El futur és ara!

Record un programa que vaig veure ara fa bastants anys, crec que al Canal 33 (quan encara es podia veure sense problemes a Ciutadella), en què en Xavier Bru de Sala entrevistava Eliseu Climent, President d’Acció Cultural del País Valencià. En Climent, que es mostrava optimista sobre la situació de la llengua al País Valencià, afirmava en una de les respostes que malgrat la decepció que suposava Canal 9 a nivell ideològic i de compliment de la seva funció de normalització, el món de la llengua i la cultura estava guanyat. Deia que amb els mitjans de comunicació tindríem guanyat el present, però que de moment era més important l’educació per assegurar el futur.

També record de la meva època d'estudiant una professora de llengua catalana a l’institut, que reflexionant un dia sobre la normalització lingüística i el paper de l’escola en aquest procés deia que s’havia d’esperar que els fruits arribarien en un futur quan les generacions d’estudiants que s’havien escolaritzat en la llengua pròpia del país s’incorporassin al món laboral.

Ara, molts joves que han passat per una educació en català han de patir no poca frustració quan veuen que la realitat del país que reben dels seus pares no és la que van viure a l’escola. Un bon exemple és aquest article de David Valls: Opinions: Història d’un engany.

Idò bé, aquell futur de què parlava en Climent o tants educadors ja el tenim aquí. No volem ser pessimistes, sinó que volem guanyar el nostre present! I és la responsabilitat d’aquesta generació d’en David Valls que la que vengui darrera no hagi de patir la seva mateixa frustració, perquè sinó potser serà veritat que ja no hi haurà futur. La frustració i l’ansietat és una resistència als canvis, i tenim tota una vida per endavant per convertir en realitat que aquest país funcioni amb la seva llengua pròpia plenament recuperada en tots els àmbits: en els mitjans de comunicació, en el cinema, en els videojocs, en la música, en el món laboral o en l’oci, en la cultura, a casa i al carrer... El projecte de reconstrucció d'un país és apassionant, i ho demostra una vegada més el debat encetat al bloc de n’Ignasi Mascaró Et Inopinanter. No es tracta de ser cansats, ni de convèncer els que no compartiran mai que volguem treballar perquè tinguem el mateix reconeixement que tenen altres també en el camp lingüístic, cultural i nacional, i no només en drets socials. Es tracta de què la nostra ciutadania no és completa si els drets no són iguals per tots.

En el debat a ca n'Ignasi, vaig fer un esment a la situació precària del nostre espai comunicacional. Les notícies recents sobre els plans del nou Govern de les Illes pel que fa a la Televisió Pública IB3, que haurà d’actuar amb estricte compliment de la Llei de Normalització Lingüística, van en el bon camí. La recepció de les televisions en la nostra llengua en TDT d’altres territoris, també. Però el fet és que aquest és un punt de partida, i no un punt final com segurament convé ara al Partit Espanyol de Francesc Antich.

La recent resolució del ministeri de Foment de Joan Clos d’atorgar el segon múltiplex al Govern valencià permetrà als valencians seguir veient TV3 i Canal 33, però no el 3/24 o el canal K3-300 com fins ara, ja que el govern de Camps sembla que prefereix atorgar les altres dues noves freqüències restants als seus amics de la ultradreta espanyola. L’acord per la reciprocitat TVC-TVV sembla en part encaminat, i també el de TVC-TVIB. Haurem d’esperar un altre canvi a la Generalitat Valenciana per aconseguir la reciprocitat TVV-RTVIB, o bastarà que Camps tengui més freqüencies per adjudicar als seus? Deixarem de rebre a les Illes la Televisió Valenciana amb l’apagada analògica? Podran veure els valencians la Televisió Balear algun dia? Mentrestant, les maquinacions per tancar els repetidors de TVC gestionats per l’ACPV dirigida per Eliseu Climent segueix endavant. La darrera ofensiva és contra el repetidor de Castelló.

A banda dels acords de reciprocitat entre els mitjans públics, jo seguesc demanant alguna iniciativa empresarial, que bé podria partir de la Federació Llull, (amb Òmnium, ACPV i OCB), Vilaweb, i altres empreses i associacions compromesos amb el país que es decideixin a cobrir la demanda d’oferir totes les televisions públiques i privades dels Països Catalans per cable com es fa amb Imagenio o Ono. Trencar les barreres administratives i polítiques que ens imposen és també possible des de l'àmbit privat. I els exemples es multipliquen: Info TV ja emet per internet, almenys les seves notícies. I l'antiga TDCat (Televisió Digital de Catalunya), es transforma en la nova Televisió Sense Fronteres, que anuncia que a partir del setembre emetrà per satèl·lit a tota Europa en català, anglès, francès i castellà.