3 d’abr. 2009

El país ens falla per dalt

Ni els interessats líders de CiU amb el seu irresponsable encaixisme obsessiu a Espanya, ni els lacais del PSC amb la seva fastigosa obediència a l’amo espanyol, ni els espavilats poltronaires Carod-Puigcercós amb la seva pueril idea d’una Espanya plurinacional, ens podran treure d’aquesta via morta que és Espanya per a Catalunya, a la qual hem arribat després de 30 anys de fer un camí equivocat. Les estratègies de país d’en Pujol, d’en Mas, d’en Maragall, d’en Carod-Puigcercós, han estat i són errònies, i per tant els resultats (situació de la llengua, coneixement de la pròpia història, infraestructures, economia, serveis, pensions, etc.) han estat nefastos, tot i que eren perfectament previsibles ja que la història prèvia a la dictadura franquista ho havia deixat ben clar.

Els esclaus incapaços de trencar amb l’amo que els sotmet sempre busquen la manera de conviure-hi de la forma més còmoda possible per a ells. Per això els nostres líders polítics han realitzat polítiques tan absurdes i negatives per al futur de Catalunya com “col·laborar a la governabilitat d’Espanya” mentre tots els governs espanyols ens robaven i ens roben descaradament els nostres impostos; “fer pedagogia a Espanya” mentre Espanya ens insultava i ens insulta a la cara; “construir una Espanya federal o plurinacional” mentre Espanya té clar que Espanya és una i que ja està construïda de fa segles, etc. Que ningú es sorprengui de perquè som on som, i és ben senzill identificar-ne la causa (una estratègia de país equivocada) i els responsables (els nostres líders polítics). Mentre no corregim l’estratègia de país i dirigim el nostre rumb cap a la consecució d’un Estat Català seguirem anant pel pedregar fins a esdevenir una trista i pobra regió espanyola. És senzillament els que els passa a les colònies que no s'alliberen a temps. No hi cap altra alternativa, no feu cas dels bruixots de la política que han dirigit i dirigeixen aquest país fent-nos creure que l’entesa amb Espanya és possible.

Per això és important que comencem a preparar de debò el que cal fer quan arribem properament al final del camí (Article “Estem arribant al final”), quan el finançament sigui el gran peix al cove que ens voldran encolomar (Article “Espanya rebentarà pels diners”) i la sentència del Constitucional sigui la darrera humiliació que ens faran, això sí, disfressada de justícia a “l’espanyola”. Quan els propers mesos arribem al final del fracàs de l'encaix de Catalunya a Espanya els nostres polítics no sabran què fer, no sabran com resoldre aquest cul de sac. Però coneixent-los com els coneixem, el que sí sabran fer molt bé és eludir la seva responsabilitat i passar la pilota al poble. Uns diuen que si caldrà fer un nou referèndum sobre l'Estatut, els altres que si caldrà treure la gent al carrer. Tot menys actuar com a autèntics líders polítics que encaren les situacions complexes.

En conseqüència, l’única solució possible és rellevar, substituir la nostra classe política. Per covards, venuts o incompetents, o tot alhora, i que cadascú apliqui els qualificatius que consideri oportuns als nostres dirigents polítics. I qui vulgui defensar-los amb excuses del tipus "no podien fer una altra cosa", "van fer el que van poder", doncs allà ell i la seva candidesa política. Que ningú al nostre país sigui tan ingenu de pensar que se'ls pot pressionar, d’esperar cap canvi de rumb, cap canvi d’estratègia de país per part d’aquells que aquests darrers 30 anys han callat el robatori d’impostos que patíem (i encara tenen la cara dura de dir-ne dèficit fiscal), han tolerat la marginació sistemàtica de la nostra llengua en molts àmbits, han estat incapaços d’ensenyar la nostra història a les nostres escoles, han permès que els nostres jubilats cobrin pensions de misèria, han permès que al nostre país les infraestructures gairebé es podreixin, etc., etc., etc. L'única manera de començar a redreçar la nostra nació és fent saltar els nostres representants polítics de les seves còmodes poltrones, que algú amenaci democràticament el seu status i les seves prebendes.

Algú pot pensar que exagero. Tot depèn de si la situació del nostre país la mirem amb els ulls dels esclaus que ens han governat i ens governen -que ells sí que tenen molt a perdre amb la nostra independència i per això amaguen l'ou als catalans- o la mirem amb els ulls dels homes i dones lliures que creiem en les possibilitats del nostre país i en el potencial de la nostra gent essent senzillament catalans, que traduït per a qui pateixi esquizofrènia identitària vol dir sense ser espanyols ni francesos, sense haver de pertànyer a Espanya ni a França, només a l'Estat Català.

Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
27 de desembre del 2008, Barcelona (El Barcelonès)

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest article es fems.

Apologogia de la xenofobia.

Terrorisme.

Anauvos a la merda.

I sobre tot tú, prehistóric llepaculs.

CAtalunya acció a la llista negra del terrorisme internacional!!

Niu de xusma i lumpen.

Pero que no es mulla.

Feis feina o alguna cosa util d'una puta vegada, pallasos.

Francesc ha dit...

Anònim, ets fems, xenòfob, terrorista, vés a la merda prehistòric llepaculs, terrorista internacional, gentola. Fes feina i deixa d'inocular ràbia, pallasso.

Ara, si tens res a dir, tot és posar-s'hi. ;)

Anònim ha dit...

Catalunya Acció sou els escolanets d'en Josu Ternera.
Que us esmitgi un llamp.

viviu de l'odi i del cuento des de fa tant que no m,hi queda prou vida per manifestar la meva repulsa cap a vosaltres.

Sempre en front de vosaltres em trobareu.

Xenòfobs intolerants

assuxines ha dit...

Que fàcil que és amagar-se amb l’anonimat no? I encara és més fàcil posar-se a escopir bilis i tonteries sense fer cap tipus de raonament. No sé, digues perquè ens consideres uns xenòfobs intolerants per exemple. I sobretot perquè ho som nosaltres qui aguantem imposicions lingüístiques espanyoles, que aguantem que ens robin els diners un Estat “grande y libre” que mai reconeixerà que nosaltres no tenim res a veure amb ells, un Estat suposadament democràtic que priva de la llibertat d’expressió i d’altres drets bàsics.
Hey, no sé, això si tens la capacitat d’enraonament, cosa no molt comú en la majoria de feixistes, o si tan sols t’arriba per amolla tonteries per la boca al mes pur estil Jimeénez Losantos.

wenç ha dit...

Ei, el comentari d’abans l’havia fet jo, el que passa és que no m’havia adonat que tenia un usuari posat que utilitzava quan vaig fer les meves primeres passes a la blocosfera. El bloc aquell fa temps que no existeix, jeje.

Anònim ha dit...

sou voltros que no enraonau i viviu de l'odi.
Jo ja he renunciat a intentar parlar civilizadament amb vosaltres.
Quan ho he fet -reconec que les meves darreres paraules no ho son- he trobat he begut el vostre odi i he rebut el vostres insults.
Fatxes intolerants voltros.

He comprat un abonament a la Monumental de BArna. Vindré cada setmana.
A aquesta ciutat encara si pot viure.
Es a espais tancats i aillats o se nota mes la pudor.

Foteu el camp vosaltres.

Amb el prehistóric pro Terra LLiure -ara anomenat CAtalunya Accion (grup violent i perillos)- i els seus frikis al davant.