Un adéu (provisional) a un referent?

Des d'avui dia 1 de juny de 2008 el blocaire Xavier Mir ha començat la "vaga de bloc per la sobirania" que va anunciar fa un parell de setmanes. I en aquesta vaga hi tenen molt a veure les dades que hem conegut recentment sobre l'opinió dels ciutadans del Principat en relació a la manca de sobirania de la nostra nació. Les pròpies dades que publica la Generalitat indiquen que la situació actual no es pot seguir acceptant per més temps, i les que publiquen altres entitats com la UOC encara són més contundents. Amb aquesta informació, la pressió i les veus que reclamin d'una vegada l'exercici del nostre dret a decidir, la pressió a la classe política i els partits parlamentaris actuals perquè es defineixi la ruta cap a la creació d'un Estat propi s'haurien de multiplicar. Ell ja ho ha anat fent des de fa dos anys des del seu bloc, i ara diu que "quan la raó de la paraula és desoïda, potser cal provar el silenci".

El seu bloc amb el lema "Jo també vull un Estat propi", va donar nom a la campanya que va iniciar amb la seva Crida a la blogosfera sobiranista i que el va catapultar com un referent. Aquella campanya es va escampar com la pólvora entre els blocs, enmig del silenci dels mitjans tradicionals. La seva iniciativa va tenir molt a veure en l'aparició de la Xarxa de Blocs Sobiranistes primer (que ja compta amb 683 blocs adherits), i després en la realització de la campanya Sumem-nos al mapa per un Estat propi de n'Àlex Vizcaíno. Jo mateix vaig encetar aquest bloc com un experiment per afegir-me a aquestes iniciatives i aquí estic encara, donant la tabarra als que teniu la paciència d'aturar-vos habitualment en Es Poblat i que, per cert, de cada vegada sou més (aquest mes de maig passat Es Poblat ha superat per primera vegada les 3.000 pàgines vistes, amb 3.213 pàgines i 1.584 visitants únics).

També la seva campanya "Referèndum és democràcia" va rebre l'adhesió d'aquest bloc amb el recull d'opinions que amablement em van fer arribar diverses persones sobre les preguntes que es plantejaven. Finalment aquella campanya ha donat nom en el meu bloc a tota una categoria d'articles sobre les notícies que genera la necessitat d'un Estat propi per la nostra nació. També vaig contribuir en la campanya El món ha de saber-ho iniciada per ell a finals del passat més d'agost i que consistia en una visualització massiva de la primera part del documental Èric i l'Exèrcit del Fènix, i que ha adquirit vida pròpia i ja ha superat les 815.000 visites. I la seva proposta perquè els Països Catalans ens plantassim amb motiu de les eleccions espanyoles també va generar el seu debat, tot i l'evident dificultat de la proposta, i de la que finalment em vaig desmarcar per donar suport a Unitat per les Illes.

Amb la seva actitud i entusiasme, es molt el que aquest bloc deu a l'empenta i creativitat d'en Xavier. I com és de suposar, també ha tingut les seves diferències amb altres bloguers sobiranistes. Alguns li han retret un excés de seguidisme i justificació de les tesis d'ERC per pactar amb el Partit dels Sectaris Colonials, i fins i tot atribueixen la seva vaga a un suposat cansament o a la decepció pels resultats d'aquest partit, extrems que ell nega. Ara però, la seva decisió personal d'iniciar una vaga del seu bloc no serà seguida per Es Poblat, ni era la seva voluntat convertir aquest acte en una nova campanya. El seu exemple però, haurà de ser tingut en compte de cara al futur. El moment polític de Menorca i la resta de les Illes arribarà quan el procés de construcció d'un Estat propi estigui ja en la seva fase decisiva al Principat, on la tradició de presència d'uns partits autòctons fan que la iniciativa es dugui des d'allà, mentre a la resta de la nació els qui creim que tenim un futur fora d'Espanya ens ho miram amb esperança.

Els comentaris que li han sol·licitat que continuï i que no silenciï les seves valuoses opinions i l'anàlisi de la situació política a la que ens té acostumats han estat diversos. Fins i tot Alfons López Tena li demanava en un comentari que seguesqui amb una frase de les que esdevenen cita a recordar: "Pot semblar que picar ferro és cansat, però l'escalfa fins dominar-lo".

Els requisits que posa per tornar són 4 i són ambiciosos, però és resumeixen en respecte per la voluntat democràtica dels catalans del Principat per començar a constituir un Estat propi. Dels 4 requisits se n'ha de complir almenys un, i no necessàriament de forma literal:

1. Fins que el president de la Generalitat faci una declaració institucional reconeixent la crisi del model autonòmic, assegurant el suport del seu grup parlamentari a la llei de consultes populars del conseller Ausàs i comprometent-se a fer una consulta autodeterminista i, per tant, reconeixent el dret de decidir.

2. Fins que CiU deixi de dir que no descarta el dret d'autodeterminació i passi a fer una proposta concreta perquè el Parlament pugui exercir aquest dret assegurant el suport dels seus parlamentaris al vot afirmatiu.

3. Fins que es constitueixi, si cal a proposta d'ERC, una taula de partits i entitats (CES, PDD, etc.) encarregada d'establir els passos i el calendari que ens han de dur a la recuperació de la sobirania.

4. Fins que ICV, que també reconeix el dret d'autodeterminació, s'integri a aquesta taula o a la reclamació explícita de la sobirania.

Finalment, en un comentari també ha declarat que tornaria si s'avancen les eleccions al Parlament.

Un lector li proposava que aprofiti la seva vaga per concedir totes les entrevistes que li ofereixin, i en un altre agut comentari que li proposa que la vaga sigui a la japonesa i inundi el blocs amb les seves reflexions, en Xavier explica que la cosa podria anar per aquí, que el fet de deixar d'escriure al seu bloc no ha de voler dir necessàriament que estigui callat, i que pot seguir participant a través de comentaris a altres blocs.

El bloc d'en Xavier va canviar el subtítol pel de "L'Estat propi que volem ja s'acosta", i ara diu que quan torni serà per fer-ho amb un de nou, més definitiu. Idò, Xavier, esperarem que tornis prest amb la teva "Crònica del naixement de la República de Catalunya". Mentrestant, ja ho saps, Es Poblat és també casa teva pel que vulguis. Molta sort.