se'n renta les mans mentre corre aventures de destí dubtós (llavors Sant Quintí, ara inversions a Sud-amèrica). I el Papa, suposada autoritat independent, es reencarna en la Comissió Europea. Despuig interpretava els fets de mitjans segle XVI amb el prisma de la història mitjaval. I nosaltres, fins i tot a contracor, també ens hi girem a la història".

A l'article sobre l'Acta de Constantinoble en Fernando Montobbio, fill de J. Ignasi Montobbio Jover, un dels autors referenciats en l'article, m'escriu:

"Molt agraït pel tractament de la figura del meu pare. Molt interesant".

I a l'article sobre en Negrete, un anònim també em dedica un "De campionat Talaiòtic. Això hauria de ser article formal". No vaig acabar d'entendre si es referia a què en la seva opinió l'article s'hauria d'haver publicat directament al web d'histocat i no al bloc o algun possible defecte formal en les citacions o referències, però sigui com sigui el meu agraiment tant a l'anònim com sobretot a la FEHC per l'atenció prestada a aquest humil bloguer i el reconeixement que ha implicat la publicació d'aquests articles.

I finalment, una nova eina de difusió i que pot resultar altament important és la Viquipèdia. A l'enciclopèdia lliure d'internet els viquipedistes van començar l'article Any de sa Desgràcia arran d'algunes referències que hi vaig posar en les dates 9 de juliol i 1558 i la traducció de l'article sobre en Pialí Baxà que també vaig fer, i és evident que les fonts d'Es Poblat hi són ben clares. L'article va creixent amb el temps, naturament també amb inclusió de les meves aportacions personals.

El darrer article de la sèrie, l'Hic Sustinuimus, és també el més comentat d'aquest bloc. I vull manifestar l'impacte positiu que m'ha causat un comentari produït darrerament per part d'un lector que signa com a Attimi di Lucidità i natural de Sorrento, un dels pobles que va ser atacat al regne de Nàpols abans que la flota turca esquivàs els francesos pel nord de Còrsega i es dirigís a Menorca. Pel seu interès també el reproduesc aquí:

"Quina feinada, enhorabona! Jo no vaig poder fer ni un quart pel meu poble (Sorrento), que també va ser saquejat, cremat, destruït per l'armada militar de pyalí baja. En aquel cas vam ser venuts pel virrei de Nàpols (?) i per unes faccions nobles del mateix poble. Això va passar la nit del 12/13 de juny de 1558, 3 setmanes abans de l'arribada dels turcs a la Ciutadella. A Sorrento no va haver-hi cap resistència... Serà per això que ara ningú es recorda d'aquesta tragèdia???"

Com podeu veure pels comentaris, hem intercanviat correus i puc dir que ja m'ha enviat un interessantíssim document sobre l'episodi de Sorrento. Si m'arriben els articles que em comentava n'Attimi de Lucidità, amb el seu permís els penjaré perquè siguin accessibles pels seguidors de la sèrie, juntament amb una edició del Projecte 9 de Juliol en format .doc o .pdf que en faci més fàcil i còmode la lectura dels articles en el mateix ordre que els vaig fer.

Pel que fa a la commemoració pública i institucional dels 450 anys de l'assalt, no n'esper res pel que fa a plantejar-se la implicació d'Espanya en Sa Desgràcia. Tal vegada hi hagi alguna conferència interessant aquests dies sobre el 9 de juliol, però hi ha previst cap debat, reportatge o documental a alguna de les nostres televisions que faci arribar l'episodi a la majoria de la població més enllà dels tòpics? Faran cap programa especial IB3 o la Televisió Menorquina? Ja veurem, però jo no ho crec per res.

Per fer un poc d'ambient acab amb un parell de vídeos de la pel·lícula El Regne del Cel (Kingdom of Heaven) que tot i que el seu argument succeeix en una època i un lloc diferent, ens transporten al conflicte d'una ciutat que es defensa d'un assalt propiciat pels mateixos que hi vivien dins, a la confrontació entre Orient i Occident, i a una derrota que manté la dignitat dels seus habitants. Dimecres hauria estat un bon dia per programar-la per la televisió balear, però em sembla que en fan una de na Meg Ryan. Ja se sap que el passat és millor oblidar-lo, o com a molt passar-hi de puntetes, no sigui que n'aprenguem massa coses del present.