El mes de febrer, mitja TV3 en TDT?

Aquesta setmana hem tingut un nou episodi de la llarga nissaga per poder seguir veient com a mínim els mateixos canals de televisió en català que fa anys que podem veure. Tots els mitjans s'han fet ressò de la notícia que a partir del mes que ve finalment podrem rebre per TDT alguna cosa que es farà passar per TV3 a les Illes Balears. En efecte, els temors tantes vegades manifestats aquí que a partir de l'apagada analògica, que a Menorca tindrem el proper 30 de juny, ja no tornarem a veure la mateixa TV3 que al Principat s'estan confirmant. I el més irritant de tot és que se'ns està intentant vendre l'acord signat aquest dijous com un gran avanç com si fossim beneits, quan en realitat el que tenim davant dels nassos i es perceb clarament pels illencs és un greu retrocés en l'espai comunicacional en català tant a nivell quantitatiu com qualitatiu.

Tot i que a Vilaweb ens recorden que al juny passat el conseller Tresserras va declarar que IB3 i TV3 "no són competidors sinó perfectament complementaris", el que està trascendint dóna peu a pensar que es diu una cosa i se'n fa una altra de totalment diferent, perquè en altres mitjans s'avisa que amb els convenis signats la programació patirà amputacions i talls d'emissió.

Així, el DBalears explica que "els dos ens intentaran, sempre que sigui d'interès per als dos operadors i en el cas que hi hagi coincidència en els drets d'emissió, excloure en el senyal que s'emeti pels canals de l'altra comunitat continguts de producció aliena o d'esports, a fi d'evitar la duplicitat en l'emissió de continguts i prioritzar els drets de cada operador al seu territori" i El Singular Digital s'hi refereix també en dir que "els dos governs també han adoptat el compromís de respectar els drets d’emissió d’esports o pel•lícules que adquireixin".

Pel que fa al suposat increment de l'espai de comunicació en la nostra llengua, al diari Avui es diu que "IB3 difondrà el senyal de TV3 per un dels quatre canals del múltiplex que té la televisió balear. En una fase més avançada i quan IB3 tingui un segon múltiplex digital (és a dir, tindrà fins a 8 canals de TDT), TVC disposarà de dos canals per difondre a les Balears el senyal de dues de les seves cadenes". El despropòsit d'aquest paràgraf és majúscul, perquè per una banda significa que TV3 s'emetrà per un dels quatre canals del MUX autonòmic, cosa que probablement significarà la desaparició de les emissions d'IBSat+30, i sobretot que de moment no està ni prevista la recepció del canal 33 fins que es disposi d'un segon múltiplex digital!! Però no havíem quedat que aquest segon múltiplex ja el teníem concedit per obra i gràcia del govern de l'Estat castellà??? Llavors una de dues: o van mentir quan van donar aquesta informació ara fa un any per tots els mitjans, o menteixen ara... O sempre, que també pot ser! Segons la web del Govern de les Illes, "la TDT ja és una reallitat a les nostres illes. IB3 ja ha començat a emtre en digital. Les altres cadenes en llengua catalana (TV3, C33, K3, 3/24, canal 9 i Punt 2) també arribaran pròximament". Però de moment l'únic que tenim és que no serà fins un hipotètic futur (!?) quan es podria emprar aquest segon MUX fantasmagòric que ara hi és ara no hi és per recuperar el canal 33 i, llavors sí, fer-hi entrar també o el 3/24 o el K3-300 (si és que hi ha d'haver espai per canal 9 i punt2 o la Televisió d'Andorra, com s'ha insinuat...).

Però un dels articles més crítics l'he trobat a Tribuna. cat, on en Tomeu Martí i Florit es demana És tan difícil tenir accés a totes les televisions en català?. A part de confirmar que l'acord "no ens permet ser gaire optimistes, ja que aquest només garanteix l’arribada per TDT de TV3", afirma:

"Les misèries tacticistes de la política partidista, moltes vegades, ens fan perdre de vista plantejaments que, observats sense les cucales d’allò que podríem anomenar “actualitat política”, coincidiríem a titllar-los de sentit comú. El desplegament de la Televisió Digital Terrestre als Països Catalans s’ha fet, en general, des del prisma del partidisme més ridícul i el resultat, ara per ara, i malgrat els intents d’alguns dels gestors polítics del Principat i de les Balears de posar una mica de seny, és un mapa mediàtic poc lògic. Pel que fa a la llengua, cal dir que, suposant que els quatre canals que ha de concedir el Govern presidit per Antich siguin per a televisions que emeten integrament en català, ens trobaríem amb el resultat que del total d’emissions de TDT que es podran sintonitzar a les Illes Balears, només un terç de les mateixes seran en català. Sembla d’elemental sentit comú que tots (que no són tants) els canals que emeten en llengua catalana s’haurien de poden sintonitzar a tots els territoris de parla catalana. Això, que sembla tan lògic, ara per ara, no hi ha hagut cap polític de cap dels territoris de parla catalana que ho hagi aconseguit". Només hi afegiria que evidentment que no ho ha aconseguit ningú, per la senzilla raó que no hi ha hagut cap govern que s'ho hagi proposat!! Com a molt s'ha plantejat la recepció del que ja tenim i en versió descafeïnada!

Entre els aspectes positius que destaquen també els mitjans hi ha l'acord per estudiar un possible futur canal comú per internet, que suposaria el primer canal que realment podria superar les divisions administratives a la nostra nació, i segons relata el diari Crònica, que "els dos Governs promouran la constitució d’una fórmula associativa d’ens públics de ràdio, televisió i altres mitjans audiovisuals en llengua catalana per facilitar la producció, el doblatge, la compravenda i l’intercanvi de productes audiovisuals en català i per promoure la compra de drets d’emissió en llengua catalana de produccions alienes".

El mateix diari ens ofereix també els indicis d'una part dels motius de fons que expliquen perquè ho tenim tan complicat mentre depenguem d'una nació estrangera, i és que segon el mateix conseller Tresserras "'en la mesura que siguem capaços d'ofertar en televisió un paquet de canals interessants per a l'audiència allò que millorarem és la quota de cobertura de la televisió en llengua catalana dins del nostre mercat de proximitat'. Un fet que precisament espanta, ha apuntat el conseller, al govern de l'estat a l'hora de facilitar que el País Valencià es pugui sumar també a aquest acord. Tresserras ha volgut recordar que si Canal 9 s'acaba afegint a aquest pacte de reciprocitat el mercat audiovisual en català abastaria 14 milions de persones i això, ha dit el conseller, 'a Europa, és ja un mercat bastant significatiu'.

'I és tant seriós', ha afegit, 'que es podria veure com una competència per les altres televisions d'abast estatal'. En qualsevol cas, tant la Generalitat com el govern balear estan disposats a pugnar perquè s'apliï aquest acord a tot el territori de parla catalana.

Idò a veure si aquest acord el milloram i s'amplia al País Valencià, perquè de moment l'únic que s'amplia és l'espectre castellanòfon als televisors de la nostra nació...