A Facebook m'hi vaig registrar el passat mes de maig amb motiu d'adherir-me a la campanya per valorar la pàgina d'Estatpropi.cat entre les millors d'Europa, i que finalment va acabar en una meritòria 17ena posició. Però no ha estat fins fa poc que m'hi he abocat de ple en aquesta xarxa. Alguns ja han dit que l'aparició d'aquest fenòmen els recorda a l'arribada de la telefonia mòbil, quan al principi molts s'hi resistien, i després tothom acaba atrapat i descol·locat si et quedes fora. No sé si serà aquest el cas d'aquesta utilitat, però darrerament les invitacions per agregar-se o afegir-se pels qui encara no hi són s'estan multiplicant, fins al punt que per exemple en Miquel Saumell es demana Es pot viure sense Facebook?En les meves primeres exploracions pel Facebook, he vist que hi ha un autèntic galimaties de grups i causes que es repeteixen i en les que s'hi adhereixen les persones que s'hi identifiquen o que simplement tenen ganes de poder-hi dir la seva. Pel que fa a Menorca, ara fa una setmana em vaig trobar un grup ja creat de menorquins, amb uns 450 membres i m'hi vaig afegir. Ara mateix ja supera els 541. De Ciutadella, hi vaig detectar diversos grups relacionats amb Sant Joan o amb alumnes de col·legis, però no un grup genèric de tota la ciutat. I evidentment, vaig aprofitar per crear-lo jo. Ara mateix ja té 34 membres. En cada grup tots els membres hi poden obrir un debat, penjar fotos, etc. Les possibilitats de futur són evidents. Naturalment, en el grup de Ciutadella ja hi he penjat una enllaç al document del Projecte 9 de juliol, ja que el tema va sortir en el mur del grup, i fins i tot he obert un fil de debat sobre el tema per qui hi estigui interessat, de moment sense cap comentari, cosa que tampoc m'estranya gaire amb tan poca gent en el grup i amb tan poc temps. En el grup de menorquins he tret el tema de la música a la nostra illa, a veure si qualcú s'anima...
I entre les causes, a part d'adherir-me a diverses reivindicacions ja començades relacionades amb el contingut d'Es Poblat, ja m'ha faltat temps per crear-ne una que també coneixeran prou bé els seguidors d'aquest bloc: la demanda d'un espai comunicacional en català propi per la nostra àrea lingüística. El vaig crear ahir i en 24 hores té 11 membres.
És clar que al Facebook la majoria de gent hi és registrada amb nom, llinatges i fotos particulars, i tot i que moltes coses només són accessibles per als "amics", se'm planteja el risc que aquesta xarxa s'acabi convertint en un enorme "gran germà" en el que tothom està controlat i tothom ho sap tot dels altres. Hi quedarà espai per a la intimitat en el futur?
Entrades
2 comentaris:
A mi el Facebook encara em sembla una mica caòtic. Ara be per donar a coneixer temes i reivindicacions no el trobo del tot dolent.
Les dades personals i l'anonimat?, uf! a Internet es poden fer moltes coses anònimament, però sempre queden marques a qualque lloc.
Personalment no crec en l'anonimat a internet, ho veig mes com un gest de bona educació. Sempre que he participat a converses, llistes de correu, forums, etc. he donat les meves dades, o si mes no el meu nom complert. I no vull dir que tothom, hagi de fer el mateix que Jo.
Tenc amics a internet del que no se el seu nom, tant sols el seu "nickname", a uns quants d'ells ja far mes de 10 anys que els conec, i seguim col·laborant.
Fins i tot algun d'ells ha patit persecucions, calumnies, censura i suplantacions amb els seus comptes de correu.
Un altre cose es l'us que en poden fer Facebook, Google, Yahoo o "Hasefroch" de les nostres dades.
No pitjor que les lleis, que estan intentar aprovar els nostres representants polítics, al nostre país i al parlament europeu. Empesos per les "entitats de gestió de la propietat intelectual" clarament anticonstitucionals. Intentant fer de la cultura un mon tancat i reservat als qui s'adhereixen als seus interessos. Donant de banda al ciutadà, que ells han de defensar.
Molt bon comentari Santi! En efecte, el Facebook el veig com una eina per compartir i donar a conèixer. I açò inclou tant amistats, fotos, reivindicacions, gusts, opinions.
Açò que treus de les marques a internet també és una cosa important, perquè mai saps fins a quin punt algú altre té accés a les teves dades i fins i tot al teu propi ordinador, i més amb la de virus i troians que es passejen pel ciberespai.
I sobre aquesta llei que s'està gestant sobre internet, ho trob realment vergonyós. N'he sentit a parlar, però no gaire. Crec que s'hauria de fer més renou sobre aquest tema, perquè podria acabar amb la llibertat que ha suposat fins ara internet, i l'excusa és la "protecció de la cultura"!
Publica un comentari a l'entrada