8 de nov. 2007

CLAUDI EL BOMBARDER.

La presència a Ciutadella durant l'assalt dels turcs del 1558 d'un enigmàtic personatge que la historiografia local contemporània anomena Claudi i els fets que l'envolten és un dels episodis més poc coneguts del nostre Any de sa desgràcia. I no és estrany que no s'hi hagi aprofundit gaire a la vista de les repercussions que pot comportar el seu estudi. És simptomàtic també que d'aquest cas tampoc hi hagi cap referència en l'Acta de Constantinoble.

En el relat sobre la presa de Ciutadella per part del notari de Muro Rafel Socíes es diu que "i un bombarder que era flamenc passà per ací (Mallorca) i tenien-lo per supitós tremeteren-lo an el senyor visrei i no en feu examen ningú sinó que feia de ses paraules que deia anava a Menorca i paria fos explorador i midava la terra...". En la documentació localitzada per Florenci Sastre a l'arxiu de Simancas de les investigacions portades a terme per les autoritats enviades després del saqueig de Ciutadella, s'interrogà als testimonis sobre el paper d'aquest bombarder durant la defensa de la ciutat.

De les declaracions efectuades es desprèn que el tal Claudi, que havia arribat a Ciutadella pocs dies abans que l'armada turca i que seria nomenat artiller pels Jurats, no endevinava mai a ferir els enemics, que s'havia tret la roba i anava amb una camisa blanca per la muralla, cosa que el feia fàcilment reconeixible, i que a més, "ningú se gosava acostar a traure lo cap a la muralla que no tingués moltes arcabussades a sobre, y a dit Claudio que traya tot lo cors fora may li tiraven". La complicitat de l'artiller amb els assaltants turcs acaba essent manifesta pels diferents testimonis, que segons diuen feia senyals als enemics per avisar de la seva posició i dels punts de la defensa.

Explica un testimoni que avisà el governador Bartomeu Arguimbau d'aquests fets que el regent de la governació conta que ja havia tingut notícies del comportament de l'artiller i que havia manat empresonar-lo. Sembla ser però que l'estrany personatge no va arribar a ser detingut, perquè tots els testimonis confirmen que "la gent de la vila li havia llevat lo cap" pels senyals que havia fet per donar algun avís als enemics i que "deyen un traidor nos venia a tots".

L'existència d'un traïdor que havia estat nomenat pels Jurats de Ciutadella per defensar la ciutat no és un fet circumstancial. Qui era aquest Claudi? I d'on era? Qui l'havia enviat a Ciutadella per ajudar els turcs? Com hem vist, el notari Rafel Socies diu que era flamenc, però en les declaracions dels testimonis hi ha diversitat de criteris. A la pregunta "Interrogat lo dit Claudio bombarder si era menorquí o de quina nació era" es respon:

- Per part de Mossèn Ignasi Torrella, donzell de l'illa de Mallorca, que declarà el 20 de juliol: "E dix yo se que no era menorquí y a uns he entès dir que era flamenc y a altres que era francès".

- El frare Nicolau Carrió, prior del monestir de Nostra Senyora del Socors de Ciutadella, digué el dia 21: "E dix yo se molt be que no era menorquí sinó que era foraster y parlava molt embarassat pero no sabria dir de hont era ni de hont no".

- Mossèn Guillem Martorell, donzell, el dia 22 declara: "E dix no era menorquí ni se en veritat de quina nació era, salvo que he entès a dir que era borgonyo".

- Mossèn Vicenç de Juny, ciutadà de l'illa de Menorca, afirmava dia 24: "E dix no era menorquí be he entès dir que era flamenc o francès".

- En Joan Arles, capità de Ferreries, dia 25: "E dix no era menorquí be sé dir que era estranger y yo no entenia la sua llengua".

- Mossèn Pere Fenals, capità d'Alaior, el 26 de juliol: "E dix no era menorquí, be he entès a dir que era flamenc y yo mai lo havia vist sinó quant fui en dita vila y oy parlava molt embarassat".

Menorquí, flamenc, francès, borgonyó... De les respostes donades se'n poden desprendre com a conclusions que el bombarder no era menorquí, cosa que tots confirmen, i que tampoc era de cap altre lloc de nació catalana, ja que parlava una llengua que no entenien i que no s'identifica en la documentació i era vist com un foraster o estranger. Però a més hi ha un detall que no es pot passar per alt, i és que tant els interrogadors com els declarants anomenen en tot moment el personatge amb el nom de "Claudio". En un text en català, el bombarder no era ni Claudi, ni Claude, ni Klaus, ni Claudius... sinó literalment "Claudio". I si el nomenen així, és perquè ell mateix es devia anomenar d'aquesta manera. Podria ser en Claudio castellà o genovès i que la seva nacionalitat hagués estat censurada en els textos que en parlen i que els censors s'haguessin descuidat de canviar el nom?

Una vegada més, com ja es va indicar en altres ocasions amb la suposada presència de l'ambaixador francès a l'armada turca, es podrien haver manipulat les declaracions dels testimonis en la documentació per crear confusió sobre la nacionalitat d'en Claudio i introduir el dubte sobre el seu possible origen francès. Açò ha servit perquè la historiografia oficial hagi fet esforços per vincular aquest bombarder amb França, sense tenir en compte cap altra possibilitat ni que fos com a hipòtesi ni les contradiccions d'afirmar la implicació francesa. El mateix Florenci Sastre diu que "l'arribada d'aquest espia a les Balears implicava l'existència d'un pla premeditat per part de França per devastar Menorca, és a dir, que la flota turca no arribà a la nostra illa per casualitat". De tot plegat, a l'Enciclopèdia de Menorca n'ha quedat el següent paràgraf: "La connexió francesa es reforça amb la presència d'un bombarder flamenc, anomenat Claudi, que passà per Menorca poc abans del setge turc. Les autoritats ciutadellenques el nomenaren artiller, però fou mort en adonar-se, els defensors, que informava els turcs dels punts dèbils de la defensa".

Encara que l'artiller no fos de nacionalitat castellana ni genovesa, i acceptant que fos flamenc (com diu Rafel Socies i la mateixa Enciclopèdia de Menorca) o borgonyó, per què es pressuposa que la seva presència és un indici de la connexió francesa? S'ha d'obviar que Flandes i Borgonya, dos territoris units dinàsticament feia més d'un segle, eren possessions del nostre rei el 1558? En efecte, Felip I era també, precisament, el duc de Borgonya i comte de Flandes des de l'abdicació del seu pare l'emperador Carles I. A més, si en algun moment en Claudio era anomenat "francès", podia ser també pel seu origen al Franc Comtat espanyol, vinculat a la Borgonya, i no per ser súbdit de França.


Mapa dels dominis de la Casa d'Habsburg (clicar per veure ampliat), on s'observen les possessions al Franc comtat (Borgonya) i Flandes, que juntament amb Milà formaven un cinturó amb la frontera francesa i un corredor que connectava les possessions al centre d'Europa. S'evidencia la importància estratègica de Còrsega en les comunicacions per mar.

Com hem vist, el notari de Muro relata, per suposat a posteriori, que un bombarder flamenc que passava per Mallorca i que deia que anava cap a Menorca fou considerat sospitós, però ningú l'aturà. I els Jurats de Ciutadella, en canvi, lluny de tota sospita, el nomenen artiller amb tota naturalitat immediatament després de la seva arribada. És que eren beneits els Jurats? En un període de guerra amb França, és inversemblant que un súbdit francès fos nomenat per defensar la ciutat. No és més lògic que en Claudio fos un súbdit del rei espanyol (castellà, flamenc, del Franc Comtat o borgonyó) o d'algun territori aliat (genovès), i per açò no va aixecar sospites inicialment entre els Jurats? En efecte, en Sastre ja s'havia fixat en "la temeritat del fet d'haver nomenat artiller a un desconegut i possible enemic". Certament, seria una decisió absurda i difícil de creure.

Els dos únics testimonis a qui s'interrogà sobre "si sab que dit Claudio fos estipendiat y quil pagava", declararen que no sabien res d'aquest tema. La resposta que consta del donzell Ignasi Torrella és "E dix no u se dir", i la del frare Nicolau Carrió "E dix manco sabria dir tal cosa perquè no són coses que tinguen respecte a la mia religió". I tenia raó, perquè la resposta era massa ofensiva per a un home religiós i tal vegada conscient que la veritat no sobreviuria escrita si la deia com la sabia.

L'única alternativa coherent a la forçada i sempre misteriosa "connexió francesa", desmentida per la documentació d'aquell país i sense que hi hagi cap motiu perquè França amagués la seva suposada implicació, no és altra que la "connexió espanyola". I és evident el motiu pel qual la historiografia oficial s'ha decantat per la primera opció, ja que si l'arribada d'en Claudio delata l'existència d'un pla premeditat per devastar Menorca, l'autoria d'aquest pla correspon ni més ni menys que a la Corona espanyola, que no es va limitar a treure profit estratègic, militar i polític de l'assalt dels turcs a l'illa per casualitat, sinó que la ruïna dels menorquins va ser totalment planificada i perfectament coordinada i executada. En Claudio fou enviat per Espanya a la nostra illa amb ple coneixement que l'armada turca atacaria aquí i per afavorir la victòria otomana, perquè així estava acordat prèviament. Però el bombarder que seria descobert pels ciutadellencs i a qui li tallarien el cap per la seva traïció, per desgràcia nostra evidentment no estava tot sol a l'interior de les murades de Ciutadella...

Referències:

SASTRE PORTELLA, Florenci: "...Y otras muchas cosas se hizieron...". Monografies Menorquines. Ed. Setmanari El Iris. Ciutadella de Menorca. 1993.

ENCICLOPÈDIA DE MENORCA. Tom Desè. Història II - De la conquesta cristiana a la Guerra de Successió. Ed. Obra Cultural de Menorca. Maó. 2000.

VIQUIPÈDIA. Felip II de Castella.
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Felip_II_de_Castella)


VIQUIPÈDIA. Ducat de Borgonya.
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Duc_de_Borgonya)

VIQUIPÈDIA. Comtat de Flandes.
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Comte_de_Flandes)

VIQUIPÈDIA. El Franc Comtat.
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Franc_Comtat)

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Sí que canta la història aquesta de l'artiller traïdor, no n'havia sentit res mai d'aquest individu.

Tampoc entenc la contradicció de l'Enciclopèdia de Menorca, diuen que era flamenc però atribueixen la seva presència a França sense més explicació i es queden tan amples?

Quin suspens que hi poses al final de l'article. Només t'hi faltava posar "To be continued". Encara que em sembla que ja m'imagin per on aniran els tirs del proper post.

Tenc curiositat per veure com s'afrontarà el 450 aniversari de Sa Desgràcia per part de l'espanyolisme amb aquestes evidències que poses al descobert. Una vegada més, estic impressionat. Felicitats!

Talaiòtic ha dit...

Gràcies Pere. Quan vaig començar aquesta sèrie, jo tampoc havia sentit a parlar mai d'aquest personatge del 9 de juliol. De fet, com més repàs aquesta història, més contradiccions i detalls trob que només encaixen si es té en compte la manipulació i la implicació per part d'Espanya.

El pròxim article, que crec que és evident de què parlarà, és dels que tenia clar que volia fer quan vaig començar a pensar en escriure aquest "Projecte 9 de juliol". Però ni jo mateix amb podia imaginar fa uns mesos que aquells aconteixements em resultarien tan clars com els veig ara. Estic segur que així com vagi rellegint i preparant el nou article, més coses m'encaixaran encara! Envia'm un correu electrònic, si vols, a veure si és ver que encertes el següent tema (Talaiot@lamalla.net).

Els espanyolistes locals seguiran fent de les seves. Si són capaços de posar l'himne illetrat espanyol en la Diada de Menorca, per què no haurien de seguir dient bestieses com que els menorquins vam resistir a Ciutadella per defensar Espanya? Em preocupa més com ho afrontarem els qui ja no ens creim res del que ens diguin de la nostra història "oficial".

Anònim ha dit...

Si que està interessant la cosa! hehe has mirat de cercar suport, ajudes d'historiadors acreditats.. per aprofundir en aquest tema? Segur que hi haurà molta gent que et dirà que és un disbarat, però també n'hi haurà de gent que no podrà evitar investigar-ho més. Si s'arriba a fer una investigació amb bona propaganda, seria possible fer una espècie de campanya informativa. Però primer s'ha de crear interés sobre la importància d'aquests fets, ja que de primeres a la majoria de la gent no li importen una merda aquestes coses.. és tan trist com cert.
Ànims! segueix endavant!

Talaiòtic ha dit...

Hola Francescciuta! Merci pels ànims. Encara em queden uns quants articles per fer d'aquest "Projecte 9 de juliol".

Quan l'acabi ja veurem, però algunes repercussions ja n'ha tingut (en una article de la sèrie del passat juliol ho hauràs pogut comprovar). La sèrie també la vaig publicant al Racó, i alguns article també s'han publicat al bloc d'histocat.

De cara a l'any que ve l'interès pel tema augmentarà. No tenc gaires esperances de moment de difusió a nivell més oficial, perquè segur que n'hi ha molts que diuen que és un disbarat (que m'ho argumentin!) perquè en realitat no els convé, i es mantenen en silenci. Però com a mínim qualsevol que durant el 450è aniversari cerqui informació a internet sobre el tema inevitablement arribarà aquí.

Eleuteri Qrim ha dit...

Prou sabem qui són els flamencs enviats com a infiltrats tots aquests anys i panys - i d'on han vingut sempre i què canten - no dic d'on (dels peus i de la boca), mes què (flamenc).

Carla ha dit...

tenc un dubte,quin interes te el reinat español per fer caure ciutadella o menorca?

Talaiòtic ha dit...

Merci pel teu interès Quique, i benvingut en Es Poblat. La resposta a la teva pregunta la trobaràs en els articles d'aquesta sèrie, que pots veure sencera clicant a la secció Projecte 9 de juliol.

Com que els articles s'ordenen de més recent a més antic, et recoman que comencis a llegir per baix i vagis pujant, encara que és una mica incòmode.

Sobretot no et perdis "Volem la veritat sobre el 9-J", "Venuts i abandonats", "La destrucció de la història, també a Menorca", "L'Acta de Constantinoble", aquest article mateix i "Miguel Negrete: el cavall de Troia". La resposta encara no és completa del tot, però tot anirà arribant. De les meves previsions inicials quan vaig començar aquesta sèrie, que ja he superat, em queden per escriure uns dos o tres articles per acabar de posar les coses en el seu contexte.

Pròximament en aquest bloc...