Crònica de campanya contra Air Berlin.

La campanya per les delirants paraules de Herr Hunold a la revista de la seva companyia aèria toca la seva fi amb unes xifres de missatges de protesta realment espectaculars i un èxit sense precedents en aquest tipus d'accions. A la pàgina de Catalunya Acció es pot veure el següent comunicat de resultat de la campanya:

Catalunya Acció vol felicitar tots els catalans que han participat en aquesta campanya des dels diferents territoris de la nostra nació per la intensitat i contundència de la resposta.

Com a resposta als insults i menyspreus rebuts per part del Director General d'Air Berlín s'han enviat 34.191 emails a cadascun dels 10 responsables de la companyia, des del dilluns dia 9/juny/2008 fins al divendres 13/juny/2008, la qual cosa fa un total de 341.910 emails tramesos a Air Berlín.

Com a resposta al partit dels Ciudadanos per pretendre defensar l'actitud d'Air Berlin al Parlament del Principat de Catalunya s'han enviat 22.217 emails a 5 adreces del partit (una d'elles al Grup Mixt del Parlament), des del dimecres dia 11/juny/2008 fins al divendres 13/juny/2008, la qual cosa fa un total de 111.385 emails tramesos al partit dels Ciudadanos.

Segons les xifres finals, 34.193 trameses als 10 responsables d'Air Berlin i 5 adreces de Ciudadanos s'han enviat des del web de Catalunya Acció.

En total, per tant, del dilluns 9 al dissabte 14 de juny s'han enviat 453.295 mails. D'aquest nombre de correus algunes de les darreres trameses fetes des de dijous o divendres no han arribat als destinataris d'Air Berlin ja que han estat retornades als correus dels qui n'hem enviat. El col·lapse era tan brutal que si no han aconseguit filtrar els missatges (ja que s'anava canviant la frase d'identificació amb diferents lemes com Apreneu el català o aneu a prendre el sol al pol nord, entre d'altres), els responsables d'Air Berlin deuen haver hagut de desconnectar el servidor de mails.

Curiosament, tot i ser la iniciativa amb més èxit i resultats, a diferència de les d'altres col·lectius, no n'he trobat cap referència als mitjans digitals, per què deu ser? Segons informacions dels diaris digitals les campanyes encara actives de la Plataforma per la llengua aconseguia també més de 8.000 correus en 48 hores, i a la pàgina d'E-criteri es pot veure que s'indica que s'han enviat també més de 7.000 mails. Des d'OCB se n'hauria aconseguit un altre milenar de respostes. I a tot açò cal afegir-hi les accions de protesta a Mallorca i Barcelona.

Les conseqüències d'aquesta onada d'indignació i mobilització s'han notat a tota Europa, tant en diferents mitjans de comunicació com en els mercats financers. Vilaweb informava que la polèmica contra Air Berlin rebota a Alemanya, i s'enllaçava amb l'editorial de l'edició alemanya del Financial Times que titulava en català Benvingut senyor Hunold. Aquest diari internacional una vegada més demostra tenir més coneixement de la nostra realitat que alguns mitjans espanyols fins i tot amb delegacions establertes al nostre país.

També el Der Spiegel informava els seus lectors de la polèmica i insistia amb aquesta altra notícia de dia 11 de juny, i una entrevista amb el catalanòfil alemany Til Stegmann el 12 de juny. Els alemanys han vist el mapa de la nostra àrea lingüística durant dos dies seguits en aquesta publicació:

Katalonien, Valencia, Balearen, Andorra, Sardinien: Hier ist Katalanisch für viele Menschen Muttersprache. (Catalunya, València, Balears, Andorra, Sardenya: Aquí el català és llengua materna per a moltes persones)

Altres mitjans que n'han informat són N-TV, Die Welt, Sueddeutsche Zeitung i a França Le Figaro. La majoria fan menció del fet que Joan Puig d'ERC penjàs al seu bloc el logo de la companyia amb l'esvàstica nazi, cosa que li podria valer una denúncia de la companyia però que hauria contribuït decisivament a l'expansió de la campanya. Des d'aquí volem donar tot el degut reconeixement a aquest polític a qui sempre se'l troba en primera línia de foc i que ja es va enfrontar amb el director d'un diari espanyolista per la seva piscina en territori públic a Mallorca i que va donar suport al menorquí Eduard Coll quan va rebre la denúncia per haver parlat en català a la policia.

El logo d'Air Berlin tapat amb la senyera s'ha escampat com a alternativa al logo amb la creu nazi.

Precisament les connexions entre el responsable d'Air Berlin a l'Estat castellà Álvaro Middelmann i el Partit Nacionalista Espanyol a les Illes i que ja té precedents, entre d'altres, amb la piscina abans mencionada, les evidenciava en Vicent Partal al seu mail obert Air Berlin!, que també es demana per quin motiu una empresa posaria qüestions ideològiques per davant del negoci. En l'article Air Berlin: política d'empresa o empresa polititzada? hi trobareu interessantíssimes reflexions sobre aquest aspecte de la ideologia en les empreses.

Sigui com sigui, les conseqüències d'aquesta errada garrafal en la imatge d'aquesta companyia han repercutit en el valor de les seves accions, que han experimentat una brutal baixada de fins un 25% coincidint amb la campanya, molt més acusada que les baixades que també han experimentat altres companyies.

Gràfica dels últims mesos, on s'observa la caiguda en picat d'Air Berlin de l'última setmana coincidint amb la campanya.

Gràfica específica dels dies 9 a 13 de juny. És destacable la caiguda lliure de les primeres hores de dilluns 9 al voltant d'un 7%, quan es van trobar amb els primers 80.000 missatges coincidint amb la posada en marxa de la campanya de Catalunya Acció a la matinada.

Álvaro Middelmann, responsable d'Air Berlin a l'Estat castellà i president del Foment del Turisme de Mallorca.

Malgrat els resultats econòmics per l'actuació d'aquesta empresa, la discrepància ideològica de fons ha provocat que de les reunions mantingudes per l'Obra Cultural Balear i pel President de les Illes Francesc Antich amb el tal Álvaro Middelmann n'hagin sortit declaracions ambígües destinades en primer lloc a apagar l'incendi però sense un compromís real i explícit d'introduir la nostra llengua, ni molt menys encara una rectificació i una disculpa pels insults contra els potencials usuaris i clients catalanoparlants d'Air Berlin. En Middelmann deia sarcàsticament que "algun dia" podrien introduir el català com qui s'espolsa una molèstia, després d'haver ficat la pota de forma espectacular i no tenir més remei que dir una cosa que no tenia cap ganes de dir.

La polèmica haurà servit d'unes quantes coses. Primer perquè Air Berlin perdi merescudament alguns clients, com bé se li recorda des d'aquest article de Binibloc que també desmenteix algunes de les afirmacions que contenia l'explosiu Editorial i que enmig de les qüestió estrictament lingüística han quedat desateses.

En segon lloc, com diu en Joan Guasp ens refresca que l'inspirador de l'editorial "si no ha estat una veu concreta, ha estat la veu col·lectiva dels que odien una forma diferent de parlar i de ser. Però nosaltres ja n'estam farts. Ens hem queixat tantes vegades i ho hem denunciat tan sovint que en començam a estar molt cansats. Molt cansats. És per aquesta raó que pens que hauríem d'agrair al senyor Hunold el seu escrit perquè d'aquesta manera ha reviscolat el problema existent" i acaba demanant al president Antich que es dirigeixi als del seu propi partit i els digui "d'una vegada per totes que si no ho volen entendre i actuar en conseqüència, nosaltres tenim conseqüències molt majors que ells i que no pensam negligir-les".

I en tercer lloc, potser aquestes conseqüències que insinua en Guasp són les que explica perfectament l'article Air Berlin, o perquè cal tenir un Estat propi. Les cultures i les llengües amb un estat propi no necessiten passar-se els dies, les setmanes, els mesos i els anys justificant la seva existència. Tinguem un Estat propi i no ens farà falta perdre energies, temps i diners per explicar allò que és obvi, ni fer campanyes, ni correus, ni enviaments massius.

Mentrestant, però, ens queda la pregunta que es feia en Saül Gordillo, al seu bloc: Que faríem els catalans sense internet? L'èxit i ressò d'aquesta campanya farà que qualsevol altre petició que d'ara endavant faci el Govern de les Illes o el del Principat en relació a la normalització de la llengua sigui mirada com a mínim amb més tacte pels seus destinataris. I si na Margalida Tous i en Bernat Joan aprofitassin l'avinentesa per convidar amablement per carta les productores de cinema i les sales comercials del nostre país a introduir l'idioma propi de forma normal en la seva oferta?