8 d’abr. 2009

Que se’n vagin i que no tornin!

El tímid decret que el govern colonial de les Illes ha aprovat per equiparar el personal de la sanitat illenca amb la resta dels seus funcionaris, en matèria de coneixements de la llengua catalana (en un període que pot arribar fins el 2014 per a noves incorporacions, i amb exempcions), ha caigut com una cossa pels ous per a tots els colonialistes privilegiats traspassats de l’administració de l’Estat, acostumats a no haver d’acreditar la més mínima comprensió del nostre idioma. La seva ràbia i fanatisme ha rebut ràpidament la complicitat dels sectors més espanyolistes instal·lats en aquesta terra, que aprofiten l’ocasió per escupir la seva Jihad hispànica contra els drets dels illencs a ser entesos en els hospitals i centres de salut del nostre propi país. Però també molts dels seus companys de feina critiquen aquesta actitud tancada i maniàtica contra la llengua.

Després del ridícul de les manifestacions d’aquests grupuscles minoritaris d’inadaptats, que per molt que segons quina premsa hagi volgut inflar no van arribar ni al milenar a Palma i no diguem a Menorca, va quedar clar que les úniques intencions dels assistents eren defensar els seus privilegis colonials, i demostrar els prejudicis i la ignorància en la que es troben immersos.

Des d’Espanya, algunes taifes provincials nascudes gràcies a l’autonomisme català ja han aprofitat la reacció dels colonialistes que de cop estan descobrint que aquest no és el seu país, per oferir-los feina a les seves administracions. Les declaracions d’alguns d’ells, que afirmen que deixaran les Illes si es veuen en la necessitat d’haver d’aprendre la llengua del lloc on viuen i treballen, només pot ser qualificada de xantatge propi de mesquins que pretenen que tot un país s’hagi d’adaptar a la seva comoditat.

L’espanyolisme es defineix per la seva irracionalitat, la seva demagògia i la manipulació de la realitat. És a l’únic a què es pot aspirar quan no hi ha arguments, que s'ha de recórrer a la tergiversació, la desqualificació i la mentida. I no es pot negar que els ha donat fruit durant molt de temps, però açò se’ls acaba, i ho saben. Contra açò, sempre hem oposat i seguirem oposant els arguments dels que ens mantenim fidels a la realitat del nostre país i a la veritat que de tant que l’odien ni la saben ni la poden veure. D’aquests arguments que ja coneixem n’han desplegat a diferents blocs illencs, com a Perinno lligams amb Intencions malicioses amagades darrere de la llengua, n’Eduard Riudavets amb Drets lingüístics, salut, dreta i corporativisme, el bloc Aprenent a rallar en pla ens parla de La imposició del castellà a la sanitat, i Les Illes Balears sempre resistents ha tractat el tema a El català i la majoria.

No obstant, els arguments serveixen per a persones civilitzades, però per als genocides de la nostra cultura, tant si són desagraïts de fora com sobretot si són ben d'aquí, que la voldrien veure com un fet accessori i totalment prescindible a la nostra pròpia terra fins a la seva extinció, els arguments són inútils. Per açò la resposta de molts illencs davant dels plantejaments lingüicides ja no és la dels acomplexats que acoten el cap com els esclaus que parlen la llengua del seu senyor, sinó la dels patriotes que ja no estan disposats a seguir-los suportant els seus insults i el seu menyspreu al nostre poble, en el que ni tan sols hi creuen. N’hi ha prou amb fer una ullada als comentaris que hi ha a les notícies Contra el català a la salut i Eren 930, com a molt del DBalears.cat, o al debat encetat al bloc de na Maite Salord a partir d’un comentari d’en Menorquit. Allà per exemple en Jordi diu que “Deix pel final el paper miserable del diari de todos los menorquines parlant de “la imposición del catalán” i del territorio bilingüe avui mateix he telefonat per donar-me de baixa de la subscripció i els he enviat un mail amb els motius. Trob que ja és ben hora que comencem a defensar els nostres drets. El Consell Insular continuarà contractant-hi publicitat? i l’Ajuntament de Ciutadella?” També al Claustre de Shangri-La, on en Francesc Sintes convida els colonialistes a Si voleu plegar, bon vent!, i a Les Illes Balears sempre resistents amb l’article Cap a Múrcia, que hi falta gent.

FonersADHESIUguerrer

Que ningú dubti que en el procés de descolonització que haurem de començar amb la creació del nou Estat independent, única garantia de superviviència de la nostra llengua, el català serà l’única llengua oficial i d’ús necessari en tots els àmbits, tal com ho és qualsevol idioma en el seu territori, sense ingerències ni de poders estrangers ni de tots aquells que ara i aquí atempten contra la nostra nació des d’escons públics i tribunes privades. No cometrem l’error dels polítics de la restauració borbònica permetent que els col·laboracionistes de l’actual règim colonial segueixin a la vida pública impunement. El procés judicial sota observació internacional que deixi en evidència l’intent de genocidi lingüísitic permanent al que seguim sotmesos assenyalarà els responsables d’obstaculitzar la normalització i de promoure la castellanització, i haurà de suposar la seva inhabilitació per a qualsevol càrrec públic. I si volen acompanyar els que tornin al seu país per no haver d’aprendre el català perquè els provoca urticària, que se’n vagin amb ells i que no tornin!

16 comentaris:

Ignasi ha dit...

Talaiòtic, whoever you are,

i fent un esforç per parlar amb cares anònimes: home, podem compartir el gran enunciat de les Grans Causes: els metges funcionaris estan sotmesos als mateixos deures lingüístics que els altres, i punt. Matisos cap. El que ja no m'agrada és aquesta escalada verbal, aquesta grandiloqüència que crida a la revolta, on tothom (si no ara, en altres ocasions, tothom, incloent PSM, ERC, etc. és la versió dolça, per no dir traïdora, envers el gran objectiu de la independència). Bé, és el teu discurs, a mi m'allunya i en algun moment quasi em fa rialles d'encès i abrandat: no t'ofenguis, però és així. Sempre he tingut dubtes sobre la capacitat mobilitzadora de la paraula cada cop com més encesa, enrabiada, emprenyada... probablement estèril.

Però en realitat el que em mou a escriure't és una altra cosa, que em sembla lamentable: que hi pinten aquí els foners que en imatge representes? els foners resistents.., contra qui? contra els romans? contra la civilització? és el que havia fet el franquisme quan va inventar-se el seu Astèrix, "El capitán Trueno": un proscrit ibèric que lluita conta Roma, però que resulta que és cristià...Són cristians els teus foners? qui són els seus enemics? I per què no Viriato, el lusità? encapçalant una línia de resistents que conduïa fins a Agustina de Aragón. No entenc res.

Ai! Hi veig aquí un poti-poti ideològic indigerible, tirant a ridícul, per no dir infantiloide. Deixa estar els foners com a protoindependentistes: el mite fundacional és medieval, no és prehistòric ni talaiòtic.

I.Mascaró

Narcís Quitrà ha dit...

Doncs mireu per on, car Talaiòtic, crec que, al contrari del que diu que pensa algú altre, veig que "excel·liu en la comesa".

Com diria un capità Tro, escrit i dibuixat per Catalans, i per mi doncs no censurat, i duent com cal les quatre barres al pit, i no pas lluitant contra romans, ans contra tota mena de "felipútrid" imperialista de l'edat mitjana (car oi que hi ha gent qui abans de parlar mirem de saber dir què direm?):

"Desperta ferro i som-hi."

Bona, vós.

Talaiòtic ha dit...

Benvolgut Ignasi,

Gràcies per les teves crítiques i pel teu comentari aquí en Es Poblat. De cap manera m'ofenc per les "quasi rialles" que et pugui provocar el meu discurs, com no poden ofendre les opinions donades civilitzadament, i més quan tampoc m'ofenen les abocades incivilitzadament. Dec ser poc propens a sentir-me ofès, maldament les intencions siguin de ferir, si bé no és el teu cas. No t'hi sentis tampoc tu, si et dic que és només la teva opinió personal, que respect. Segur que molts estaran d'acord amb el teu punt de vista, però potser altres veig que no hi estan.

No tenc la sensació de fer cap crida a la revolta, encara que és ben cert que el "gran objectiu de la independència" requereix d'una bona sacsejada política, sempre pacífica i democràtica, que els unionistes sempre veuran com una blasfèmia motiu d'enviar-nos a la foguera. Les meves crítiques es dirigeixen a ells, els del PPSOE, perquè prou faltaria que hagués de donar llenya als dolços PSM i ERC que és l'únic autòcton que tenim que val un poc la pena, sense que açò vulgui dir que hagi de callar les seves mancances i renúncies. Si fossin majoritaris com ho són al Principat i fessin el ridícul com fan allà CiU i ERC rebríen fort, pots estar segur. Tampoc sé fins a quin punt la paraula té capacitat mobilitzadora, segur que no seran les meves totes soles les que ençatin cap insurrecció, però com a mínim veig que he merescut la teva atenció.

Del capità Tro no hi afegiré res al que ha dit en Narcís Quitrà, però dels foners diré que la seva resistència inicial contra Roma es va convertir en aliança que els va donar reconeixement arreu. I qui és la nostra Roma avui, sinó Europa i Occident, que tanta reticència i resistència ens provoca encara? Segur que alguns voldran veure en les teves paraules que la "civilització" (com si no fossin civilitzats, els foners) d'avui és la nostra dependència de Castella. Quin contrasentit!

No deixa de ser curiós que els francesos s'identifiquin i tenguin els seu "mite fundacional" en els gals, els alemanys amb els antics celtes, els italitans amb romans i etruscos, els portuguesos amb els celtes lusitans, els anglesos amb amb anglosaxons i celtes bretons, i en canvi nosaltres ens haguem de limitar a un "mite medieval" com si hàgim sorgit del no res. Si ho trobes lamentable o indigerible, què hi farem, els mites, mites són.

Talaiòtic ha dit...

Gràcies Narcís Quitrà, amic de múltiples noms! Mai sé si sou un o molts, però sempre és un plaer rebre els vostres comentaris.

Desperta ferro!

Ignasi ha dit...

Benvolgut talaiòtich,

és d'agrair el to de la resposta, a la contundència no hi hem d'afegir la violència verbal; insisteixes a no considerar-me un enemic, i fas bé. El que et volia dir ja ho vaig dir a un article a illencs.com, el Gener del 2008, es titulava: "Visca l'arqueologia!". Essencialment:

Construir la identitat i basar-hi un projecte polític no ha de mester arrels prehistòriques, açò ho fan els romàntics, els conservadors, els qui van aixecar l'estàtua de Vercingetòrix dalt la muntanya, o la d'Arminius al sud d'Alemanya. Barrejar en aquesta construcció els foners em sembla retòric, carrincló, i si no repassa la utilització de los "honderos baleares" per la dreta illenca.

En fi, entre foners com una mena de maquis, Cristòfor Colom que era català..., himnes i senyeres...i unes quantes d'aquestes, home! la cosa és divertida, però només divertida, de consum intern, poc apte per un discurs ideològic seriós i que apel·li a la intel·ligència. En fi, ja veig que ets una mena de monjo-soldat: vigila l'esquena en la batalla.

I.Mascaró

Talaiòtic ha dit...

Discrep totalment, que haguem de deixar la nostra immensa i rica història al marge de la (re)construcció de la nostra identitat. Deixar-la abandonada perquè se l'apropiin altres nacions? Ho hem patit a la força i ho farem ara voluntàriament? Ja en ben pagam les conseqüències de no tenir memòria. Prou n'hi hagi d'aquest color. No pens deixar els nostres foners com a patrimoni exclusiu, segons es desprèn del que dius, de la "dreta illenca" (espanyolista, s'entén...).

Quin greu error cometríem de permetre tal despropòsit. Prou que els costa a l'esquerra valencianista, per exemple, haver rebutjat i ridiculitzat fins a l'extrem les falles, o la senyera de la ciutat de València, amb els mateixos apel·latius que tu hi dediques aquí (carrincló, poc seriós, no apte...) i deixar-ho per la dreta espanyolista.

Els símbols nacionals no entenen d'ideologies de dreta-esquerra, són de tots els que en comparteixen la identitat.

Anònim ha dit...

Els teus odiats murcians han fet molt mes pel teu pais que el de pura raça blanca mediterrania.

I prefereixo el teu to exaltat que el teu patèctic victimisme.
Deu ser mala conciència seguramente per tot l'odi i viloència que engendres.

En el fons ets humá.

I poca casa més que un murcià.

Talaiòtic ha dit...

Qualcú entén res del que diu aquest "anònim" d'aquí dalt?

Francescciuta ha dit...

No ho acab de tenir clar Talaiòtic, però me fa la impressió que és qualcú que te volia dir que no està d'acord amb lo que dius, i que no sabia ben bé com dir-ho.

Passa amb molta gent, que té un conflicte emocional, i se li mesclen les idees, i vol dir una cosa, però al final en diu una altra.

Narcís Quitrà i Eudòxia Filferro ha dit...

És sucós (i em fa que semblant al que vós indiqueu amb tota la raó, car Talaiòtic), és sucós el que diu (el que deia) en Joan Sales.



http://www.lletres.net/sales/js_joliver.html



"El setge de Sagunt, l'alçament dels ilergetes, les lluites contra els bàrbars i contra els musulmans, la creació de l'imperi català del Mediterrani, la Guerra dels Segadors, la de Successió, les dues del Francès, la presa de Tetuan al sultà, els voluntaris de la Gran Guerra i finalment la guerra contra Franco, no són més que algunes de les anelles d'una cadena quasi ininterrompuda d'altes tradicions militars."

Al mateix article se'n fotia dels ridículs "mossos" (deuen mossegar molt) d'"esquadra" (deuen mossegar cagallons quadrats).

"Les Esquadres de Catalunya van ser fundades pel veí de Valls Pere Anton Veciana, bona persona, però botifler, per exterminar els escamots de patriotes que, comandats pel capitost Carrasclet, seguiren operant al Camp de Tarragona contra el primer borbó, en els anys posteriors al 1714. El borbó va concedir a les Esquadres existència oficial. Aquest borbó, Felip V, és el mateix monarca que va abolir el nostre Exèrcit nacional, que existia des de feia un mil·leni."


Cal tornar a ésser ferm. I aquest cop, sense nazis (de moment) que els ajudin, als Francos castelladres del moment potser no els anirà tant fina la cosa.


En fi...

Anònim ha dit...

"Els teus odiats murcians han fet molt mes pel teu pais que el de pura raça blanca mediterrania.

I prefereixo el teu to exaltat que el teu patèctic victimisme.
Deu ser mala conciència seguramente per tot l'odi i viloència que engendres.

En el fons ets humá.

I poca casa més que un murcià."

Fa molt de temps que et segueixo -les teves hàbils pràctiques sectaries (claramente opusines) quasi em van captar-.

Al final vaig veure que l'únic que et mou es sembra la llavor de l'odi i la violència contra els que tú anomenes invasors i lladres.
Vius de l'insult; estic convençut que aquests tipus sinistres, quatre bandarres en el fons -claramente filoterroristes per les seves eloqüents manifestacions darreres- de Catalunya Acció son els que et paguen i mantenen aquest excusat.
Aquest antre de terror i odi.

Jo no vull cap diàleg amb tú; els tipus com tú us negau a acceptar qualsevol discrepancia; tot ho llistau i reduiu a amics o enemics; catalanistes o fatxes espanyols sense matisos.

Darrerament però t'estàs perdent; has arreconat qualsevol reste d'elegància diguem que "catalana" i caus dins l'insul i la degradació més barroera.
Per mi millor així perque demostres qui ets davant tothom a les clares. Sense embatumar-los amb les frikades d'en Bilbeny (el Pio Moa a la catalana) i les "Hazañas Bélicas" i amorosas del rei Don Jaume no se que...

Amb bolles. Sols amb la teva visceralitat en contra dels traballadors humilds; inventant enemics que atemtarien greument contra la que dius la teva cultura; que ve a ser la teva butxaca.
Això m'es igual.
El que ja es massa es això de cridar a l'odi, a l'expulsió i a la venjaná cotnra pobres treballadors.
Aquest foteu el camp!; anevos,en a Murcia, etc..

Lo de Murcià saps perque ho dic.

Es el genui insult xenòfob de la clase elevada catalana -la que no va defensa mai CAtalunya-.

I quan al victimisme. Es clàsic de la gent como tú. Que amollen a tot drab i desbarren i creuen que el silenci es aquiescencia. LLavors a la mínima disidència veuen persecució i tal i tal... Encara que es prest en que els camarades li freguen una maneta pel llom. En tot cas aquesta reacció victimista es deguda a que veuen que han fet llarg i es defensen. Reació human explicable.

La darrera frase del anterior exabrupte es que simplement TÚ NO VALS MÉS QUE UN MURCIÀ. Quedava bastant clar.

Escric fatal en català. Però rebutj a aprendre amb totes les meves forces. M'ho hau fet odiar. I molt manco aniré mai a que segueu voltros que m'avaloeu.
Abans em fotria de fam o em continuaré sent explotat i expoliat; no per català no; sino per treballador; per ser de classe humil i no tenir ganes de "trepar" como teniu vosaltres.

La teva darrera deriva es patètica; i sencillament feis terror.

No et puc dessitjar sor ara perque està clar que amb els mitjans que voleu utilizar i la represió i venjança que voleu dur a terme no la mereixeu.

Es més; vosaltres haureu aconseguit que per simple autodefensa hagi d'estar en front de vosaltres.

Salut de moment; mentres les destrals i les falç no s'alçin cap al seu anhelat fort cop.

Talaiòtic ha dit...

Raó tens FrancescCiuta, no pens perdre-hi temps, amb qui no en diu una de bona, més que les mentides de sempre. Odi als murcians, amolla, aquest manipulador sense seny. I ja no li faltava res més que dir-nos terroristes, i que a més em mantenen el bloc! Aquesta realment és per emmarcar... Pas de contestar els vòmits pudents del mateix nivell dels manifestants contra el català a la Sanitat. Tots cap a Castella, on es trobaran més a gust.

M'estim més els debats intel·ligents i productius com els que encetàvem amb n'Ignasi i en Narcís Quitrà, sobre el paper de la història en la identitat dels pobles (fins i tot dels mites!), la superació de la lògica dreta-esquerra en una situació colonial on la prioritat ha de ser l'eix independentista-unionista, els efectes del discurs i de la paraula sobre les consciències de les persones...

En efecte, Narcís, al poble català no ens vencen els franquistes sense nazis ni feixistes, ni borbons espanyols sense borbons francesos. Com s'ho faran per aturar la ferma voluntat de ser, si no és amb aliats antidemòcrates com ells?

Anònim ha dit...

Mai t'equivoques.

Ara ja no ens envies cap a Murcia.

Ara es cap a Castella.

No he volgut fe altra cosa que plegar. Pero no perque m'ho digui gent com tú.

Que es la que hauria de plegar a la metropoli anhelada.

Perque jo soc d'aqui.

Malauradamente he nascut aquí i aquí he patit.

La meva sang es immaculada.

Deu ser certament el cervell que me falla.

Catalunya Acció fa terror.

Enhorabona si aquest el vostre objectiu.

El teu, del friki Bilbi -l'historiador ideòleg revisionista (el vostre necessari Moa), el del Fred Glaçat, el makarra de l'independeitor -un autèntic gos d'esquadra- i les Leli Keli idotes i insoportables amb la seva jerga ridícula.

Salutacions a tota aquesta frikada.

A veure quan tardes ara en borrar açò. (deu ser per no ofendre a les Leli Keli suposo tant sensibles).

No et molestaré més en una temporada.

Tranquil.

SAlvo que doneu el bot a la realitat i ens tinguem que veure dins el fragor d'una cruenta batalla de la que m'hau deixat a l'altra banda.
A l'esquerra.

Francesc ha dit...

Anònim, no cal que omplis açò de crítiques diverses. Les postures catalanofòbiques i negacionistes respecte del poble català, i dels continuats intents d'assimilació per part de l'espanyolisme, es venen i es regalen arreu de l'imperiet espanyol, i mouen milions i milions d'euros. el país, el mundo, la razón, el abc, marca, vanguardia, periódico, diario de mallorca, ultima trola, tve, telainco, a3, intereconomia, en són uns exemples, però no acabaria mai.

Cal tenir espanyols frustrats queixant-se als pocs espais catalans que tenim?

És necessari que, quan visitam es poblat, haguem de sentir en ses nostres pells el patiment d'uns murcians, castellans (o vés a saber què) que van venir a terres conquerides esperant poder gaudir eternament del "derecho de conquista" ?

Acabaràs fent-me plorar! no ho voldries açò, ah que no?

Anònim ha dit...

Sou els amos del carrer.
Els que controlau els mitjans.
Jugant impunement a la sedició i a la desobediència civil. A la recerca d'un estat inventat -que mai ha existit- que us serveixi de ampara de privilegis.

Noltros els que hem de callar i agrair les miquetes que ens deixau.

Els excluits de la possibilitat de tenir feina al sector públic.

Els que ens tenim que amagar el llibre de poemes d'autors castellans. Quan repartiu panflets.

Escrits una llengua que ha fet malauradament de forma exclusiva com a vehicle de l'odi, instrument de l'exclusió i mortífera arma de batalla.
Pobre de la llengua que sols es un instrument.

No m'examinareu mai. M'agradaria esborrar els meus coneixements d'aquesta llengua materna que m'ha fet avorrir am la vostra alienació.

I escoltar que mos deis lladres i expoliadors.

De que?

De l'aire i tot que respiram ens farieu pagar.

Ja he dit que no tornaré a molestar en una bona temporada.

I fora complexes.

Que no agrada. Que no es útil.
Que a més ofen al pais. Idò tisora i s'hagi acabat.

Esborrat i cap a Murcia.

Sense complexes.

Talaiòtic ha dit...

Ja ho veus Francesc, no cal anar a Castella per trobar Quixots que ho veuen tot al revés. Els tenim aquí ben a prop, i així ens va! El que s'ha de llegir...