29 de set. 2008

Joan Carles I, l'Intraduïble.

Com ja sabreu, el rei d'Espanya va venir a a Menorca a inaugurar l'inici del nou curs escolar. El que tal vegada no sabran alguns, és el menyspreu cap al nostre país amb el que es va desenvolupar aquell acte i les anècdotes i actituds que va protagonitzar el monarca en la seva estada en aquesta colònia. D'entrada, el rei va fer tot el seu discurs en la llengua de Castella, però és que el president de la colònia autogestionada també, tret d'unes breus paraules inicials. Una altra bona mostra del menorquisme del Partit Espanyol, que quan es tracta de ser bons vassalls de la Gran Castella es permeten saltar-se la llei. Deu ser la manera que tenen de posar en pràctica aquella memorable mentida hiperbòlica que va pronunciar una vegada sobre que mai va ser la llengua castellana una llengua d'imposició i en la que ningú ha estat obligat a parlar. I per més cinisme atribuir-la com a pròpia d'en Servent quan aquest era catalanoparlant i les seves obres no van poder sobreviure en la seva llengua.

També podrien haver anat a fer la inauguració en un dels nous flamants barracons d'última generació que comencen a proliferar pel país, però no, es veu que açò no fa mudat i van triar l'Institut Joan Ramis i Ramis per fer l'acte. Pel que sembla, la intel·ligència del cap de l'Estat castellà arriba fins al punt de llegir el nom d'en "Joan Ramis i Ramis" com a "Joan Ramis Primero Ramis". Tota una ficada de pota a l'altura d'altres pífies del mateix estil pròpies de certes presentadores de televisió. I es veu que no s'acaben aquí les demostracions del nivell cultural d'aquest personatge i el seu respecte per la nostra cultura, perquè també va rebutjar veure el seu nom escrit com a Joan Carles. M'ho crec, perquè no és la primera vegada que es queixa d'aquest fet. Record com en una acte similar a Barcelona, crec que en la inauguració del fòrum de les cultures (ja té conya la cosa), va mostrar la seva sorpresa pel fet que la placa commemorativa posàs Joan Carles I i va dir que el seu nom és "Juan Carlos", fet que van recollir les càmeres d'una televisió castellana. És que no li han explicat a la Casa reial que els noms de reis, emperadors i papes es tradueixen a totes les llengües? Tal vegada quan a les televisions de Castella que ens imposen al nostre territori escoltem notícies sobre el príncep "Charles" o el papa "Benedetto XVI" em creuré que és un error i que esteim equivocats anomenant Joan Carles al rei. En el moment de publicar aquest article, veig que el bloc d'en Joan F. López La ventada dels dies parla també d'aquest tema.

És clar que si el senyor prefereix ser només un ciutadà Juan Carlos qualsevol ja sap què ha de fer: abdicar ell i tota la seva família i donar pas a la restauració d'un sistema republicà com a forma d'Estat. No seré jo qui li negui aquest dret. Però mentrestant no ho faci i véngui a fer inauguracions oficials com a cap d'Estat, al nostre país és i serà el rei Joan Carles tant si li agrada com si no.

I més ens valdria que li agradàs, perquè vés a saber de què és capaç aquest home que tant s'esforcen els mitjans en pintar-lo senzill i planer. Sempre és bo tenir una idea de com es recordarà la història del rei Joan Carles quan la pressió del poder per amagar els aspectes foscos de la seva vida i el seu regnat ja no hi sigui, com la mort del seu germà en circumstàncies no aclarides i que recentment ha tornat a ser notícia. Quina casualitat que les biografies de reis estiguin sovint tan plenes de morts inexplicables! D'aquest tema hi ha un apunt interessant al bloc de Latrappola d'una informació que apareixia a la Viquipèdia en castellà que després va ser editada. Per saber-ne més, sempre és pot consultar la biografia no autoritzada de Joan Carles de Borbó, Un rei, cop per cop, i tal vegada ens farem una idea del que en dirà la història sobre el seu paper, per exemple, en l'intent de cop d'Estat que sempre ens han explicat que va resoldre a favor de la "democràcia" amb una actuació que li faria guanyar el respecte del poble.

Diguin el que diguin en el futur sobre ell, que comencin per dir que era un monarca de la dinastia borbònica que ens eliminà les nostres institucions per dret de conquesta, i imposat per voluntat expressa d'un dictador. Voldrà dir que la nostra història ens l'escrivim nosaltres.

3 comentaris:

La trappola ha dit...

Gràcies per la referència, espero que no ens llegeixin els de l'Audiència Nacional :-)
Aquest dies he estat llegint "Escac al rei" de l'Hèctor López Bofill i surt explicada aquesta història amb una mica més de detall.

Espectacular la notícia de directe.cat.

Veurem...

àlex ha dit...

Talaiòtic, posats a adjectivar la República, apunta les meves preferències: Independent, Confederal i Catalana.
L'ordre m'és igual.

Talaiòtic ha dit...

Jo també ho esper, LaTrappola. Si desaparesc sobtadament podeu esperar el pitjor...

Àlex, totalment d'acord amb els adjectius! Axí m'agrada! Ja tenc ganes d'afegir el teu Binibloc als Blocs Menorquins Sobiranistes. Quan l'afegiràs a la XBS.cat i et posaràs un enllaç a Estatpropi.cat? Seria genial, des de Buenos Aires i tot!