7 de jul. 2008

El 450è aniversari del 9 de Juliol.

Aquesta setmana es compleix el 450è aniversari de l'assalt a Ciutadella per part de les tropes turques. Serà dimecres dia 9, tot i que algunes fonts assenyalen el dia 10 com a data d'entrada dels turcs a la ciutat, una contradicció a la que no he trobat explicació durant el darrer any en què he anat exposant la meva opinió i les meves conclusions sobre aquells fets. Potser sigui només producte de la lògica confusió dels que van viure aquells dies o tal vegada hi hagi altres motius, qui sap. Ara però, el que realment importa és fer el merescut homenatge als que van saber resistir l'embestida per esborrar-nos de la història que amb l'episodi especialment dramàtic de Ciutadella no feia més que començar. Per aquest motiu torn a canviar durant aquesta setmana l'aspecte del bloc tal com vaig fer l'any passat en memòria dels que van lluitar, van ser capturats i van morir en la defensa de Menorca.

El Projecte 9 de Juliol que vaig començar el juny de l'any passat, coincidint amb els 449 anys de l'arribada de la flota otomana té alguns dels articles més llegits d'aquest bloc. És evident que veure l'Any de sa Desgràcia des de la perspectiva que he plantejat aquí incomoda seriosament i que es silenciarà tant com es pugui la implicació d'Espanya en l'atac a Ciutadella. La repercussió la veurem amb el temps, perquè les coses no es poden amagar per sempre.

Després de l'article Volem la veritat sobre el 9-J (09-07-2007) vaig treure un apunt amb les primeres repercussions del que allà s'hi deia. La publicació d'una notícia sencera al setmanari Es Carrer de Menorca va merèixer ràpidament un desmentiment més tost visceral i sense raonaments lògics de la meva hipòtesi per part d'un historiador local, en Josep Pellicer, que segons llegesc d'en Florenci Sastre s'havia caracteritzat per una defensa també apassionada del capità Negrete. Com que el que havia de dir sobre la resposta d'en Pellicer ja la vaig dir en aquell moment, el que vull dir ara de totes maneres sobre aquella notícia és que curiosament va ser la meva darrera aparició en aquell setmanari. En cap més ocasió es van tornar a produir referències al meu bloc a la secció sobre la blogosfera menorquina, que fins llavors havien estat bastant freqüents, tot sigui dit, per la meva sorpresa. Potser és que no vaig tornar dir res prou interessant des del juliol fins que van tancar la revista, o tal vegada és més probable que a partir d'aquell moment les influències es van moure per evitar difondre un bloc com Es Poblat i el que aquí s'escriu. Sigui com sigui i malgrat les voluntats per vetar la circulació de la informació, el coneixement es va obrint camí.

Com ja vaig dir, he anat penjat també els articles del Projecte en un fil del Racó Català, des d'on ha rebut més lectures i comentaris. Però és sobretot en el bloc Cròniques d'una Nació de la FEHC, on s'han publicat també alguns dels articles de la sèrie, que la difusió del Projecte 9 de Juliol adquireix més rellevància. En concret, es va publicar l'article S'any de sa Desgràcia, Venuts i abandonats, L'acta de Constantinoble, i Miguel Negrete: el cavall de Troia.


Imatge del web d'histocat (setmana del 17-12-2007 a 23-12-2007) anunciant la publicació d'un dels articles de la sèrie Projecte 9 de Juliol al seu bloc.

A continuació, reproduesc aquí comentaris que s'hi han fet allà en aquells articles:

En Dídac López escriu a l'article Venuts i abandonats a Cròniques d'una Nació el següent:

"Ha passat prop de mig mil·lenni i fa angoixa de veure com es repeteixen (amb una estructura social certament diferent, i uns mitjans polítics transformats) fenòmens fàcilment identificables en els nostres dies. L'amenaça avui dia no és cap flota turca, però la devastació en l'economia menorquina de les amenaces actuals és possiblement més enorme. I, de nou, com llavors, la querella entre Maó i Ciutadella. Els cicles de sintonia i desintonia entre les autoritats menorquines i els centres de Palma o Barcelona. I, de nou, veiem com el 'nostre' govern espanyol se'n renta les mans mentre corre aventures de destí dubtós (llavors Sant Quintí, ara inversions a Sud-amèrica). I el Papa, suposada autoritat independent, es reencarna en la Comissió Europea. Despuig interpretava els fets de mitjans segle XVI amb el prisma de la història mitjaval. I nosaltres, fins i tot a contracor, també ens hi girem a la història".

A l'article sobre l'Acta de Constantinoble en Fernando Montobbio, fill de J. Ignasi Montobbio Jover, un dels autors referenciats en l'article, m'escriu:

"Molt agraït pel tractament de la figura del meu pare. Molt interesant".

I a l'article sobre en Negrete, un anònim també em dedica un "De campionat Talaiòtic. Això hauria de ser article formal". No vaig acabar d'entendre si es referia a què en la seva opinió l'article s'hauria d'haver publicat directament al web d'histocat i no al bloc o algun possible defecte formal en les citacions o referències, però sigui com sigui el meu agraiment tant a l'anònim com sobretot a la FEHC per l'atenció prestada a aquest humil bloguer i el reconeixement que ha implicat la publicació d'aquests articles.

I finalment, una nova eina de difusió i que pot resultar altament important és la Viquipèdia. A l'enciclopèdia lliure d'internet els viquipedistes van començar l'article Any de sa Desgràcia arran d'algunes referències que hi vaig posar en les dates 9 de juliol i 1558 i la traducció de l'article sobre en Pialí Baxà que també vaig fer, i és evident que les fonts d'Es Poblat hi són ben clares. L'article va creixent amb el temps, naturament també amb inclusió de les meves aportacions personals.

El darrer article de la sèrie, l'Hic Sustinuimus, és també el més comentat d'aquest bloc. I vull manifestar l'impacte positiu que m'ha causat un comentari produït darrerament per part d'un lector que signa com a Attimi di Lucidità i natural de Sorrento, un dels pobles que va ser atacat al regne de Nàpols abans que la flota turca esquivàs els francesos pel nord de Còrsega i es dirigís a Menorca. Pel seu interès també el reproduesc aquí:

"Quina feinada, enhorabona! Jo no vaig poder fer ni un quart pel meu poble (Sorrento), que també va ser saquejat, cremat, destruït per l'armada militar de pyalí baja. En aquel cas vam ser venuts pel virrei de Nàpols (?) i per unes faccions nobles del mateix poble. Això va passar la nit del 12/13 de juny de 1558, 3 setmanes abans de l'arribada dels turcs a la Ciutadella. A Sorrento no va haver-hi cap resistència... Serà per això que ara ningú es recorda d'aquesta tragèdia???"

Com podeu veure pels comentaris, hem intercanviat correus i puc dir que ja m'ha enviat un interessantíssim document sobre l'episodi de Sorrento. Si m'arriben els articles que em comentava n'Attimi de Lucidità, amb el seu permís els penjaré perquè siguin accessibles pels seguidors de la sèrie, juntament amb una edició del Projecte 9 de Juliol en format .doc o .pdf que en faci més fàcil i còmode la lectura dels articles en el mateix ordre que els vaig fer.

Pel que fa a la commemoració pública i institucional dels 450 anys de l'assalt, no n'esper res pel que fa a plantejar-se la implicació d'Espanya en Sa Desgràcia. Tal vegada hi hagi alguna conferència interessant aquests dies sobre el 9 de juliol, però hi ha previst cap debat, reportatge o documental a alguna de les nostres televisions que faci arribar l'episodi a la majoria de la població més enllà dels tòpics? Faran cap programa especial IB3 o la Televisió Menorquina? Ja veurem, però jo no ho crec per res.

Per fer un poc d'ambient acab amb un parell de vídeos de la pel·lícula El Regne del Cel (Kingdom of Heaven) que tot i que el seu argument succeeix en una època i un lloc diferent, ens transporten al conflicte d'una ciutat que es defensa d'un assalt propiciat pels mateixos que hi vivien dins, a la confrontació entre Orient i Occident, i a una derrota que manté la dignitat dels seus habitants. Dimecres hauria estat un bon dia per programar-la per la televisió balear, però em sembla que en fan una de na Meg Ryan. Ja se sap que el passat és millor oblidar-lo, o com a molt passar-hi de puntetes, no sigui que n'aprenguem massa coses del present.






6 comentaris:

Pere ha dit...

Esperaré impacient aquests documents de Sorrento. Ens hi podríem haver agermanat aprofitant el 450è aniversari dels assalts als nostres pobles.

No he vist aquesta pel·lícula de la que penges els vídeos. Pel que veig tens molta raó que hauria estat bé posar-la aquests dies. Les imatges del segon vídeo de l'assalt a les muralles evoquen el que podria haver passat aquí perfectament.

Sobre la teva "absència" a Es Carrer a partir del 9-J no em sorprèn gens ni mica. Pots tenir ben clar que et van vetar. Hi devia haver renou per allà dins per aquella notícia...

Talaiòtic ha dit...

Hola Pere! Ja et trobava a faltar. Sempre apareixes en els articles del 9 de juliol. Quina gran proposta que has fet! Si ho llegeix algun polític de l'Ajuntament segur que t'agafa la paraula: més viatges d'agermanament!

Bromes a part. Em semblaria molt bé agermanar-nos amb els pobles de Massa i Sorrento que van patir l'atac de la flota d'en Pialí unes setmanes abans que nosaltres. Pel que diu n'Attimi di Lucidità, allà també van estar ben venuts per la Corona, cosa que reforça encara més la implicació d'Espanya.

La pel·lícula el Regne del Cel l'he vista en DVD i fa uns mesos la van passar per TV3. No se si és molt fidel als fets històrics però està bé, em va agradar. És cert el que comentes sobre les imatges que dius, i també les de les matances ens poden recordar el que eren aquelles batalles. Les escenes finals d'en Saladí quan aconsegueix la victòria sobre Jerusalem també em semblen molt significatives.

Del tema d'Es Carrer, pensava comentar-ho quan vaig fer l'article per comentar el seu tancament, però no vaig voler barrejar el sincer greu que em sabia que tancàs un mitjà en català amb aquestes sospites sobre si m'havien vetat o no. Tampoc van mencionar mai res sobre la campanya d'Estatpropi.cat a Menorca, i ara que esteim a punt d'arribar a 100 hauria estat una bona prova de foc per veure si en deien res o ho censuraven...

A veure si véns més, ara que n'hi ha que s'autoimposen mossegar-se la llengua...

Maite Salord ha dit...

Talaiòtic: faré veure que no he llegit res dels agermanaments, que prou mala premsa no tenim els polítcs! Només volia dir-te que pens que hauries de trobar la manera d'exposar tot el que expliques en aquest bloc sobre el 9 de Juliol en una conferència en un espai públic, sense haver de renunciar, però, a l'anonimat que tan bé et guardes de mantenir. Seria interessant poder posar en comú punts de vista tan diferents amb els historiadors que s'han dedicat a estudiar el tema.
Qui sap, potser podries acabar fent la conferència de l'Ajuntament amb el títol: "La implicació d'Espanya en Sa Desgràcia". T'ho imagines?

Talaiòtic ha dit...

He, he, no t'ofenguis per açò dels viatges. De totes maneres, ja li he dit a en Pere que seria una bona idea. Tal vegada ho podríeu proposar a la comissió de l'aniversari de l'assalt o a alguna banda.

Açò de fer de conferenciant anònim sí que seria divertit. Ja me veig al Saló Gòtic amb una capsa de cartró al cap impartint lliçons magistrals! Genial! :-D El títol de la conferència promet molt, però el conferenciant deixaria molt que desitjar. Qui sap el que ens depara el futur.

Moltes gràcies per la lectura i els comentaris!

àlex ha dit...

Taliòtic: enhorabona per la feina ben fet i amb rigor intel.lectual.
Casualitat o no, jo demà també celebraré el 9 de Juliol, tot i que amb una visió ben diferent: demà fa 192 anys que es va declarar la independència de les llavors "Provincias Unidas en Sud América", avui integrades a les repúbliques d'Argentina, Bolivia, Uruguai i Paraguai respecte del "poder despótico de los reyes de España". És un poc llarg, però t'en copii el preàmbul i la declararció:

En la benemérita y muy digna ciudad de San Miguel de Tucumán a nueve días del mes de Julio de 1816: terminada la sesión ordinaria, el Congreso de las Provincias Unidas continuó sus anteriores discusiones sobre el grande, augusto y sagrado objeto de la independencia de los pueblos que lo forman. Era universal, constante y decidido el clamor del territorio por su emancipación solemne del poder despótico de los reyes de España, los representantes sin embargo consagraron a tan arduo asunto toda la profundidad de sus talentos, la rectitud de sus intenciones e interés que demanda la sanción de la suerte suya pueblos representados y posteridad. A su término fueron preguntados ¿Si quieren que las provincias de la Unión fuese una nación libre e independiente de los reyes de España y su metrópoli? Aclamaron primeramente llenos de santo ardor de la justicia, y uno a uno reiteraron sucesivamente su unánime y espontáneo decidido voto por la independencia del país, fixando en su vitual la declaración siguiente:

Nos los representantes de las Provincias Unidas en Sud América, reunidos en congreso general, invocando al Eterno que preside el universo, en nombre y por la autoridad de los pueblos que representamos, protextando al Cielo, a las naciones y hombres todos del globo la justicia que regla nuestros votos: declaramos solemnemente a la faz de la tierra, que es voluntad unánime e indubitable de estas Provincias romper los violentos vínculos que los ligaban a los reyes de España, recuparar los derechos de que fueron despojados, e investirse del alto carácter de una nación libre e independiente del rey Fernando séptimo, sus sucesores y metrópoli. Quedan en consecuencia de hecho y de derecho con amplio y pleno poder para darse las formas que exija la justicia, e impere el cúmulo de sus actuales circunstancias. Todas y cada una de ellas así lo publican, declaran y ratifican comprometiéndose por nuestro medio al cumplimiento y sostén de esta su voluntad bajo el seguro y garantía de sus vidas haberes y fama. Comuníquese a quienes corresponda para su publicación. Y en obsequio del respeto que se debe a las naciones, detállense en un manifiesto los gravísimos fundamentos impulsivos de esta solemne declaración. Dada en la sala de sesiones, firmada de nuestra mano, sellada con el sello del Congreso y refrendada por nuestros diputados secretarios.

Talaiòtic ha dit...

Genial Àlex, aquesta aportació! Moltes gràcies, no en tenia ni idea que el 9 de juliol allà fos la data de proclamació de la independència!

Tampoc estaria gens malament proclamar la independència de Menorca un 9 de juliol. I a veure si algun illenc s'anima a tenir l'anònim honor de ser el menorquí nombre 100 adherit a Estatpropi.cat!