29 de març 2010

Sumar per la Independència

Article publicat a El Punt el 19 de gener del 2010
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/125587.html

Els pobles ocupats sempre han patit l'estigma de la divisió. Sembla una condició prèvia per alliberar-se. No és estrany doncs que els prohoms més conscients del nostre poble ens advertissin sobre aquest perill i de la unitat en facin bandera. Un d'ells, l'escriptor Agustí Calvet (que va passar a la història amb el pseudònim deGaziel), en un dels moments més difícils de la nostra història com era el començament del franquisme, escrivia: «A hores d'ara, ho sacrificaria tot, absolutament tot, a la unió dels catalans. No és que aquesta sigui una tasca indispensable: és l'única.»

Afortunadament no vivim pas en els temps tenebrosos del dictador, però som en una època on cada dia som més els que veiem que el nostre futur serà ben negre si no assolim la independència. És, doncs, un dels instants més cabdals de la nostra història, tot i que som conscients que arribar a l'objectiu no serà fàcil, i per aquest motiu es va imposant entre nosaltres l'esperit d'aquella unió que defensava Gaziel.

Aquest és l'ànim que ha impulsat el manifest Suma Independència que es va presentar el 17 de desembre a Barcelona i del qual sóc uns dels més de 1.900 signants el dia d'avui. Algunes veus ho han volgut presentar com la competència a d'altres opcions independentistes més o menys consolidades a ulls de l'opinió pública. És més, hi ha qui ho veu com una maniobra fosca per dividir el vot independentista quan, de fet, aquest vot està ja repartit de fa anys entre diverses forces amb representació parlamentària. Mireu si no els independentistes que hi ha entre els votants de CiU, ERC o Iniciativa. Fins i tot, els podem veure entre les files del PSC, on alguns dels seus militants han col·laborat de forma entusiasta en l'organització de les consultes del passat 13-D. I no podem oblidar la gran bossa de vots independentistes que es queda a l'abstenció a cada convocatòria. Voleu una divisió més gran del vot independentista que l'actual?

Aglutinar aquest vot per fer-lo efectiu amb vista a la nostra independència no és fàcil. Entre d'altres coses perquè el poble sap perfectament que, en unes eleccions autonòmiques, únicament podem escollir aquells que han d'administrar les engrunes que ens deixa el poder espanyol. Capgirar aquesta situació i transformar les properes votacions al Parlament en un plebiscit per la independència de Catalunya passa per articular un front del «sí» el més ampli i transversal possible. És a dir, una coalició electoral on l'únic comú denominador entre tots els seus integrants sigui l'objectiu de la proclamació d'un Estat català. La procedència i perfil polític dels seus integrants ha de ser variada i representar totes les sensibilitats del país. No es tracta d'estar «dins de» sinó «al costat de». Perquè una coalició és una aliança temporal de persones o partits amb un fi comú, i res millor que això per representar l'anhel d'unitat que reclamen avui la gran majoria de patriotes del país. Sabem que en aquesta unió ni tots som iguals, ni volem ser-ho. A qui agrada la uniformitat? Amb tot, n'hi haurà de més grans i de més petits. I és aquí on rau la clau de l'èxit, a saber coordinar les potencialitats. Una coalició escenifica un autèntic esperit d'equip i les seves cares més destacades poden identificar-se amb els diferents matisos que té avui el moviment independentista. No podem ser tan ingenus de creure que tots els que aposten per trencar amb Espanya estaran disposats a aglutinar-se amb un sol d'aquests matisos i assolir la majoria absoluta.

Per arribar a fer cristal·litzar aquesta iniciativa caldrà veure-hi més enllà de les pròpies files i ser capaç de construir aliances i teixir complicitats. No podem menystenir-nos entre nosaltres perquè tota força independentista, per petita que sigui, és necessària en aquesta batalla titànica. Valorar les fortaleses i possibilitats de l'un o l'altre va molt més enllà d'un simple nombre de militants. En aquestes hores determinants de la nostra història no hi ha lloc per a les petiteses i les enveges de pati de col·legi.

Catalunya ens exigeix deixar de banda els interessos personals i tenir una visió que vagi més enllà de la dels nostres propis convençuts. Els signants de Suma Independència estem disposats a fer aquest gest. Qui ens acompanya a sumar per la llibertat?

Santiago Espot
President Executiu de Catalunya Acció i impulsor del partit Força Catalunya

9 comentaris:

Lluís Mesana ha dit...

Talaiòtic escolta, veieu bé a Menorca el nou múltiplex, és que a ca meva, a Palma, ho veig fatal i ara veig que no és únicament problema meu.

Talaiòtic ha dit...

Darrerament hi ha hagut problemes Lluís. Hi ha moments que s'interromp molt l'emissió o es veu massa pixelat i no es pot seguir res. I el pitjor és que com que tots els canals de TVC estan al mateix múltiplex afecta a tots...

Lluís Mesana ha dit...

això mateix volia de dir. a mem que podem fer...

Talaiòtic ha dit...

De moment res, segons aquesta notícia que vaig veure ahir a través de Facebook, ja està solucionat... Esperem que duri!

Lluís Mesana ha dit...

i la Solidaritat Catalana per la Independència... Suma Independència es pensa sumar?

Talaiòtic ha dit...

Lluís, la millora manera que tenim de seguir les passes de Suma Independència és el bloc de n'Enric Canela a Deumil.cat (escriu cada dissabte), tant en els seus articles com sobretot els comentaris.

Lluís Mesana ha dit...

A banda de perdre tv3 a Mallorca -no sé si a Menorca- també ens han tallat Catalunya Ràdio, iCatfm, Catalunya informació...

Talaiòtic ha dit...

A casa el múltiplex de TVC es veu bé, podem veure TV3Cat (no TV3 evidentment), 33, 3/24 i Super 3-300. Crec que el setembre el 300 desapareix i ho canvien per 3XL o alguna cosa així. Esper que sigui millor que actualment, que no fan gaire més que reposicions de sèries antigues. La ràdio no l'escolt gaire, de fet fins i tot diria que Catalunya Informació per exemple no ha arribat mai a Menorca...

Jordi Riera ha dit...

Ep aquí Talaiòtic! Què n'és de tu que ja no et veig actualitzant mai? Has canviat de vida, de bloc, d'illa?

Tal volta no em recordis, temps ha et feres seguidor d'un bloc de Formentera (Illes Pitiüses) que es deia "Sa Barretina Vermella". Aquest bloc, com degueres observar, va començar a actualtizar-se menys sovint fins que un dia, de cop i volta, va tancar-se al públic acceptant només als convidats (No ens enganyem, no hi havia ningú convidat, a part de l'autor!)

El cas és que Sa Barretina s'esvaí però al mateix temps sortí un altre bloc apellat "Memòries d'una Sargantana" que és, si fa no fa, la continuació de Sa Barretina, però amb un rentat de cara nou.

Dic això per convidar-te a visitar-lo de tant en tant sempre que et plagui per no trencar sa línia del passat amb el bloc mare.



Salut i llibertat