La font de la sublevació.

L'assalt de dijous dia 29 de maig de 2008 al Saló Gòtic de l'Ajuntament de Ciutadella bull a la blogosfera menorquina. El que semblava una llarga hivernació d'aquest poble en la seva actitud política ha quedat trencat en un despertar que ha sorprès a propis i estranys. Ens haurem desxondit de veritat o haurà estat un despertar curtet com aquells que protagonitzava Robert de Niro a la pel·lícula "Despertars" (Awakenings) per tornar a caure en el coma profund de la indiferència i el silenci?

El moviment que s'està gestant en contra de la destrucció de sa Plaça des Pins per convertir-la en un aparcament subterrani és una protesta clara pel menyspreu dels sentiments de molts ciutadellencs envers aquesta plaça, però serveix de canalització del malestar per les formes del govern municipal PP-UPCM i la seva oposició a qualsevol tipus de la participació ciutadana en la presa de decisions que afecten la vida dels ciutadans. I aquest malestar que ara esclata l'han estat sembrant des de fa temps. Ho explica molt bé en Nel Martí en els seus articles Plaça des Pins (i la desafecció política) del passat 30 d'abril, i La ciutat i els seus pins del 13 de maig. També la regidora del PSM a l'Ajuntament Maite Salord ens donava la seva opinió sobre les intencions municipals al seu article Plaça des Pins i ens informava de la campanya per salvar la plaça amb Tothom a signar! i de la manifestació convocada la setmana passada mateix amb Tothom a la Plaça des Pins! que es devia desenvolupar dins l'habitual normalitat.

Ara però, el tema de la Plaça des Pins està en boca de tothom i a tota hora, a casa, a la feina, a l'escola, al bar, al carrer. El més trist de tot és sentir gent que es lamenta de la possible desaparició del pinar resignada que "encara que la gent no ho vulgui, ho faran igual". Açò és el que no pot ser! Si no ho volem i si som majoria, no ho hem de permetre!

Vist el que ha passat, l'equip de govern té seriosos motius per estar preocupat. Una cosa és gestionar uns projectes (quins?) en els que hi creuen els seus i ningú més, i una altra molt diferent és tractar d'imposar una decisió en la que els seus mateixos votants manifesten dubtes o es mostren obertament contraris juntament amb la resta de la població.

I què ha iniciat aquesta revolta? La confusió al voltant de la destrucció per part de l'Ajuntament del brollador de la Plaça des Pins n'hauria estat el detonant. Una decisió precipitada de retirar dita font i el seu trencament accidental ha provocat una reacció en cadena, des dels vesins indignats amb tota la raó per l'actuació municipal fins als fets de darrera hora del capvespre. El boca a boca i els mitjans de comunicació tradicionals escampaven la retirada i destrucció de la font amb l'aparició dels primers protestants, amb les representants de l'oposició Maite Salord i Pilar Carbonero incloses, i molta gent ho ha interpretat com una provocació, com l'inici de la retirada dels pins. A partir d'aquí, correus electrònics, missatges de mòbil, blocs i webs, com la del GOB amb aquesta notícia, feien la seva feina de convocar una concentració a la plaça a les 20:00 hores per protestar.

Els fets ja han estat qualificats de dia històric per en Joan Martínez al seu bloc, que ens ofereix tres apunts relacionats amb la qüestió:

Ciutadella assalta el Saló Gòtic

L'assalt al Saló Gòtic i 2

Per una Comissió de Patrimoni Històric

El bloc Can Lluri es destaca novament per la seva crònica des de primera línia de combat i càmera en ma via Youtube:

Escandalós, increïble, indignant...

Ciutadella ha cridat, volem Pins!!!

Ses fotos de sa concentració i de l'ocupació de l'Ajuntament de Ciutadella

Els meus vídeos de s'ocupació de s'Ajuntament de Ciutadella

Crònica des Pins de dilluns 2 de juny

La regidora del PSM Maite Salord ens ofereix també la crònica en el seu darrer article Han tirat baix la font de la Plaça des Pins! que ja duu prop d'un centenar de comentaris. Per cert que una de les intervencions és meva. Davant l'aparició de l'infaust personatge històric del Capità Negrete entre els comentaristes, que es declara votant del Partit Nacionalista Espanyol, i que alguns només coneixen pel paper que s'autoatribueix a l'Acta de Constantinoble, no he pogut evitar d'aprofitar l'oportunitat de fer una representació d'en Pialí Baxà per mostrar l'autèntic rol d'aquest Cavall de Troia de la Corona espanyola en el seu intent de genocidi del poble menorquí. Gràcies a un altre comentari d'un tal Kintet descobresc la pàgina d'en Jordi Francolí a MySpace i que té un tema anomenat "La meva plaça" que ens parla d'una plaça que tenia pins i que ara és de formigó. Molt adequada com a proposta d'himne, l'hauríem d'escoltar tots. Avui, na Maite ens fa cinc cèntims d'un anònim que ha rebut per correu electrònic a Peus en remull.

En Francesc Sintes evoca les enyorades glòries del Foner emmascarat, que no podia fallar el tir, amb un esperat Cabildolàndia reviscola! Simplement genial!!!

Altres blocs que en parlen són els següents:

Ja que hi som

Plaça dels pins

Parking subterrani

Escriviure

Aparcament vs plaça des Pins

El pensamiento ordenado

Plaça des Pins

Cambra de Xaloc

Pàrquing

Finalment, dir que s'ha obert la pàgina Salvem sa Plaça des Pins, amb un recull d'articles, notícies, fotos i vídeos que es van penjant a internet i que ja inclou fins i tot un fòrum.