Sabem que l'educació al nostre país s'està barraconitzant gràcies a l'endèmic espoli econòmic que els catalans patim a l'Estat castellà. Però darrerament a més s'han posat d'actualitat les maniobres dels espanyolistes per mantenir els seus privilegis en els àmbits de la salut i la justícia colonials de Catalunya.
Primer va ser la filtració que el Tribunal de la Santa Prostitució es podria carregar el deure de conèixer la llengua catalana en l'Estatutet del Principat, en una decisió totalment política, arbitrària i antijurídica, que permetria als jutges i magistrats espanyols continuar exercint a la colònia sense haver ni d'entendre el nostre idioma nacional. Seguirem a l'espera de la sentència prostitucional per saber què en diu finalment al respecte i, si es dóna el cas, ja en parlarem.
Aquesta setmana però la notícia ha estat l'intent de mobilització dels grups colonialistes de Mallorca contra el requisit de conèixer el català per accedir a un lloc en l'administració pública en l'àmbit sanitari. En tot aquest afer, el que no m'explic és com és que en aquestes altures surt ara que s'ha de demanar la nostra llengua com a requisit. És que fins ara no es demanava? Deu ser que no, que com que la sanitat fins fa quatre dies a les nostres illes depenia directament del govern espanyol, igual que la Justícia, es podien permetre que aquí vengui a treballar qualsevol colonitzador a imposar la llengua castellana. Ara que són personal de l'administració colonial, alguns d'aquests energúmens pretenen que els metges, infermers, auxiliars de clínica i demés personal sanitari de l'IBSalut no són funcionaris com la resta i han de tenir el privilegi de conèixer només la llengua del seu país d'origen, i no la del país on treballen. Al Diari de Balears es pot llegit la notícia de la manifestació d'uns 200 colonialistes contra el requisit del català, així com també a Directe.cat, que diu que els enemics de la normalització del català mobilitza a un centenar de persones.
El paper dels sindicats espanyols UGT i CCOO, com sol ser habitual en aquests afers, es mou en l'ambigüitat, qualificant per una banda d'irresponsable la manifestació dels colonialistes però mostrant el seu desacord amb una necessitat tan bàsica com que els metges entenguin la llengua dels seus pacients. I el Govern, segons la seva portaveu del Partit Espanyol na Joana Barceló, diu que es prioritzarà l'assistència mèdica davant el coneixement del català. I com es pot "prioritzar" una cosa sense l'altra? Els incidents per aquesta situació d'imposició són especialment delicats quan el que està en joc és la salut dels ciutadans. Que els prejudicis o la manca de comprensió de la nostra llengua puguin provocar un diagnòstic equivocat com li va passar a en Francesc Ramis amb un cas d'intoxicació, o que una infermera t'ho faci passar malament si li parlen en català, no es pot permetre.
Primer va ser la filtració que el Tribunal de la Santa Prostitució es podria carregar el deure de conèixer la llengua catalana en l'Estatutet del Principat, en una decisió totalment política, arbitrària i antijurídica, que permetria als jutges i magistrats espanyols continuar exercint a la colònia sense haver ni d'entendre el nostre idioma nacional. Seguirem a l'espera de la sentència prostitucional per saber què en diu finalment al respecte i, si es dóna el cas, ja en parlarem.
Aquesta setmana però la notícia ha estat l'intent de mobilització dels grups colonialistes de Mallorca contra el requisit de conèixer el català per accedir a un lloc en l'administració pública en l'àmbit sanitari. En tot aquest afer, el que no m'explic és com és que en aquestes altures surt ara que s'ha de demanar la nostra llengua com a requisit. És que fins ara no es demanava? Deu ser que no, que com que la sanitat fins fa quatre dies a les nostres illes depenia directament del govern espanyol, igual que la Justícia, es podien permetre que aquí vengui a treballar qualsevol colonitzador a imposar la llengua castellana. Ara que són personal de l'administració colonial, alguns d'aquests energúmens pretenen que els metges, infermers, auxiliars de clínica i demés personal sanitari de l'IBSalut no són funcionaris com la resta i han de tenir el privilegi de conèixer només la llengua del seu país d'origen, i no la del país on treballen. Al Diari de Balears es pot llegit la notícia de la manifestació d'uns 200 colonialistes contra el requisit del català, així com també a Directe.cat, que diu que els enemics de la normalització del català mobilitza a un centenar de persones.
El paper dels sindicats espanyols UGT i CCOO, com sol ser habitual en aquests afers, es mou en l'ambigüitat, qualificant per una banda d'irresponsable la manifestació dels colonialistes però mostrant el seu desacord amb una necessitat tan bàsica com que els metges entenguin la llengua dels seus pacients. I el Govern, segons la seva portaveu del Partit Espanyol na Joana Barceló, diu que es prioritzarà l'assistència mèdica davant el coneixement del català. I com es pot "prioritzar" una cosa sense l'altra? Els incidents per aquesta situació d'imposició són especialment delicats quan el que està en joc és la salut dels ciutadans. Que els prejudicis o la manca de comprensió de la nostra llengua puguin provocar un diagnòstic equivocat com li va passar a en Francesc Ramis amb un cas d'intoxicació, o que una infermera t'ho faci passar malament si li parlen en català, no es pot permetre.
Tal com s'explica també a Racó Català, "el portaveu del Comitè s'usuaris i usuàries, Pere Bueno, ha demanat als professionals de l'IB-Salut i a l'administració illenca que "garanteixin el dret dels pacients a fer servir el català a l'àmbit sanitari, complint i fent complir les diferents normes que obliguen els servidors públics a conèixer l'idioma propi de les Balears", com ara l'Estatut, la Llei de Normalització Lingüística, l'Estatut Marc del personal sanitari o l'Estatut Marc de l'empleat públic. Bueno ha volgut recordar que malgrat que la majoria del personal sanitari de les Illes Balears respecta els drets lingüístics dels pacients, hi ha problemes que "són constants" als centres sanitaris, on es vulneren "clarament" el dret de parlar en català justament en el moment en què els usuaris són més vulnerables. Segons Bueno "molts pacients tenen problemes per canviar de llengua si es troben en una situació greu, sobretot si es tracta de persones grans".
La resposta social no s'ha fet esperar i una altra manifestació molt més nombrosa que la dels colonialistes ha reivindicat que es garanteixi que els professionals de la sanitat pública ens entenguin amb el lema "Hi tenim dret!". I és que la impunitat dels que ens voldrien abocar a la folkorització residual i la desaparició definitiva està arribant al seu final. Quan la reclamació dels nostres drets més fonamentals substitueix la inhibició inculcada durant segles de persecució, prohibició i menyspreu, el pas següent serà exigir la responsabilitat dels qui defensen i permeten els privilegis dels colonialistes.
La resposta social no s'ha fet esperar i una altra manifestació molt més nombrosa que la dels colonialistes ha reivindicat que es garanteixi que els professionals de la sanitat pública ens entenguin amb el lema "Hi tenim dret!". I és que la impunitat dels que ens voldrien abocar a la folkorització residual i la desaparició definitiva està arribant al seu final. Quan la reclamació dels nostres drets més fonamentals substitueix la inhibició inculcada durant segles de persecució, prohibició i menyspreu, el pas següent serà exigir la responsabilitat dels qui defensen i permeten els privilegis dels colonialistes.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada