La blogosfera sobiranista de Menorca està d'enhorabona, perquè des de fa uns dies compta amb la presència del bloc personal d'en Nel Martí. Quan vaig crear l'apartat dels Blocs Menorquins Sobiranistes en Es Poblat vaig dir que per incloure-hi blocs havien de tenir un banner o enllaç a Estatpropi.cat i/o estar adherits a la XBS, que té com a lema "Jo també vull un Estat propi".
A propòsit del seu article Menorquinisme polític i la declaració de sobiranisme que en Nel feia dient "no és suficient pensar i sentir com una comunitat nacional, cal també poder viure i poder decidir el propi destí", aprofitava per demanar-li en un comentari si es veia en condicions de complir amb els requisits per incloure el seu bloc entre els sobiranistes. La seva resposta fou "Sí, soc sobiranista, i vull que el meu poble pugui exercir aquesta sobirania diàriament i democràticament. I si en aquest exercici sobirà i democràtic el poble em demana si vull la independència del país, jo què votaré? I que promouré públicament? La pregunta feta així, sense més concrecions, no és fàcil de contestar. De quina independència parlam? De Catalunya Principat, dels Països Catalans, de les Illes Balears? I amb quina posició queda Menorca dins el nou Estat?…. Són moltes les coses que caldria saber, però tanmateix totes tenen una cosa en comú: la fórmula de l’Estat espanyol no respon adequadament a les realitats nacionals catalanes. I en la configuració de noves fórmules jurídiques que satisfacin als països catalans hi cap l’horitzó d’un estat propi. Ara per ara crec que és la millor opció. Jo votaria que sí".
Unes setmanes després de l'intercanvi d'opinions, el bloc d'en Nel Martí ja es pot seguir des de la XBS. Es tracta, per tant, del primer polític de Menorca que fa un acte explícit, públic i permanent de reconeixement de la voluntat de tenir un Estat propi. Tal com li deia al seu bloc, aquest acte seria "un petit pas per a l'home, però un gran pas per la menorquinitat". Bé, potser el pas és petit, però és valent i cal reconèixer-li tot el mèrit. Segurament es tracti d'una acte que tot i ser individual s'hagi tractat dins el seu partit, el PSM, i contribueix a normalitzar una mica la voluntat de tenir un Estat propi com una opció política a tenir en compte a la nostra illa.
Per altra banda, els blocs menorquins sobiranistes compten també amb la represa del bloc Diari d'un Cremat, d'en Francesc Sintes, que estava inactiu des del gener i que a més d'estar adherit a la XBS ja inclou també el banner d'Estatproi.cat d'àmbit nacional, i El foner emmascarat, que inclou el banner amb el comptador d'adherits de totes les Illes Balears. Per tant, ja són 7 els blocs menorquins sobiranistes, i la balança es decanta encara més cap a la banda de ponent de l'illa, perquè seguim sense tenir representació al llevant insular. Quin serà el primer poble en tenir un bloc adherit a la XBS o tenir un banner d'Estatpropi.cat, a part de Ciutadella i Ferreries? Ja tenc ganes d'obrir una etiqueta amb el nom d'altres pobles!
A propòsit del seu article Menorquinisme polític i la declaració de sobiranisme que en Nel feia dient "no és suficient pensar i sentir com una comunitat nacional, cal també poder viure i poder decidir el propi destí", aprofitava per demanar-li en un comentari si es veia en condicions de complir amb els requisits per incloure el seu bloc entre els sobiranistes. La seva resposta fou "Sí, soc sobiranista, i vull que el meu poble pugui exercir aquesta sobirania diàriament i democràticament. I si en aquest exercici sobirà i democràtic el poble em demana si vull la independència del país, jo què votaré? I que promouré públicament? La pregunta feta així, sense més concrecions, no és fàcil de contestar. De quina independència parlam? De Catalunya Principat, dels Països Catalans, de les Illes Balears? I amb quina posició queda Menorca dins el nou Estat?…. Són moltes les coses que caldria saber, però tanmateix totes tenen una cosa en comú: la fórmula de l’Estat espanyol no respon adequadament a les realitats nacionals catalanes. I en la configuració de noves fórmules jurídiques que satisfacin als països catalans hi cap l’horitzó d’un estat propi. Ara per ara crec que és la millor opció. Jo votaria que sí".
Unes setmanes després de l'intercanvi d'opinions, el bloc d'en Nel Martí ja es pot seguir des de la XBS. Es tracta, per tant, del primer polític de Menorca que fa un acte explícit, públic i permanent de reconeixement de la voluntat de tenir un Estat propi. Tal com li deia al seu bloc, aquest acte seria "un petit pas per a l'home, però un gran pas per la menorquinitat". Bé, potser el pas és petit, però és valent i cal reconèixer-li tot el mèrit. Segurament es tracti d'una acte que tot i ser individual s'hagi tractat dins el seu partit, el PSM, i contribueix a normalitzar una mica la voluntat de tenir un Estat propi com una opció política a tenir en compte a la nostra illa.
Per altra banda, els blocs menorquins sobiranistes compten també amb la represa del bloc Diari d'un Cremat, d'en Francesc Sintes, que estava inactiu des del gener i que a més d'estar adherit a la XBS ja inclou també el banner d'Estatproi.cat d'àmbit nacional, i El foner emmascarat, que inclou el banner amb el comptador d'adherits de totes les Illes Balears. Per tant, ja són 7 els blocs menorquins sobiranistes, i la balança es decanta encara més cap a la banda de ponent de l'illa, perquè seguim sense tenir representació al llevant insular. Quin serà el primer poble en tenir un bloc adherit a la XBS o tenir un banner d'Estatpropi.cat, a part de Ciutadella i Ferreries? Ja tenc ganes d'obrir una etiqueta amb el nom d'altres pobles!
4 comentaris:
Açò és una bona notícia. Tampoc no m'extranya gens que sigui en Nel el primer polític menorquí que introdueixi el seu bloc a la xarxa sobiranista. De fet, en Nel, encara que visqui a Ciutadella, és de Ferreries! Som pocs però bons.
Salut Talaiòtic!
Sí que és bona notícia, i tens tota la raó en el que dius. Visca Ferreries!
Ciutadella no vol quedar enrere! Avui hi ha un nou adherit a Estatpropi.cat, el 31è. I ja som 111 menorquins.
Me n'alegro.Endavant!
Publica un comentari a l'entrada