Per Sant Joan facem Diada; pengem la senyera.
Sant Joan és el patró de molts dels nostres pobles i també és la Diada dels Països Catalans. La Nit del Foc i la diada de Sant Joan se celebren intensament des d'Alacant a Ciutadella amb innombrables aturades per tot el país.
Des d'Estatpropi vos animam a celebrar la festa tots junts de Sant Joan i a reivindicar el caire nacional de la jornada. L'alegria i les ganes de passar-ho bé juntament amb el foc, la foscor i la màgia de la nit combinen perfectament amb el sentiment de poble que tots i totes tenim. Per simbolitzar-ho, per Sant Joan el mapa d'Estatpropi.cat deixarà de tenir senyeres esperant que vosaltres agafeu el relleu i les faceu onejar des dels vostres balcons, finestres i terrats.
Per Sant Joan facem Diada; pengem la senyera.
L'equip d'Estatpropi
Bé, jo com que en Es Poblat tenc sempre la senyera penjada no fa falta que n'afegesqui una altra per aquests dies. Però el cert és que hi ha gent que malinterpreta açò de què Sant Joan sigui la festa nacional dels Països Catalans. Es deuen pensar que els barcelonins, els mallorquins o els valencians ens deuen voler prendre el nostre Sant Joan ciutadellenc i de ningú més? El fet és que, com diu el comunicat, Sant Joan és motiu de celebració de diverses formes arreu del territori catalanoparlant amb gran intensitat. Aquesta festa que a cada poble i ciutat es celebra a la seva manera és un element més que compartim amb altres territoris d'aquesta nació nostra que precisament oblidam i desconeixem perquè no tenim un Estat propi ni un espai comunicacional articulat que difongui com són les festes de Sant Joan a d'altres territoris del país i els elements i origens comuns en la celebració dels solstici d'estiu.
Com a ciutadellenc, no puc sinó manifestar la meva satisfacció i el meu orgull que una festa tan pròpia de Ciutadella com és Sant Joan i celebrada de forma tan singular al nostre poble sigui a la vegada una festa compartida amb altres ciutats de les illes i de la vessant mediterrània de la península que mereixi ser reconeguda com a Diada dels Països Catalans des de fa anys.
Que passeu unes molt bones festes de Sant Joan!
Entrades
15 comentaris:
Un dels espais íntims del meu Sant Joan és endinsar-se mig quilòmetre per es camí de Sant Joan de Missa i seure damunt una paret a contemplar com es fa fosc tranquil.lament fins que comences a sentir la remor de les ferradures dels cavalls que tornen a poble. I llavors entrar amb ells i acompanyar-los a fer festa as cavallitos.
Molt bones festes.
Gran moment el que descrius, Àlex! No ets l'únic que me n'ha parlat d'aquest espai. M'hi hauré d'apuntar algun any d'aquests...
Bones festes.
un gran moment, pero per favor no cal que ho promocioneu. Avam si em fotran el lloc.
I el millor de tot, no cal xumar.
Indocumentat
He anat diversos cops a Ciutadella (al proper setembre hi torno) però mai per Sant Joan, a veure si l'any que ve faig coincidir les dues coses. Gaudiu molt de la festa!
Ja sé que no ès dia d'escriure a blocs, però no m'en he pogut aguantar. Desde casa meva es senten crits que venen de sa plaça d'Es Born: Espanya!! Espanya!! Ja sé que segurament te cosa a veure amb el futbol, però aquesta oportunitat de tocar els collons la tenía que aprofitar...
Bon Sant Joan!!
Ricard
La veritat es que no s'han vist gaire senyeres.
Be, jo no n'he vista cap.
De fet he vist més banderes cubanes que d'altres.
La majoria de gent en te prou amb xumar i fer el lloro en aquestes festes, patèticament agermanats.
Confinat
Ja he tornat! Esper que hagueu passat unes bones festes cada ú a la seva manera. Jo no m'havia connectat des de dissabte passat pel matí. Gràcies pels vostres comentaris, Indocumentat, Miquel, Ricard i Confinat.
Ricard, ets un privilegiat! Vol dir que tens casa apropet des Born eh? I jo que t'imaginava vivint per un suburbi perifèric! A vam si resultarà que tens cama de noble i tot...
Jo també vaig sentir els crits, perquè era allà amb el populatxo. Quins inconscients! Els quatre penjats que cridaven "Espanya, Espanya" quan va sortir la notícia futbolera a la pantalla gegant des Born (també hi va haver xiulets) són els mateixos que després criden "no en volem cap que no sigui d'aquí", o els mateixos que cridarien "visca el rei" l'any 1978, o "Franco, Franco" els anys 60 del segle XX o "visca la república" els anys 30 o "visca Catalunya" els anys 60 del segle XV. Són les masses que sempre es manifesten d'acord amb el règim imperant. El dia que es proclami la independència en veuràs més d'un d'aquests que també farà festa al Born amb els claxons dels cotxes, i llavors els acompanyaré i m'hi afegiré de gust.
Mentrestant, l'equip espanyol no me fa ni fred ni calor.
Confinat, de banderes és que clar, tenim unes festes amb bandera pròpia, i és la que ha de tenir tot el protagonisme. Però jo sí que n'he vist alguna. I sobretot a la Plaça des Born: són les que penja l'Ajuntament al bell mig de la plaça i a l'edifici de les cases consistorials.
Sens dubte que la teva tesi en pos de la catalanitat de les feste es forçada i volutnarista; com solen ser les teves tesis.
Sant Joan es també una festa on es ret solement i entregat homenatge als Grandes d'Espanya, residus patètics de noblesa espanyola que aquí te un reducte on sels rendeix pleitesia. Lo que no es veu el mon.
Lamentable la teva referència als "penjats" que sols celebraven un fita futbolística comparant els crits de suport a un equip -que es diu Espanya- amb els de "Ranco, Franco". I més lamentable encara la comparació d'aquest crit lamentable amb el de "visca la república"; que ja no me sopren tant amb la indigència idelógica de que feis gala. I aquest elitisme insoportable, tant principatí.
I per qui proclamarà la independencia? com convencereu al populacho alienat que tant despreciau?
Cordialment
Confinat
La catalanitat de la festa forçada? Tan forçada com la catalanitat de Menorca, o tan forçada com la hispanitat dels toros, mira tu...
Sobre l'homenatge a la noblesa i l'antic règim en general en açò recau part del seu encant. Mira-t'ho d'aquesta manera: així els nobles descobreixen per un dia el que han perdut per la resta de la seva vida. I només repeteixen cada bastants anys la mateixa família...
No sé d'on treus cap menyspreu per un populatxo alienat per part meva. La referència que he fet al populatxo era per incloure'm entre ell, no per separar-me'n, en al·lusió a en Ricard que diu que sentia els crits des Born des de casa seva. El que sí que m'esperava era que et rebotassis per ficar els crits de "Franco, Franco" i "visca la república" per part de gent sense ideologia definida. I no sé de què t'estranyes. És clar que n'hi ha molts que ho diuen convençuts i amb coneixement de causa i dels seus ideals, però un cop establert un règim o un sistema polític, molts s'hi apunten per normalitat o per inèrcia (o el que és pitjor, per obligació).
Extraordinaria victoria d'Espanya.
El meu pais.
DAvant aquestes gestes un es sent orgullós de formar-hi part d'aquesta nació continuament humiliada.
Quin millor lloc que aquest per venir a celebrar-ho.
Els meus condols.
Confinat.
Enhorabona Confinat. Ja em pensava jo que açò del no nacionalisme era una fàbula, he, he. Però no fa falta que em donis cap condol, em sap tant de greu que guanyi Espanya un partit de futbol com que el guanyi el Camerun. És a dir, cap ni un.
Si Espanya és una nació (és una nació?) humiliada no sé que devem ser els Països Catalans... Una merda d'escarabat humiliat? Tu sempre al costat dels febles! Sempre tindràs aquest bloc per venir a refregar les "glòries" de les "nacions" humiliades com Espanya davant de les nacions que no tenen ni dret a existir.
A veure si guanyau diumenge contra Alemanya. Estaré content per tu.
Gracies,
i esper que disculpeu al Xavi i al Pujol i tants d'altres esforçats catalans obligats a vestir la camiseta de l'invasor i defensarla.
Son nobles, la seva contribució a la victoria d'Espanya es esencial.
Amb ells tornara florir l'imperi; tornarem dominar a Europa.
Que polit que es ser espanyol.
No t'apuntes?
Confinat
Quin horror, Confinat! Alerta que aquest espanyolisme de la selecció invencible que et surt de l'ànima no torni a fer el ridícul i es doni la culpa de nou als elements...
El que és cert és que sense els catalans, Espanya no ha estat mai res. N'hauríem d'aprendre la lliçó i anar directes a fer les nostres pròpies aportacions al món, i no dominacions destructores de la ma d'Espanya. No trobes?
Esper el teu comentari al darrer article sobre el federalisme. El primer que em vas demanar sobre què era açò del Principat sense príncep vas ser tu.
Això de que me surt de l'ànima son presuposiciones teves. No es així.
En tot cas tot pinta del color de una solemne derrota. Culpa dels elements: els àrbits, el poder alemany dins la UEFA, etc... Vaja, excuses típicament barcelonístiques, ja saps.
Quan estigui amb tranquilitat d'ànim, amb molt d'esforç provaré a llegir el teu article. Ja coneixes però lo viscerals que poden arribar a ser les meves reaccions després de llegir la teva doctrina -amb tots els respectes-.
Salut!
PD.- Per cert acab de comprovar com a n'Arzallus li ha sortit un imitador.
Confinat
Viva Sant Joan i Viva España....
Aixó diuen avui pels diaris un grup gens minoritari.
Promet que no hi estic d'acord.
Confinat
Publica un comentari a l'entrada