8 de gen. 2008

Una decisió històrica.

Finalment, el PSM ha optat per una coalició amb UM, Entesa i ERC. Ho podeu llegir a Vilaweb o a Racó Català o al Diari de Balears. Per primera vegada en trenta anys les illes poden aspirar a obtenir un diputat no sotmès als partits de Madrid, amb tot el que açò comporta. Els exitosos precedents de la Coalició Canària, el Bloc Nacionalista Gallec i Nafarroa Bai hi poden haver ajudat, el que ens hem de demanar és perquè sempre quedam a la coa en iniciatives polítiques.

Editorial d'avui 8-1-2008 del Diari de Balears:

CAP A LA UNITAT

La decisió presa anit per l’executiva del PSM és d’una importància extrema, perquè dóna gairebé per tancada la formació d’una gran coalició nacionalista per primera vegada en la història de les Balears. Només falta la ratificiació del consell polític d’aquest partit. A la pràctica hauria d’haver-hi un autèntic terratrèmol perquè la cúpula del PSM fos desautoritzada pels seus. En conseqüència, ahir fou un dia històric per a l’Arxipèlag. Tanmateix, aquesta passa no serviria de res si ara els partits compromesos no dediquen tots els esforços de què són capaços perquè la gran entesa obtingui almanco un escó en el Congrés dels Diputats, d’aquí a dos mesos. És l’hora de remar tots en la mateixa direcció i amb força. La decisió presa i, sobretot, el missatge de fer possible que els interessos illencs siguin defensats a Madrid sense gens de sotmetiment a disciplines de la capital, ha d’arribar a cada poble, a cada barriada, a cada llar de les Balears. La millor manera d’obtenir l’èxit és que els ciutadans vegin membres dels diferents partits treballant plegats i transmetent les mateixes idees a la gent. Si qualque partit s’amaga, o simplement queda en un segon terme, no hi haurà res a fer. I un fracàs el pròxim març seria molt dur per al conjunt del nacionalisme. Per contra, l’obtenció d’escó faria guanyar molt de respecte al país en el conjunt de l’Estat espanyol i, principalment, en els cercles de poder i de decisió de Madrid. Ara és el moment idoni per formar la gran coalició. L’actual defalliment econòmic, accentuat a les Balears per la crisi de la construcció, fa que molta de gent sigui sensible al missatge que s’ha d’acabar amb l’espoli que pateix el país des de fa molts d’anys. La unitat, ara, més que un anhel, és una necessitat.

Pel que fa al meu anterior article, em sembla que es clarifica bastant quina és l'opció que prendré el proper dia 9 de març. És hora de començar a veure canvis en el mapa polític de les Illes. Tenir una veu que defensi el nostre dret a decidir al Congrés dels Diputats té la importància que té no perquè cregui que s'ha de demanar a Madrid aquest dret, sinó per l'efecte que pot tenir aquí. Tenir una veu que defensi la nostra llengua, la nostra economia, el nostre territori i les nostres necessitats en infraestructures, sanitat, cultura, etc, sense el filtre dels interessos del Partit Espanyol i el Partit Nacionalista Espanyol seria una alenada d'aire fresc pel nostre país. Amb aquesta decisió d'ahir del PSM un nou raig d'esperança s'obre en el nostre horitzó nacional. Caminar junts tots els que encara compartim un projecte de país és l'única via que ens queda si aquest projecte un dia l'hem de veure materialitzat.

7 comentaris:

Talaiòtic ha dit...

P.D. Per ser més rigurós, potser hauria d'haver titulat aquest article "Una decisió en la història", seguint l'exemple d'en Joan Martínez, però en fi, m'he deixat endur per l'hàbit lingüístic.

Anònim ha dit...

Aquest pacte fa empegueir.

Tampoc em sorpren. Es sols una treta de màscara.

PSM i ERC han venut els pocs restes progressistes que lis quedaven a un partit paradigmàtic amb el seu compromís amb la destrucció del territori (promotor de camps de golf per tot arreu) i etern connivent amb la corrupció política balear: UM. Un partit a més típicament regionalista (i per tant espanyolista: tipus PAR, UV, UPN, i tota aquesta pesca etc...)

Nacionalistas, si, si. Sol falta que ara amb na Munar al capdevant es venguin com a joves i progressistes.

Aquest pacte es una merda.

Aquest nacionalisme rastrer fot oi.

Quina miseria de.... pais?, colonia catalana?

Talaiòtic ha dit...

Bon any, Confinat!

Entenc que no t'agradi aquest pacte. Fa quatre anys amb la coalició de progressistes tampoc es va aconseguir el diputat. Ara crec que és com a mínim igual de difícil treure l'escó, pel que pens que la decisió dels partits illencs respon més a estratègies d'àmbit intern que no a aconseguir la simple suma dels vots, que ja veurem com va.

De totes maneres, ja saps que opín que estaria bé que d'una vegada tinguessim un diputat que no fos del PPSOE. Sempre hem de quedar a la coa, fins i tot Aragó, Andalusia i Canàries tenen diputats de partits autòctons i nosaltres no. Sí, quina misèria de país, quan preferim votar partits de la metròpoli castellana. Així ens va.

Anònim ha dit...

No se -i inclús posat per hipotesis en una òptica catalanista antiespanyola- quina enveja et pot fer que Aragó, Canaries o Andalusia tinguin partits "autòctons", molt de la terra.

És això símptoma de modernitat?
És sempre algo envejable?

Encara que es poguessin dir "Nobleza Baturra", "Al-Andalus Regresará", o "Partido Guanche Radical"?

No m'agrada el folklore de cap tipus.

Talaiòtic ha dit...

Per tu tenir partits illencs seria una cosa folcklòrica? Jo tampoc som un entusiasta del folklore que diguem, però no hi veig la relació amb el fet de tenir partits autòctons. És folclòric un partit d'àmbit illenc i no ho és un d'àmbit estatal? Explca-m'ho si vols...

Independentment que jo votàs o no aquests partits d'Aragó, Canàries o Andalusia, que no ho sé, ells tenen una veu que no depèn dels interessos dels dos gran partits i nosaltres no. El que si que se és que si jo fos valencià no seria votant d'Unió Valenciana o de Coalició Valenciana, per exemple, que són més colonialistes encara que el PPSOE.

Els partits autòctons com a signe de modernitat? Visca! Els països petits són el futur!

Anònim ha dit...

No tindrien perque ser partits folklorics.
Però d'aquest si que n'hi ha arreu de l'Estat espoliador: PAR, UPN, UV, UM, CC; suposo que n'hi ha molt més.

Crec que els partits regionalistes han de considerar-se -hi pensava que amb això hi estaves d'acord- partits espanyolistes.

M'ha sorprés; sembla que ara tot val. Suposo que es per intentar tapar la gran cagada de ajuntar-se amb el nefast partit de na Munar.

Sincerament, hi a pesar de la meva animadversió natural cap a ERC actual (desde que van de negre i lis grada el luxe) que m'impedeix compartir quasi res amb ells (més o menys dic el mateix de PSM-Mallorca), crec que el que han fet no te ni cap ni peus; i es el colm de l'incoherència (entesa només la coherència com a mínima dignitat i vergonya; com a mínim ètic; a aquesta època de rebaixes ideològiques -i més dins el nacionalisme- poc més es pot demanar).

Talaiòtic ha dit...

Tens raó, estic d'acord que el regionalisme de tots aquests partits parteix dels esquemes territorials imposats per l'Estat castellà.

Però la unitat es fa per necessitat. Si enlloc de votar majoritàriament els partits hispànics els illencs de dretes votassin un partit estil UM a nivell baleat i els d'esquerres un PSM també balear, aquesta coalició ni es plantejaria.

Sobre els resultats dels partits en les eleccions estatals, avui he vist aquesta notícia ben interessant.