8 de juny 2009

Els responsables i els motius de l’estafa de TV3Cat

La desaparició de l’emissió de TV3 a les Illes i la seva substitució pel canal internacional TV3cat té uns culpables que cal tenir ben identificats. Són els que tenen una responsabilitat política directa en la recepció de les televisions públiques del Principat i les Balears i que destaquen per la seva gestió nefasta en el desplegament d’un espai comunicacional comú i en la nostra llengua, afavorint interessos diferents als generals del país i de la normalització lingüística.

Els Presidents del Govern de les Illes Balears i de la Generalitat de Catalunya:

Francesc Antich (PSOE), i José Montilla (PSOE), com a màximes autoritats dels respectius governs colonials de les Illes Balears i del Principat, són els culpables màxims de l’esquarterament de les emissions d’IB3 i de TV3. Tots dos coincideixen en formar part del Partit Espanyol, pel que en cap cas poden al·legar en aquesta situació la manca de sintonia política que els serveix de pretext en la reciprocitat amb el País Valencià. Al contrari, la decisió de no emtre TV3 i IB3 entre els dos territoris catalans sinó les seves versions internacionals, l’assumeixen com a pròpia i correcta (pels interessos que serveixen, és clar). També cal anomenar els seus predecessors en el càrrec, Jaume Matas (PP) i Pasqual Maragall (PSOE), que van governamentalitzar el senyal de Televisió de Catalunya a les Illes i que ara ha permès als actuals executius actuar contra la lliure recepció d’aquesta televisió. No oblidem que durant la presidència de Matas i Maragall, José Montilla era ministre d’industria i ja llavors es carregaven entre tots TVC a les Illes i el País Valencià per afavorir la implantació de LaSexta i d’IB3.

El Conseller de Presidència de les Illes, i el de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya:

Albert Moragues (PSOE), i Joan M. Tresserras (ERC) van ser els signants de l’acord d’esquartament d’emissions el passat mes de gener. Un document que ja deixava clar que la reciprocitat només s’aplicaria a la programació pròpia, deixant al marge la programació adquirida de fora. Tots dos han fet declaracions en la darrera setmana en defensa de la decisió adoptada de substituir TV3 per TV3Cat a les Illes i qualificant-la de necessària per respectar la “legalitat”. Estan tan emmerdats que no paren de dir coses contradictòries: mentre en Tresserras declara que s'ha de respectar la “legalitat", altres del seu mateix partit demanen que es comprin els drets d'emissió per arribar a tot el territori, que és el que cal fer.

El Director General de l’EPRTVIB, i la directora general de la CCMA.

Antoni Martorell

Antoni Martorell i Rosa Cullell, com a responsables dels mitjans públics de comunicació implicats, també són culpables de la desaparició de TV3 a les Illes. La vinculació a UM del primer, partit que en va ser l’artífex del seu nomenament, i a la PSOEvergència de la segona, també són de domini públic. El model provincià i sotmès a l’hispanocentrisme que propugnen aquests partits es transmet en l’actuació dels mitjans públics sota la seva direcció política ja des del moment de la designació en el seu càrrec, amb la neteja de professionals no afins al colonialisme, i que ara s’expressa en l’amputació de TV3 a les Balears.

Tampoc la directora de TV3 Mònica Terribas es salva del regionalisme i surt en defensa de la substitució de TV3 a les Illes. No val dir que es podrien comprar els drets però que després els programes no es podrien emetre perquè no és cert. Aquesta excusa pot servir per tornar la pilota als polítics, però s’ha de deixar clar que no és una qüestió de LEGALITAT, no s'ha de canviar cap llei perquè TV3 o IB3 puguin emetre íntegrament per tot el territori, és una qüestió de VOLUNTAT POLÍTICA, i de pagar els drets corresponents, i açò és el que no volen fer. Allò que entre TV3 i IB3 és un greu problema de “legalitat”, es veu que no és cap problema amb Canal 9, que emet en TDT al Principat tota la seva programació de pel·lícules i sèries en castellà. Tampoc a ningú li suposa cap inconvenient que una mateixa pel·lícula estrangera es pugui passar per totes les televisions espanyoles, que comparteixen un mateix territori, i en canvi aquesta possibilitat és negada en les televisions catalanes.

També els partits i coalicions que donen suport als actuals governs del Principat i les Illes, el Bloc per Mallorca (ACN), PSM-Menorca (Volem veure TV3, d’Eduard Riudavets), Eivissa pel canvi, Iniciativa per Catalunya, tenen resposabilitat en aquest despropòsit. Potser més indirecta, és cert, però indefugible. Les declaracions i protestes que ara es difonen per part d’aquests socis parlamentaris i de govern (tots excepte ICV) queden bé, però es produeixen de forma reactiva quan el mal està fet. S’hauria d’haver estat molt més contundent en la defensa de la normalitat televisiva al nostre país per evitar el que era previsible que farien els responsables. Seran capaços ara de reconduir la situació?

Articles com el d’en Gabriel Bibiloni amb TV3 i el país, o en Francesc Sintes amb Indignat amb el PSOE i amb altres, i amb Coses del PSOE, donen una idea precisa dels motius ideològics i polítics de fons que han provocat aquesta situació. Per una banda, com diu en Bibiloni, “el nostre espai comunicacional és víctima de l’Estat autonòmic, que crea un àmbit de tot l’Estat per als mitjans en castellà, on aquest és l’idioma hegemònic, i uns àmbits autonòmics on són encaixonats els nostres mitjans i la nostra llengua”. El regionalisme provincià espanyol impedeix que hi hagi voluntat en els polítics de resoldre la qüestió dels drets d’emissió més enllà del respectiu àmbit autonòmic. Per en Bibiloni també està ben clar que “aquests senyors mai no han volgut fer una televisió nacional, perquè —convergents o tripartits— no creuen en el projecte ni en la nació. TV3 (i els altres canals de la Corporació) ha estat sempre una televisió autònomica —amb tota la qualitat que es vulgui—, fruit d’una mentalitat regionalista i hispanoautonomista i propagadora d’aquesta mentalitat". Per altra banda, en Francesc Sintes dóna una vegada més en el clau recordant que els efectes d’aquesta acció contra TV3 a les Illes aconsegueix dos objectius, “obligar-nos a veure IB3” i “fomentar que augmentin els ingressos publicitaris de La Sexta, cadena amiga del partit”. I no és d’estranyar, perquè també era ben coneguda l’obsessió sociata d’aconseguir que la SER fos líder d’audiència al Principat per damunt de Catalunya Ràdio.

El fet és que, mentre esperam que internet ens solucioni la lliure recepció d’emissions en el futur com explica en Pau Obrador a TV3… encara, no podem renunciar ni renunciarem a impedir que els interessos culturals i nacionals quedin sotmesos als interessos mercantils dels partits colonialistes i els seus amics. Perquè com expressa en Guillem Benejam, Volem TV3 a les Illes. Tan senzill com açò.

4 comentaris:

pau ha dit...

Moltes gràcies Talaiòtic. Un molt bon article. Aquí ha fallat tothom però algú més que altres. Em sembla que els has identificat molt bé i amb l'ordre correcte.

Temes com aquest ens ha de de fer repensar amb serenitat l'estratègia política del menorquinisme en tota la seva amplitud. És una prova més que el sistema autonòmic fa aigües i ja no serveix ni per consolidar les victòries dels darrers 20 anys.

Aquesta setmana o la qui sortirà publicat un mirador nacionalista que en fa referència. Ja tindrem oportunitat de parlar-ne

Anònim ha dit...

Bé, Talaiòtic! Segurament n'hi ha més, però convé que la gent no ignori qui són els responsables.

Francesc Sintes

Anònim ha dit...

O vos han pres TV3? Déu que fort! i ara que fareu? una tele tan eqüanim, tan plural, tan lliure, tan respectuosa, tan catalana... quin desastre!

Talaiòtic ha dit...

Gràcies, Pau i Francesc.

Anònim, vés a cagar, polit...