2 de des. 2007

El dia després.

Per pur egoisme, he començat el dia amb la notícia del primer aniversari del meu bloc. Però l'actualitat mana i el que va passar ahir és prou important com per dedicar-hi una mica de temps per fer un segon apunt en aquesta jornada assenyalada. Les televisions van poder mig amagar mediàticament la multitudinària manifestació de Barcelona de la primera línia informativa a causa de l'atemptat d'ETA. Ves quines casualitats, que també precisament ahir es restablia el funcionament de rodalies a la capital. Però és igual, tant és, Espanya ja fa tard.

Tampoc importen les xifres, ja poden anar dient que només hi havia 200.000 manifestants o que les entitats adherides només eren 150, que una manifestació on es respirava sobiranisme pels quatre costats i capaç d'omplir la Via Laietana des de Plaça Catalunya fins a l'estació de França vol dir un èxit històric sense precedents per l'independentisme. S'ha superat clarament la del 18-F. No cal ni defensar que n'hi havia 700.000 com afirmen els organitzadors, o que eren 200 les entitats que hi donaven suport. El convergent Antoni Vives en parla a Els que havíem de ser! Només la presència de dos presidents de la Generalitat com Jordi Pujol i la significativa i dissimulada de Pasqual Maragall ho diu tot. El que es cou al Principat fa por a molts, però açò ja no té marxa enrere. Si els unionistes estaven nerviosos abans de dissabte, després de la manifestació els seus temors i el seu aïllament s'aniran incrementant a poc a poc però de forma inexorable.

De les queixes pel tractament donat a la notícia n'hi ha no pocs exemples a la blogosfera, com aquest escrit de l'Apòstata desficiosa sobre el tractament al 3/24, i també s'hi refereix en Saül Gordillo en el seu 1-D: Dissabte negre per a Zapatero, maragallada inclosa.

En contrast amb el patètic seguiment fet per TV3 i el canal 3/24 (que era d'esperar), la blogosfera i els mitjans digitals ens obsequien amb unes imatges i cròniques molt més explícites del que va passar ahir, del seu significat i del que pot implicar en un futur. Una visita a la XBS és suficient per trobar-ne diversos exemples, com aquest reportatge fotogràfic d'entrellum, més fotos d'en Saül Gordillo, o aquest Prou!! del Croat Català.

A Nació Digital es pot veure un exhaustiu seguiment en temps real dels fets d'ahir. Declaracions, comunicats i els primers apunts més importants apareguts a la xarxa, com la notícia de Vilaweb 1-D: Catalunya rebenta o l'editorial de Vicent Partal Un canvi de cicle polític, entre d'altres.

A Vilaweb TV ja n'han tret tres videos, com aquest amb declaracions de representants de la societat civil com Joan Laporta, Alfons López Tena (per cert, darrere del qual, s'hi pot veure el blocaire Xavier Mir), l'actor Carles Canut o l'historiador Joan B. Culla, Toni Gisbert d'Acció Cultural del País Valencià o Jordi Porta d'Òmnium Cultural. També aquest altre amb algunes de les reaccions dels polítics que hi anaven. Destaca la presència i les declaracions clarament independentistes d'en Jaume Sobrequés, del Partit Espanyol, que critica l'actitud del seu propi partit. I per mi hi falten les declaracions que apareixen en altres mitjans d'en Josep Lluís Carod-Rovira quan afirma "Avui reclamem decidir sobre les infraestructures i demà no formar part del regne d'Espanya".

La convocatòria d'ahir va sobrepassar, efectivament, l'àmbit estricte de la reivindicació pel dret a decidir sobre les infraestructures o la publicació de les balances fiscals. Si una cosa va quedar clara ahir, és que després de trenta anys ja no sortim al carrer per dir "Volem l'Estatut", sinó per dir "IN-DE-PEN-DÈN-CI-A!".


Foto: Vilaweb

2 comentaris:

B. Lucas i Olivé ha dit...

i el tracte que n'ha fet TVE?

Talaiòtic ha dit...

Hola B. Lucas i Olivé.

He vist la teva crònica sobre el NO-DO de la Televisió Castellana que pagam tots els colonitzats. La veritat és que m'ho vaig perdre. Després de la vergonyosa "informació" donada per TVPSCPSOE-3 ja ni vaig fer l'esforç per seguir el que deien des de l'altiplà sobre Barcelona.

Ja s'ho faran. En ZP deu estar content, en un mateix dia li esclaten a les mans els dos temes que havia de solucionar amb el seu "talant": Catalunya, amb el seu civisme i la seva tradició democràtica acabarà posant en escac l'Estat, i el terrorisme etarra que ens fa la competència per l'agenda mediàtica que és l'únic que els queda.