Demà és el dia en què està prevista la manifestació a Barcelona convocada per la Plataforma pel dret a decidir sota el lema "Som una nació i diem PROU! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures". És la primer que organitzen des d'aquella multitudinària del 18 de febrer de 2006 i que va comptar amb el rebuig fins i tot de CiU, que s'havia venut l'Estatutet en el pacte de la Moncloa a canvi que el PSOE defenestrés el President Maragall i deixessin la presidència de la Generalitat a Artur Mas. Però ara les coses són ben diferents, res no ha sortit com es pensaven, i la gent n'està farta.
En el bloc d'en Xavier Mir es poden llegir realitats com que "la manifestació de l'1-D haurà deixat sol el PSC amb l'única companyia del PP i d'esquena al país", o que "l'unionisme ens demana que ens quedem a casa. Tota persona que no sigui al carrer se l'apropiaran PSC-PSOE i PP". L'optimisme i les sensacions positives que es transmeten s'encomanen: "La manifestació de demà serà un èxit i comportarà canvis polítics al llarg de 2008, no en tingueu cap dubte. Hi vindrà en Barrera, hi vindrà en Pujol i esperem que finalment també hi vingui Pasqual Maragall. Dos presidents que deixaran encara més en evidència aquell que no hi ha volgut ser. Fora de joc; escac. Hi serem tots, també socialistes com en Sobrequés. I treballadors i treballadores a cabassos malgrat l'abandonament dels respectius sindicats (que també han triat obediència). No hi pots faltar. Recordeu que la inèrcia ens fa unionistes."
En Vicent Partal escriu que aquesta manifestació els fa molta por, i alerta de les estratègies que la poderosa maquinària mediàtica del Partit Espanyol pugui tenir ja planificades. N'Alfons López Tena també escalfa els motors en un contudent article a Público.
Catalunya Acció per la seva banda ha iniciat una campanya de correus electrònics dirigida a les institucions europees i catalanes que podeu seguir des de la seva pàgina, com també descarregar-vos aquest video de 6 minuts sobre el discurs de Santiago Espot fet a la Plaça Sant Jaume a la concentració de protesta del passat 29 d'octubre. L'organització ha emès un comunicat sobre la manifestació de demà, del que en reproduesc aquí una part:
"El dissabte dia 1 de desembre, una munió de catalans vinguts d'arreu ens manifestarem per a mostrar la nostra indignació per la situació insostenible de les nostres infraestructures (xarxa elèctrica, trens de rodalies, aeroport, autopistes, serveis sanitaris, etc.) i pel caos generat a causa del seu col·lapse que ha afectat i segueix afectant a centenars de milers de catalans en la seva vida quotidiana.
Podríem aprofundir en l'anàlisi i responsabilitats polítiques dels nostres governants, des de fa 30 anys fins avui, de per què els catalans hem arribat a aquesta situació tan deplorable, però hi ha una causa bàsica, fonamental, que la trobem en el substrat de totes les nostres desgràcies com a poble: és el fet de ser una colònia (econòmica, espiritual i lingüística) d'Espanya, i en conseqüència no poder ser una nació lliure i plena que pugui explotar tot el seu potencial.
Aquesta manifestació serà un èxit, igual que ho va ser la manifestació del 18 de febrer del 2006, que va ser un gran clam unànim a favor de la nostra Independència. L'objectiu de Catalunya Acció és convertir aquesta nova manifestació en un nou clam vigorós, orgullós, digne, dels catalans, per la nostra Independència, la solució més assenyada i única per a encarar el nostre futur. De fet, això no costarà gaire. Així s'ho veuen a venir el PP i el PSC (els lacais del PSOE a Catalunya, no siguem babaus) que han decidit no participar-hi, i la mateixa editorial de La Vanguardia que fa pocs dies constatava el seu temor perquè en la manifestació només es reclamés la Independència de Catalunya i no la millora de les infraestructures. Li sorprèn a La Vanguardia que el poble català sigui més intel·ligent que el mateix diari i que tota la nostra classe política a l'exigir en veu alta la medecina que necessitem (Independència) per a la malaltia que patim (Espanya)?
El procés d'independència ja s'ha iniciat, i gràcies a la barroera acció política dels espanyols, ja és irreversible. Encara falta per al moment del trencament, però el divorci és evident i una gran majoria de catalans, després de 30 anys de combregar amb rodes de molí, de mitges veritats i mentides i del recent i estrepitós fracás estatutari, s'han adonat que la convivència amb qui et maltracta i no et respecta és impossible. En aquesta manifestació ja es comença a visualitzar la polarització que cada cop s'anirà constatant més i més al nostre país dins del procés d'independència en el què ja ens trobem immersos: per un costat els independentistes que asistirem a la manifestació (més els sobiranistes, els catalanistes emprenyats i decebuts, etc.) i per un altre costat els unionistes (PSC, PP, sindicats espanyols, etc.) que no hi assistiran."
El paper dels sindicats, en efecte, és tan patètic que ja han començat a rebre baixes d'afiliats. I és curiós, però fins i tot l'espanyolíssim diari La Vanguardia sembla haver canviat d'opinió i finalment dóna suport a la manifestació en el seu editorial d'avui, titulat "Per la dignitat", segons informen a Naciódigital, que escriu que "el cas és que La Vanguardia està al costat de la manifestació de l'1 de desembre. Entre el seu editorial furibundament anticatalà del passat dia 24 de setembre i el del dia d'avui, la línia s'ha girat com un mitjó. I aquest és el símptoma que alguna cosa profunda està removent-se en la societat catalana".
I per acabar, podeu donar un cop d'ull a aquest vídeo, i el d'avui no és per fer gràcia:
En el bloc d'en Xavier Mir es poden llegir realitats com que "la manifestació de l'1-D haurà deixat sol el PSC amb l'única companyia del PP i d'esquena al país", o que "l'unionisme ens demana que ens quedem a casa. Tota persona que no sigui al carrer se l'apropiaran PSC-PSOE i PP". L'optimisme i les sensacions positives que es transmeten s'encomanen: "La manifestació de demà serà un èxit i comportarà canvis polítics al llarg de 2008, no en tingueu cap dubte. Hi vindrà en Barrera, hi vindrà en Pujol i esperem que finalment també hi vingui Pasqual Maragall. Dos presidents que deixaran encara més en evidència aquell que no hi ha volgut ser. Fora de joc; escac. Hi serem tots, també socialistes com en Sobrequés. I treballadors i treballadores a cabassos malgrat l'abandonament dels respectius sindicats (que també han triat obediència). No hi pots faltar. Recordeu que la inèrcia ens fa unionistes."
En Vicent Partal escriu que aquesta manifestació els fa molta por, i alerta de les estratègies que la poderosa maquinària mediàtica del Partit Espanyol pugui tenir ja planificades. N'Alfons López Tena també escalfa els motors en un contudent article a Público.
Catalunya Acció per la seva banda ha iniciat una campanya de correus electrònics dirigida a les institucions europees i catalanes que podeu seguir des de la seva pàgina, com també descarregar-vos aquest video de 6 minuts sobre el discurs de Santiago Espot fet a la Plaça Sant Jaume a la concentració de protesta del passat 29 d'octubre. L'organització ha emès un comunicat sobre la manifestació de demà, del que en reproduesc aquí una part:
"El dissabte dia 1 de desembre, una munió de catalans vinguts d'arreu ens manifestarem per a mostrar la nostra indignació per la situació insostenible de les nostres infraestructures (xarxa elèctrica, trens de rodalies, aeroport, autopistes, serveis sanitaris, etc.) i pel caos generat a causa del seu col·lapse que ha afectat i segueix afectant a centenars de milers de catalans en la seva vida quotidiana.
Podríem aprofundir en l'anàlisi i responsabilitats polítiques dels nostres governants, des de fa 30 anys fins avui, de per què els catalans hem arribat a aquesta situació tan deplorable, però hi ha una causa bàsica, fonamental, que la trobem en el substrat de totes les nostres desgràcies com a poble: és el fet de ser una colònia (econòmica, espiritual i lingüística) d'Espanya, i en conseqüència no poder ser una nació lliure i plena que pugui explotar tot el seu potencial.
Aquesta manifestació serà un èxit, igual que ho va ser la manifestació del 18 de febrer del 2006, que va ser un gran clam unànim a favor de la nostra Independència. L'objectiu de Catalunya Acció és convertir aquesta nova manifestació en un nou clam vigorós, orgullós, digne, dels catalans, per la nostra Independència, la solució més assenyada i única per a encarar el nostre futur. De fet, això no costarà gaire. Així s'ho veuen a venir el PP i el PSC (els lacais del PSOE a Catalunya, no siguem babaus) que han decidit no participar-hi, i la mateixa editorial de La Vanguardia que fa pocs dies constatava el seu temor perquè en la manifestació només es reclamés la Independència de Catalunya i no la millora de les infraestructures. Li sorprèn a La Vanguardia que el poble català sigui més intel·ligent que el mateix diari i que tota la nostra classe política a l'exigir en veu alta la medecina que necessitem (Independència) per a la malaltia que patim (Espanya)?
El procés d'independència ja s'ha iniciat, i gràcies a la barroera acció política dels espanyols, ja és irreversible. Encara falta per al moment del trencament, però el divorci és evident i una gran majoria de catalans, després de 30 anys de combregar amb rodes de molí, de mitges veritats i mentides i del recent i estrepitós fracás estatutari, s'han adonat que la convivència amb qui et maltracta i no et respecta és impossible. En aquesta manifestació ja es comença a visualitzar la polarització que cada cop s'anirà constatant més i més al nostre país dins del procés d'independència en el què ja ens trobem immersos: per un costat els independentistes que asistirem a la manifestació (més els sobiranistes, els catalanistes emprenyats i decebuts, etc.) i per un altre costat els unionistes (PSC, PP, sindicats espanyols, etc.) que no hi assistiran."
El paper dels sindicats, en efecte, és tan patètic que ja han començat a rebre baixes d'afiliats. I és curiós, però fins i tot l'espanyolíssim diari La Vanguardia sembla haver canviat d'opinió i finalment dóna suport a la manifestació en el seu editorial d'avui, titulat "Per la dignitat", segons informen a Naciódigital, que escriu que "el cas és que La Vanguardia està al costat de la manifestació de l'1 de desembre. Entre el seu editorial furibundament anticatalà del passat dia 24 de setembre i el del dia d'avui, la línia s'ha girat com un mitjó. I aquest és el símptoma que alguna cosa profunda està removent-se en la societat catalana".
I per acabar, podeu donar un cop d'ull a aquest vídeo, i el d'avui no és per fer gràcia:
Des d'Es Poblat d'en Talaiòtic, anim a tots els qui demà pogueu ser a Barcelona a anar a la manifestació. Perquè dels avanços que entre tots facem des del Principat per acabar amb aquesta situació ruïnosa a què esteim sotmesos per l'Estat castellà en sortirem també els illencs i valencians amb renovada llibertat.
Endavant!
Endavant!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada